Nom ciéntific: Fortunella japonica
Família: Rutaceae
Nom comú:
Català: Cumquat, Xinès: Kumquat, Anglès: Marumi Kumquat, Afrikaans: Koemkwate, Àrab: بالإنجليزية, Azərbaycanca: Kinkan, Cebuano: Kumkuwat, Česky: Kumquat, Чӑвашла: Кумкват, Dansk: Limequat, Deutsch: Kumquats, Ελληνικά: Κουμκουάτ, Euskara: Kumkuat, Suomi: Kumkvatti, Français: Kumquat, Hornjoserbsce: Kumkwat, Bahasa Indonesia: Buah Kumkuat, Italiano: Fortunella, Xinès: キンカン, Português: Fortunella, Türkçe: Kamkat
Nom de qui ha fet la fotografia i de l’autor del treball: Gerard Llambrich Roda
Data i lloc de la fotografia: 22/12/2012, al jardí del meu xalet
Hàbitat: En les àrees subtropicals 0-750 m (0-2,450 ft). En els tròpics 0-1600 m (0-5250 ft), sense reg. Precipitació de 900-3000 mm (35-120 cm) és necessari.
Descripció: Els kumquats o kinoto són arbres o arbusts perennifolis, de creixement lent, que arriben als 5 m d’alçada. Estan densament ramificats; les branques són anguloses, llises o de vegades espinoses. Les fulles són lanceolades, alternes, finament dentades prop de l’àpex, verd fosc per l’anvers i una mica més clares pel revers, coriàcies, alternes, d’entre 4 i 9 cm de llarg. Les flors són axil·lars, solitàries o en raïms d’1 a 4, pentàmeres, fragants, de color blanc, hermafrodites.
El fruit és un hesperidi oblong o ovoide, de fins a 5 cm de llarg, cobert per una fina i aromàtica pell groga, ataronjada o vermella amb glàndules oleicas clarament visibles, comestible. La polpa està segmentada, i és lleugerament àcida, de color taronja. Les llavors són escasses, oblongues o esferoïdals, blanquinoses, amb l’interior verd. Apareix al començament de la tardor i madura cap a fins d’aquest o començaments de l’hivern segons l’espècie.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: La taronja enana, kumquat o quinoto, especialment el conrear ‘Meiwa’ es consumeix com fruita fresca, en altres espècies la polpa és massa àcida, i es menja només la pell. Més freqüent és la preparació en almívar, per a això se’ls deixa assecar lleugerament, es maceren amb bicarbonat de sodi o calç i es couen a molt baixa temperatura en un almívar dens, el kumquat en aquesta preparació és unes postres típiques de la cuina de Hong Kong. Es preparen també com adobats, siguin àcids-conservats en una barreja de vinagre i salmorra durant unes 8 setmanes-o dolços, en una base líquida de vinagre, almívar, clau d’olor (Syzygium aromaticum) i canyella (Cinnamomum verum).
S’empren també per a l’elaboració de melmelada i una salsa similar al chutney, amb kumquat, taronja, mel, sal, llard i espècies. Alguns productes moderns inclouen el licor de kumquat. En Guangdong els kumquats es conserven en sal, obtenint una fruita reduïda i arrugada que s’empra com a medicina per als mals de coll, antitusivo i estimulant un cop tornada a hidratar.
L’oli essencial de les fulles i brots frescos, de vegades, s’utilitza en perfumeria.