Recupero un article que no havia publicat sobre l’EDUCAT 1×1 i els llibres digitals educatius.
Dues iniciatives de les administracions estatal i autonòmica han propiciat l’inici del projecte EDUCAT 1×1 a Catalunya. L’origen del projecte rau en en ESCUELA 2.0, un programa d’inversions del Ministerio de Educación ( i de Industria?) que pretén facilitar la integració de les TIC al cicle superior de primària, de manera que l’alumnat de 5è curs disposarà, individualment, d’un petit ordinador portàtil, subvencionat en un 50% per el govern central i la resta per les comunitats autònomes.
Aquí a Catalunya ens diferenciem del projecte ESCUELA 2.0 original en tres detalls:
- La meitat del cost de l’ordinador l’han de pagar les families (excepte en alguns municipis en que el consistori se’n fa càrrec)
- L’alumnat que rebrà els ordinadors serà de secundària.
- A Catalunya, el projecte EDUCAT 1×1 obliga a docents i alumnat a fer servir els anomenats “llibres digitals”, afortunadament el Departament en paga l’accés.
Sobre la primera diferència no cal fer comentaris, ja estem acostumats a pagar més. Massa sovint.
La segona suposa que l’alumnat que estudia a Catalunya no tindrà accés a l’ordinador fins 2 anys més tard que a la resta d’Espanya. Per què? jo pensava que la Constitució Espanyola garantia igualtat en la educació. En canvi, aquí estem creant una certa esquerda digital, just en el sector de la societat que hauria d’evitar-la. Suposo que algú ho explicarà un dia això.
La tercera diferència és la que, personalment, trobo més perjudicial. M’explico.
Ja fa anys que m’apassiona el món dels recursos educatius digitals i he tingut la oportunitat de treballar en quasi tots els camps d’aquest petit mercat. Soc creador i consumidor, i he estat avaluador. En els últims 15 o 20 anys he arribat a unes quantes conclusions que provaré de recordar a continuació:
- L’únic interactiu educatiu efectiu és el que l’alumne repeteix sense que el/la docent li demani.
- La interacció de primera generació, que permet arrossegar, escriure, relacionar… ha estat substituïda per la 2.0, que permet crear, compartir i col·laborar.
- Actualment no cal dedicar esforços a recursos que no exprimeixin les possibilitats comunicatives i col·laboratives d’Internet.
- L’animació ja no representa un atractiu especial per l’alumnat que, a casa seva, utilitza Internet per comunicar-se, per crear i per compartir, i no pas per veure animacions en bucle.
Si us hi fixeu bé, els llibres digitals que hi ha actualment al mercat no tenen res a veure amb el que, per a mi, haurien de ser, I tinc grans dubtes que la cosa pugui millorar.
Les editorials tenen que adaptar-se a nous models de mercat, però és improbable que creïn materials nous adaptats als temps actuals. Per una editorial, el primer objectiu és treure rendiment d’allò que ja té. El rendiment màxim.
Què en penseu de tot això?
Recupero aquí un artículo que no publiqué sobre el proyecto EDUCAT 1×1 y los libros digitales.
Dos iniciativas de las administraciones estatal y autonómica han propiciado el inicio del proyecto EDUCAT 1×1 en Catalunya. El origen del proyecto se fundamenta en ESCUELA 2.0, un programa de inversiones del Ministerio de Educación (y de Industria?) que pretende facilitar la integración de las TIC en el ciclo superior de primaria, de manera que el alumnado de 5 º curso dispondrá, individualmente, de un pequeño ordenador portátil, subvencionado en un 50% por el gobierno central y el resto por las Comunidades Autónomas.
Aquí en Catalunya nos diferenciamos del proyecto ESCUELA 2.0 original en tres detalles:
* La mitad del coste del ordenador lo tienen que pagar las familias (excepto en algunos municipios en que el consistorio se hace cargo)
* El alumnado que recibirá los ordenadores será de secundaria.
* En Catalunya, el proyecto EDUCAT 1×1 obliga a docentes y alumnado a utilizar los llamados “libros digitales”, afortunadamente el Departament paga el acceso.
Sobre la primera diferencia no es necesario hacer comentarios, ya estamos acostumbrados a pagar más. Demasiado a menudo.
La segunda supone que el alumnado que estudia en Catalunya no tendrá acceso al ordenador hasta 2 años más tarde que en el resto de España. ¿Por qué? yo pensaba que la Constitución Española garantizaba igualdad en la educación. En cambio, aquí estamos creando una cierta brecha digital, justo en el sector de la sociedad en que debería evitarse. Supongo que alguien lo explicará algún día.
La tercera diferencia es la que, personalmente, encuentro más perjudicial. Me explico.
Ya hace años que me apasiona el mundo de los recursos educativos digitales y he tenido la oportunidad de trabajar en casi todos los campos de este pequeño mercado. Soy creador y consumidor, y he sido evaluador. En los últimos 15 o 20 años he llegado a unas cuantas conclusiones que intentaré recordar a continuación:
* El único interactivo educativo efectivo es el que el alumno repite sin que el/la docente se lo pida.
* La interacción de primera generación, que permite arrastrar, escribir, relacionar … ha sido sustituida por la 2.0, que permite crear, compartir y colaborar.
* Actualmente no hay que dedicar esfuerzos a recursos que no exprimiman las posibilidades comunicativas y colaborativas de Internet.
* La animación ya no representa un atractivo especial para el alumnado que, en su casa, utiliza Internet para comunicarse, para crear y para compartir, y no para ver animaciones en bucle.
Si os fijáis bien, los libros digitales que hay actualmente en el mercado no tienen nada que ver con lo que, para mí, deberían ser, Y tengo grandes dudas que la cosa pueda mejorar.
Las editoriales tienen que adaptarse a nuevos modelos de mercado, pero es improbable que creen materiales nuevos adaptados a los tiempos actuales. Para una editorial, el primer objetivo es sacar rendimiento de lo que ya tiene. El rendimiento máximo.
¿Qué pensáis de todo esto?