Arxiu de la categoria: Batxillerat

Ciències per al món contemporani

1r BAT

A la recentment aprovada Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) se l’ha criticada des de diversos àmbits pel seu esperit recentralitzador o per l’atac contra el model d’immersió lingüística a Catalunya. Però a més, algunes matèries hi surten perjudicades o directament desapareixen, com és el cas de Ciències per al món contemporani. Es va incorporar al currículum de 1r de Batxillerat el 2006, i pretenia introduir la cultura científica a la formació comuna dels alumnes, independentment de la modalitat de Batxillerat que cursaren. Així, treballa continguts sobre l’origen del Sistema Solar i la dinàmica del nostre planeta, els impactes ambientals i els riscos naturals, l’origen de la vida i l’evolució, la salut i la malatia i les noves tècniques com ara la teràpia gènica o la investigació amb cèl·lules mare i els aspectes bioètics relacionats, o els nous materials i tecnologies. De manera semblant a Educació per a la ciutadania, aquesta va ser una assignatura polèmica des del ben començament.

  • Per què creus que ha segut així i acabarà sent eliminada?
  • Quins dels temes que hem treballat en ella pensens que poden molestar algú? A qui? Per què?
  • Què faries tu? Mantindries la matèria? L’eliminaries? En aquest últim cas, a què dedicaries les seues dues hores setmanals?

Respon aquestes preguntes o altres que et vinguen al cap sobre aquesta qüestió. No importa si estàs a favor o en contra sinó la qualitat dels teus arguments en defensar les teues postures. També hi podeu interactuar entre vosaltres, generant debat o responent-vos, sempre des del respecte i l’argumentació raonada. Qui s’anima a començar?

El món petit: la societat de la informació i del coneixement

1r BAT, , , ,

Per Andreu Castells i Sergi Martínez

NOTÍCIA: Pas decisiu en la computació quàntica
http://noticiasdelaciencia.com/not/6347/paso_decisivo_en_la_computacion_cuantica/

S’ha descobert un nou sistema per observar l’informació quàntica sense distorisonar-la. Aquesta informació s’emmagatzema en bits quàntics anomenats qubits, que a diferència dels convencionals poden representar simultànimanet 1 i 0, accelerant notablement qualsevol operació que efectua l’ordinador.

ELS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ NUMÈRICA
Un sistema de representació numèrica és un mètode que ens permet representar una quantitat de unitats en forma escrita.
El més utilitzat és el de base 10 (el que utilitzem habitualment) i l’utilitzat pels ordinadors és el de base 2.

Representació en base 10
Agrupem les unitats en potències de 10 i comptem els grups que obtenim. D’aquesta manera si tenim 38 unitats es comptarien tres grups de deu i un grup de vuit unitats.

Representació en base 2
Agrupem les unitats en potències de 2 i, com abans, comptem els grups que obtenim. Prenent l’exemple anterior com a referència, en aquest cas contaríem un grup de 32 unitats, un de 4 i un de 2, que ens donaria com a resultat la codificació 100110.

Mètode pràctic
Am aquest mètode es pot traduir qualsevol número decimal en base 10 al sistema de representació que volguéssim. El procediment consisteix en dividir el nombre per la base al què el volem traduir fins a que el quocient sigui 0.

Degut a que la base 2 genera nombres molt llargs, es tradueixen a numeració hexadecimal, composta per setze símbols: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, A, B, C, D, E i F, on les lletres representen agrupaments de 10 (A són 10 unitats, B són 11…). Així, el nombre 38 es representaria com a 26.

Cada dígit d’un nombre binari s’anomena bit. Els bits s’agrupen en grups de quatre, anomenats nibble i, al mateix temps, dos nibbles constitueixen un byte.

Continua la lectura de El món petit: la societat de la informació i del coneixement →

Nous reptes, nous materials

1r BAT, , , , ,

Per Carlos Miravete, Jacob Bolea i Jaume Planes

La ciència dels materials
Els nous materials tenen un gran impacte en la millora de la qualitat de vida. Els materials han estat relacionats amb el desenvolupament econòmic i social dels humans. L’estudi de la prehistòria s’ha dividit en periòdes segons el metall o aliatge que es feia servir.

Anomenem ciència dels materials la branca de la ciència i l’enginyeria que estudia les relacions entre estructura dels materials i les seves propietats i també les tècniques de processament i el seu comportament.

La ciència dels materials és un exemple de ciència interdisciplinaria perquè necessitem identificar les seves propietats físiques, químiques i també la compatibilitat biològica.

Les propietats físiques són les que podem mesurar o identificar sense que cambiï la naturalesa del material, per exemple la densitat, la conductivitat tèrmica, la resistivitat tèrmica o la permeabilitat magnètica entre altres.

L’estructura: els nivells atòmics, micro i macro
Les propietats i el comportament dels materials i la forma de processar-los depenen de la seva estructura (escala atòmica).

  • Quins àtoms o mol·lècules els conformen.
  • Amb quin tipus d’interaccions es relacionen aquests àtoms o mol·lècules.
  • Quins tipus d’organització produeixen cristal·lina o amorfa.
  • També depenen de la macroestructura i microestructura.

Els defectes juguen un paper molt important en els materials, com ara els elements intersticials (àtoms intermedis), les vacants (falta d’un element) i les subtitucions (àtoms substituïts per altres).

Continua la lectura de Nous reptes, nous materials →

Els recursos naturals i l’ús que en fem

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, , ,

Per Simba Ravi

Classificació del recursos:
• renovables (aigua i biomassa)
• no renovables (comb. fòssils i urani)
• inesgotables (sol, onades, marees, vent).

Perspectives en l’ús de les energies
• Queden combustibles fòssils per a 100 anys…
• Fissió
• Fussió (dificultats tècniques. Projecte Iter)
• Hidroelèctrica (problemes si disminueixen els cabals)
• Mareomotriu, eòlica, geotèrmica, fotovoltaica…
• Els biocombustibles (etanol a partir de canya de sucre i blat de moro): avantatges (és renovable –producció ràpida i de ritme similar a l’explotació-) i inconvenients (la quantitat de CO2 que es consumeix en la producció de la biomassa és semblant a la que es desprén en la combustió, desequilibra els mercats, el monocultiu extensiu provoca problemes alimentaris ja que no es conreen plantes alimentàries…)
• L’aigua: un recurs imprescindible

Continua la lectura de Els recursos naturals i l’ús que en fem →

Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, , , , , , , , ,

Per Alex Moraru i Guillem Carbó

El canvi climàtic: quan un impacte es converteix en un risc
S’entén per canvi climàtic l’alteració del clima de la Terra. Aquest fenomen es manifesta per l’alteració de tota mena de paràmetres climàtics. S’hi inclouen variacions anormals de les temperatures, les precipitacions i els vents, canvis en la freqüència i intensitat de determinats processos meteorològics naturals.
El diòxid de carboni i altres gasos present a l’atmosfera, exerceixen l’anomenat efecte d’hivernacle. Aquest efecte consisteix en l’absorció de la radiació infraroja, impedit que part d’aquesta radiació s’escapi de la Terra i es difongui a l’espai exterior. La seva conseqüència immediata es l’augment de la temperatura de la superfície.

Les causes del canvi climàtic
Fonts naturals de diòxid de carboni
Respiració: tots els esser vius expulsem diòxid de carboni en el procés de la respiració per obtenir energia per a les seves activitats.
Descomposició: el procés de degradació de la matèria orgànica per convertir-la en inorgànica emet diòxid de carboni.
Erupcions volcàniques: els volcans emeten gran quantitat de diòxid de carboni barrejat amb altres gasos.
Fonts antròpiques de diòxid de carboni
Combustió de combustibles fòssils: la combustió de carbo, de gas i de derivats del petroli es la base dels processo de producció d’energia elèctrica i es relaciona directament amb el transport, un element indispensable per a l’activitat industrial i urbana
Desforestació: la reducció de la superfície forestal afecta l’equilibri de la concentració de diòxid de carboni per dues raons principals. En primer lloc, la combustió de la vegetació allibera aquest gas i, en segon lloc, com que els arbres que componen les masses forestal absorbeixen quantitats importants de diòxid de carboni en el procés de la fotosíntesi, la desforestació redueix les absorcions d’aquest gas.

Continua la lectura de Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta →

Viu la Geologia a la UB

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , ,

Aquest any la Universitat de Barcelona (UB) repeteix l’activitat Viu la Geologia! del 18 al 20 de juny de 2013, per portar a estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat motivats per la Geologia, vulguin o no estudiar-la en un futur, a conèixer la feina de geòleg i d’enginyer geòleg i traslladar-los a la facultat, lloc on s’imparteixen els estudis que porten a poder desenvolupar aquestes apassionants professions. És un curs dirigit a aquells estudiants de 4t d’ESO i batxillerat de ciències que tinguin inquietuds per la muntanya i la natura, fins i tot l’aventura, i que vulguin viure durant uns dies, la feina del geòleg. És una activitat completament gratuïta (dinars i sortida al camp inclosos), i amb la que tindreu la possibilitat d’estar amb estudiants i professors de la facultat de Geologia, durant 3 dies.

Hi ha 24 places disponibles. Per participar cal omplir el full d’inscripció i estar avalat per un professor del centre de secundària el qual enviarà el full d’inscripció a la facultat de Geologia abans del 31 de maig. En cas d’haver molts alumnes interessats, per una selecció definitiva pot ser necessària una entrevista personal. Els coordinadors de la facultat de Geologia es posaran en contacte amb els alumnes seleccionats per confirmar la seva assistència a través del telèfon o del correu electrònic. Aquí podreu consultar el llistat d’alumnes seleccionats.

Troba tota la informació a la pàgina de la UB »

Cinema fòrum: “La classe (Entre les murs)”

1r BAT, 4t ESO,

Entre les murs és una pel·lícula francesa dirigida l’any 2008 per Laurent Cantet, basada en la novel·la de François Bégaudeau. La pel·lícula va rebre la Palma d’Or del Festival de Canes 2008 i fou candidata a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

François és un jove professor de llengua francesa en un institut difícil, situat en un barri conflictiu. Els seus alumnes tenen entre 14 i 15 anys. No dubta d’enfrontar-se a Esmeralda, a Souleymane, a Khoumba i als altres en estimulants batalles verbals, com si la llengua estigués en joc. Les cultures i les actituds s’enfronten a l’aula, microcosmos de la França contemporània. La franquesa de François sorprèn als seus alumnes, però el seu sentit de l’ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.

En parelles, trieu un dels personatges de la pel·lícula que us haja cridat l’atenció per qualsevol motiu, imagineu i inventeu la seua biografia i escriuviu-la. Tracteu de pensar quina podria ser la seua vida, quines coses li han passat o li passen pel cap que condicionen el seu present i futur i la seua forma d’actuar. Més tard ho posarem en comú tota la classe per analitzar els personatges i les situacions de la pel·lícula.

Càncer, trasplantaments i clonatge

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , ,

Per Dayana Zambrano i Maria Diaz

Un tractament innovador fa remetre en adults una leucèmia molt greu
Un tractament que altera genèticament les pròpies cèl·lules immunes d’un pacient per combatre el càncer, anomenada teràpia cel·lular, ha estat efectiva per primera vegada en un pacient amb leucèmia. Aquest tipus de càncer agut va remetre en un adult tot i haver estat resistent al tractament amb quimioteràpia i de deixar molt poca esperança de vida. Els investigadors expliquen que els símptomes de leucèmia en el pacient van desaparèixer als 8 dies del tractament.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/20/actualidad/1363807505_128722.html

Les proves per fer el diagnòstic
Per fer un diagnòstic, s’han d’observar els símptomes del pacient (febre, dolor, erupcions cutànies, etc.). Anomenem diagnòstic la determinació de la malaltia o afecció que causa aquests símptomes. Per fer el diagnòstic s’utilitzen diversos mètodes:
L’exploració física (observació i palpació de parts del cos, auscultació del cor i de l’aparell respiratori, etc.). Les anàlisis (habitualment de sang o d’orina). Els mètodes de diagnosi d’imatge (radiològics, ecogràfics, etc.). Les biòpsies (extracció i anàlisi de mostres d’òrgans o teixits.

Continua la lectura de Càncer, trasplantaments i clonatge →