Conferència sobre les aus rapinyaires

El dia 25 d’abril, l’alumnat de tercer d’ESO ha assistit a la xerrada Rapinyaires i humans a la sala d’actes del centre. Durant una hora, el ponent, Ramiro Aibar, d’Aula i Natura, ha donat a conèixer com han evolucionat les poblacions d’aquests éssers vius durant les últimes dècades segons la relació amb la societat.

A principis del segle XX es considerava que els rapinyaires eren feristeles malicioses responsables de molts dels mals que passaven a la societat d’aquell temps, fruit de llegendes i supersticions i que els van portar a quasi desaparèixer. A aquest fet, cal sumar-li, dècades més tard, la persecució i l’extermini soferts. Per si no n’hi havia prou, amb l’aparició del DDT que s’acumulava a les xarxes tròfiques, gairebé es van extingir. Però aquesta situació va començar a canviar a partir dels anys 1970, ja que l’opinió pública va començar a donar valor als rapinyaires. En primer lloc amb la prohibició del DDT i en segon lloc, amb el desenvolupament de projectes de protecció i recuperació, que van fer que les poblacions augmentessin exponencialment fins a revertir la situació.

Durant la presentació s’han pogut veure imatges de com viuen i s’alimenten aquests éssers vius i, sobretot, reconèixer que per la seva situació en la cadena tròfica, tenen una influència cabdal en el funcionament de tot l’ecosistema. Finalment, la xerrada ha anat acompanyada per una exposició que s’ha pogut visitar durant una setmana a l’entrada del centre.

Taller de reanimació cardiopulmonar

Aquest dimarts 6 de maig, l’alumnat de quart d’ESO que cursa les matèries de Biologia i Geologia i de Cultura Científica ha participat en un taller pràctic de reanimació cardiopulmonar (RCP), organitzat a l’Institut pel Departament de Ciències Naturals amb la col·laboració de dos experts del Centre d’Innovació i Simulació Territorial de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tortosa.

Durant la sessió, l’alumnat ha aprés com actuar davant d’una situació d’emergència en la qual una persona pateix una aturada cardiorespiratòria. Els professionals han explicat detalladament els passos a seguir per assistir correctament la víctima, fent èmfasi en la importància de respectar l’ordre d’actuació per augmentar les possibilitats de supervivència. Un dels punts centrals del taller ha estat el coneixement i ús del DEA (desfibril·lador extern automàtic). L’alumnat ha pogut veure com funciona aquest dispositiu i com utilitzar-lo de manera segura i eficaç en una situació real. A més, els participants han posat en pràctica les compressions toràciques sobre maniquins connectats a una tauleta digital. Aquesta tecnologia permet registrar la velocitat i la força de les compressions, ajudant a corregir i millorar la tècnica en temps real.

La sessió ha finalitzat amb una petita competició per equips, on s’ha premiat la precisió i l’efectivitat de les compressions realitzades. L’activitat ha estat molt ben valorada per l’alumnat, que l’ha qualificada d’interessant, útil i de gran aplicabilitat per al dia a dia.

Sortida al Parc del Mussol

El dijous 24 d’abril, l’alumnat de tercer d’ESO dels grups A i D i de quart d’ESO A ha visitat el Parc del Mussol. L’objectiu ha estat ampliar els aprenentatges en els sabers d’ecologia en la matèria de Biologia i Geologia, dintre del territori i gaudint d’un entorn singular.

El Parc del Mussol és un projecte que té per objectiu donar un espai de vida a la màxima biodiversitat possible de fauna local. En arribar, en Ferran Latre, responsable del Parc, ha explicat les tasques de restauració que s’han fet a l’espai fins a la situació actual i ha mostrat els diferents hàbitats que s’han recreat. Tot seguit, l’alumnat ha fet el recorregut en dos grups, acompanyats de Ferran i Ramiro Aibar, respectivament, d’Aula i Natura, on ha pogut observar, entre d’altres espais, un jardí de plantes aromàtiques per a pol·linitzadors, refugis per animals com conills, teixons i ratolins, caixes niu per a ratpenats i ocells diversos, l’hotel d’insectes més gran de Catalunya i una zona d’arbres fruiters. Durant el recorregut, l’alumnat ha vist caçar alguna papallona i l’ha identificada com blanqueta de la col (Pieris Rapae) i també ha presenciat l’anellament d’una tórtora (Streptopeli turtur) i cinc pollets. També ha accedit a alguns aguaits d’observació i identificació d’ocells.

Ha estat una jornada molt profitosa de la mà de dos experts que han contagiat la seva passió per la natura, que es repetirà els propers dies 8 i 9 de maig per als grups C i B de tercer d’ESO, respectivament.

L’alumnat de primer d’ESO explora el riu Sénia

El dilluns 28 d’abril, l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut, acompanyat pels educadors d’Arabogues, ha tingut l’oportunitat de conèixer de prop la diversitat biològica i geològica de l’entorn del riu Sénia. Durant la sortida, l’alumnat ha explorat la fauna i la flora locals, observant de primera mà la varietat d’espècies que habiten aquest espai natural protegit. Amb el suport dels educadors, han après sobre les adaptacions dels éssers vius al seu medi i la importància de preservar aquests ecosistemes.

Durant l’activitat han estudiat l’estat de salut del riu, investigant la presència de macroinvertebrats a l’aigua. Un dels punts destacats de la jornada ha estat l’estudi de la geologia de la llera del riu Sénia. Gràcies a les pluges abundants dels darrers mesos, el riu baixa amb força i el paisatge està molt verd, en contrast amb la sequera que havia marcat anys anteriors. Aquest fet ha permès l’alumnat d’observar de forma directa com els canvis meteorològics i estacionals afecten la dinàmica natural del territori.

La meteorologia també ha acompanyat: el dia ha començat assolellat i s’ha mantingut estable, amb una temperatura agradable, permetent fer totes les activitats amb comoditat. La sortida al Parc Natural dels Ports ha estat una experiència educativa que ha permès  l’alumnat connectar amb l’entorn natural, conèixer el territori i reflexionar sobre la importància de la seua conservació.

La mar comença aquí

El dimarts 22 d’abril, l’alumnat de quart d’ESO B i C que cursa l’optativa de Cultura Científica ha assistit a una xerrada divulgativa sobre la brossa marina, que porta per títol La mar comença aquí. L’objectiu és informar d’aquesta greu problemàtica que afecta el nostre territori i què es pot fer per lluitar-hi. Alejandro Castells, membre de Plàncton: Divulgació i Serveis Marins, amb la mediació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, ha donat a conèixer aquesta campanya per mitjà d’una presentació i activitats interactives per veure el potencial de la ciutadania envers el tema tractat.

S’han compartit unes mostres d’algunes deixalles que són llançades pel vàter i trobades a la depuradora, com per exemple tovalloletes d’un sol ús o productes per a la menstruació, els quals provoquen un greu problema degut al temps que romanen al medi sense descomposar-se i, per tant, afecten a la flora i la fauna marines. A més, s’ha fet un joc per a conèixer com classificar les deixalles més comunes que s’utilitzen i saber quin és el contenidor corresponent. Seguidament, Alejandro ha lliurat una placa en forma de peix lluna en agraïment a la participació de l’alumnat en la campanya, que s’ubicarà al pati de segon d’ESO, concretament a un dels embornals, amb l’objectiu que l’alumnat pensi abans de tirar la brossa al terra.

Per finalitzar, s’ha reflexionat sobre la importància de respectar el medi ambient, a partir de l’afectació que causen els productes que s’utilitzen en el dia a dia i la importància de difondre aquest missatge per a què això no continuï passant.

Tsunamis: l’amenaça del mar

El divendres 25 d’abril, l’alumnat de batxillerat que cursa la matèria de Geologia i Ciències Ambientals ha gaudit d’una conferència per part de la doctora en Geologia de la Universitat de Barcelona Eulàlia Massana.

Ha parlat sobre tsunamis: què són, com es formen, on afecten, quins són els riscos que porten associats i com previndre’ls. També ha mostrat com en el Mediterrani és possible aquest fenomen, tot i que a una escala molt menor. Finalment, ha explicat quin paper tenen les persones expertes en Geologia en el seu estudi.

Ha estat una conferència molt interessant, en la qual l’alumnat ha tingut l’oportunitat d’ampliar els seus coneixements sobre continguts treballats a l’aula, com la tectònica de plaques i la gestió de riscos, així com de conèixer de primera mà la tasca de geòlogues i geòlegs.

Llegir Ciència per Sant Jordi

El lladre de cervells. Menjar cireres amb els ulls tancats Pere Estupinyà

Ets una persona curiosa? T’interessa saber d’on venim, on anem i quin és el nostre lloc a l’univers? No ho dubtis, aquest llibre fa per a tu: la ciència és l’aventura més apassionant que pots viure! Els avenços científics se succeeixen a un ritme vertiginós i cada vegada són més les persones interessades a entendre com funciona el món, conscients que el tarannà científic ens ajuda a viure millor i a prendre més bones decisions en el nostre dia a dia. Pere Estupinyà, el lladre de cervells, una mena de Robin Hood de la ciència, ens apropa les ments més brillants del món per posar el seu coneixement a la nostra disposició. El lladre de cervells és una lectura apassionant, que, d’una manera divertida, didàctica i planera, exposa les claus dels debats més actuals i interessants sobre neurociència, cosmologia, genètica, psicologia o canvi climàtic. És només poesia que som pols d’estrelles? Hi ha vida extraterrestre? Què és la gimnàstica neuronal? Què hi fa Terminator en un llibre de ciència? El lladre de cervells ataca de nou i et porta respostes, però et proposa nous dubtes i preguntes!

Parc Juràssic Michael Crichton

En aquesta espectacular novel·la, els dinosaures tornen a conquerir la Terra… En una illa remota, un grup d’homes i dones emprèn una carrera contra el temps per evitar un desastre mundial provocat per la desmesurada ambició de comercialitzar l’enginyeria genètica. Però tots els esforços resultaran en va quan el projecte sense escrúpols quedi fora de control i el món a mercè d’unes bèsties monstruoses… Jurassic Park, la novel·la més cèlebre de Michael Crichton i una de les més llegides en els darrers anys, va ser adaptada al cinema amb enorme èxit per Steven Spielberg. El País: “Una joia de la fantasia científica.”

Observació de fongs al microscopi òptic

L’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha fet una experiència amb dues llesques de pa: una humida i l’altra seca, per comprovar, dintre d’una bossa de plàstic, a temperatura ambient i a les fosques, quina de les dues es floreix abans. Hem portat el resultat al laboratori i hem observat les mostres al microscopi, on hem tractat d’identificar els fongs que han germinat en forma de floridures. Aquestes imatges, capturades pel propi alumnat, són algunes exemples del què hem pogut veure al microscopi. Es poden veure clarament espores, hifes i esporangis d’exemplars que podrien ser fongs dels gèneres Rhizopus, Aspergillus o Penicillium.

Conferència sobre l’erupció de La Palma


Dolors Vidal és professora de Secundària de Física i Química. Ara que està jubilada es dedica a la divulgació i, recentment, ha escrit un llibre sobre l’erupció de l’illa de La Palma del 2021, en el qual analitza, sobretot, les implicacions socials d’aquest risc geològic. Ha viatjat diverses vegades a la zona i ha parlat amb nombroses persones, arreplegant testimonis en primera persona que són els protagonistes del seu llibre.

En aquesta ocasió, ha visitat l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de primer de Batxillerat i de Cultura Científica de quart d’ESO, per presentar la seua obra. Juntament amb vídeos amb les narracions de la gent que ha viscut l’erupció de primera mà, la seua presentació ha inclòs mostres de material volcànic (sorra volcànica, lapil·li, bombes volcàniques…), una maqueta del volcà i dos pòsters divulgatius sobre l’erupció. La seua exposició ha estat propera i ha despertat l’interés de l’alumnat, que s’ha apropat a fer-li preguntes en finalitzar l’acte.