Mostra tots els articles de vramiro

L’arbre de la vida de Darwin

Durant aquest curs ha aparegut una nova imatge als documents del Seminari de Biologia i Geologia del Departament de Ciències del nostre centre, com ara l’encapçalament dels exàmens. Es tracta d’un requadre amb una línia ramificada que sembla una planta i amb les paraules BIOLOGIA i GEOLOGIA. En realitat no és una planta sinó un arbre evolutiu. Es tracta del nou logotip del Seminari, dissenyat ara fa un any per l’alumna del Batxillerat Artístic del nostre centre Paula Tarrago, i basat en l’arbre de la vida de Charles Darwin.

El dibuix està extret d’un escrit de Darwin de 1837, on ja apareix per primera vegada el seu concepte d’arbre evolutiu, l’any següent de tornar del seu viatge arreu del món al vaixell Beagle, i vint-i-dos anys abans de publicar la seua obra magna, L’origen de les espècies.

Amb aquest mateix títol la BBC va editar el documental Charles Darwin and the tree of life, conduït per David Attenborough i en el que es parla de la importància i la vigència de la teoria evolutiva del científic anglès. Pots veure el documental aquí.


Charles Darwin y el árbol de la vida per Crlsgn

També pots consultar aquest arbre de la vida interactiu:

Eyjafjallajökull (Islàndia)

El 2010 va omplir de cendres el cel d’Europa. Mesos després el cantautor valencià Pau Alabajos li dedicava una cançó; ell mateix va ser un dels afectats per les cancel·lacions de vols que va ocasionar, el que el va deixar atrapat a l’aeroport de Praga i el va obligar a suspendre una actuació a Benicarló. Fa poc va editar el vídeo de la cançó, i aquí el deixo a mode d’entrada amable per desitjar sort als nostres estudiants que demà s’enfronten a l’examen de Ciències de la Terra a les Proves d’Accés a la Universitat. Això sí, recordeu que el mont Eyjafjalla està a Islàndia: no us deixeu enganyar pel fet que el vídeo haja estat rodat a Shanghai!

Molta sort en aquest i a la resta dels exàmens!

Sortida als Ports

El passat 24 de maig, i després d’un parell de canvis de data, un grup d’alumnes de 2n ESO del nostre centre varen visitar l’embassament d’Ulldecona a La Sènia, porta d’entrada al Parc Natural dels Ports, acompanyats pels professors de Ciències Naturals de 2n ESO i per Víctor Reverté d’Arabogues. Allí vam fer un camí al voltant de part del pantà on vam poder estudiar in situ la flora (classificar algunes espècies mitjançant claus dicotòmiques, estudiar el recobriment o estimar l’alçària dels arbres, per exemple) i la fauna (ens vam trobar amb amfibis, rastres d’esquirols, porcs senglars, cabres, pica-soques…) autòctones.

Hem d’agrair la bona feina de Víctor i als professors que van acomodar exàmens per poder fer la sortida en aquesta data definitiva. A continuació algunes de les coses que sobre la sortida han escrit els alumnes. Fins la propera!

El divendres dia 24 de maig alguns alumnes de segon d’ESO vam anar d’excursió als Ports. Vam visitar l’embasament d’Ulldecona i vam passar el dia per la muntanya. Vam tocar l’aigua de l’embassament i estava una mica freda, vam passar pel costat d’un petit riuet d’aigua i vam haver de saltar per a no banyar-nos. Vam esmorzar asseguts al damunt d’unes pedres, i en acabar d’esmorzar vam fer un petit joc de plantes per diferenciar-les i dir el nom de cadascuna d’elles. Núria Miró

En primer lloc ens van explicar què faríem durant tot el dia i a continuació també ens van dir que faríem un recorregut circular. En segon lloc vam parar al pantà i Víctor ens va explicar d’on venia aquesta aigua. Ens va ensenyar diferents fotografies que havia fet ell anteriorment als animals, vam veure petjades, també vam poder observar un gripau. M’ho vaig passar molt bé, m’agradaria que es tornés a fer una excursió pareguda per a gaudir de la vegetació. Paula Carpes

Vam arribar i feia molt de fred, ja que estàvem a la muntanya. Començàvem a caminar i Víctor, el noi que ens ho explicava tot, ens anava ensenyant coses a mesura que avançàvem. Vam veure un gripau pel principi, i després ja va ser quasi tot plantes, arbusts i arbres. A mi, la que més em va agradar va ser la junça, perquè és molt bonica.
Vam anar a un lloc prop de l’autobús on hi havia unes taules, on vam marcar tota la ruta que havíem fet durant el dia.
Laura Acién

Primer, vam veure la presa i el riu, i vam parlar un poc sobre el cabal, l’ús de l’aigua… Tot seguit, vam continuar el nostre trajecte pel bosc. Allí podíem veure les bones vistes que ens donava la natura. També anàvem fent parades, en les quals Víctor ens explicava trets interessants o que havíem de saber.
Al cap d’unes hores, vam fer una pausa, per completar una fitxa, que consistia en fer una investigació de la varietat de flora. Víctor, també ens va dir una forma divertida i sense càlculs per saber l’altura d’un arbre.
Va ser un dia meravellós, vam aprendre bastants coses noves i vam contemplar la fauna i flora dels Ports.
Éric Matamoros

Vam fer un recorregut circular, el qual el vam haver de marcar en un mapa que hi havia a la fitxa, al acabar, vam caminar durant cinc minuts més i vam arribar al autobús. Vam agafar el bus i vam tornar a casa. Em va agradar molt l’excursió ja que vam aprendre moltes coses i a més a més d’una manera més divertida, entretinguda i poc habitual. Enya García

Bioimatges 2013

La Comissió de Biòlegs Docents del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) anima tots els alumnes de secundària i primària (cicle mitjà i superior) de Catalunya i als seus mestres i professors a participar al concurs Bioimatges 2013.

La principal finalitat és disposar d’una col·lecció de fotografies de temàtica biològica que es podrà consultar a través de la web www.bioimatges.net i preparar una exposició itinerant de fotografia biològica.

Podran participar tots els alumnes de primària (cicle mitjà i superior) i secundària de Catalunya, els professors, altres ciutadans interessats en aquesta temàtica i els biòlegs col·legiats. Cada participant podrà concursar únicament amb dues fotografies, i no podrà participar a dues categories diferents.

El tema de les fotografies haurà d’estar relacionat amb la biologia, es podrà mostrar el món viu tant a nivell ecològic, paisatgístic, d’organisme o cel·lular. No s’acceptaran fotografies de nius i pollets. Si bé s’acceptaran imatges d’animals en captivitat la qual cosa s’haurà d’indicar a la descripció de la fotografia. Les imatges seguiran el Codi Ètic de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura: www.fotografsnatura.blogspot.com/2009/12/codi-etic-per-fotografs-associats-la.html.

Les fotografies podran ser en blanc i negre o color, tant d’origen analògic com digital. Hauran de tenir prou qualitat per imprimir-les en paper fotogràfic. Els originals s’enviaran a través de la pàgina web del concurs www.bioimatges.net.

Les fotografies s’han d’enviar abans del 31 d’octubre de 2013 a les catorze hores.

Aquí pots veure totes les ganyadores de la última edició, en 2011 (es convoca cada dos anys):

Troba tota la informació aquí »

Un món interconnectat: la revolució tecnològica de la comunicació

Per Adriana Puigcerver i Madalina Pop

NOTÍCIA:
TweetPee és una aplicació presentada per la coneguda marca de bolquers Huggies, que avisa amb un tuit als pares sobre la necessitat de canviar-li el bolquer al seu nadó.
Consisteix en col·locar un dispositiu de plàstic enganxat a la part davantera del bolquer llavors el “gadget” avisa del canvi, degut a que té sensors d’humitat, i quan supera els valors establerts, envia un missatge a la “app”.
Un altres funcions de l’aplicació serien ; la consulta de l’estadística que es crea a través del canvis de bolquers i el consum del mateix, apart d’avisar de la necessitat de comprar més, de fet Huggies ofereix la possibilitat de comprar-los sense sortir de casa, a través d’TweetPee.
http://www.abc.es/tecnologia/moviles-aplicaciones/20130511/abci-tweetpee-aplicacion-bebe-201305101059.html

INTERNET
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d’Internet i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.
Internet es composa d’innumerables ordinadors i dispositius informàtics connectats els uns amb els altres.
Com s’organitza internet
Cada màquina s’identifica per un codi numèric regular per protocol IP ( Internet protocol). Actualment es segueix el protocol IPv4 que utilitza adreces de 32 bits. Aquest protocol permet identificar de manera única 232 = 4.294.967.296 màquines. Tanmateix, el creixement posterior d’Internet i la manera de repartir les adreces entre els diferents països han fet necessari implantar el protocol IPv6, que utilitza adreces de 128 bits i permet identificar un nombre incommesurable d’adreçaments.
Dominis i subdominis
Les adreces numèriques es transformen en paraules ja que a les persones ens resulta més fàcil recordar lletres que números.
El domini són noms de servidors que poden ser fàcilment recordats que s’assignen paral·lelament a una o més adreces IP. També hi ha una màquina que s’encarrega exclusivament de la traducció dels noms dels dominis als seus equivalents numèrics.
El subdomini es correspon amb carpetes de la màquina on és el domini. A nivell d’Internet es podria dir que el subdomini s’utilitza per a referir-se a una adreça web que treballa com un annex (o lloc relacionat) d’un domini principal.
Altres protocols disponibles a Internet són l’FTP ( transferència de fitxers), el Telnet (control remot) i l’SMTP (correu electrònic).

Continua la lectura de Un món interconnectat: la revolució tecnològica de la comunicació

Ciències per al món contemporani

A la recentment aprovada Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) se l’ha criticada des de diversos àmbits pel seu esperit recentralitzador o per l’atac contra el model d’immersió lingüística a Catalunya. Però a més, algunes matèries hi surten perjudicades o directament desapareixen, com és el cas de Ciències per al món contemporani. Es va incorporar al currículum de 1r de Batxillerat el 2006, i pretenia introduir la cultura científica a la formació comuna dels alumnes, independentment de la modalitat de Batxillerat que cursaren. Així, treballa continguts sobre l’origen del Sistema Solar i la dinàmica del nostre planeta, els impactes ambientals i els riscos naturals, l’origen de la vida i l’evolució, la salut i la malatia i les noves tècniques com ara la teràpia gènica o la investigació amb cèl·lules mare i els aspectes bioètics relacionats, o els nous materials i tecnologies. De manera semblant a Educació per a la ciutadania, aquesta va ser una assignatura polèmica des del ben començament.

  • Per què creus que ha segut així i acabarà sent eliminada?
  • Quins dels temes que hem treballat en ella pensens que poden molestar algú? A qui? Per què?
  • Què faries tu? Mantindries la matèria? L’eliminaries? En aquest últim cas, a què dedicaries les seues dues hores setmanals?

Respon aquestes preguntes o altres que et vinguen al cap sobre aquesta qüestió. No importa si estàs a favor o en contra sinó la qualitat dels teus arguments en defensar les teues postures. També hi podeu interactuar entre vosaltres, generant debat o responent-vos, sempre des del respecte i l’argumentació raonada. Qui s’anima a començar?

El món petit: la societat de la informació i del coneixement

Per Andreu Castells i Sergi Martínez

NOTÍCIA: Pas decisiu en la computació quàntica
http://noticiasdelaciencia.com/not/6347/paso_decisivo_en_la_computacion_cuantica/

S’ha descobert un nou sistema per observar l’informació quàntica sense distorisonar-la. Aquesta informació s’emmagatzema en bits quàntics anomenats qubits, que a diferència dels convencionals poden representar simultànimanet 1 i 0, accelerant notablement qualsevol operació que efectua l’ordinador.

ELS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ NUMÈRICA
Un sistema de representació numèrica és un mètode que ens permet representar una quantitat de unitats en forma escrita.
El més utilitzat és el de base 10 (el que utilitzem habitualment) i l’utilitzat pels ordinadors és el de base 2.

Representació en base 10
Agrupem les unitats en potències de 10 i comptem els grups que obtenim. D’aquesta manera si tenim 38 unitats es comptarien tres grups de deu i un grup de vuit unitats.

Representació en base 2
Agrupem les unitats en potències de 2 i, com abans, comptem els grups que obtenim. Prenent l’exemple anterior com a referència, en aquest cas contaríem un grup de 32 unitats, un de 4 i un de 2, que ens donaria com a resultat la codificació 100110.

Mètode pràctic
Am aquest mètode es pot traduir qualsevol número decimal en base 10 al sistema de representació que volguéssim. El procediment consisteix en dividir el nombre per la base al què el volem traduir fins a que el quocient sigui 0.

Degut a que la base 2 genera nombres molt llargs, es tradueixen a numeració hexadecimal, composta per setze símbols: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, A, B, C, D, E i F, on les lletres representen agrupaments de 10 (A són 10 unitats, B són 11…). Així, el nombre 38 es representaria com a 26.

Cada dígit d’un nombre binari s’anomena bit. Els bits s’agrupen en grups de quatre, anomenats nibble i, al mateix temps, dos nibbles constitueixen un byte.

Continua la lectura de El món petit: la societat de la informació i del coneixement

Nous reptes, nous materials

Per Carlos Miravete, Jacob Bolea i Jaume Planes

La ciència dels materials
Els nous materials tenen un gran impacte en la millora de la qualitat de vida. Els materials han estat relacionats amb el desenvolupament econòmic i social dels humans. L’estudi de la prehistòria s’ha dividit en periòdes segons el metall o aliatge que es feia servir.

Anomenem ciència dels materials la branca de la ciència i l’enginyeria que estudia les relacions entre estructura dels materials i les seves propietats i també les tècniques de processament i el seu comportament.

La ciència dels materials és un exemple de ciència interdisciplinaria perquè necessitem identificar les seves propietats físiques, químiques i també la compatibilitat biològica.

Les propietats físiques són les que podem mesurar o identificar sense que cambiï la naturalesa del material, per exemple la densitat, la conductivitat tèrmica, la resistivitat tèrmica o la permeabilitat magnètica entre altres.

L’estructura: els nivells atòmics, micro i macro
Les propietats i el comportament dels materials i la forma de processar-los depenen de la seva estructura (escala atòmica).

  • Quins àtoms o mol·lècules els conformen.
  • Amb quin tipus d’interaccions es relacionen aquests àtoms o mol·lècules.
  • Quins tipus d’organització produeixen cristal·lina o amorfa.
  • També depenen de la macroestructura i microestructura.

Els defectes juguen un paper molt important en els materials, com ara els elements intersticials (àtoms intermedis), les vacants (falta d’un element) i les subtitucions (àtoms substituïts per altres).

Continua la lectura de Nous reptes, nous materials

Els recursos naturals i l’ús que en fem

Per Simba Ravi

Classificació del recursos:
• renovables (aigua i biomassa)
• no renovables (comb. fòssils i urani)
• inesgotables (sol, onades, marees, vent).

Perspectives en l’ús de les energies
• Queden combustibles fòssils per a 100 anys…
• Fissió
• Fussió (dificultats tècniques. Projecte Iter)
• Hidroelèctrica (problemes si disminueixen els cabals)
• Mareomotriu, eòlica, geotèrmica, fotovoltaica…
• Els biocombustibles (etanol a partir de canya de sucre i blat de moro): avantatges (és renovable –producció ràpida i de ritme similar a l’explotació-) i inconvenients (la quantitat de CO2 que es consumeix en la producció de la biomassa és semblant a la que es desprén en la combustió, desequilibra els mercats, el monocultiu extensiu provoca problemes alimentaris ja que no es conreen plantes alimentàries…)
• L’aigua: un recurs imprescindible

Continua la lectura de Els recursos naturals i l’ús que en fem