LLIBRES DIGITALS – LIBROS DIGITALES (2) [cat][cast]

Posted by Pepon

Recentment el Departament d’Ensenyament ha anunciat un canvi d’orientació en el projecte EDUCAT 1×1.

El nou projecte, anomenat incorrectament EDUCAT 2.0, proposa dues opcions als centres:

La primera no suposa cap canvi a l’EDUCAT 1×1, o sigui, el govern central aporta 15o € per alumne per a la compra de l’ordinador portàtil (els altres 150 € corren a càrrec de les families), i la Generalitat instal·la la xarxa elèctrica i de wifi als centres i paga, per valor de 30 €, l’accés als llibres digitals de l’editorial que hagi triat el centre.

En la segona alternativa, el Departament d’Ensenyament compra els ordinadors, que queden en propietat al centre, i ofereix la possibilitat d’alternar l’ús dels llibres digitals amb els de format paper. Les instal·lacions elèctriques i d’accés a Internet segueixen sota la seva responsabilitat.

Anem per parts:

Per començar, en la comunitat educativa ja comença a solidificar-se el sentiment de que cal urgentment un pacte educatiu que impedeixi aquest tipus de canvis que només ajuden a complicar, cada cop més, un món que passa per moments molt difícils. La sensació és que les persones responsables de les polítiques educatives només es preocupen de deixar la seva emprempta en forma de béns materials, que sempre quedin reflectits en les estadístiques i es puguin presentar al Parlament i a la premsa per demostrar el què s’ha fet. L’EDUCAT 1×1 només tenia 3 aspectes negatius (molt negatius!): la qualitat dels llibres digitals, la ineficient formació del professorat i l’inexistent canvi metodològic (aquest és el més negatiu, amb diferència). La resta del projecte era fantàstic, cada alumne amb un ordinador connectat a Internet, PDIs, projectors i equips de so…un escenari perfecte per fer classes adapades al segle XXI. La nova proposta no soluciona cap dels tres problemes anteriors.

El nom EDUCAT 2.0 és insultant, com és possible que afegim el “2.0” a un projecte que en la seva definició no en té res de “2.0”

Amb una senzilla cerca a Internet es poden trobar moltíssimes definicions en formats diversos de què és la web 2.0. Ho saben al Departament d’Ensenyament? Em sembla que no, que han canviat el nom per donar-li un toc “cool” sense pensar en què n’espera la gent d’un projecte 2.0

Ara, alguns centres podran comprar els ordinadors, que passaran de mà en mà i, com és lògic, faran necessari un servei de manteniment que augmentarà molt la despesa del Departament. Amb l’EDUCAT 1×1 aquest tema estava en mans de les families i puc dir, per experiència pròpia, que l’alumnat cuida molt més el seu ordinador que el del centre i que el nivell d’incidències es reduieix moltíssim. D’altra banda, els alumnes no podran endur-se aquests ordinadors a casa seva i, en conseqüència, no podran utilitzar els llibres digitals per fer deures.

Finalment, el treball combinat amb llibres en paper i llibres digitals representarà per al sector editorial una gran oportunitat per evitar la creació de nous materials adaptats als temps que corren. Mentre ha durat l’EDUCAT 1×1, s’ha evidenciat la necessitat de fer materials nous, amb una autèntica filosofia 2.0 (crear, compartir, col·laborar i comunicar). Ara ja no caldrà…una pena.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Recientemente el Departament d’Ensenyament ha anunciado un cambio de orientación en el proyecto EDUCAT 1×1.

El nuevo proyecto, llamado incorrectamente EDUCAT 2.0, propone dos opciones a los centros:

La primera no supone ningún cambio respecto a EDUCAT 1×1, o sea, el gobierno central aporta 15o € por alumno para la compra del ordenador portátil (los otros 150 € corren a cargo de las familias), y la Generalitat instala la la red eléctrica y de wifi en los centros y paga, por valor de 30 €, el acceso a los libros digitales de la editorial que haya elegido el centro.

En la segunda alternativa, el Departamento de Enseñanza compra los ordenadores, que quedan en propiedad en el centro, y ofrece la posibilidad de alternar el uso de los libros digitales con los de formato papel. Las instalaciones eléctricas y de acceso a Internet siguen bajo su responsabilidad.

Vamos por partes:

Para empezar, en la comunidad educativa ya empieza a solidificarse el sentimiento de que necesitamos urgentemente un pacto educativo que impida este tipo de cambios que sólo ayudan a complicar, cada vez más, un mundo que pasa por momentos muy difíciles. La sensación es que las personas responsables de las políticas educativas sólo se preocupan de dejar su huella en forma de bienes materiales, que siempre queden reflejados en las estadísticas y se puedan presentar al Parlamento y a la prensa para demostrar qué se ha hecho. El EDUCAT 1×1 sólo tenía 3 aspectos negativos (muy negativos!): La calidad de los libros digitales, la ineficiente formación del profesorado y el inexistente cambio metodológico (éste es el más negativo, con diferencia). El resto del proyecto era fantástico, cada alumno con un ordenador conectado a Internet, PDI, proyectores y equipos de sonido … un escenario perfecto para dar clases adaptadas al siglo XXI. La nueva propuesta no soluciona ninguno de los tres problemas anteriores.

El nombre EDUCAT 2.0 es insultante, cómo es posible que añadamos el “2.0” en un proyecto que en su definición no tiene nada de “2.0”

Con una sencilla búsqueda en Internet se pueden encontrar muchísimas definiciones en formatos diversos de qué es la web 2.0. Lo saben en el Departament d’Ensenyament? Me parece que no, que han cambiado el nombre para darle un toque “cool” sin pensar en qué espera la gente de un proyecto 2.0

Ahora, algunos centros podrán comprar los ordenadores, que pasarán de mano en mano y, como es lógico, hará necesario un servicio de mantenimiento que aumentará mucho el gasto del Departament. Con el EDUCAT 1×1 este tema estaba en manos de las familias y puedo decir, por experiencia propia, que el alumnado cuida mucho más su ordenador que el del centro y que el nivel de incidencias se reduce muchísimo. Por otra parte, los alumnos no podrán llevarse estos ordenadores a su casa y, en consecuencia, no podrán utilizar los libros digitales para hacer deberes.

Finalmente, el trabajo combinado con libros en papel y libros digitales representará para el sector editorial una gran oportunidad para evitar la creación de nuevos materiales adaptados a los tiempos que corren. Mientras ha durado el EDUCAT 1×1, se ha evidenciado la necesidad de hacer materiales nuevos, con una auténtica filosofía 2.0 (crear, compartir, colaborar y comunicarse). Ahora ya no será necesario … una pena.

Perdonad, pero alguien lo tenía que decir!

EDUCAT 1×1 [cat][cast]

Posted by Pepon

Ahir, la consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya va exposar quina seria la política del seu Departament en referència al projecte EDUCAT 1×1 engegat per l’anterior govern i que pretén introduir els ordinadors (netbooks) a totes les aules d’ESO i, a més llarg termini, a primària.

Aquest projecte es va iniciar ja fa uns anys en fase pilot a alguns centres i aquests dos últims cursos s’ha estès a bona part dels instituts de Catalunya, encara que no a la seva totalitat.

Econòmicament, l’EDUCAT 1×1 es financia per diverses fonts:

El govern central aporta 150€ per alumne per la compra de l’ordinador (a les altres comunitats, el projecte s’aplica al cicle superior de primària)
Cada família afegeix els 150€ que manquen (hi ha comunitats autònomes i ajuntaments que se’n fan càrrec)
El Departament d’Ensenyament paga la instal·lació elèctrica necessària, les xarxes sense fils d’accés a Internet i els projectors i pissarres digitals a totes les aules afectades i subvenciona a cada alumne els 30€ que costa l’accés als llibres digitals.

Fins aquí tot semblen flors i violes, però el projecte té dos grans defectes, immensament grans.
En primer lloc, els llibres digitals que ofereixen les editorials són de molt baixa qualitat interactiva i educativa; la majoria no són més que digitalitzacions (en format PDF) dels antic llibres de paper, amb algun afegit per poder qualificar-los com “interactius”. El resultat és que l’alumnat es troba amb uns materials que no suposen cap pas endavant per adaptar l’educació als temps que corren, en els que s’acostuma a estar connectat a les xarxes socials, es disposa de telèfons mòbils que són petits ordinadors amb grans capacitats comunicatives i creatives i es juga amb consoles amb nivells d’interacció altíssims.
El segon gran defecte és l’apartat de la formació del professorat dedicat al projecte i que s’hauria d’haver aprofitat per impulsar el canvi metodològic que la societat actual reclama. La formació de l’EDUCAT 1×1 s’ha focalitzat en el coneixement del funcionament dels aparells i es deixa per el professorat tota la responsabilitat de la innovació educativa. En l’era de la web 2.0, tornem al “cada maestrillo tiene su librillo…”
Com a docent estic totalment a favor de que cada alumne entri a l’aula amb el seu ordinador, que tingui accés a Internet i que disposem de projectors i pissarres digitals interactives. Aquest és el primer pas que cal fer per canviar un sistema educatiu absolutament desfasat i que, com es demostra al final de cada curs, no és efectiu. De fet, si l’educació fos una empresa, els accionistes estarien arruïnats fa temps per manca de beneficis.
En anteriors articles he exposat les meves opinions sobre el tema:

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/04/08/estudiants-estudiantes-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/01/29/esforc-esfuerzzo-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/11/12/ells-parlen-ellos-hablan-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/06/14/examens-examenes-catcast/

Ara, en paraules de la Consellera, es congela el projecte fins a conèixer els resultats d’un estudi sobre la seva efectivitat. Cal que aquest estudi valori realment si l’aprenentatge ha millorat, és el mateix d’abans o ha empitjorat, però no es poden aplicar paràmetres avaluatius basats en l’ensenyament acadèmic que fa anys que no han canviat. Els paràmetres han d’establir-se, fonamentalment, a partir de les competències bàsiques i no tant a partir dels continguts curriculars. Sé que aquesta visió empipar a alguns sectors, però l’objectiu bàsic de l’ensenyament obligatori és el de preparar la ciutadania del futur, i això només es pot fer a partir de les competències bàsiques.
Per a preparar als ciutadans del futur no podem aplicar metodologies del passat, com a mínim ho hem de fer amb les metodologies del present.

Ayer, la consejera de Educación de la Generalitat de Catalunya expuso cuál será la política de su Departamento en referencia al proyecto EDUCAT 1×1 puesto en marcha por el anterior gobierno y que pretende introducir los ordenadores (netbooks) en todas las aulas de ESO y , a más largo plazo, en primaria.

Este proyecto se inició hace ya unos años en fase piloto en algunos centros, y estos dos últimos cursos se ha extendido a buena parte de los institutos de Catalunya, aunque no en su totalidad.

Económicamente, el EDUCAT 1×1 se financia por varias fuentes:

El gobierno central aporta 150 € por alumno para la compra del ordenador (en las otras comunidades, el proyecto se aplica al ciclo superior de primaria)
Cada familia añade los 150 € que faltan (hay comunidades autónomas y ayuntamientos que se hacen cargo)
El Departament d’Ensenyament paga la instalación eléctrica necesaria, las redes inalámbricas de acceso a Internet y los proyectores y pizarras digitales en todas las aulas afectadas y subvenciona a cada alumno los 30 € que cuesta el acceso a los libros digitales.

Hasta aquí todo parece fantástico, pero el proyecto tiene dos grandes defectos, inmensamente grandes.
En primer lugar, los libros digitales que ofrecen las editoriales son muy baja calidad interactiva y educativa, la mayoría no son más que digitalizaciones (en formato PDF) de los antiguos libros de papel, con algún añadido para poder calificarlos como “interactivos” . El resultado es que el alumnado se encuentra con unos materiales que no suponen ningún paso adelante para adaptar la educación a los tiempos que corren, en los que se suele estar conectado a las redes sociales, se dispone de teléfonos móviles que son pequeños ordenadores con grandes capacidades comunicativas y creativas y se juega con consolas con niveles de interacción altísimos.
El segundo gran defecto es el apartado de la formación del profesorado dedicado al proyecto y que se debería haber aprovechado para impulsar el cambio metodológico que la sociedad actual reclama. La formación del EDUCAT 1×1 se ha focalizado en el conocimiento del funcionamiento de los aparatos y se deja para el profesorado toda la responsabilidad de la innovación educativa. En la era de la web 2.0, volvemos al “cada maestrillo tiene su librillo …”
Como docente estoy totalmente a favor de que cada alumno entre en el aula con su ordenador, que tenga acceso a Internet y que dispongamos de proyectores y pizarras digitales interactivas. Este es el primer paso para cambiar un sistema educativo absolutamente desfasado y que, como se demuestra al final de cada curso, no es efectivo. De hecho, si la educación fuera una empresa, los accionistas estarían arruinados hace tiempo por falta de beneficios.
En anteriores artículos he expuesto mis opiniones sobre el tema:

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/04/08/estudiants-estudiantes-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/01/29/esforc-esfuerzzo-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/11/12/ells-parlen-ellos-hablan-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/06/14/examens-examenes-catcast/

Ahora, en palabras de la Consejera, se congela el proyecto hasta conocer los resultados de un estudio sobre su efectividad. Es necesario que este estudio valore realmente si el aprendizaje ha mejorado, es el mismo de antes o ha empeorado, pero no se pueden aplicar parámetros evaluativos basados en la enseñanza académica que hace años que no han cambiado. Los parámetros deben establecerse, fundamentalmente, a partir de las competencias básicas y no tanto a partir de los contenidos curriculares. Sé que esta visión puede enfadar a algunos sectores, pero el objetivo básico de la enseñanza obligatoria es el de preparar a la ciudadanía del futuro, y esto sólo se puede hacer a partir de las competencias básicas.
Para preparar a los ciudadanos del futuro no podemos aplicar metodologías del pasado, como mínimo debemos hacerlo con las metodologías del presente.

PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA – PIZARRA DIGITAL INTERACTIVA [cat][cast]

Posted by Pepon

La setmana passada vaig ser convidat per els amics d’Atlantic Devices, distribuïdors de les pissarres digitals MIMIO, a fer una xerrada sobre aquest equipament a l’IT World Edu a Barcelona.

El títol de la presentació era “Esprement la MIMIO Pad” i el contingut girava al voltant de com es podia utilitzar la PDI d’una forma diferent en l’educació visual i plàstica, mostrant una sèrie d’activitats que aprofiten els seus avantatges més enllà de l’ús que se’n fa habitualment i que es limita a reproduir la pantalla de l’ordinador i situar el punt d’interacció en un suport mural.

Al meu entendre, la PDI ofereix grans possibilitats si se sap jugar amb les tres capes que disposa: l’aplicació oberta de fons, el software de la mateixa pantalla i el punt d’interacció (el llàpis especial o el dit)

A continuació en teniu unes mostres:

La semana pasada fui invitado por los amigos de Atlantic Devices, distribuidores de las pizarras digitales MIMIO, a dar una charla sobre este equipamiento en la IT World Edu en Barcelona.

El título de la presentación era “Exprimiendo la MIMIO Pad” y el contenido giraba alrededor de cómo se podía utilizar la PDI de una forma diferente en la educación visual y plástica, mostrando una serie de actividades que aprovechan sus ventajas más allá del uso que se hace habitualmente y que se limita a reproducir la pantalla del ordenador y situar el punto de interacción en un soporte mural.

En mi opinión, la PDI ofrece grandes posibilidades si se sabe jugar con las tres capas que dispone: la aplicación abierta de fondo, el software de la misma pantalla y el punto de interacción (el lápiz especial o dedo)

A continuación tenéis unas muestras:

CARICATURES – CARICATURAS

caricatura0