Recentment el Departament d’Ensenyament ha anunciat un canvi d’orientació en el projecte EDUCAT 1×1.
El nou projecte, anomenat incorrectament EDUCAT 2.0, proposa dues opcions als centres:
La primera no suposa cap canvi a l’EDUCAT 1×1, o sigui, el govern central aporta 15o € per alumne per a la compra de l’ordinador portàtil (els altres 150 € corren a càrrec de les families), i la Generalitat instal·la la xarxa elèctrica i de wifi als centres i paga, per valor de 30 €, l’accés als llibres digitals de l’editorial que hagi triat el centre.
En la segona alternativa, el Departament d’Ensenyament compra els ordinadors, que queden en propietat al centre, i ofereix la possibilitat d’alternar l’ús dels llibres digitals amb els de format paper. Les instal·lacions elèctriques i d’accés a Internet segueixen sota la seva responsabilitat.
Anem per parts:
Per començar, en la comunitat educativa ja comença a solidificar-se el sentiment de que cal urgentment un pacte educatiu que impedeixi aquest tipus de canvis que només ajuden a complicar, cada cop més, un món que passa per moments molt difícils. La sensació és que les persones responsables de les polítiques educatives només es preocupen de deixar la seva emprempta en forma de béns materials, que sempre quedin reflectits en les estadístiques i es puguin presentar al Parlament i a la premsa per demostrar el què s’ha fet. L’EDUCAT 1×1 només tenia 3 aspectes negatius (molt negatius!): la qualitat dels llibres digitals, la ineficient formació del professorat i l’inexistent canvi metodològic (aquest és el més negatiu, amb diferència). La resta del projecte era fantàstic, cada alumne amb un ordinador connectat a Internet, PDIs, projectors i equips de so…un escenari perfecte per fer classes adapades al segle XXI. La nova proposta no soluciona cap dels tres problemes anteriors.
El nom EDUCAT 2.0 és insultant, com és possible que afegim el “2.0” a un projecte que en la seva definició no en té res de “2.0”
Amb una senzilla cerca a Internet es poden trobar moltíssimes definicions en formats diversos de què és la web 2.0. Ho saben al Departament d’Ensenyament? Em sembla que no, que han canviat el nom per donar-li un toc “cool” sense pensar en què n’espera la gent d’un projecte 2.0
Ara, alguns centres podran comprar els ordinadors, que passaran de mà en mà i, com és lògic, faran necessari un servei de manteniment que augmentarà molt la despesa del Departament. Amb l’EDUCAT 1×1 aquest tema estava en mans de les families i puc dir, per experiència pròpia, que l’alumnat cuida molt més el seu ordinador que el del centre i que el nivell d’incidències es reduieix moltíssim. D’altra banda, els alumnes no podran endur-se aquests ordinadors a casa seva i, en conseqüència, no podran utilitzar els llibres digitals per fer deures.
Finalment, el treball combinat amb llibres en paper i llibres digitals representarà per al sector editorial una gran oportunitat per evitar la creació de nous materials adaptats als temps que corren. Mentre ha durat l’EDUCAT 1×1, s’ha evidenciat la necessitat de fer materials nous, amb una autèntica filosofia 2.0 (crear, compartir, col·laborar i comunicar). Ara ja no caldrà…una pena.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.