Activitat sísmica i volcànica a El Hierro

L’illa de El Hierro, la més jove de l’arxipèlag de les Canàries, va formar-se fa 1,2 milions d’anys, aproximadament, quan el magma va començar a sortir per una clivella en forma de “Y” que dóna forma a l’illa. Com la resta de les illes Canàries, es va formar a partir d’un punt calent o “hot spot”, és a dir, un plomall de magma del mantell que travessa la litosfera i forma volcans submarins que poden arribar a la superfície de l’aigua, donant lloc a illes volcàniques, com les illes Hawaii o les Galápagos.

Així, atenent al seu origen geològic, no ens haurien de sorprendre les notícies de les últimes setmanes. Ja des del mes de juliol d’aquest any 2011 venien donant-se precursors com ara petits sismes que podien indicar un començament d’activitat volcànica, els quals van anar intensificant-se durant el mes de setembre, fins arribar a un sisme de 4,3 graus en l’escala Richter. Aquesta activitat sísmica va desembocar en l’erupció volcànica submarina del passat 11 d’octubre, detectada per mètodes indirectes, localitzada a uns 5 km al sud de l’illa i a uns 900 m de profunditat respecte al nivell de la mar, a l’endemà de la qual es van observar taques de sofre a l’aigua marina. Davant aquesta situació, i en previsió de nova activitat que puga suposar un risc per a la població, a hores d’ara es manté evacuada la població costanera de La Restinga, la més propera a l’erupció.

Segueix l’evolució a la pàgina de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) »

Consulta els gràfics dels mitjans de comunicació: El Periódico, El País »

Proves d’avaluació diagnòstica a 3r ESO

Els dies 17, 18 i 19 d’octubre de 2011 es realitzaran al nostre centre les proves d’avaluació diagnòstica a 3r d’ESO. En aquestes dates els nostres alumnes s’examinaran de les matèries instrumentals (Català, Castellà i Matemàtiques) en unes proves que tenen com a finalitat conèixer el nivell dels estudiants en aquestes àrees de coneixement. És molt important, per tant, valorar la trascendència d’aquestes proves, ja que, tot i que no influeixen en l’expedient acadèmic, sí que són un medidor del seu nivell en les competències bàsiques que en elles s’avaluen. Per això, animem als alumnes a preparar-vos bé i a fer un bon paper!

Molta sort!

Premis Nobel 2011 en àmbits científics

Ja sabem qui rebrà els premis Nobel aquest any en les categories relacionades amb les Ciències naturals, és a dir, Medicina i Fisiologia, Física i Química.

Premi Nobel 2011 de Medicina i Fisiologia

Bruce A. Beutler i Jules A. Hoffmann “pels seus descobriments sobre l’activació de la immunitat innata” i Ralph M. Steinman “pel descobriment de les cèl·lules dendrítiques i el seu paper en la immunitat adaptativa“. La seua feina ha permès desenvolupar vacunes contra malalties infeccioses i trobar noves formes de lluitar contra el càncer. En aquest guardó es dóna un cas únic en la història dels premis Nobel. I és que aquest premi no pot donar-se a títol pòstum, però Ralph M. Steinman va morir hores abans de que es prengués la decisió de concedir-li. Com que el Comité dels Nobel era desconeixedor del fet, s’ha decidit mantenir el premi.

Llegeix la notícia a la premsa: El Periódico, El País »

Premi Nobel 2011 de Física

Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess “pel descobriment de l’expansió accelerada de l’Univers mitjançant l’observació de supernoves llunyanes”. Dècades d’observacions han portat a aquesta conclusió, segons la qual l’Univers s’expandeix cada vegada més ràpidament. Una possible explicació a aquest fet aparentment insòlit podria estar en la constant cosmològica d’Einstein (una mena de força de repulsió) i en l’important paper de l’energia fosca.

Llegeix la notícia a la premsa: El País, El Punt Avui »

Premi Nobel 2011 de Química

Daniel Shechtman “pel descobriment dels quasicristalls“. Aquest descobriment es va produir en la dècada dels ’80 i va ser molt polèmic perquè aparentment contradeia la concepció tradicional de la disposició dels àtoms en els cristalls: periòdica i repetitiva. En alguns casos podem explicar les distàncies entre els àtoms dels quasicristalls relacionant-les amb la raó àuria.

Llegeix la notícia a la premsa: Ara, El País »

Imatges de la Terra des de l’espai

Si és cert que les coses les vegem d’una forma o altra segons el punt de vista des del que les mirem, podem aplicar això al nostre planeta i veure’l, diguem-ne, des d’una altra perspectiva… per exemple, des de l’espai. Algunes de les següents són imatges clàssiques, visions distintes que representen una nova forma de mirar un lloc que, per altra banda, ens és molt comú: casa nostra.

La primera foto espacial que tenim de la Terra data de l’any 1948, i va ser presa a “tan sols” 104 km d’altura. La qualitat deixa molt que desitjar per als estàndards actuals, però no deixa de ser emocionant veure el nostre planeta en aquest context.

L’any 1968, des de l’Apollo 8, es va fotografiar l’alba més curiosa: la sortida de la Terra per l’horitzó de la Lluna. Aquesta imatge està presa des de 380.000 km de distància del nostre planeta.

Aquesta és segurament una de les imatges més reproduïdes del nostre planeta. Va ser presa per l’Apollo 17 l’any 1972, quan estava a 45.000 km de la Terra. És coneguda amb el nom de “bala blava” (“canica azul” en castellà, o “blue marble” en l’anglès original).

L’última és, a més, la foto més llunyana que tenim de la Terra. La va prendre la nau Voyager 2 en 1990 a 6.000 milions de kilòmetres de distància.

Carl Sagan la va descriure com un pàl·lid punt blau en mig del no-res (“pale blue dot”). Resulta impresionant adonar-nos de la nostra insignificança en la immensitat de l’Univers. Així narrava el propi Carl Sagan les implicacions d’aquesta imatge:

Llegit a Fogonazos i Microsiervos »

Dia mundial de les aus

Aquest cap de setmana és el Dia mundial de les aus, i des del Parc Natural del Delta de l’Ebre ens envien aquesta informació sobre les activitats vinculades a la celebració d’aquestes jornades que es duran a terme els propers dies 1 i 2 d’octubre.

Dissabte 1 d’octubre

– Visita a l’estació biològica, centre de recuperació de fauna salvatge del Parc. Trobada a les 10h a l’Ecomuseu. Places limitades.

– Sortida ornitològica pel delta de l’Ebre. Organitza Picampall. Informació i inscripcions. Tel. 608 865 566 i www.picampall.org.

– Juga i descobreix les aus. Joc itinerant d’observació d’aus amb premi per als participants que facin tot el recorregut pels 3 punts d’observació. De 10 a 19h. Reserva natural de Riet Vell. Organitza Seo/BirdLife. Més info: 616 290 246

Diumenge 2 d’octubre

– Anellament científic d’Aus en Família a la Reserva Ornitològica del Clot (Està situada entre el Poble Nou i la Casa de Fusta). De 9 a 11h.

– Observació d’ocells des dels miradors del Parc. De 10 a 14h. Amb el suport dels voluntaris del Parc i l’Escola del Parc.

– 10a Festa de les Aus a la Reserva Natural de Riet Vell, amb anellament científic d’Aus en Família, jocs tradicionals, explicació de la sega tradicional amb Polet i gran joc de la Migració pels xiquets. De 15 a 19h.

– 21a Festa de la Sega Tradicional de l’Arròs al Mas de la Cuixota (Casa de Fusta). De 11 a 13h. A més de les activitats tradicionals (sega, cavalls, música popular) avui el restaurant l’Estany cuinarà amb l’arròs ecològic Riet Vell.

Planetes extrasolars

El descobriment de planetes que estan fora del nostre Sistema Solar, anomenats també exoplanetes o planetes extrasolars, ha anant augmentant gràcies a les noves tècniques de detecció. Els científics ja no sols poden detectar gegants gasosos (del tipus del “nostre” Júpiter) que orbiten prop del seu estel, com el cas del primer planeta extrasolar descobert, 51 Pegasi b. Ara també poden descobrir planetes més semblants a la Terra: rocosos, i a tal distància respecte de l’estel al qual orbiten que fan pensar en la possibilitat de trobar vida en ells. Aquesta és la distància que anomenem zona d’habitabilitat d’un sistema planetari: ni tan a prop ni tan lluny del seu estel, que no puguem trobar aigua líquida, una de les condicions indispensables per a la vida.

Els nous mètodes han permès el descobriment de 50 nous planetes en la última setmana, entre els quals hi ha alguns dels anomenats “Súper Terres”, pel fet que tenen característiques semblants a les del nostre planeta, però una massa comparativament superior, i es troben en aquesta anomenada zona potencialment habitable. Un exemple d’aquest tipus de planetes va ser Gliese 581 g, el descobriment del qual va tindre un important ressó mediàtic fa aproximadament un any, tot i que posteriorment s’ha confirmat la seua no existència.

Llegit a La Ciencia y sus demonios »

Activitats del Parc Natural del Delta de l’Ebre

El Parc Natural del Delta de l’Ebre envia informació de les properes activitats organitzades, per si són del vostre interès:

Amposta-desembocadura: Amposta en barca

Sortida en barca destinada a recórrer el tram fluvial que uneix Amposta i la desembocadura, rememorant els viatges dels històrics vaporets, dels llaguts i les falues, presents, ara, únicament en la memòria col·lectiva. Les illes de l’Ebre, les supervivents formacions del bosc de ribera…, seran alguns dels elements que ens aniran saludant durant el plàcid trajecte.

Dissabte 24 de setembre. Durada de 16h a 20h. Sortida des del Moll de l’oficina d’informació turística d’Amposta. Places limitades. Activitat gratuïta. Darreres places!!!

Ecomuseu-desembocadura: Ecomuseu en bicicleta

El recorregut, de 31 km i completament pla, transcorre per diverses zones del Parc Natural, com ara les basses del Canal Vell i el Garxal, i zones d’especial interès natural com el sosar de Nen Perdut, a més a més de l’espectacular ecosistema dunar de la zona de Riumar.

Diumenge 25 de setembre. Amb el suport del Consell Comarcal del Baix Ebre. Durada: tot el dia. Trobada a les 9.30h a l’Ecomuseu.

Més informació i inscripcions: Tel. 977 482 181

Comença el curs 2011-2012

Ni les retallades a l’Ensenyament, ni l’anunci de movilitzacions en algunes comunitats, ni la sentència contra la immersió lingüística… no podran evitar que avui comencen les classes per a més d’un milió d’estudiants a Catalunya. Sota aquest rerefons, els qui dia a dia estem al peu del canó, professorat, alumnes i famílies, continuem tractant de fer la nostra feina el millor que sabem.

Molts ànims, i bon curs a tot el món!

Geologia als Pirineus

Les següents imatges mostren alguns aspectes de la geologia en un punt en particular dels Pirineus, el Principat d’Andorra: l’estany de les Abelletes, a la frontera amb França al Pas de la Casa, on trobem nombroses mostres de les roques més abundants: granit i pissarra; la vall en forma d’U on es veuen Andorra la Vella, Les Escaldes-Engordany i Santa Coloma; i una curiosa iniciativa: ficar panells explicatius a les roques ornamentals que podem trobar pels carrers de la capital.

A l’estiu, compte amb el Sol

Amb la calor que ja patim sobre els nostres caps, les vacances en girar el cantó i la proximitat de les platges i la muntanya, no està de més recordar que hem de protegir la nostra pell d’excessives radiacions solars. Prendre el sol amb precaució evitant exposicions prolongades, utilitzant cremes amb el grau adequat de protecció solar, o evitant les hores de major incidència dels rajos solars (entre les 12 i les 16 h, aproximadament), són alguns consells que val la pena seguir per evitar cremades, agressions a la pell i, a la llarga, la incidència dels melanomes o tumors a la pell. Pots ampliar la informació en aquest enllaç del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Pren les teues precaucions i gaudeix de les ben merescudes vacances!

Que passes un bon estiu!