Arxiu d'etiquetes: Rutàcies

Fortunella japonica

Nom ciéntific: Fortunella japonica
Família: Rutaceae
Nom comú:
Català: Cumquat, Xinès: Kumquat, Anglès: Marumi Kumquat, Afrikaans: Koemkwate, Àrab: بالإنجليزية, Azərbaycanca: Kinkan, Cebuano: Kumkuwat, Česky: Kumquat, Чӑвашла: Кумкват, Dansk: Limequat, Deutsch: Kumquats, Ελληνικά: Κουμκουάτ, Euskara: Kumkuat, Suomi: Kumkvatti, Français: Kumquat, Hornjoserbsce: Kumkwat, Bahasa Indonesia: Buah Kumkuat, Italiano: Fortunella, Xinès: キンカン, Português: Fortunella, Türkçe: Kamkat
Nom de qui ha fet la fotografia i de l’autor del treball: Gerard Llambrich Roda
Data i lloc de la fotografia: 22/12/2012, al jardí del meu xalet
Hàbitat: En les àrees subtropicals 0-750 m (0-2,450 ft). En els tròpics 0-1600 m (0-5250 ft), sense reg. Precipitació de 900-3000 mm (35-120 cm) és necessari.
Descripció: Els kumquats o kinoto són arbres o arbusts perennifolis, de creixement lent, que arriben als 5 m d’alçada. Estan densament ramificats; les branques són anguloses, llises o de vegades espinoses. Les fulles són lanceolades, alternes, finament dentades prop de l’àpex, verd fosc per l’anvers i una mica més clares pel revers, coriàcies, alternes, d’entre 4 i 9 cm de llarg. Les flors són axil·lars, solitàries o en raïms d’1 a 4, pentàmeres, fragants, de color blanc, hermafrodites.
El fruit és un hesperidi oblong o ovoide, de fins a 5 cm de llarg, cobert per una fina i aromàtica pell groga, ataronjada o vermella amb glàndules oleicas clarament visibles, comestible. La polpa està segmentada, i és lleugerament àcida, de color taronja. Les llavors són escasses, oblongues o esferoïdals, blanquinoses, amb l’interior verd. Apareix al començament de la tardor i madura cap a fins d’aquest o començaments de l’hivern segons l’espècie.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: La taronja enana, kumquat o quinoto, especialment el conrear ‘Meiwa’ es consumeix com fruita fresca, en altres espècies la polpa és massa àcida, i es menja només la pell. Més freqüent és la preparació en almívar, per a això se’ls deixa assecar lleugerament, es maceren amb bicarbonat de sodi o calç i es couen a molt baixa temperatura en un almívar dens, el kumquat en aquesta preparació és unes postres típiques de la cuina de Hong Kong. Es preparen també com adobats, siguin àcids-conservats en una barreja de vinagre i salmorra durant unes 8 setmanes-o dolços, en una base líquida de vinagre, almívar, clau d’olor (Syzygium aromaticum) i canyella (Cinnamomum verum).
S’empren també per a l’elaboració de melmelada i una salsa similar al chutney, amb kumquat, taronja, mel, sal, llard i espècies. Alguns productes moderns inclouen el licor de kumquat. En Guangdong els kumquats es conserven en sal, obtenint una fruita reduïda i arrugada que s’empra com a medicina per als mals de coll, antitusivo i estimulant un cop tornada a hidratar.
L’oli essencial de les fulles i brots frescos, de vegades, s’utilitza en perfumeria.

Ruta graveolens

Nom científic: Ruta graveolens
Família: Rutaceae
Nom comú: Ruta (català) Ruda (castellà) Rue (anglès)
Nom de l’alumne: Paula Curto Temprado
Data i lloc de la imatge: el 29 de Desembre al jardí de casa
Hàbitat: A Europa meridional, en llocs poc humits.
Descripció: La ruta es un arbust molt ramificat. Es una planta que es troba en un clima temperat i càlid, aquesta planta no necessita molta humitat.
Medeix entre 70 i 100cm. Les seves fulles son semi-perecnes, de color verd focs. Els laterals de les fulles son allargats i els finals son ovalats.
Les flors estan formades per rametes i tenen entre 4 i 5 pètals de color groc viu.
El fruit es una espècie de capsula en 5 lòbuls. Té un aroma molt fort, difícil de confondre amb altres plantes.
Relació: La ruda es una plata medicinal i també s’utilitza per cuina.
S’utilitza per cuina, perquè el sabor de la fulla es picant i amarg a l’hora, però el seu aroma s’utilitza per fer diferents salses o mescles alcohòliques.
També s’utilitza per a la medicina, ja que talla molt bé les hemorràgies oculars i nasals. No es gens bo utilitzar-la en grans quantitats i no es aconsellable consumir-la si tens problemes al ronyons.
Fonts d’informació:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ruta_graveolens
http://plantas.facilisimo.com/reportajes/aromaticas-y-medicinales/ruda-eficaz-pero-con-prudencia_184033.html

Citrus aurantium

Nom científic: Citrus aurantium
Família: pertany a la familia de les rutàcies (rutaceae) i està representat per unes 60 espècies d’arbusts perennes que inclouen tots el híbrids
Nom comú: taronger de la Xina, taronger nan, taronger amarg (català), naranjo de la China, naranjo enano, naranjo amargo (castellà), orange from China, orange dwarf, bitter orange (anglès), orange aus China, orange zwerg, bitterorange (alemà), d’orange en provenance de Chine, naine orange, orange amère (francès)
Nom de l’alumne: Jordi Perolada Martín
Data i lloc: a l’empresa Mistral Bonsái de Camarles, el 22/11/2012
Habitat: Està totalment adaptat a qualsevol zona del món entre els 40º de latitud nord i 40º de latitud sur amb clima tropical, subtropical i també el nostre clima Mediterrani.
Descripció: És una mutació del taronger amarg (Citrus aurantium) i classificat com Citrus aurantium. És un arbust de fulla perenne de creixement molt lent, poc vigorós que arriba a tenir una alçada aproximada de 3 metres. El tronc de la escorça és una mica rugós amb els anys, sense espines (altres espècies les tenen). Les rames són verdes amb una gran densitat de fulles petites, alternes de color verd fort i brillants. Les flors són de color blanc amb forma d’estel, hermafrodites. La floració es produeix durant la primavera, si les condicions climàtiques han estat favorables i adequades a les seves necessitats. El seu fruit és petit, amb forma arrodonida amb suc i dividit amb 10 o 12 segments o trossos. L’escorça rugosa amb un color verd que és transforma en un taronja intens quan està madur. Els fruits d’aquesta espècie són àcids i amargs, però el seu aroma es més intens que el de la taronja dolça. El fruit del Citrus és comestible i és fàcil de separar la polpa.
És una espècie poc utilitzada com a bonsai pel seu lent creixement, les seves petites fulles, el color dels seus fruïts i l’olor de les seves flors li donen un caràcter d’arbre en petit, que juntament a la seva facilitat per al cultiu, el poden convertir en un arbre molt popular en els pròxims anys. La seva situació al final de la primavera, l’estiu i començament de la tardor ha de ser a l’exterior en un lloc una mica solejat. Degut al seu origen, s’haurà de protegir de les baixes temperatures a l’hivern, tardor i la primavera a l’interior de casa amb un lloc amb molta llum. El reg haurà de ser cada cop que la superfície de la terra estigui seca i hauria de ser amb intensitat. S’ha d’abonar sovint amb un abonament orgànic de qualitat especialment en l’època de creixement. La formació de flors estarà relacionada de la quantitat de nutrients emmagatzemats al arbre.
El Citrus s’utilitza com planta ornamental i de decoració per a les llars.

Relació: L’origen del Bonsai s’inicia en la història Oriental del Taoisme. Aquesta religió tenia la creença de que el petit arbre concentrava les forces de la naturalesa, els creients pensaven que els fenomens naturals com les muntanyes, els arbres i les pedres estaven carregats de poders. A a l’any 1867 cau el govern feudal del Japó i comença l’expansió del bonsai , tota la societat comença llavors a disfrutar i desarollar noves tècniques que antigament sols tenien els privilegiats i rics. Pels japonesos el bonsai entra a formar part del budisme Zen com la relació entre l’home i la naturalesa. També el respecte a l’Univers. Per als budistes el mirar un bonsai es un exercici de meditació.
El budistes tenen tres conceptes on es fonamenta aquesta devoció:
1) Wabi-Humilitat: És el benestar interior que produeix per la simple contemplació de la natura, simplement de la participació en la mateixa, sense sentir-se al centre del univers.
2) Sabi-Tranquilitat: l’amor per cuidar els objectes de la naturalesa.
3) Shibui: Que és l’elegància, l’harmonia i la bellesa suprema.
L’esperit occidental durant molts anys va creure que aquests arbre pertanyen a una espècie determinada, que eren difícils de cultivar, però en l’actualitat en les nostres Terres de l’Ebre hi ha el magatzem de cultiu i venda de bonsais més important d’Europa a la població de Camarles (Baix Ebre) a la carretera N-340 amb 50.000 metres quadrats d’hivernacles de producció, 25 ha de camps de cultius i 5.500 metres quadrats destinats a magatzem.

Bbliografia:
Universe Bonsái Collection (Colección de guias de bonsais) Mistral bonsái (Camarles)
http://bonsaimania.com/bonsai_fichas/naranjo_citrus_bonsai.htm
http://articulos.infojardin.com/Frutales/fichas/calamondin-naranjo-chino-calamondia-citrofortunella-mitis.htm