Arxiu de la categoria: Batxillerat

Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , , ,

Què en sabem de la diabetis? (Per Àngela Martí i Jordi Pérez)

Recentment s’ha publicat al diari “20 minutos” una notícia sobre la investigació que s’està portant a terme a la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta investigació té la finalitat d’analitzar els tipus d’aliments que podrien ajudar a prevenir la diabetis tipus 2. L’estudi es centra en els festucs i la seva reacció. Per dur-la a terme s’han presentat 50 voluntaris que tenen un alt nivell de glucosa a la sang, fet que els pot portar a desenvolupar una futura diabetis.

La diabetis tipus 2 sol estar relacionada amb el sobrepès i amb una alimentació poc adequada. La seva detecció no és fàcil ja que molts afectats no saben que la pateixen. Basant-se en aquesta afirmació, el projecte està dividit en dues fases:

• En la primera, al voluntari se li fa seguir una alimentació equilibrada basada en una dieta mediterrània.
• En la segona fase, i desprès d’un descans d’uns 15 dies aproximadament, en els quals el voluntari continua menjant el menú aconsellat, s’introdueix en la seva dieta diària uns 57 grams de festucs.

Segons els estudis realitzats sobre aquest aliment, ingerir festucs disminueix els nivells de glucosa i incrementa la sensibilitat a la insulina, és a dir, disminueix el risc de ser afectat per la diabetis tipus 2.

Les propietats nutritives del festucs els fan susceptibles de representar un potencial regulador de la glucosa i la insulina.

Aquesta investigació no és un tractament que acabi amb la diabetis sinó una prevenció contra aquesta malaltia.

A part de la diabetis tipus 2 també està la diabetis tipus 1, que té moltes diferencies respecte a l’anteriorment mencionada.

La diabetis tipus 1 afecta a infants i joves i, majoritàriament, té un origen autoimmune, encara que en alguns casos s’hereta la predisposició a tindre-la.

Continua la lectura de Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica →

Cinema fòrum: “Bowling for Columbine”

1r BAT,

L’hora de tutoria no sols pot servir per proporcionar informació d’interès acadèmic. La capacitat de discussió crítica d’aspectes de la societat que ens envolta també forma part de la formació integral d’una persona. Les notícies del tiroteig a Newtown el desembre passat han tornat a ficar d’actualitat el debat sobre la tinença i ús d’armes. La següent pel·lícula, basada en un fet semblant ocorregut l’any 1999 a l’institut de Columbine, també als Estats Units, va estar guardonada l’any 2002 al Festival de Cannes i va obtenir un Oscar al millor documental. En ella, el seu director, Michael Moore, fa una crítica mordaç a la cultura de les armes al seu país. Però encara més important que això és ser capaç de fer una reflexió sobre la inutilitat de la violència i la perillositat de les armes.

La salut i els estils de vida

1r BAT, 3r ESO, , ,

Per Andrea Almo i Núria Ferré

NOTÍCIA

Es triplica en 14 anys el nombre d’adolescents embarassades
El número d’adolescents d’entre 14 i 17 anys de les comarques Gironines que es queden embarassades s’ha triplicat en els darrers 14 anys. Aquestes són les dades de la conselleria de Salut que ho va atribuir, en part, a la immigració. Malgrat això, es tracta d’un diagnòstic que no tots els experts coincideixen a afirmar i fins hi tot alguns han parlat que cada dia es fa servir menys el preservatiu.
Segons va informar Ràdio Girona, l’any 1993 de cada mil noies d’antre 14 i 17 anys de les comarques de Girona hi ha anat creixent el percentatge: un 6 de cada mil el 1997, un 9 per mil el 2001, fins arribar al 14,68 per mil el 2006, que són les darreres dades que disposa la conselleria i que s’han extret arran d’una pregunta presentada per CiU al Parlament de Catalunya. En la seva resposta, Salut ho va atribuir en bona part a la immigració, ja que de totes les noies menors d’edat embarassades a Catalunya, el 38 per cent són estrangeres.

LA CONDUCTA SEXUAL DE RISC

Hi ha embaràs si l’òvul fecundat per l’espermatozoide forma un embrió i s’implanta a la paret que revesteix l’úter. Hi ha un fàrmac amb el qual podem evitar l’embaràs, la píndola de l’endemà ja que modifica el cicle menstrual i impedeix que l’embrió, si és que hi ha hagi fecundació, pugui implantar-se a l’úter.
Tot i això, el preservatiu és el mètode contraceptiu més segur i, a més a més, evita el contagi d’infeccions de transmissió sexual com ara la gonorrea o la sida.

UNA APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE SALUT

Es defineix salut com a ‘’Estat en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les funcions’’. I salut pública com a ‘’Art i ciència d’organitzar i dirigir els esforç de la comunitat, amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar l’individu i obtenir-hi un òptim nivell de salut’’
Hi ha una percepció pròpia de la salut, variable per a cada persona però també del país o ciutat que sigui.

Continua la lectura de La salut i els estils de vida →

Acte de cloenda de la Setmana de la Ciència 2012

1r BAT, 1r ESO, 2n BAT, 2n ESO, 3r ESO, 4t ESO

El proper divendres 21 de desembre, últim dia de classe abans de les vacances, a les 11:30h, es lliuraran al saló d’actes els diplomes a les persones participants a les activitats de la Setmana de la Ciència 2012 i els premis dels guanyadors del ralli fotogràfic i el llançament de coets d’aigua. El professorat de Ciències estem molt satisfets de la resposta que han tingut aquestes activitats i de l’esperit científic del nostre alumnat. Us encoratgem a seguir així i a participar a les activitats de la Setmana de la Ciència 2013!

Recordeu: Divendres 21 a les 11:30h al saló d’actes.

Moltes gràcies! Us hi esperem!

Els homínids: evolució humana

1r BAT, 2n BAT, , , , , , ,

Per Joaquim Monllau Cid i Jaume Solà Serra

Els fòssils catalans, peça clau en l’evolució dels homínids

Un article de l’Institut Català de Paleontologia que publica PNAS millora la cronologia d’hominoides a Euràsia i fa palesa la gran vàlua del registre fòssil del Miocè a Catalunya, el més important del món en aquest període, per a l’estudi de l’evolució dels homínids, entre els quals es troba l’espècie humana. En l’article “Updated chronology for the Miocene hominoid radiation in Western Eurasia” els autors fan una revisió crítica de les datacions del conjunt dels hominoides del Miocè (entre fa 23 i 5 milions d’anys) a l’oest eurasiàtic, a la que han afegit resultats encara inèdits d’espècimens trobats recentment al Hostalets de Pierola, a l’Anoia. Els autors del treball són els investigadors de l’ICP Isaac Casanovas, David M. Alba, Josep M. Robles i Salvador Moyà, juntament amb Miguel Garcés de la Universitat de Barcelona.

L’estudi mostra que fa entre uns 12 i 9 milions d’anys van existir a Europa i particularment a Catalunya un gran nombre d’espècies d’hominoides, que sobrepassa amb escreix la diversitat del grup en l’actualitat. La major part d’aquestes formes s’inclou en la extinta subfamília dels driopitecins, restringida al Miocè d’Euràsia. Alguns dels driopitecins catalans presenten característiques avançades, como adaptacions a trepar als arbres tot mantenint una postura vertical del tors, o adaptacions a penjar-se dels arbres fent servir només els braços. Entre els grans antropomorfes actuals aquestes característiques es troben en els pongins (orangutans) i els hominins (goril·les, ximpanzés i humans).

Continua la lectura de Els homínids: evolució humana →

Setmana de la Ciència 2012

1r BAT, 1r ESO, 2n BAT, 2n ESO, 3r ESO, 4t ESO

VIURE LA CIÈNCIA

amb la família i les amistats

setmana del 16 al 25 de Novembre

Del 16 al 25 del mes de novembre se celebra la 17a edició de la Setmana de la Ciència a Catalunya. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’energia sostenible, la neurociència i l’envelliment actiu amb motiu de la celebració, aquest 2012, de l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom, l’Any Europeu per a l’Envelliment Actiu i l’Any de la Neurociència.

Al professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia i Física i Química) i el de Tecnologia ens agradaria que al menys aquests dies en parleu amb la família i amb les amistats fora de les hores de classe i per suposat, com sempre, a les aules. Per aquest motiu i aprofitant la celebració de la Setmana de la Ciència us proposem diferents activitats:

1.- Ralli fotogràfic (Activitat avaluable pel professorat)

Busquem energies renovables a la comarca del Montsià i Baix Ebre. Es tracta d’evidenciar, mitjançant les vostres fotografies, la diversitat, la quantitat i la ubicació de les energies renovables que podem trobar a les nostres comarques. Per dur a cap aquesta investigació:

  • Cerqueu informació de què significa energia renovable i quines són?
  • Cerqueu on podeu trobar-ne prop nostre, als nostres pobles, etc., en definitiva, a les nostres comarques.
  • Ens ho comuniqueu mitjançant una foto.

Com han de ser les fotos?

Les podeu fer individuals o en grup, màxim 3 alumnes. Impreses amb una mida màxima de 10 x 15 o 15 X10 cm

A la foto ha de figurar la data que esta presa i algú de vosaltres (voluntària la vostra presència) i, com és natural, el tipus d’energia renovable. Les fotos les enganxareu a un full A5 (20X15) i al costat de la foto ha de constar:

  • HEM TROBAT ENERGIA RENOVABLE….
  • Noms i cognoms
  • Tipus d’energia
  • Lloc de la foto

Les fotos les entregareu al professorat de Ciències naturals (Ciències naturals, Biologia i Geologia, Física i Química). Es farà una selecció de les fotos més originals i més adients amb tota la informació que se us demana. Les fotos, vosaltres mateixos, les penjareu a un mapa que trobareu a l’entrada de l’institut.

Termini de presentació de les fotografies: fins el 21 de novembre de 2012

2.- Fem ciència a casa

A continuació us proposem resoldre preguntes investigables. L’experiència que realitzeu la presentareu en format vídeo o Power Point. S’avaluarà: la originalitat, les imatges, el text – la claredat, normes sintàctiques, normes ortogràfiques – i l’estructura de la presentació. Es poden fer en grups de tres alumnes

Els vegetals tenen ADN?

A la xarxa podeu trobar moltes maneres de fer l’extracció d’ADN, feu la cerca i elegiu la manera que us agrade més, podeu utilitzar diferents òrgans (fulles, fruits, flors,….). Ànims!!!

Podem simular una erupció volcànica a casa?

A casa amb l’ajut dels vostres familiars i amistats consulteu la web que a continuació us donem i feu la simulació i doneu resposta a la pregunta:

http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/diari/090623-simula-una-erupc.jsp

Podem simular els corrents convectius del mantell a casa?

http://www.earthlearningidea.com/Indices/contents_Catalan.html

Si no us agrada cap d’aquestes preguntes, podeu formular la vostra pregunta i resoldre-la.

Data límit d’entrega: 21 de novembre de 2012

3.- Activitats en el centre

DIVENDRES, 16

L’alumnat de 4t ha confeccionat el cartell de la Setmana de la Ciència recordant que és l’any de les energies sostenibles per a tohom.

DILLUNS, 19

Tallers: Enginyeria Genètica i Biotecnologia. Destinataris: Alumnat de Biologia de 1r i 2n de Batxillerat

Cafè científic: Neurociència, malalties neurodegeneratives. A les 16:30h. Lloc: Bar de l’institut. Destinataris: professorat de totes les especialitats, personal administratiu, pares i mares de l’alumnat del centre, alumnat de Biologia de 1r i 2n de Batxillerat.

Un grup de científics que estan portant a cap les seves investigacions a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB/CSIC) i al Centre de Regulació Genòmica (CRG), ens proposen un cafè científic per tal d’apropar les seves noves investigacions i el coneixement científic al públic en general d’una manera creativa, innovadora i relaxada. El tema que hem elegit el professorat, amb motiu de l’any de la neurociència, és el desenvolupament del nostre cervell i les malalties neurodegeneratives. En primer lloc els científics ens explicaran de una forma clara i entenedora els coneixements bàsics del tema per poder promoure la formulació de les nostres preguntes.

Energia fotovoltaica. Joan Doménech. A les 9h30. Destinataris: 1r ESO.

DIMECRES, 21

Taller de construcció de coets d’aigua: Els alumnes interessats en contruir-se un coet d’aigua poden passar el dimecres 21 pel laboratori de Química a l’hora del pati. Convindria portar-se una botella de plàstic d’aigua amb gas o de refresc buida, unes tisores i un llapis per construir els alerons. Es podrà perfeccionar a casa i el dijous a l’hora del pati es farà el llançament per comprovar l’alçada màxima i el temps de vol.

DIJOUS, 22

Quina és l’alçada màxima i el temps de vol del nostre coet? Hora del pati.

TOTS ELS DIES (19-22) a l’hora de l’esbarjo

Ciència o Màgia. Resolem enigmes a l’institut. Durant la Setmana de la Ciència el professorat del departament us plantejarà unes preguntes per investigar:

  • Quina s’apagarà primer?
  • Què passarà amb el volum de les “ xuxes” que tenim guardades en un recipient tancat si fem el buit?
  • I altres preguntes que es formularan al moment

Per donar resposta heu de passar a l’hora del pati de dimarts (20) i dimecres (21) i dijous (22) pel laboratori de Química i allí trobareu el professorat que us donarà indicacions per fer les vostres investigacions.

Exposició d’Instruments antics de Laboratori. Lloc: Entrada del centre.

Confiem en la vostra participació.
Gràcies!

Transgènics

1r BAT, 2n BAT, , , , ,

El debat sobre els aliments transgènics no és nou en absolut, ni està prop d’estar tancat. Entre els partidaris i els contraris s’intercanvien arguments que van des de la seguretat alimentària i els possibles riscos per a la salut humana, els perills de la introducció de noves espècies i la disminució de la biodiversitat, fins la millora a les collites que podria ajudar a combatre la sequera o la fam o a lluitar contra malalties.

Una mostra d’aquesta discussió s’escenifica en les següents cartes publicades entre els anys 1997 i 1998 al diari El País. Els protagonistes són Daniel Ramón Vidal, aleshores coordinador nacional de Ciència i Tecnologia d’Aliments del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per una banda, i Gregorio Álvaro Campos, biotecnòleg, professor del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Castella-la Manxa (UCM) i membre d’Aedenat (Asociación Ecologista de Defensa de la Naturaleza) i Jorge Riechmann, politòleg, professor de la Universidad de Barcelona i membre del Departament Confederal de Medi Ambient del sindicat Comissions Obreres, per altra banda.

Els aliments transgènics, per Daniel Ramón Vidal

En les últimes setmanes hem assistit a un ressorgir de les campanyes de diversos col·lectius ecologistes en contra dels anomenats aliments transgènics. La línia argumental és comuna: menjar-los és perillós, provoquen problemes en el medi ambient i només beneficien a les transnacionals que els produeixen. Què hi ha de cert? Cal entendre primer què són aquests aliments: productes biotecnològics en l’obtenció dels quals s’han utilitzat tècniques d’enginyeria genètica. Des del punt de vista conceptual res de nou en la tecnologia d’aliments, ja que des dels inicis de la història s’ha fet ús d’una grollera eina genètica, l’encreuament sexual i la posterior selecció. Tècnicament, una cosa molt diferent, ja que amb l’enginyeria genètica podem modificar un únic gen del genoma d’un animal o una planta comestible. Són segurs per a la salut? Si ens atenim a criteris científics són tan segurs, si no més, que qualsevol del supermercat. Donada la tecnologia genètica, coneixem millor els canvis introduïts en una patata transgènica que en una varietat tradicional d’aquest vegetal obtinguda per millora clàssica. Però a més, per poder ser comercialitzada aquesta patata transgènica ha de superar llargues proves de laboratori encaminades a delimitar la seva composició i demostrar la seua falta de toxicitat. Només llavors podrà ser venuda. No són proves rutinàries o trivials. En el cas del tomàquet MacGregor, el primer aliment transgènic comercialitzat, l’empresa productora va haver de fer desenes d’assajos durant més de quatre anys fins a tenir el permís. I el més important per al consumidor espanyol: així serà amb tots els que es comercialitzen, ja que després de l’entrada en vigor del Reglament de la CE s’estan creant comitès de científics independents que supervisaran la seua bondat higienicosanitària. Davant d’aquest control exhaustiu recordem que tot aliment tradicional obtingut per millora clàssica no necessita aquestes proves, i no obstant això ningú aixeca la veu, tot i que no sapiguem quantes parts del seu patrimoni genètic hem canviat. Exigim com a consumidors el mateix nivell de control per a tots els aliments, siguen transgènics o no.

Continua la lectura de Transgènics →

La Geologia i la reforma educativa

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, ,

Al web de l’Associació Espanyola per a l’ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT) trobem una iniciativa per defensar les Ciències Geològiques davant la seua quasi desaparició del currículum en la imminent reforma educativa. A continuació extracto traduïda part de la informació que hi podem trobar:

El consell de ministres del 21 de setembre va aprovar l’Avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), en el que, més enllà de l’opinió que puga merèixer l’enfocament general que s’adopta, es decideix l’estructura de l’educació no universitària i les assignatures que s’estudiaran.

Les ciències, en general, en contradicció amb el que s’afirma a les declaracions oficials, no sembla que milloren a l’ESO i surten molt mal parades al Batxillerat. La Geologia queda gairebé extinta. El govern pretén que el tràmit parlamentari siga ràpid, de manera que puga estar aprovada aquesta llei orgànica al gener. Ens queda poc temps per esmenar la situació. Hem d’actuar ja!

(…) Com es pot veure:

  • Entre totes les assignatures comunes (8, que es converteixen en 10 en les CCAA amb llengua oficial diferent del castellà) NO HI HA NI UNA DE CONTINGUT CIENTÍFIC (fins ara només hi havia una matèria de 2-3 hores setmanals, que desapareix). Convé tenir en compte que aquestes matèries suposen entre el 50 i el 60% de l’horari lectiu de tot el Batxillerat.
  • Un estudiant pot finalitzar el Batxillerat de Ciències sense haver cursat ni una sola vegada l’assignatura de Biologia i Geologia.
  • CAP ESTUDIANT DEL BATXILLERAT PODRÀ CURSAR UNA ASSIGNATURA DE GEOLOGIA, senzillament perquè no existeix, el que fa que siga l’única de les disciplines científiques clàssiques que no té assignatura específica.

Envia la teua reivindicació al Ministeri d’Educació (calidadeducacion@mecd.es). Pots copiar i enganxar el següent text:

Envio este correo para suscribir las alegaciones elaboradas por la Comisión “Qué Geología enseñar” en la que participan todas las organizaciones relacionadas con la Geología y su enseñanza de nuestro país (http://www.aepect.org/Alegaciones.doc) y reivindico que:

1º En el Bachillerato de Ciencias debe haber una asignatura específica de Geología.

2º Todos los estudiantes de Bachillerato de Ciencias deberían cursar la asignatura de Biología y Geología en 1º, con independencia de la vía que elijan.

3º Entre las asignaturas comunes a todos los Bachilleratos debe haber al menos una de contenido científico.

Visita la pàgina de l’AEPECT “La Geología se extingue” »
Consulta les al·legacions elaborades per la Comissió “Què Geologia ensenyar” »

Actualització: També pots signar la petició: “José Ignacio Wert Ortega. Ministro de Educación, Cultura y Deporte: S.O.S. Salvar la Geología. Modificación del anteproyecto de la LOMCE” en Change.org.

4a Olimpíada de Geologia

1r BAT, 2n BAT, ,

Per quart any consecutiu es convoquen les Olimpíades de Geologia i, després de la bona experiència que va suposar la primera participació del nostre centre el curs passat, animem als nostres alumnes a participar. Llegim a la pàgina de l’Associació Espanyola per a l’Ensenyament de Ciències de la Terra (AEPECT):

L’Olimpíada Espanyola de Geologia (OEGEO) es prepara ja per a la seua quarta edició. Equips de tota Espanya competiran per formar part de la Selecció Olímpica Espanyola de Geologia que haurà de representar i lluitar per les medalles a l’Índia, a la tardor de 2013.

Qui pot participar?
Seguint els criteris de les Olimpíades Internacionals de Ciències de la Terra (IESO), podran prendre part en la 4a Olimpíada Espanyola de Geologia (OEGEO) tots els alumnes matriculats en 4t ESO o al Batxillerat que no hagen complert 19 anys abans l’1 de juliol de 2013.

Com participar?
La inscripció l’ha de fer un professor omplint tants formularis com equips.

On i quan es celebren les Olimpíades?
1. Abans l’1 de març de 2013, hauràs de participar a la Fase Territorial, de la província o comunitat a la qual corresponga el teu centre. Si estàs entre els 3 guanyadors d’aquesta Fase Territorial, passaràs a la Fase Estatal.
2. La Fase Estatal es celebrarà el 16 de març de 2013 a Girona. Els 4 guanyadors passaran a la Fase Internacional.
3. L’Associació Espanyola per a l’Ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT) organitzarà la preparació de l’equip espanyol.
4. La Fase Internacional es celebrarà a l’Índia a la tardor de 2013.

En què consisteix l’Olimpíada Estatal?
Proposem la realització d’un conjunt d’activitats geològiques que inclouen:
• Prova olímpica amb diverses preguntes plantejades en una gimcana.
• Activitats de camp a la costa Brava o a la zona volcànica d’Olot.
• Participació en tallers geològics.

OEGEO és una activitat educativa que pretén:
• Fomentar l’interès pels continguts propis de la Geologia i del conjunt de les Ciències de la Terra.
• Animar que els participants comencen estudis universitaris vinculats amb la Geologia.
• Potenciar la importància de l’entorn natural i la conscienciació ambiental.

Més informació a la pàgina de l’AEPECT »

L’Univers i la Terra

1r BAT, , , ,

Per: Sònia Curto, Eva Franch i Megan Gadanuer

Estudiant estrelles paregudes al Sol en el nostre veïnat còsmic l’equip de Jason T. Wright i Jason Curtis, de la Universitat Estatal de Pensilvania, ha demostrat que al cúmul Ruprecht 147, hi ha estrelles similars al Sol com quan a la Terra començava la vida. Ruprecht 147 està entre 800 i 1000 anys llum de distància. Es pot dir que a prop del nostre planeta. Això pot ser de gran ajuda per a investigar l’evolució d’estrelles com el Sol i per a buscar planetes similars a la Terra.

Segurament, T. Wright i Jason Curtis abans de començar la investigació es van preguntar: Com i quan va començar la formació de la Terra i el Sol? Quin és el punt de partida sobre el que es basen aquestes investigacions? Com hem arribat fins aquí? Plantejant aquestes qüestions, procedim a explicar el primer tema i segurament el més important: l’Univers i la Terra.

Explorem el sistema solar

A l’antiguitat observàvem els astres a ull nu, però amb la invenció del telescopi es va produir una veritable revolució científica. Sabem que el límit del sistema solar és a uns 15.000 milions de quilòmetres del Sol.

Continua la lectura de L’Univers i la Terra →