ESTIU – VERANO [cat][cast]

australia1b.jpg

Camí d’Adelaide – Camino de Adelaide

En primer lloc us desitjo unes bones vacances, us les mereixeu. També torno a donar-vos gràcies per la companyia durant el curs, sabeu que m’agrada molt que llegiu el blog.

De fa dos anys que animo els meus fills a dibuixar i pintar amb mi durant les vacances. I aquest estiu farem entre tots un quadern de viatge, de manera que cada dia dedicarem una estona a posar-hi dibuixos, aquarel·les i collages de diferents aspectes de la nostra vida lúdica. Com ja és habitual, passarem un parell de setmanes a Eivissa, uns dies a Llanars (pirineu gironí) i acabarem a Sant Antoni de Calonge (Costa Brava). Representarem al quadern paisatges, persones, núbols, animalets, objectes, plantes…tot allò que ens envolta.

Amb en Tomàs (6 anys) ens dedicarem a treballar fonamentalment el color i alguns aspectes del dibuix. És molt detallista i observador, i per això miraré que es fixi amb estampats, insectes, plantes…

La Berta (8anys) ja gaudeix molt amb les aquarel·les i li proposaré cartes de colors i en el dibuix, m’agradaria que comencés a entendre la composició, els contrast i les proporcions de la figura humana.

Estic segur que, com sempre, passaran bones estones fent el quadern. Si tot va bé, al setembre publicarem els resultats en el bloc.

Jo sempre que vaig de viatge m’enduc una caixeta d’aquarel·les, un bloc i llàpis de color aquarelables, i ara ja tinc un munt de dibuixos de tots els llocs on he estat. Són records molt més intensos que les fotografies perquè els hi dedico més estona. Us deixo dos mostres del quadern d’Austràlia fet l’estiu del 1990, durant el fantàstic viatge que vam fer amb el bon amic Joan. Espero que us agradin i us animo a fer-ne un aquest estiu. Seria divertit compartir-los el curs que ve.

Bon estiu!!

watercolor.jpg

Kit de viatge – Kit de viaje

En primer lugar os deseo unas buenas vacaciones, os las merecéis. También os doy de nuevo las gracias por la compañía durante el curso, sabéis que me gusta mucho que leáis el blog.

Hace un par de años que animo mis hijos a dibujar y pintar conmigo durante las vacaciones. Y este verano haremos entre todos un cuaderno de viaje, de forma que cada día dedicaremos un rato a hacer dibujos, acuarelas y collages de diferentes aspectos de nuestra vida lúdica. Cómo ya es habitual, pasaremos un par de semanas en Eivissa, unos días en Llanars (pirineo gironí) y acabaremos en Sant Antoni de Calonge (Costa Brava). Representaremos en el cuaderno paisajes, personas, nubes, animales, objetos, plantas…todo aquello que nos rodea.

Con Tomàs (6 años) nos dedicaremos a trabajar fundamentalmente el color y algunos aspectos del dibujo. Es muy detallista y observador, y por esto intentaré que se fije en estampados, insectos, plantas…

Berta (8 años) ya disfruta mucho con las acuarelas y le propondré cartas de colores basadas en paisajes, y en dibujo, me gustaría que empezara a entender la composición, el contraste y las proporciones de la figura humana.

Estoy seguro que, como siempre, pasarán buenos ratos haciendo el cuaderno. Si todo va bien, en septiembre publicaremos los resultados en el blog.

Yo siempre que voy de viaje me llevo una pequeña caja de acuarelas, un bloc y lápices de color acuarelables, y ahora ya tengo un montón de dibuijos de todos los lugares que he visitado. Son recuerdos mucho más intensos que las fotografías porque les dedico más tiempo. Os dejo dos muestras del cuaderno de Australia hecho el verano de 1990, durante el fantástico viaje que hicimos con el buen amigo Joan. Espero que os gusten y os animo a hacer uno este verano. Seria divertido compartirlos el curso que viene.

Que paséis un buen verano!!

autralia2b.jpg

WOZ – INTERNET EN EL AULA [cat][cast]

woz_jobs.jpg

Foto: Steve Jobs i Steve Wozniak creant el primer Apple al famós garatge / Steve Jobs y Steve Wozniak creando el primer apple en el famoso garaje

Aquest matí he estat al congrés “Internet en el aula” a la seu de Barcelona. He escoltat amb plaer dir a l’Hble. Conseller d’Educació: “vosaltres (els docents) teniu ara a les vostres mans les eines (TIC) per tornar la il·lusió als vostres alumnes…” i, malauradament, he asistit a una mostra de mala educació com feia temps que no veia; quan el meu admirat Steve Wozniak, el creador (juntament amb un altre dels meus ídols, Steve Jobs) de les interfícies gràfiques d’usuari, l’home que va fer que treballessim amb l’ordinador amb un escriptori, una paperera, icones…estava acabant la seva intervenció i agafava l’últim full del seu guió, la presentadora de l’acte li ha dit que el seu temps s’havia acabat i que moltes gràcies…

Jo pensava que a una personalitat com Woz se li ha de tenir un respecte, i que també cal tenir un respecte per tots els que hem anat a escoltar-lo. Ens ha explicat la seva història, les seves dificultats per engegar un projecte que ha canviat el món, la seva experiència en educació, i quan tenia a la mà el full amb les conclusions de la conferència, l’han fet callar. Si això hagués passat als EUA, tothom hagués xiulat i protestat cridant. Woz és un referent internacional, un home que ha fet de la innovació la seva bandera, i l’hem tractat realment malament. Estic avergonyit.

La interrupció a Woz s’ha fet pel retard que hi havia sobre l’horari programat. I ell no ha estat el culpable del retard, ja ha hagut de començar tard la seva intervenció perquè altres l’han provocat. Ens hem perdut el millor del dia.

A continuació es presentava la plataforma AGREGA impulsada pel programa “Internet en el aula” que és un repositori de materials educatius digitals catalogats i empaquetats. El problema és que AGREGA només permet accedir als materials, fer una llista de favorits i valorar-los, però no deixa crear fulls de treball ni compartir-los, en definitiva, es queda molt curta en un món 2.0.

Sempre ens queda el consol de veure vídeos com aquests a Internet (val la pena).

Esta mañana he asistido al congreso “Internet en el aula” en la sede de Barcelona. He escuchado con placer decir al Hble. Consejero de Educación: “vosotros (los docentes) tenéis ahora en vuestras manos las herramientas (TIC) para devolver la ilusión a vuestros alumnos…” y, desgraciadamente, he contemplado una muestra de mala educación como hacía tiempo que no veía; cuando mi admirado Steve Wozniak, el creador (junto con otro de mis ídolos, Steve Jobs) de las interfaces gráficas de usuario, el hombre que hizo que trabajemos en el ordenador con un escritorio, una papelera, iconos…estaba acabando su intervención y cogía la última hoja de su guión, la presentadora del acto le ha dicho que su tiempo se había acabado y que muchas gracias…

Yo pensaba que a una personalidad como Woz se le tiene que tener un respeto, y que también hace falta tener un respeto a todos los que hemos ido a escucharlo. Nos ha explicado su historia, sus dificultades por iniciar un proyecto que ha cambiado el mundo, su experiencia en educación, y cuando tenía en la mano la hoja con las conclusiones de la conferencia, le han hecho callar. Si esto hubiera pasado a los EE.UU., todo el mundo hubiera silbado y protestado gritando. Woz es un referente internacional, un hombre que ha hecho de la innovación su bandera, y lo hemos tratado realmente mal. Estoy avergonzado.

La interrupción a Woz se ha hecho por el retraso que había sobre el horario programado. Y él no ha sido lo culpable del retraso, ya ha tenido que empezar tarde su intervención porque otros lo han provocado. Nos hemos perdido el mejor del día.

A continuación se presentaba la plataforma AGREGA impulsada por el programa “Internet en el aula” que es un repositorio de materiales educativos digitales catalogados y empaquetados. El problema es que AGREGA sólo permite acceder a los materiales, hacer una lista de favoritos y valorarlos, pero no deja crear hojas de trabajo ni compartirlos, en definitiva, se queda muy corta en un mundo 2.0

Siempre nos queda el consuelo de ver vídeos como éste en Internet (no tiene desperdicio).

EXÀMENS – EXÁMENES [cat][cast]

examen.jpg

Berta, la meva filla, em va rebre amb un ample somriure i un paper a la mà. Abans que pogués donar-li els petons protocolaris ja em va dir, xisclant, que havia tret un excel·lent en coneixement del medi natural.

Vam seure junts al sofà i vam repassar les preguntes i respostes de l’exàmen. Al final hi havia una frase escrita a mà per la mestra: “et felicito, has estudiat molt i aquest és el resultat”. La Berta estava feliç.

A la nit, mentre tots dormien, vaig prendre de nou l’exàmen i vaig estar pensant una estona (no gaire).

Resulta curiós que encara fem proves com aquella, basada en purs continguts textuals d’un llibre i que només serveixen per avaluar l’estat de la memòria en un moment determinat (40 minuts) de la vida de l’alumne. Hauríem d’enginyar-nos-les per a valorar la profunditat de l’aprenentatge, de la comprensió dels continguts, de la capacitat per a relacionar-los i comunicar-los a uns altres i de construir coses a partir d’ells. La vida futura dels nostres alumnes MAI els sotmetrà a proves d’aquest tipus. I estem preparant als ciutadans del futur…uf! de quina manera!

Tenim davant els nostres nassos el millor sistema d’avaluació ( la vida mateixa) i no ens assabentem.

Jo mai vaig ser un bon estudiant, en el sentit clàssic, però alguns dels docents que vaig tenir (a qui cal homenatjar per aguantar-me, ho juro) ens submergien, per a avaluar-nos, en històries reals que posaven a prova les nostres capacitats d’una manera molt estimulant.

En la formació post-obligatòria es treballa gairebé sempre en casos reals, en projectes. I això és preparar per al futur.

Al l’endemà, la Berta ni se’n recordava de l’exàmen ni de l’excel·lent…

Berta, mi hija, me recibió con una amplia sonrisa i un papel en la mano. Antes que pudiera darle los besos protocolarios ya me dijo, chillando, que había sacado un excelente en conocimiento del medio natural.

Son sentamos juntos en el sofá y repasamos las preguntas y respuestas del exámen. Al final había una frase escrita a mano por la maestra: “te felicito, has estudiado mucho y éste es el resultado”. Berta estaba feliz.

Por la noche, mientras todos dormían, tomé de nuevo el exámen y estuve pensando un rato (no mucho).

Resulta curioso que aún hagamos pruevas como ésta, basada en puros contenidos textuales de un libro y que sólo sirven para evaluar el estado de la memoria en un momento determinado (40 minutos) de la vida del alumno. Deberíamos ingeniarnoslas para valorar la profundidad del aprendizaje, de la comprensión de los contenidos, de la capacidad para relacionarlos y comunicarlos a otros y de construir cosas a partir de ellos. La vida futura de nuestros alumnos JAMÁS les  someterá a pruevas de éste tipo. Y estamos preparando a los ciudadanos del futuro…uf! de qué manera!

Tenemos ante nuestras narices el mejor sistema de evaluación ( la vida misma) y no nos enteramos.

Yo nunca fuí un buen estudiante, en el sentido clásico, pero algunos de los docentes que tuve (a quienes hay que homenajear por aguantarme, lo juro) nos sumergían, para evaluarnos, en historias reales que ponían a prueba nuestras capacidades de un modo muy estimulante.

En la formación post-obligatoria se trabaja casi siempre en casos reales, en proyectos. Y ésto es preparar para el futuro. 

A la mañana siguiente Berta ni se acordaba del exámen ni del excelente. 

ROM – RAM [cat][cast]

t_shirt.JPG

(Amb el permís de MILTON GLASSER / con el permiso de MILTON GLASSER)

Fa temps vaig escoltar una magnífica explicació sobre la memòria ROM i RAM.

Si comparem el nostre ordinador com un magatzem, la memòria ROM seria la capacitat de l’edifici, els metres cúbics de que disposem, i la memòria RAM serien els carrets de transport de caixes per organitzar el magatzem. O sigui que si tenim un disc dur de 500 Gb (tenim un gran magatzem) però només tenim 256 Mb de memòria RAM (un carret de transport), la gestió del magatzem serà lenta.

I també fa temps que em ronda pel cap la idea que el canvi de rol del professorat que l’educació EXIGEIX actualment també es pot relacionar amb aquests conceptes. El docent que segueix el model clàssic, el de l’antiga acadèmia, és un pou de coneixements, una enciclopèdia amb potes, un gran magatzem; és un profe-ROM. En canvi, l’escenari actual EXIGEIX un altre professional, amb alta capacitat de gestió de la informació, que doni ritme i velocitat al traspàs del coneixement, que combini àgilment els continguts; un profe-RAM.

Com que ja som profes-ROM (més o menys), aprofitem part del nostre magatzem per dedicar-lo al crear carrets de transport, per convertir-lo en RAM. La nostra feina serà més creativa i eficient.

Entre els docents de primària n’hi ha molts de RAM…a la ESO i el batxillerat no tants (jo sóc de secundària y voldria ser RAM).

Hace tiempo escuché una magnífica explicación sobre la memoria ROM y RAM.

Si comparamos nuestro ordenador como un almacén, la memoria ROM sería la capacidad del edificio, los metros cúbicos de que disponemos, y la memoria RAM serían los carros de transporte de cajas para organizar el almacén. O sea que si tenemos un disco duro de 500 Gb (tenemos un gran almacén) pero sólo tenemos 256 Mb de memoria RAM (un carro de transporte), la gestión del almacén será lenta.

Y también hace tiempo que me ronda por la cabeza la idea que el cambio de rol del profesorado que la educación EXIGE actualmente también se puede relacionar con estos conceptos. El docente que sigue el modelo clásico, el de la antigua academia, es un pozo de conocimientos, una enciclopedia con patas, un gran almacén; es un profe-ROM. En cambio, el escenario actual EXIGE otro profesional, con alta capacidad de gestión de la información, que dé ritmo y velocidad al traspaso del conocimiento, que combine ágilmente los contenidos; un profe-RAM.

Puesto que ya somos profes-ROM (más o menos), aprovechemos parte de nuestro almacén para dedicarlo a crear carros de transporte, para convertirlo en RAM. Nuestro trabajo serà más creativo y eficiente, seguro!

Entre los docentes de primaria hay muchos RAM…en la ESO y bachillerato no tantos (yo soy de secundaria y quisiera ser RAM).

ADSL [cat][cast]

Segueixo sense ADSL a casa…el servei tècnic de telefònica m’ha dit que he de canviar el router. Dimarts van passar a recollir-lo i he d’esperar que me n’envíin un de nou.

Mentrestant la frequència de publicació dels articles es va allargant. Us demano disculpes.

Sigo sin ADSL en casa…el servicio técnico de telefónica me ha dicho que tengo que cambiar el router. El martes pasaron a buscarlo y estoy esperando a que me traigan uno nuevo.

Y así, la frecuencia de publicación de los artículos se alarga. Os pido disculpas. 

PHONE [cat][cast]

iphone.jpg

Ja és aqui! per fi, l’11 de juliol arriva l’IPhone, l’aparell està revolucionant el món dels dispositius portàtils.

Em confesso un fanàtic d’Apple, de fa una pila d’anys. Vaig tenir la gran sort de començar treballar amb ordinador amb aquesta marca i sistema operatiu i mai he pogut entendre com algú pot treballar amb altres. Si bé és cert que al principi els preus dels Apple era realment alt, en aquests moments qui vulgui tenir-ne un no haurà de pagar més que per un PC, i gaudirà d’una experiència insuperable.

La marca californiana sempre ha anat pel davant en facilitat d’ús, en disseny, en fiabilitat…en tot.

L’IPhone és: un telèfon 3G, un IPod, un reproductor de vídeo, una càmera fotogràfica, un GPS, una consola portàtil de videojocs amb sensors de moviment i proximitat i un petit ordinador amb el sistema operatiu Mac OS X que disposarà d’un munt d’aplicacions. Això és molt!

Però la revolució de l’IPhone és la seva capacitat interactiva. Si teniu oportunitat de provar-lo, no dubteu ni un moment i podreu sentir i veure el futur.

Segons els rumors, Telefónica posarà a la venda l’Iphone a diferents preus segons el contracte d’exclussiva que l’ususari compri. Aixi sembla que es podrà tenir l’aparell a partir d’uns 50€ amb un contracte mensual de 100€ fins a 190€ per un contracte de 40€ al mes. Cada modalitat ofereix una quantitat de minuts en trucades, de missatges SMS i amb accés a Internet il·limitat.

Jo imagino, de vegades, com podria ser una classe amb alumnes amb IPhone…

Repeteixo, proveu-lo, val la pena de veritat.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Ya está aqui! por fin, el 11 de julio llega el IPhone, el aparato que está revolucionando el mundo de los dispositivos portátiles.

Me confieso un fanático de Apple, de hace un montón de años. Tuve la gran suerte de empezar trabajar con ordenador con esta marca y sistema operativo y nunca he podido entender cómo alguien puede trabajar con otros. Si bien es cierto que al principio los precios de los Apple era realmente alto, en estos momentos quien quiera tener uno no tendrá que pagar más que por un PC, y disfrutará de una experiencia insuperable.

La marca californiana siempre ha ido por el delante en facilidad de uso, en diseño, en fiabilidad…en todo.

El IPhone es: un teléfono 3G, un IPod, un reproductor de vídeo, una cámara fotográfica, un GPS, una consola portátil de videojuegos con sensores de movimiento y proximidad y un pequeño ordenador con el sistema operativo Mac OS X que dispondrá de un montón de aplicaciones. Esto es mucho!

Pero la revolución del IPhone es su capacidad interactiva. Si tenéis oportunidad de probarlo, no dudéis ni un momento y podréis sentir y ver el futuro.

Según los rumores, Telefónica pondrá a la venta el Iphone a diferentes precios según el contrato de exclusiva que el ususario compre. Aixi parece que se podrá tener el aparato a partir de unos 50€ con un contrato mensual de 100€ hasta 190€ por un contrato de 40€ al mes. Cada modalidad ofrece una cantidad de minutos en llamadas, de mensajes SMS y con acceso a Internet ilimitado.

Yo imagino, a veces, como podría ser una clase con alumnos con IPhone…

Repito, probadlo, vale la pena de verdad.

FACEYOURMANGA [cat][cast]

peponn_faceyourmanga1.jpg

Després d’uns dies amb problemes amb l’ADSL ja puc tornar a publicar articles…realment les telecomunicacions i, sobretot, els serveis d’atenció als clients han de millorar molt aqui si ens comparem amb altres països. Als EUA la meva incidència hagués estat solucionada en questió d’hores.

Tinc unes quantes coses enmagatzemades i començo amb una aplicació d’Internet. FACEYOURMANGA ens proposa crear el nostre avatar per fer-lo servir a les aplicacions web 2.0 (blogs, facebooks i altre) amb estètica manga.

La interficie és en italià i, properament, en espanyol i anglès, i la usabilitat és molt alta, de manera que fer un autoretrat és molt senzill i divertit. Els resultats són força interessants però he de confessar que en el meu cas la meva imatge en manga és més jove (no hi ha massa possibilitats pels cabells blancs i arrugues) i més prima (tampoc hi ha “mixelins”), no es correspon massa a la realitat. Ara bé, ens mans dels alumnes, FACEYOURMANGA es converteix en una molt bona eina per a la observació i reproducció de la realitat.

Después de unos días con problemas con el ADSL ya puedo volver a publicar artículos…realmente las telecomunicaciones y, sobre todo, los servicios de atención a los clientes tienen que mejorar mucho aqui si nos comparamos con otros países. En los EE.UU. mi incidencia hubiera sido solucionada en questión de horas.

Tengo unas cuantas cosas almacenadas y empiezo con una aplicación de Internet. FACEYOURMANGA nos propone crear nuestro avatar para usarlo a las aplicaciones web 2.0 (blogs, facebooks y otros) con estética manga.

El interfaz es en italiano y, próximamente, en español e inglés, y la usabilidad es muy alta, de forma que hacer un autoretrato es muy sencillo y divertido. Los resultados son bastante interesantes pero tengo que confesar que en mi caso mi imagen en manga es más joven (no hay demasiadas posibilidades para los cabellos blancos y arrugas) y más delgada (tampoco hay “michelines”), no se corresponde demasiado con la realidad. Ahora bien, en manos de los alumnos, FACEYOURMANGA se convierte en una muy buena herramienta para la observación y reproducción de la realidad.

PROPOSTA/PROPUESTA

Continua llegint