LLIBRES DIGITALS – LIBROS DIGITALES [cat][cast]

Recupero un article que no havia publicat sobre l’EDUCAT 1×1 i els llibres digitals educatius.
Dues iniciatives de les administracions estatal i autonòmica han propiciat l’inici del projecte EDUCAT 1×1 a Catalunya. L’origen del projecte rau en en ESCUELA 2.0, un programa d’inversions del Ministerio de Educación ( i de Industria?) que pretén facilitar la integració de les TIC al cicle superior de primària, de manera que l’alumnat de 5è curs disposarà, individualment, d’un petit ordinador portàtil, subvencionat en un 50% per el govern central i la resta per les comunitats autònomes.
Aquí a Catalunya ens diferenciem del projecte ESCUELA 2.0 original en tres detalls:

  • La meitat del cost de l’ordinador l’han de pagar les families (excepte en alguns municipis en que el consistori se’n fa càrrec)
  • L’alumnat que rebrà els ordinadors serà de secundària.
  • A Catalunya, el projecte EDUCAT 1×1 obliga a docents i alumnat a fer servir els anomenats “llibres digitals”, afortunadament el Departament en paga l’accés.

Sobre la primera diferència no cal fer comentaris, ja estem acostumats a pagar més. Massa sovint.
La segona suposa que l’alumnat que estudia a Catalunya no tindrà accés a l’ordinador fins 2 anys més tard que a la resta d’Espanya. Per què? jo pensava que la Constitució Espanyola garantia igualtat en la educació. En canvi, aquí estem creant una certa esquerda digital, just en el sector de la societat que hauria d’evitar-la. Suposo que algú ho explicarà un dia això.

La tercera diferència és la que, personalment, trobo més perjudicial. M’explico.

Ja fa anys que m’apassiona el món dels recursos educatius digitals i he tingut la oportunitat de treballar en quasi tots els camps d’aquest petit mercat. Soc creador i consumidor, i he estat avaluador. En els últims 15 o 20 anys he arribat a unes quantes conclusions que provaré de recordar a continuació:

  • L’únic interactiu educatiu efectiu és el que l’alumne repeteix sense que el/la docent li demani.
  • La interacció de primera generació, que permet arrossegar, escriure, relacionar… ha estat substituïda per la 2.0, que permet crear, compartir i col·laborar.
  • Actualment no cal dedicar esforços a recursos que no exprimeixin les possibilitats comunicatives i col·laboratives d’Internet.
  • L’animació ja no representa un atractiu especial per l’alumnat que, a casa seva, utilitza Internet per comunicar-se, per crear i per compartir, i no pas per veure animacions en bucle.

Si us hi fixeu bé, els llibres digitals que hi ha actualment al mercat no tenen res a veure amb el que, per a mi, haurien de ser, I tinc grans dubtes que la cosa pugui millorar.

Les editorials tenen que adaptar-se a nous models de mercat, però és improbable que creïn materials nous adaptats als temps actuals. Per una editorial, el primer objectiu és treure rendiment d’allò que ja té. El rendiment màxim.

Què en penseu de tot això?

Recupero aquí un artículo que no publiqué sobre el proyecto EDUCAT 1×1 y los libros digitales.


Dos iniciativas de las administraciones estatal y autonómica han propiciado el inicio del proyecto EDUCAT 1×1 en Catalunya. El origen del proyecto se fundamenta en ESCUELA 2.0, un programa de inversiones del Ministerio de Educación (y de Industria?) que pretende facilitar la integración de las TIC en el ciclo superior de primaria, de manera que el alumnado de 5 º curso dispondrá, individualmente, de un pequeño ordenador portátil, subvencionado en un 50% por el gobierno central y el resto por las Comunidades Autónomas.
Aquí en Catalunya nos diferenciamos del proyecto ESCUELA 2.0 original en tres detalles:

* La mitad del coste del ordenador lo tienen que pagar las familias (excepto en algunos municipios en que el consistorio se hace cargo)
* El alumnado que recibirá los ordenadores será de secundaria.
* En Catalunya, el proyecto EDUCAT 1×1 obliga a docentes y alumnado a utilizar los llamados “libros digitales”, afortunadamente el Departament paga el acceso.

Sobre la primera diferencia no es necesario hacer comentarios, ya estamos acostumbrados a pagar más. Demasiado a menudo.
La segunda supone que el alumnado que estudia en Catalunya no tendrá acceso al ordenador hasta 2 años más tarde que en el resto de España. ¿Por qué? yo pensaba que la Constitución Española garantizaba igualdad en la educación. En cambio, aquí estamos creando una cierta brecha digital, justo en el sector de la sociedad en que debería evitarse. Supongo que alguien lo explicará algún día.

La tercera diferencia es la que, personalmente, encuentro más perjudicial. Me explico.

Ya hace años que me apasiona el mundo de los recursos educativos digitales y he tenido la oportunidad de trabajar en casi todos los campos de este pequeño mercado. Soy creador y consumidor, y he sido evaluador. En los últimos 15 o 20 años he llegado a unas cuantas conclusiones que intentaré recordar a continuación:

* El único interactivo educativo efectivo es el que el alumno repite sin que el/la docente se lo pida.
* La interacción de primera generación, que permite arrastrar, escribir, relacionar … ha sido sustituida por la 2.0, que permite crear, compartir y colaborar.
* Actualmente no hay que dedicar esfuerzos a recursos que no exprimiman las posibilidades comunicativas y colaborativas de Internet.
* La animación ya no representa un atractivo especial para el alumnado que, en su casa, utiliza Internet para comunicarse, para crear y para compartir, y no para ver animaciones en bucle.

Si os fijáis bien, los libros digitales que hay actualmente en el mercado no tienen nada que ver con lo que, para mí, deberían ser, Y tengo grandes dudas que la cosa pueda mejorar.

Las editoriales tienen que adaptarse a nuevos modelos de mercado, pero es improbable que creen materiales nuevos adaptados a los tiempos actuales. Para una editorial, el primer objetivo es sacar rendimiento de lo que ya tiene. El rendimiento máximo.

¿Qué pensáis de todo esto?

EDUCAT 1×1 [cat][cast]

Ahir, la consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya va exposar quina seria la política del seu Departament en referència al projecte EDUCAT 1×1 engegat per l’anterior govern i que pretén introduir els ordinadors (netbooks) a totes les aules d’ESO i, a més llarg termini, a primària.

Aquest projecte es va iniciar ja fa uns anys en fase pilot a alguns centres i aquests dos últims cursos s’ha estès a bona part dels instituts de Catalunya, encara que no a la seva totalitat.

Econòmicament, l’EDUCAT 1×1 es financia per diverses fonts:

  • El govern central aporta 150€ per alumne per la compra de l’ordinador (a les altres comunitats, el projecte s’aplica al cicle superior de primària)
  • Cada família afegeix els 150€ que manquen (hi ha comunitats autònomes i ajuntaments que se’n fan càrrec)
  • El Departament d’Ensenyament paga la instal·lació elèctrica necessària, les xarxes sense fils d’accés a Internet i els projectors i pissarres digitals a totes les aules afectades i subvenciona a cada alumne els 30€ que costa l’accés als llibres digitals.

Fins aquí tot semblen flors i violes, però el projecte té dos grans defectes, immensament grans.
En primer lloc, els llibres digitals que ofereixen les editorials són de molt baixa qualitat interactiva i educativa; la majoria no són més que digitalitzacions (en format PDF) dels antic llibres de paper, amb algun afegit per poder qualificar-los com “interactius”. El resultat és que l’alumnat es troba amb uns materials que no suposen cap pas endavant per adaptar l’educació als temps que corren, en els que s’acostuma a estar connectat a les xarxes socials, es disposa de telèfons mòbils que són petits ordinadors amb grans capacitats comunicatives i creatives i es juga amb consoles amb nivells d’interacció altíssims.
El segon gran defecte és l’apartat de la formació del professorat dedicat al projecte i que s’hauria d’haver aprofitat per impulsar el canvi metodològic que la societat actual reclama. La formació de l’EDUCAT 1×1 s’ha focalitzat en el coneixement del funcionament dels aparells i es deixa per el professorat tota la responsabilitat de la innovació educativa. En l’era de la web 2.0, tornem al “cada maestrillo tiene su librillo…”
Com a docent estic totalment a favor de que cada alumne entri a l’aula amb el seu ordinador, que tingui accés a Internet i que disposem de projectors i pissarres digitals interactives. Aquest és el primer pas que cal fer per canviar un sistema educatiu absolutament desfasat i que, com es demostra al final de cada curs, no és efectiu. De fet, si l’educació fos una empresa, els accionistes estarien arruïnats fa temps per manca de beneficis.
En anteriors articles he exposat les meves opinions sobre el tema:

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/04/08/estudiants-estudiantes-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/01/29/esforc-esfuerzzo-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/11/12/ells-parlen-ellos-hablan-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/06/14/examens-examenes-catcast/

Ara, en paraules de la Consellera, es congela el projecte fins a conèixer els resultats d’un estudi sobre la seva efectivitat. Cal que aquest estudi valori realment si l’aprenentatge ha millorat, és el mateix d’abans o ha empitjorat, però no es poden aplicar paràmetres avaluatius basats en l’ensenyament acadèmic que fa anys que no han canviat. Els paràmetres han d’establir-se, fonamentalment, a partir de les competències bàsiques i no tant a partir dels continguts curriculars. Sé que aquesta visió empipar a alguns sectors, però l’objectiu bàsic de l’ensenyament obligatori és el de preparar la ciutadania del futur, i això només es pot fer a partir de les competències bàsiques.
Per a preparar als ciutadans del futur no podem aplicar metodologies del passat, com a mínim ho hem de fer amb les metodologies del present.

Ayer, la consejera de Educación de la Generalitat de Catalunya expuso cuál será la política de su Departamento en referencia al proyecto EDUCAT 1×1 puesto en marcha por el anterior gobierno y que pretende introducir los ordenadores (netbooks) en todas las aulas de ESO y , a más largo plazo, en primaria.

Este proyecto se inició hace ya unos años en fase piloto en algunos centros, y estos dos últimos cursos se ha extendido a buena parte de los institutos de Catalunya, aunque no en su totalidad.

Económicamente, el EDUCAT 1×1 se financia por varias fuentes:

  • El gobierno central aporta 150 € por alumno para la compra del ordenador (en las otras comunidades, el proyecto se aplica al ciclo superior de primaria)
  • Cada familia añade los 150 € que faltan (hay comunidades autónomas y ayuntamientos que se hacen cargo)
  • El Departament d’Ensenyament paga la instalación eléctrica necesaria, las redes inalámbricas de acceso a Internet y los proyectores y pizarras digitales en todas las aulas afectadas y subvenciona a cada alumno los 30 € que cuesta el acceso a los libros digitales.

Hasta aquí todo parece fantástico, pero el proyecto tiene dos grandes defectos, inmensamente grandes.
En primer lugar, los libros digitales que ofrecen las editoriales son muy baja calidad interactiva y educativa, la mayoría no son más que digitalizaciones (en formato PDF) de los antiguos libros de papel, con algún añadido para poder calificarlos como “interactivos” . El resultado es que el alumnado se encuentra con unos materiales que no suponen ningún paso adelante para adaptar la educación a los tiempos que corren, en los que se suele estar conectado a las redes sociales, se dispone de teléfonos móviles que son pequeños ordenadores con grandes capacidades comunicativas y creativas y se juega con consolas con niveles de interacción altísimos.
El segundo gran defecto es el apartado de la formación del profesorado dedicado al proyecto y que se debería haber aprovechado para impulsar el cambio metodológico que la sociedad actual reclama. La formación del EDUCAT 1×1 se ha focalizado en el conocimiento del funcionamiento de los aparatos y se deja para el profesorado toda la responsabilidad de la innovación educativa. En la era de la web 2.0, volvemos al “cada maestrillo tiene su librillo …”
Como docente estoy totalmente a favor de que cada alumno entre en el aula con su ordenador, que tenga acceso a Internet y que dispongamos de proyectores y pizarras digitales interactivas. Este es el primer paso para cambiar un sistema educativo absolutamente desfasado y que, como se demuestra al final de cada curso, no es efectivo. De hecho, si la educación fuera una empresa, los accionistas estarían arruinados hace tiempo por falta de beneficios.
En anteriores artículos he expuesto mis opiniones sobre el tema:

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/04/08/estudiants-estudiantes-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2009/01/29/esforc-esfuerzzo-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/11/12/ells-parlen-ellos-hablan-catcast/

http://blocs.xtec.cat/artic/2008/06/14/examens-examenes-catcast/

Ahora, en palabras de la Consejera, se congela el proyecto hasta conocer los resultados de un estudio sobre su efectividad. Es necesario que este estudio valore realmente si el aprendizaje ha mejorado, es el mismo de antes o ha empeorado, pero no se pueden aplicar parámetros evaluativos basados en la enseñanza académica que hace años que no han cambiado. Los parámetros deben establecerse, fundamentalmente, a partir de las competencias básicas y no tanto a partir de los contenidos curriculares. Sé que esta visión puede enfadar a algunos sectores, pero el objetivo básico de la enseñanza obligatoria es el de preparar a la ciudadanía del futuro, y esto sólo se puede hacer a partir de las competencias básicas.
Para preparar a los ciudadanos del futuro no podemos aplicar metodologías del pasado, como mínimo debemos hacerlo con las metodologías del presente.

PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA – PIZARRA DIGITAL INTERACTIVA [cat][cast]

La setmana passada vaig ser convidat per els amics d’Atlantic Devices, distribuïdors de les pissarres digitals MIMIO, a fer una xerrada sobre aquest equipament a l’IT World Edu a Barcelona.

El títol de la presentació era “Esprement la MIMIO Pad” i el contingut girava al voltant de com es podia utilitzar la PDI d’una forma diferent en l’educació visual i plàstica, mostrant una sèrie d’activitats que aprofiten els seus avantatges més enllà de l’ús que se’n fa habitualment i que es limita a reproduir la pantalla de l’ordinador i situar el punt d’interacció en un suport mural.

Al meu entendre, la PDI ofereix grans possibilitats si se sap jugar amb les tres capes que disposa: l’aplicació oberta de fons, el software de la mateixa pantalla i el punt d’interacció (el llàpis especial o el dit)

A continuació en teniu unes mostres:

La semana pasada fui invitado por los amigos de Atlantic Devices, distribuidores de las pizarras digitales MIMIO, a dar una charla sobre este equipamiento en la IT World Edu en Barcelona.

El título de la presentación era “Exprimiendo la MIMIO Pad” y el contenido giraba alrededor de cómo se podía utilizar la PDI de una forma diferente en la educación visual y plástica, mostrando una serie de actividades que aprovechan sus ventajas más allá del uso que se hace habitualmente y que se limita a reproducir la pantalla del ordenador y situar el punto de interacción en un soporte mural.

En mi opinión, la PDI ofrece grandes posibilidades si se sabe jugar con las tres capas que dispone: la aplicación abierta de fondo, el software de la misma pantalla y el punto de interacción (el lápiz especial o dedo)

A continuación tenéis unas muestras:

CARICATURES – CARICATURAS

caricatura0

caricatura1

Amb un programa d’edició vectorial (Inkscape, Flash, Ilustrator…) es ressegueix l’ombra del perfil del/la model.

Con un programa de edición vectorial (Inkscape, Flash, Ilustrator …) se resigue la sombra del perfil del / la modelo.

caricatura2

caricatura3

caricatura4

Aprofitant els cursors de Bèzier del traç vectorial, es modifica el perfil per arribar a la caricatura.

Aprovechando los cursores de Bèzier del trazo vectorial, se modifica el perfil para llegar a la caricatura.

caricatura5

Finalment s’acoloreix i es dibuixen els últims detalls.

Finalmente se colorea y se dibujan los últimos detalles.

CÒMICS – HISTORIETAS

comic0

comic1

Amb la PDI es poden fer còmics a partir de fotografies dels alumnes o directament a la pissarra.

Con la PDI se pueden hacer cómics a partir de fotografías de los alumnos o directamente en la pizarra.

GOOGLE MAPS – STREETVIEW

Streetview de Google Maps ofereix increíbles possibilitats creatives:

Streetview de Google Maps ofrece increíbles posibilidades creativas:

maps_comic1

maps_comic2

maps_comic3

Cercar situacions per fer un còmic.

Buscar situaciones para hacer un cómic.

maps_graffiti1

Fer graffitis.

Hacer graffitis.

maps_mascota1

Situar personatges.

Situar personajes.

maps_ombres1

Crear ombres.

Crear sombras.

Què us sembla?

Qué os parece?


EDUBLOGS [cat][cast]

logo_edublogs_finalista150.gif

Ja tenim la llista de blogs finalistes del Premi EDUBLOGS 2009.

ÀRTIC ha estat seleccinat per segon any consecutiu. Això és un autèntic premi per a nosaltres i pels que seguiu el blog.

Moltes gràcies per llegir-nos i felicitats a tots/es els participants.

Una recomanació sincera, feu un passeig pels blogs seleccionats…hi ha molta gent que fa molt bona feina.

Ya tenemos la lista de blogs finalistas del Premio EDUBLOGS 2009.

ÀRTIC ha sido seleccionado por segundo año consecutivo. Ésto representa un auténtico premio para nosotros y para los que seguís el blog.

Muchas gracias por leernos y felicidades a todos/as los participantes.

Un consejo sincero, daros un paseo por los blogs seleccionados…hay mucha gente haciendo un gran trabajo.

GRÀFICS – GRÁFICOS [cat][cast]

 AIR és un producte de la prestigiosa marca Adobe que permet desenvolupar aplicacions d’escriptori a partir del germà gran de Flash, l’anomenat Flex.

Aquestes aplicacions es descarreguen al nostre ordinador i poden treballar amb o sense connexió a Internet. Actualment Flex es fa servir a webs tant prestigioses com Amazon, Google i Ebay.

Aquí teniu un recull d’aplicacions AIR gratuïtes que podeu fer servir per treballar amb imatges. Són eines amb un grau molt alt d’usabilitat i que segur que us facilitaran la feina a vosaltres i als alumnes:

AIR es un producto de la prestigiosa marca Adobe que permite desarrollar aplicaciones de escritorio a partir del hermano grande de Flash, el denominado Flex.

Estas aplicaciones se descargan en nuestro ordenador y pueden trabajar con o sin conexión a Internet. Actualmente Flex se usa en webs tan prestigiosas como Amazon, Google y Ebay.

Aquí tenéis una colección de aplicaciones AIR gratuitas que podéis usar para trabajar con imágenes y textos. Son herramientas con un grado muy alto de usabilidad y que seguro que os facilitarán el trabajo a vosotros y a los alumnos:

JING

Captura la pantalla de l’ordinador en un vídeo o una imatge fixa, s’hi poden afegir dibuixos i comentaris. Perfecte per fer tutorials.

Captura la pantalla del ordenador en un vídeo o una imagen fija, se pueden añadir dibujos y comentarios. Perfecto para hacer tutoriales.

jing.jpg

WEBKUT

Permet capturar parts d’una web escribint la URL al camp de text.
Permite capturar partes de una web escribiendo la URL en el campo de texto.

webkut.jpg

SPLASHUP

Editor gràfic. Per crear efectes i aplicar filtres a les nostres imatges.

Editor gráfico. Para crear efectos y aplicar filtros a nuestras imágenes.

splashup.jpg

COLORBROWSER

Per crear i organitzar paletes de combinacions de colors.

Para crear y organizar paletas de combinaciones de colores.

colorbrowser.jpg

FONT PICKER

Permet veure ràpidament com queda un text en les tipografies instal·lades en el nostre ordinador.

Permite ver rápidamente como queda un texto en las tipografias instaladas en nuestro ordenador.

fontpicker.jpg

ICON GENERATOR

Per crear ràpidament icones a la última moda.

Para crear rápidamente iconos a la última moda.

icongen.jpg

pixelin_3m.jpg

FÍSICA [cat][cast]

johnson_phisics.jpg

COCONUT RUN ens proposa dissenyar un vehicle per transportar cocos per un camí realment accidentat. Podem crear sistemes d’amortiguació per passar els obstacles sense perdre cap coco. Es recomana mirar abans els tutorials.

COCONUT RUN nos propone diseñar un vehículo para transportar cocos a través de un camino realmente accidentado. Podemos crear sistemas de amortiguación para superar los obstáculos sin perder ni un coco. Se recomienda mirar antes los tutoriales.

particle.jpg

PARTICLE PRO és un joc en el que cal dirigir a través de reflectors i acceleradors diferents tipus de partícules en una casa per omplir uns petits dipòsits. Les particles representen l’aire condicionat, electricitat i aigua. L’objectiu és crear sistemes de conducció eficients, sense pèrdues de partícules.

PARTICLE PRO es un juego en el que hay que dirigir por una casa, mediante reflectores y aceleradores, diferentes tipos de partículas de colores para llenar unos pequeños depósitos. Las partículas representan el aire acondicionado, la electricidad y el agua. El objetivo es crear sistemas de conducción eficientes, sin pérdidas.

UNA MÀ DE CONTES [cat][cast]

 contestitol.jpg

pixelin_3m.jpg

La Televisió de Catalunya, llargament premiada per la seva programació infantil, va publicar fa un any una web sobre l’espai “una mà de contes” que presenta la creació gràfica de contes de sempre de la mà de prestigiosos il·lustradors/es. El programa és realment fascinant i us recomanem veure’l atentament. Avui pararem atenció a les aplicacions creatives que enriqueixen la web.

Els usuaris poden crear els seus propis contes a l’espai TALLER amb diferents modalitats:

DIBUIX

En una interfície molt intuïtiva es pot dibuxar amb retolador, esprai i tub de pintura, amb diferents traçats, gruixos i colors.

RETALL I COMPOSICIÓ

Possiblement la millor aplicació que permet crear els contes retallant papers de diferents textures i colors.

CONTES IL·LUSTRATS

En un procés molt ràpid l’usuari pot crear i maquetar els seus contes amb imatges pròpies o dels il·lustradors del programa.

SUBTÍTOLS

Per treballar la comprensió i l’expressió escrita en qualsevol llengua subtitulant els contes de la biblioteca.

Un cop hem creat les nostres obres, les podem guardar i imprimir per gaudir-ne a les mans. En definitiva, una de les millors webs de creació que es poden trobar a Internet.

madecontes.jpg

La Televisió de Catalunya,  largamente premiada por su programación infantil, publicó hace un año una web sobre el espacio “una mà de contes” [un montón de cuentos] que presenta la creación gráfica de cuentos de siempre de la mano de prestigiosos ilustradores/as. El programa es realmente fascinante y os recomendamos verlo atentamente. Hoy hablaremos de las aplicaciones creativas que enriquecen la web.

Los usuarios pueden crear sus propios cuentos en el espacio TALLER con diferentes modalidades:

DIBUJO

En una interfaz realmente intuitiva se puede dibujar con rotulador, spray y tubo de pintura, con difrentes trazos, grosores y colores.

RECORTE Y COMPOSICIÓN

Posiblemente la mejor aplicación de la web, que permite crear cuentos recortando papeles de diferentes texturas y colores.

CUENTOS ILUSTRADOS

En un rápido proceso el usuario puede crear y maquetar sus cuentos con imágenes propias o de los ilustradores del programa. 

SUBTÍTULOS

Para trabajar la comprensión y expresión escrita en cualquier idioma subtitulando los cuentos de la biblioteca.

Una vez creados los cuentos, éstos se pueden guardar e imprimir para disfrutarlos en mano. en definitiva, una de las mejores webs de creación que se pueden encontrar en Internet. 

FLOORPLANNER [cat][cast]

floorplanner1.jpg

FLOORPLANNER és una aplicació online per dissenyar cases, decorar-les i veure’n el resultat en 3D. El nivell d’interacció és força alt i, en pocs moments, podem donar forma a les plantes, decidir la distribució i farcir-la de mobles i complements.

Una bona eina per fer reflexionar els alumnes sobre la lògica de l’habitabilitat, les proporcions de les habitacions i la coherència de la decoració. Comprovareu com els alumnes s’hi enganxen ràpidament.

FLOORPLANNER es una aplicación online para diseñar casas, decorarlas y ver el resultado en 3D. El nivel de interacción es bastante alto y, en poco tiempo, podemos dar forma a las plantas, decidir la distribución y llenarlas de muebles y complementos.

Una buena herramienta para hacer reflexionar al alumnado sobre la lógica de la habitabilidad, las proporciones de las habitaciones y la coherencia de la decoración. Comprobaréis cómo el alumnado se engancha rápidamente.

INTERACCIÓ – INTERACCIÓN[cat][cast]

hp_touchsmart.jpg

Ja tinc l’Iphone a la butxaca!

Fins ara no he tingut telèfon mòbil, però tenia clar que quan Apple en fes un, jo me’l compraria (sóc molt fidel a la poma). Segueixo sent molt crític amb el canvi educatiu que patim amb els mòbils (no suporto que algú interrompi una reunió, un àpat o una conversa perquè el truquen pel mòbil), però l’Iphone és força més que un telèfon i les seves capacitats interactives em tenen enamorat. Ara podem fer fotos i dibuixar-hi al damunt, puc publicar el blog des del telèfon i puc mirar el correu allà on vagi, cosa que em va de perles pels caps de setmana, suposo que ÀRTIC ho notarà.

Ja vam parlar del futur de la interacció en un article anterior i sembla ser que els nostres pronòstics es confirmen veient com a majoria de fabricants comencen a crear dispositius táctils amb models interactius semblants. Aquí teniu un vídeo de promoció de l’últim ordinador d’HP, maco de veritat.

Li queda poc de vida al ratolí.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/JLQ5LlDrN1E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ya tengo el Iphone en el bolsillo!

Hasta ahora no he tenido teléfono móvil, pero tenía claro que cuando Apple fabricara uno, yo me lo compraría (soy terriblemente fiel a la manzana). Sigo siendo muy crítico con el cambio educativo que sufrimos con los móviles(no soporto que nadie interrumpa una reunión, una comida o una conversación porque le llaman por el móvil), pero el Iphone es mucho más que un teléfono y sus capacidades interactivas me tienen enamorado. Ahora podemos hacer fotos y dibujar en ellas, puedo publicar el blog directamente y puedo leer el correo allá donde esté, cosa que me va de perlas para los fines de semana, supongo que ÀRTIC lo notará.

Ya hablamoos del futuro de la interacción en un artículo anterior y parece ser que nuestros pronósticos se confirman viendo cómo la mayoría de fabricantes empiezan a crear dispositivos táctiles con modelos interactivos parecidos. Aquí tenéis unvídeo de promoción del último ordenador de HP. bonito de verdad.

Poca vida le queda al ratón.

WOZ – INTERNET EN EL AULA [cat][cast]

woz_jobs.jpg

Foto: Steve Jobs i Steve Wozniak creant el primer Apple al famós garatge / Steve Jobs y Steve Wozniak creando el primer apple en el famoso garaje

Aquest matí he estat al congrés “Internet en el aula” a la seu de Barcelona. He escoltat amb plaer dir a l’Hble. Conseller d’Educació: “vosaltres (els docents) teniu ara a les vostres mans les eines (TIC) per tornar la il·lusió als vostres alumnes…” i, malauradament, he asistit a una mostra de mala educació com feia temps que no veia; quan el meu admirat Steve Wozniak, el creador (juntament amb un altre dels meus ídols, Steve Jobs) de les interfícies gràfiques d’usuari, l’home que va fer que treballessim amb l’ordinador amb un escriptori, una paperera, icones…estava acabant la seva intervenció i agafava l’últim full del seu guió, la presentadora de l’acte li ha dit que el seu temps s’havia acabat i que moltes gràcies…

Jo pensava que a una personalitat com Woz se li ha de tenir un respecte, i que també cal tenir un respecte per tots els que hem anat a escoltar-lo. Ens ha explicat la seva història, les seves dificultats per engegar un projecte que ha canviat el món, la seva experiència en educació, i quan tenia a la mà el full amb les conclusions de la conferència, l’han fet callar. Si això hagués passat als EUA, tothom hagués xiulat i protestat cridant. Woz és un referent internacional, un home que ha fet de la innovació la seva bandera, i l’hem tractat realment malament. Estic avergonyit.

La interrupció a Woz s’ha fet pel retard que hi havia sobre l’horari programat. I ell no ha estat el culpable del retard, ja ha hagut de començar tard la seva intervenció perquè altres l’han provocat. Ens hem perdut el millor del dia.

A continuació es presentava la plataforma AGREGA impulsada pel programa “Internet en el aula” que és un repositori de materials educatius digitals catalogats i empaquetats. El problema és que AGREGA només permet accedir als materials, fer una llista de favorits i valorar-los, però no deixa crear fulls de treball ni compartir-los, en definitiva, es queda molt curta en un món 2.0.

Sempre ens queda el consol de veure vídeos com aquests a Internet (val la pena).

Esta mañana he asistido al congreso “Internet en el aula” en la sede de Barcelona. He escuchado con placer decir al Hble. Consejero de Educación: “vosotros (los docentes) tenéis ahora en vuestras manos las herramientas (TIC) para devolver la ilusión a vuestros alumnos…” y, desgraciadamente, he contemplado una muestra de mala educación como hacía tiempo que no veía; cuando mi admirado Steve Wozniak, el creador (junto con otro de mis ídolos, Steve Jobs) de las interfaces gráficas de usuario, el hombre que hizo que trabajemos en el ordenador con un escritorio, una papelera, iconos…estaba acabando su intervención y cogía la última hoja de su guión, la presentadora del acto le ha dicho que su tiempo se había acabado y que muchas gracias…

Yo pensaba que a una personalidad como Woz se le tiene que tener un respeto, y que también hace falta tener un respeto a todos los que hemos ido a escucharlo. Nos ha explicado su historia, sus dificultades por iniciar un proyecto que ha cambiado el mundo, su experiencia en educación, y cuando tenía en la mano la hoja con las conclusiones de la conferencia, le han hecho callar. Si esto hubiera pasado a los EE.UU., todo el mundo hubiera silbado y protestado gritando. Woz es un referente internacional, un hombre que ha hecho de la innovación su bandera, y lo hemos tratado realmente mal. Estoy avergonzado.

La interrupción a Woz se ha hecho por el retraso que había sobre el horario programado. Y él no ha sido lo culpable del retraso, ya ha tenido que empezar tarde su intervención porque otros lo han provocado. Nos hemos perdido el mejor del día.

A continuación se presentaba la plataforma AGREGA impulsada por el programa “Internet en el aula” que es un repositorio de materiales educativos digitales catalogados y empaquetados. El problema es que AGREGA sólo permite acceder a los materiales, hacer una lista de favoritos y valorarlos, pero no deja crear hojas de trabajo ni compartirlos, en definitiva, se queda muy corta en un mundo 2.0

Siempre nos queda el consuelo de ver vídeos como éste en Internet (no tiene desperdicio).