Arxiu de la categoria: Batxillerat

Els fantasmes de l’evolució

Tenim la idea dels ecosistemes en un perfecte equilibri en què cada espècie juga un paper fonamental sobre la resta. Però sovint aquest equilibri es trenca, per exemple per l’extinció d’una espècie, i aleshores el que observem és un ecosistema en transformació lenta però inevitable, la qual escapa als nostres ulls si no ens sabem fixar. El buit ecològic que deixa una espècie que ha desaparegut sol arrossegar d’altres cap a l’extinció. Mentre això ocorre, observem espècies en decadència i mostres de l’existència de la baula desapareguda.

De tot això parla aquesta entrada (en castellà) que vaig trobar al bloc Fogonazos. No sols paga la pena llegir-la sencera, també el còmic (aquest, en anglès) sobre aquest mateix tema que algú recomana als comentaris de la mateixa. A baix d’aquesta entrada hi ha una traducció aproximada.

– Aquí estan aquestes orquídies la flor de les quals sembla una abella femella. Quan els mascles tracten d’aparellar-se amb elles transmeten el pol·len a la flor.
Aquesta orquídia – Ophrys apifera – fa flors, però cap abella hi va. Perquè l’abella a la qual mimetitza va extingir-se fa molt.
Sense la seua companya, la flor ha acabat autopol·linitzant-se, una estratègia genètica com a últim recurs que sols endarrereix l’inevitable. No queda res de l’abella, però sabem que va existir per la forma de la flor.
És una idea de l’aspecte que tindria l’abella femella per a l’abella mascle… segons la planta.
– Vaja, així que…
…l’únic record de l’abella és un retrat
fet per una flor agonitzant.
Recordaré la teua abella, orquídia. Et recordaré a tu.

Llegeix l’entrada a Cultura científica (vist a Fogonazos) »
Trobaràs el còmic a Xkcd »

Dia de la lluita contra la sida

Aquest any 2013 fa 30 anys del descobriment del virus d’inmunodeficiència humana (VIH), causant de la sida, de la qual hem parlat recentment a 3r ESO en el context de la salut i la malaltia, com a trastorn que afecta al sistema immunitari, i en el de la reproducció humana, com a malaltia de transmissió sexual (MTS). Ahir, dia 1 de desembre, va ser el dia mundial de la lluita contra la sida.

Al següent enllaç podreu trobar un xic d’informació sobre aquesta síndrome en forma de preguntes contestades de forma clara i entenedora per un professor universitari de microbiologia i virologia, que ens permeten fer-nos una idea de l’estat actual de la pandèmia i de les perspectives de futur.

Llegit a Naukas »

Cinquena Olimpíada de Geologia

Des de ja i fins al 21 de desembre està oberta la inscricpió a les Olimpíades de Geologia, que, a la fase catalana, es celebraran el divendres dia 7 de febrer de 2014. Els alumnes de Batxillerat que s’animen participaran a les proves, individuals i en grups de quatre, que es realitzaran, en el nostre cas, al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona. Als tres guanyadors de cada província se’ls cobriran les despeses del viatge a la fase Estatal a Toledo, així com l’allotjament i la manutenció, i gaudiran de una sortida de camp al Geoparc de la Catalunya Central amb sortida i arribada de Barcelona.

Tota la informació en aquest enllaç:

http://www.aepect.org/olimpiadasgeologia/fases_territorial_cat_2014.htm »

Aturada de l’activitat del Castor pels moviments sísmics

Si heu passat per l’autopista AP-7 l’haureu vist, a l’açada de la sortida d’Ulldecona, Alcanar i Vinaròs, amb les seues enormes canonades de color groc. És la planta de terra del projecte Castor.

Si heu estat a les platges de La Ràpita, Les Cases d’Alcanar o Vinaròs, per exemple, haureu vist la plataforma a l’horitzó, al mig del mar, a poc més d’una vintena de quilòmetres front a les costes de Vinaròs.

Des d’allí s’injecta gas a l’interior d’uns estrats porosos on abans hi havia una reserva de petroli, ja exhaurida, per emmagatzemar-lo com a reserva d’aquesta font d’energia.

Ja havíem tingut notícies dels sismes provocats per la injecció de gas. Els moviments de terra, en un principi imperceptibles per a la població, van ser detectats, però, per l’Institut Geogràfic Nacional i l’Observatori de l’Ebre.

Finalment, un terratrèmol major, de 3,8 graus a l’escala de Richter, va estar el detonant perquè el Ministeri d’Indústria ature temporalment les maniobres d’injecció fins que es puga verificar la seguretat del procès d’un projecte que va ser polèmic des del començament. Mentrestant, els moviments sísmics continuen.

Terratrèmols aixequen illes

La geologia s’ha posat en marxa amb el curs i ja tenim un terratrèmol 7,8 al Pakistan que ens ha vingut amb l’afegit de fer sortir una nova illa a l’Índic.

Fa sols uns dies Montse Vehí, de l’AEPECT a Catalunya, ens feia arribar un parell d’enllaços sobre la notícia amb aquestes paraules, tan entusiastes que m’he permès d’utilitzar-les per a aquesta entrada.

Segueix la notícia als mitjans de comunicació: 3/24, Daily Mail, El País »

Antropocè

Les eres geològiques, episodis que duren desenes o centenars de milions d’anys, estan definides per canvis significatius en el registre geològic, tals com extincions massives d’espècies biològiques, moviments de les plaques tectòniques, o canvis en els materials sedimentats en els estrats.

Si l’activitat humana hagués suposat algun d’aquests canvis o semblants, podríem parlar d’un nou episodi en la Història de la Terra i, aleshores, necessitaríem un nou nom per definir-lo. Això és el que va proposar l’any 2000 el Premi Nobel de Química Paul Crutzen, quan va fer servir per primera vegada el terme Antropocè. Malgrat que l’ortodòxia geològica no reconeix el terme, cada vegada és més utilitzat, i fa referència a una nova època geològica, que seguiria a l’Holocè, que és considerada l’actual. El principal efecte de les activitats dels humans que hauria motivat aquest nou període serien les emisions de gasos d’efecte d’hivernacle que han originat un escalfament global i estan canviat el clima del nostre planeta, tot i que alguns autors parlen d’un “Antropocè antic” que no començaria a la Revolució industrial, sinó abans, fa uns 8000 anys, amb els efectes de la Revolució agrícola.

La següent animació, narrada en anglès, és un viatge de tres minuts sobre els nostres últims 250 anys d’història, des del començament de la Revolució industrial, en què posiciona el creixement de la humanitat com una força global equivalent als grans processos geològics. Va ser elaborada per a una conferència científica i va obrir la Cimera de l’ONU Rio+20, i ens permet visualitzar el nostre impacte sobre la Terra.

Welcome to the Anthropocene de WelcomeAnthropocene a Vimeo.

Tot i així, no hem de perdre de vista que, amb tot, la nostra acció sols representa l’últim segon en termes de temps geològic de la vida d’un planeta que porta sense nosaltres milers de milions d’anys i que previsiblement ens sobreviurà.

L’animació es titula Benvinguts a l’Antropocè, però en tot cas benvinguts al nou curs 2012-2013 que tot just comença avui!

Llegit a Microsiervos »
Llegeix el reportatge “La era del hombre” a National Geographic »

L’arbre de la vida de Darwin

Durant aquest curs ha aparegut una nova imatge als documents del Seminari de Biologia i Geologia del Departament de Ciències del nostre centre, com ara l’encapçalament dels exàmens. Es tracta d’un requadre amb una línia ramificada que sembla una planta i amb les paraules BIOLOGIA i GEOLOGIA. En realitat no és una planta sinó un arbre evolutiu. Es tracta del nou logotip del Seminari, dissenyat ara fa un any per l’alumna del Batxillerat Artístic del nostre centre Paula Tarrago, i basat en l’arbre de la vida de Charles Darwin.

El dibuix està extret d’un escrit de Darwin de 1837, on ja apareix per primera vegada el seu concepte d’arbre evolutiu, l’any següent de tornar del seu viatge arreu del món al vaixell Beagle, i vint-i-dos anys abans de publicar la seua obra magna, L’origen de les espècies.

Amb aquest mateix títol la BBC va editar el documental Charles Darwin and the tree of life, conduït per David Attenborough i en el que es parla de la importància i la vigència de la teoria evolutiva del científic anglès. Pots veure el documental aquí.


Charles Darwin y el árbol de la vida per Crlsgn

També pots consultar aquest arbre de la vida interactiu:

Eyjafjallajökull (Islàndia)

El 2010 va omplir de cendres el cel d’Europa. Mesos després el cantautor valencià Pau Alabajos li dedicava una cançó; ell mateix va ser un dels afectats per les cancel·lacions de vols que va ocasionar, el que el va deixar atrapat a l’aeroport de Praga i el va obligar a suspendre una actuació a Benicarló. Fa poc va editar el vídeo de la cançó, i aquí el deixo a mode d’entrada amable per desitjar sort als nostres estudiants que demà s’enfronten a l’examen de Ciències de la Terra a les Proves d’Accés a la Universitat. Això sí, recordeu que el mont Eyjafjalla està a Islàndia: no us deixeu enganyar pel fet que el vídeo haja estat rodat a Shanghai!

Molta sort en aquest i a la resta dels exàmens!

Un món interconnectat: la revolució tecnològica de la comunicació

Per Adriana Puigcerver i Madalina Pop

NOTÍCIA:
TweetPee és una aplicació presentada per la coneguda marca de bolquers Huggies, que avisa amb un tuit als pares sobre la necessitat de canviar-li el bolquer al seu nadó.
Consisteix en col·locar un dispositiu de plàstic enganxat a la part davantera del bolquer llavors el “gadget” avisa del canvi, degut a que té sensors d’humitat, i quan supera els valors establerts, envia un missatge a la “app”.
Un altres funcions de l’aplicació serien ; la consulta de l’estadística que es crea a través del canvis de bolquers i el consum del mateix, apart d’avisar de la necessitat de comprar més, de fet Huggies ofereix la possibilitat de comprar-los sense sortir de casa, a través d’TweetPee.
http://www.abc.es/tecnologia/moviles-aplicaciones/20130511/abci-tweetpee-aplicacion-bebe-201305101059.html

INTERNET
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d’Internet i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.
Internet es composa d’innumerables ordinadors i dispositius informàtics connectats els uns amb els altres.
Com s’organitza internet
Cada màquina s’identifica per un codi numèric regular per protocol IP ( Internet protocol). Actualment es segueix el protocol IPv4 que utilitza adreces de 32 bits. Aquest protocol permet identificar de manera única 232 = 4.294.967.296 màquines. Tanmateix, el creixement posterior d’Internet i la manera de repartir les adreces entre els diferents països han fet necessari implantar el protocol IPv6, que utilitza adreces de 128 bits i permet identificar un nombre incommesurable d’adreçaments.
Dominis i subdominis
Les adreces numèriques es transformen en paraules ja que a les persones ens resulta més fàcil recordar lletres que números.
El domini són noms de servidors que poden ser fàcilment recordats que s’assignen paral·lelament a una o més adreces IP. També hi ha una màquina que s’encarrega exclusivament de la traducció dels noms dels dominis als seus equivalents numèrics.
El subdomini es correspon amb carpetes de la màquina on és el domini. A nivell d’Internet es podria dir que el subdomini s’utilitza per a referir-se a una adreça web que treballa com un annex (o lloc relacionat) d’un domini principal.
Altres protocols disponibles a Internet són l’FTP ( transferència de fitxers), el Telnet (control remot) i l’SMTP (correu electrònic).

Continua la lectura de Un món interconnectat: la revolució tecnològica de la comunicació