Arxiu d'etiquetes: Neurologia

Projecte NeuroArt

3r ESO, , , ,

Aquest 17 de desembre ens ha visitat la psiquiatra i investigadora de l’Hospital Clínic de Barcelona Rocío Martín-Santos. Dins del projecte NeuroArt, de la Universitat de Barcelona i el seu Institut de Neurociències, ha ofert una conferència als estudiants de 3r d’ESO. Ha fet un repàs a les principals funcions del sistema nerviós, i a la història de com la neurociència les ha arribat a conèixer, amb una especial menció al Nobel Ramón y Cajal. Ha destacat la importància dels hàbits saludables i d’evitar les substàncies perjudicials per al sistema nerviós, especialment fins que aquest assoleix la seva maduresa, passats els 20 anys. Aquest ha estat el primer contacte d’un projecte que cerca que els estudiants creïn representacions artístiques del sistema nerviós, coordinats pel seu professor de Biologia i Geologia Josep Benavent i amb la col·laboració del professorat del Departament d’Educació Visual i Plàstica.

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , ,

On el dia dorm amb els ulls oberts Toni Pou

On el dia dorm amb els ulls oberts reconstrueix el viatge del jove periodista científic Toni Pou a l’Àrtic canadenc. Embarcat a l’Amundsen, participa en la recerca que es fa al vaixell mateix, dotat amb instal·lacions científiques capdavanteres a escala mundial. A cavall entre el llibre de viatges, la divulgació científica i la crònica personal, narra el dia a dia de la gent de bord, la quotidianitat en un entorn tan peculiar. En un relat fresc, senzill, ple d’anècdotes entranyables, Toni Pou ens il·lustra no tan sols sobre les particularitats de l’Àrtic, sinó també sobre la ciència en general.

Intel·ligent, sensible i molt ben escrit, On el dia dorm amb els ulls oberts és una petita joia que ens transporta a un món llunyà, evocadora de les aventures i l’èpica de les expedicions polars del segle XIX.

Descobrint el cervell Antonio Rial

Com aprenem? Tots tenim algun talent? Què vol dir que el cervell és plàstic? Què diferencia la ment de les dones de la dels homes? Es pot mantenir l’amor romàntic a llarg termini? Aquestes són algunes de les preguntes sobre el misteriós funcionament del cervell humà –òrgan extremadament complex– a les quals l’obra Descobrint el cervell dóna resposta. Amb un llenguatge amè i accessible, l’autor d’aquest llibre explica, entre altres qüestions, l’enorme potencial del cervell com a font de salut, així com els límits borrosos d’allò que aquest òrgan entén com a realitat. I és que els cent mil milions de neurones no tenen inconvenient a falsificar la realitat perquè siga coherent. De fet, les investigacions recents en neurociència asseguren que, per al cervell, tan sols és rellevant la nostra supervivència, i no la veritat.

Estades Argó

Batxillerat, , , ,


Aquest estiu la nostra estudiant de Batxillerat Amàlia Fosch ha format part del programa Argó de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha participat a l’estada Lesions i recuperacions del sistema nerviós, juntament amb altres dues noies, realitzada al Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UAB i a l’Institut de Neurociències, sota la supervisió dels professors Xavier Navarro i Joaquim Hernández. El vídeo sobre aquestes línies és un resum del que allí han aprés.

XVII Matinal de l’Evolució

General, , , , , ,

Aquest dissabte ha tingut lloc al Jardí Botànic de València una nova trobada amb l’evolució. Tres conferències i un debat final amb temes ben distints i atractius, amb la perspectiva evolutiva com a marc comú. Rafael Sanjuán ens va parlar de la diversitat dels virus i de quina manera entendre la seua evolució ens pot ajudar a combatre’ls. La conferència de Pau Carazo va versar sobre el conflicte i la col·laboració en la reproducció sexual (també en humans!). I Núria Flames va exposar com la mateixa plasticitat gènica (duplicacions gèniques, concretament) que ha permès el desenvolupament del nostre cervell podria ser causa de malalties neurològiques. Tots ells brillants investigadors que van exposar els seus temes d’una manera clara i engrescadora i van respondre plegats les preguntes dels assistents. Un matí per a gaudir, del que podeu veure el programa complet aquí, i  llegir les piulades que va generar a l’etiqueta #matinalevo.

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , , , ,

L’home que va confondre la seva dona amb un barret Oliver Sacks

A L’home que va confondre la seva dona amb un barret (1985) Oliver Sacks ens planteja un conjunt de relats amb una colla de personatges rars, sorprenents i curiosos com a protagonistes: un home que camina inclinat com la torre de Pisa i es fa fer unes ulleres especials per poder mantenir-se recte, una dona que no té cap sentit del propi cos i que acaba caient desplomada, un prestigiós músic que té agnòsia visual i arriba a confondre la seva dona amb un barret, etcètera. Tots ells són pacients d’Oliver Sacks, que ens condueix amb destresa per les zones inexplorades i més desconegudes de la ment humana.

Un món feliç Aldous Huxley

Un món feliç (1932) és una de les novel·les de ciència ficció més celebrades del segle XX. Publicada en una època en què ja emergien, com una amenaça, els grans règims totalitaris que havien de desembocar en la Segona Guerra Mundial, en Un món feliç Aldous Huxley ens convida a imaginar una societat futura en què un Estat paternalista manté els seus súbdits sota els efectes de la droga oficial del règim, un narcòtic anomenat «soma». A fi d’aconseguir blocs de ciutadans genèticament unificats i coherents, l’Estat endega un projecte de clonació. Els embrions, concebuts i desenvolupats al laboratori, són traslladats a la sala de Predestinació Social, on s’ajusten les aptituds i la intel·ligència de cadascú segons la casta que li ha estat assignada. Quatre joves, víctimes i herois d’aquesta novel·la, no encaixaran en un règim planificador i totalitari que pretén transformar els humans en meres cèl·lules d’un cos social.

Cafè científic

General, , , ,

Neurociència i malalties neurodegeneratives

María José Barallobre, Roser Pinyol i Martin Schütz són científics que estan portant a terme les seves investigacions a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB/CSIC) i al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Ens proposen un cafè científic per tal d’apropar les seves noves investigacions i el coneixement científic al públic en general d’una manera creativa, innovadora i relaxada. El tema que hem elegit el professorat, amb motiu de l’any de la neurociència, és el desenvolupament del nostre cervell i les malalties neurodegeneratives. En primer lloc els científics ens explicaran d’una forma clara i entenedora els coneixements bàsics del tema per poder promoure la formulació de les nostres preguntes. Serà el dilluns dia 19 de novembre, a les 16:30h, a la cafeteria de l’Institut. Us hi esperem!