Ahir, la consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya va exposar quina seria la política del seu Departament en referència al projecte EDUCAT 1×1 engegat per l’anterior govern i que pretén introduir els ordinadors (netbooks) a totes les aules d’ESO i, a més llarg termini, a primària.

Aquest projecte es va iniciar ja fa uns anys en fase pilot a alguns centres i aquests dos últims cursos s’ha estès a bona part dels instituts de Catalunya, encara que no a la seva totalitat.

Econòmicament, l’EDUCAT 1×1 es financia per diverses fonts:

• El govern central aporta 150€ per alumne per la compra de l’ordinador (a les altres comunitats, el projecte s’aplica al cicle superior de primària)
• Cada família afegeix els 150€ que manquen (hi ha comunitats autònomes i ajuntaments que se’n fan càrrec)
• El Departament d’Ensenyament paga la instal·lació elèctrica necessària, les xarxes sense fils d’accés a Internet i els projectors i pissarres digitals a totes les aules afectades i subvenciona a cada alumne els 30€ que costa l’accés als llibres digitals.

Fins aquí tot semblen flors i violes, però el projecte té dos grans defectes, immensament grans.
En primer lloc, els llibres digitals que ofereixen les editorials són de molt baixa qualitat interactiva i educativa; la majoria no són més que digitalitzacions (en format PDF) dels antic llibres de paper, amb algun afegit per poder qualificar-los com “interactius”. El resultat és que l’alumnat es troba amb uns materials que no suposen cap pas endavant per adaptar l’educació als temps que corren, en els que s’acostuma a estar connectat a les xarxes socials, es disposa de telèfons mòbils que són petits ordinadors amb grans capacitats comunicatives i creatives i es juga amb consoles amb nivells d’interacció altíssims.
El segon gran defecte és l’apartat de la formació del professorat dedicat al projecte i que s’hauria d’haver aprofitat per impulsar el canvi metodològic que la societat actual reclama. La formació de l’EDUCAT 1×1 s’ha focalitzat en el coneixement del funcionament dels aparells i es deixa per el professorat tota la responsabilitat de la innovació educativa. En l’era de la web 2.0, tornem al “cada maestrillo tiene su librillo…”
Com a docent estic totalment a favor de que cada alumne entri a l’aula amb el seu ordinador, que tingui accés a Internet i que disposem de projectors i pissarres digitals interactives. Aquest és el primer pas que cal fer per canviar un sistema educatiu absolutament desfasat i que, com es demostra al final de cada curs, no és efectiu. De fet, si l’educació fos una empresa, els accionistes estarien arruïnats fa temps per manca de beneficis.
En anteriors articles he exposat les meves opinions sobre el tema:

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/04/08/estudiants-estudiantes-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/01/29/esforc-esfuerzzo-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/11/12/ells-parlen-ellos-hablan-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/06/14/examens-examenes-catcast/

Ara, en paraules de la Consellera, es congela el projecte fins a conèixer els resultats d’un estudi sobre la seva efectivitat. Cal que aquest estudi valori realment si l’aprenentatge ha millorat, és el mateix d’abans o ha empitjorat, però no es poden aplicar paràmetres avaluatius basats en l’ensenyament acadèmic que fa anys que no han canviat. Els paràmetres han d’establir-se, fonamentalment, a partir de les competències bàsiques i no tant a partir dels continguts curriculars. Sé que aquesta visió empipar a alguns sectors, però l’objectiu bàsic de l’ensenyament obligatori és el de preparar la ciutadania del futur, i això només es pot fer a partir de les competències bàsiques.
Per a preparar als ciutadans del futur no podem aplicar metodologies del passat, com a mínim ho hem de fer amb les metodologies del present.

Ayer, la consejera de Educación de la Generalitat de Catalunya expuso cuál será la política de su Departamento en referencia al proyecto EDUCAT 1×1 puesto en marcha por el anterior gobierno y que pretende introducir los ordenadores (netbooks) en todas las aulas de ESO y , a más largo plazo, en primaria.

Este proyecto se inició hace ya unos años en fase piloto en algunos centros, y estos dos últimos cursos se ha extendido a buena parte de los institutos de Catalunya, aunque no en su totalidad.

Económicamente, el EDUCAT 1×1 se financia por varias fuentes:

• El gobierno central aporta 150 € por alumno para la compra del ordenador (en las otras comunidades, el proyecto se aplica al ciclo superior de primaria)
• Cada familia añade los 150 € que faltan (hay comunidades autónomas y ayuntamientos que se hacen cargo)
• El Departament d’Ensenyament paga la instalación eléctrica necesaria, las redes inalámbricas de acceso a Internet y los proyectores y pizarras digitales en todas las aulas afectadas y subvenciona a cada alumno los 30 € que cuesta el acceso a los libros digitales.

Hasta aquí todo parece fantástico, pero el proyecto tiene dos grandes defectos, inmensamente grandes.
En primer lugar, los libros digitales que ofrecen las editoriales son muy baja calidad interactiva y educativa, la mayoría no son más que digitalizaciones (en formato PDF) de los antiguos libros de papel, con algún añadido para poder calificarlos como “interactivos” . El resultado es que el alumnado se encuentra con unos materiales que no suponen ningún paso adelante para adaptar la educación a los tiempos que corren, en los que se suele estar conectado a las redes sociales, se dispone de teléfonos móviles que son pequeños ordenadores con grandes capacidades comunicativas y creativas y se juega con consolas con niveles de interacción altísimos.
El segundo gran defecto es el apartado de la formación del profesorado dedicado al proyecto y que se debería haber aprovechado para impulsar el cambio metodológico que la sociedad actual reclama. La formación del EDUCAT 1×1 se ha focalizado en el conocimiento del funcionamiento de los aparatos y se deja para el profesorado toda la responsabilidad de la innovación educativa. En la era de la web 2.0, volvemos al “cada maestrillo tiene su librillo …”
Como docente estoy totalmente a favor de que cada alumno entre en el aula con su ordenador, que tenga acceso a Internet y que dispongamos de proyectores y pizarras digitales interactivas. Este es el primer paso para cambiar un sistema educativo absolutamente desfasado y que, como se demuestra al final de cada curso, no es efectivo. De hecho, si la educación fuera una empresa, los accionistas estarían arruinados hace tiempo por falta de beneficios.
En anteriores artículos he expuesto mis opiniones sobre el tema:

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/04/08/estudiants-estudiantes-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/01/29/esforc-esfuerzzo-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/11/12/ells-parlen-ellos-hablan-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/06/14/examens-examenes-catcast/

Ahora, en palabras de la Consejera, se congela el proyecto hasta conocer los resultados de un estudio sobre su efectividad. Es necesario que este estudio valore realmente si el aprendizaje ha mejorado, es el mismo de antes o ha empeorado, pero no se pueden aplicar parámetros evaluativos basados en la enseñanza académica que hace años que no han cambiado. Los parámetros deben establecerse, fundamentalmente, a partir de las competencias básicas y no tanto a partir de los contenidos curriculares. Sé que esta visión puede enfadar a algunos sectores, pero el objetivo básico de la enseñanza obligatoria es el de preparar a la ciudadanía del futuro, y esto sólo se puede hacer a partir de las competencias básicas.
Para preparar a los ciudadanos del futuro no podemos aplicar metodologías del pasado, como mínimo debemos hacerlo con las metodologías del presente.