Aquest és un dels articles que més m’ha agradat publicar al blog.
Walter Lewin és un professor de física al MIT. Va nèixer a Holanda fa 71 anys i la seva passió per la docència l’ha fet famòs; prepara les seves classes amb l’obsessió de que els alumnes vegin i entenguin com les lleis de la física dominen el nostre entorn. Aixi demostra a l’auditori que un gas a pressió ens pot traslladar d’un lloc a un altre, que les ones es propaguen per l’aire com una corda oscil·lant, que l’abast d’un pèndol minva a cada volta…i ho fa sense gairebé fer servir la pisarra. L’aula es converteix en un laboratori a cada sessió, amb un munt de material que, fins ara, li ha costat prop de 300.000 dòlars (que suposo que el MIT paga generosament). Moltes de les seves classes es poden descarregar en format d’àudio i vídeo.
No es tracta d’un friki de l’educació, es tracta d’un home carregat de passió per la seva feina i, n’estic segur, convençut que ha d’ensenyar als seus alumnes la física de la manera que li hagués agradat que li ensenyessin a ell quan era estudiant. D’això ja en vaig fer menció a “l’article inèdit” d’aquest blog. Walter Lewin és, a sobre, un entusiasta de l’art antic i modern.
I ara aprofito per fer un petit homenatge als docents que he tingut la fortuna de conèixer i compartir feina i que tenen aquesta passió incombustible. Us agraeixo tot el que m’esteu ensenyant, per tot el que m’esteu corregint i, en definitiva, per aguantar-me amb paciència. Moltíssimes gràcies, de tot cor (i paro que em sembla que m’ha entrat alguna cosa a l’ull…snif!)
Éste es uno de los artículos que más me ha gustado publicar en el blog.
Walter Lewin es un profesor de física del MIT. Nació en holanda hace 71 años y su pasión por la docencia le ha hecho famoso; prepara sus clases con la obsesión de que los alumnos vean y entiendan cómo las leyes de la física dominan nuestro entorno. Así demuestra que un gas a presión nos puede trasladar de un lugar a otro, que las ondas se propagan por el aire como una cuerda oscilante, que la amplitud de un péndulo disminuye a cada vuelta…y lo hace prácticamente sin usar la pizarra. El aula se convierte en un laboratorio en cada sesión, con un montón de material que, hasta ahora, le ha costado cerca de 300.000 dólares (que supongo que paga generosamente el MIT). Muchas de sus clases pueden descargarse en formato de audio y vídeo.
No se trata de un friki de la educación, se trata de un hombre cargado de pasión por su trabajo y, estoy seguro, convencido que debe enseñar a sus alumnos la física que a él le hubiera gustado que le enseñaran cuando era estudiante. De ésto ya comenté algo en el “artículo inédito” de éste blog. Walter Lewin es, ademas, un entusiasta del arte antiguo y moderno.
Y ahora aprovecho para hacer un pequeño homenaje a los docentes que he tenido la fortuna de conocer y compartir el trabajo y que tienen ésta pasión incombustible. Os agradezco todo lo que me enseñáis, todo lo que me corregís y la paciencia con que me aguantáis. Muchísimas gracias, de corazón (y paro porque me ha entrado algo en el ojo…snif!)
microescultura
macroescultura
