Tot el que fem té un gran valor, per això ho valorem.

Publicat el per
Respon

L’avaluació i qualificació d’un projecte multidisciplinar, implica una tasca avaluativa continuada i seqüencial, des dels diferents àmbits treballats, i en cadascuna  de les diferents etapes de desenvolupament del projecte.

Amb aquest projecte,com en altres que estem portant a terme al nostre centre, ha estat pensat per enfocar i potenciar  l’aprenentatge des d’una vesant competencial i integradora, tant pel que fa a les dimensions que s’hi han treballat, com a l’afany de que tots i cadascun dels alumnes hagi pogut trobar la seva manera d’aprendre a fer i de fer aprenent!

Aixi doncs, s’han creat diferents graelles amb els ítems i rúbriques d’avaluació de cada activitat, on s’han avaluat el resultat de la mateixa, el treball de grup, els diferents graus d’assoliment de les diferents competències per cada alumne, entre d’altres aspectes, arribant a una valoració global, on s’han posat de manifest el nivell de consecució dels objetius plantejats incialment, per a cada alumne:

  1. L’alumne ha desenvolupat l’aprenentatge competencial  que permet englobar totes les matèries, a partir del treball per projectes?
  2. L’alumne ha pogut treballar mitjançant un sistema de treball que fomenta l’autonimía, el treball col.laboratiu, i les habilitats socials?
  3. S’ha fomentat la visió globalitzada, amb la que es  present totes les dimensions en el sistema d’aprenentatge?

Tenint present aquestes tres qüestions, que fan referència als objectius assenyalats inicialment ( en l’article d’ UN PROJECTE BEN ESTRUCTURAT), es valora positivament el projecte, donat que en totes tres es dona una resposta afirmativa.

Tot i això, el treball a l’aula ens ha deixat una tasca tan intensa com engrescadora…la dels diferents aspectes  a millorar del mateix i de cara a nous projectes.

I per fi… ho aconseguim!!

Publicat el per
Respon

El projecte d’Estructures ha arribat a la seva fi, amb un gran treball per part dels professors i dels alumnes.

Els professors han anat posant en marxa tota la bateria d’activitats disenyades en aquest projecte, que han inclós l’ús i l’aprenentatge de les TIC, les tecnologies, les llengües, les matemàtiques i les ciències, entre d’altres matèries,  per tal de dissenyar les estructures que els hi han permès demostrar als alumnes la resistència d’uns fulls,quan s’han convertit en triangles que units, han format en estructures sólides i aptes per la construcció de ponts, edificis, etc

Tot i el gran esforç i la tasca que s’han fet, cal destacar que també de vegades és important  recalcular la ruta a mesura que avancem i en aquest cas la redacció original del projecte, així  s’han hagut de desestimar activitats per tal d’adaptar-se a l’objectiu original i no donar la sensació d’un projecte que, per encabir totes les matèries, és dispersa.

A més, la dificultat de la temporització  ha suposat modificar-la en el cas d’algunes activitats, així com en la elaboració del producte final.

Al final, els alumnes han pogut dissenyar, construir i el que és més important, demostrar (veient amb els seus propis ulls el resultat) que un projecte estructurat és una feina ben feta que condueix a un bon resultat!

 

La dignitat humana és transgressora? La veu dels alumnes

Publicat el per
Respon

Un cop acabat el projecte, hem proposat als alumnes que donessin resposta a diverses preguntes dirigides a conèixer el seu grau de satisfacció i implicació en el projecte, i les seves propostes de millora de cara al curs següent.

Producte final i avaluació (Escola Lluís Millet)

Publicat el per
Respon

El producte final dels alumnes serà un dossier amb totes les feines fetes (fitxes, planificacions, bases d’orientació, rúbriques, dibuixos, esquemes…)  que finalment serà com una carpeta d’aprenentatge.

Aquesta carpeta d´aprenentatge  és un instrument que facilita a l’alumne fer evident el que ha après i com ho ha après al llarg d’un període de temps (una setmana, una unitat didàctica o projecte, un trimestre, un curs…) per mitjà del recull raonat d’evidències.

No hi ha un format ni una estructura única per a la carpeta d’aprenentatge, ja que es pot adequar al contingut del tema objecte d’estudi i a les característiques i les capacitats de l’alumnat i dels docents. Fins i tot, diríem que és convenient variar la seva estructura per evitar la rutina. Segons els objectius i els recursos disponibles, pot preferir-se un format digital (usant eines del tipus “bloc” de curs per exemple) o un format convencional (amb uns materials “físics”), o bé una combinació de formats. També hi ha altres experiències semblants a la carpeta d’aprenentatge, com els “diaris” o les “converses” orientats cap a la reflexió sobre els aprenentatges.

D’altra banda, els alumnes hauran de fer una exposició oral per comprovar l’assoliment dels seus propis aprenentatges i compartir amb la resta del grup-classe la seva feina, aprenentatges i informació.

2bloc

L’elaboració conjunta d’una rúbrica ens servirà perquè els alumnes coneguin quins aspectes han de tenir en compte a l’hora de fer una exposició i fer la seva autoavaluació. [Veure exemple accedint com a visitant]

Finalment, per tal d’avaluar el projecte competencialment   tindrem en compte els següents aspectes de l’aprenentatge :

otros2

Val a dir, per concloure, que tant la rúbrica, com la carpeta d’aprenentatges, les observacions diàries dels treballs fets pels alumnes, les intervencions a classe i les exposicions orals al grup-classe seran les eines que permetran al mestre fer l’avaluació final del procés.

 

Implementació (Escola Lluís Millet)

Publicat el per
Respon

Després de posar en comú dubtes, preguntes i hipòtesis al voltant del tema triat (els monstres bons), els alumnes de 3r  faran la tasca d’investigació de la pregunta que han triat per grup. Aquesta informació es cercarà amb la col·laboració de les famílies i s’ampliarà a l’escola amb les trobades de grup.

Cal que l’alumnat tingui clares una sèrie d’indicacions:

  • Emprar diferents fonts d’informació (no només buscar a Internet sinó consultar també llibres, fer qüestionaris, etc.).
  • Llegir i comprendre la informació que s’aporta a l’aula i, sobretot, evitar copiar textos llargs i complexes amb vocabulari que no entenen.

Un cop a l’aula, els membres de cada grup posaran en comú la informació que han trobat, la comentaran i identificaran les dades més importants.

  • Elaboració d’un text on quedi plasmada la informació que han obtingut a la recerca, tenint en compte la base d’orientació per guiar l’estructuració.Per a l’alumnat, és útil per planificar-se, per obtenir informació adequada, per fer l’acció de forma autònoma i per autoavaluar-se. És molt important fer-la amb ells de forma consensuada. [Veure exemple accedint com a visitant al web]
  • Selecció, argumentació i reformulació de la informació per tal de preparar una exposició oral clara, entenedora i motivadora. Els alumnes hauran de seguir uns passos concrets:
  1. Lectura conjunta de la informació.
  2. Identificació de les idees i dades més importants.
  3. Selecció: quines dades ens ajuden a respondre la pregunta inicial?

Pel que fa al treball en equip dels docents pensem que cal millorar aspectes, ja que a posteriori, hem vist que podríem haver treballat el tema de forma més interdisciplinar.

Caldria sempre abans de començar qualsevol projecte fer una reunió conjunta de tots els mestres que imparteixen classe dins del grup, per afavorir la implicació al projecte i reflexionar sobre totes les activitats que de forma interdisciplinar podem aportar des de cada àrea. En aquest sentit hem ampliat el projecte fent activitats amb altres alumnes, àrees, i altres projectes d’escola. Un exemple d’aquest treball interdisplinar és el projecte de Tutoria Entre Iguals (TEI). En aquest sentit, vam aprofitar el conte El monstre de colors que els alumnes de 3r van treballar a l’àrea de valors. En una sessió conjunta els alumnes van explicar el conte als companys de 5è amb el suport d’un power point.

7bloc

Després vam triar una emoció per parelles (tutor i tutoritzat), vam explicar una situació que ens produís aquesta emoció i vam pintar una imatge del monstre de la història del color corresponent. Finalment vam fer una exposició de tot el material, juntament amb fotografies de la sessió, al passadís de l’escola perquè en pogués gaudir tot el centre.

LES EMOCIONS. LA VEU DELS ALUMNES

Publicat el per
Respon

COM SE SENT LA TORTUGA SÀVIA?
La tortuga sàvia té mal a la poteta i la mestra pregunta:

Podem fer alguna coseta perquè la tortuga es trobi millor i més contenta?
– Gal·la: Tinc una idea! Podem fer-li una cadira de rodes perquè quan estigui a casa estigui més còmoda.
– Adrià: O també li podem fer un telecadira per pujar les escales.

I què és un telecadira, Adrià? – pregunta la mestra -.

– Noah: Encarna, tu saps la muntanya on hi ha neu? Doncs si no tens cotxe per anar a la neu, utilitzes un telecadira per pujar a la muntanya.

– Nora: També podem fer un sofà-cadira. La tortuga s’asseurà al sofà i una tortuga gran, la seva mare, doncs l’ajudarà a anar de passeig.
– Estel: Li podem fer un llit de rodes i amb les rodes del llit podrà caminar.
– Bruna: També podem fer un carrito de paper per moure-la.

I escolteu, com se sentirà la tortuga quan li fem totes aquestes coses?

– Valeria: Se sentirà molt contenta.
– Ot: Se sentirà estimada i molt contenta.
– Adrià: He descobert una cosa, Encarna! El color del pot és el mateix color que el de la tortuga.

Què té a veure el color del pot en com se sent la tortuga? – pregunta la mestra -.

– Adrià: Doncs perquè la tortuga se sent tranquil·la.

I, com creieu que se sentiria la tortuga si no l’haguéssim ajudat?

– Adrià: Estaria molt trista.
– Gal·la: Doncs enrabiada.
– Nora: Tindria por.

AVALUACIÓ (Escola Montserrat)

Publicat el per
Respon

S’ha realitzar una graella d’autoavaluació per valorar l’organització del grup en quant a treball en grup i el tractament de la informació.

També s’han fet unes graelles per avaluar parcialment la morfologia, hàbitat, reproducció, alimentació….

Novell Avançat Expert Observacions
Treball en grup
Actitud i responsabilitat Hem sigut poc constants, ens hem distret força. Hem treballat cadascú en funció del seu rol, però amb poca constància i puntualitat en les entregues. Hem treballat, ens hem ajudat i hem estat puntuals en les entregues de les diferents activitats.
Organització No ens hem organitzat, cadascú ha fet el que volia. Ens hem organitzat sols, però en ocasions ens ha calgut la intervenció de l’adult. Ens hem organitzat sols i hem solucionat els problemes autònomament.
Col·laboració No hem col·laborat. Hi ha hagut algú que no ha fet el que tocava. Tothom ha col·laborat activament.
Tractament de la informació
Recerca d’informació Ens ha resultat difícil tot i que ens han ajudat. Hem estat capaços de trobar la informació, encara que algun cop hem necessitat ajuda. Hem trobat la informació necessària amb facilitat.
Exposició oral
Exposició oral Ens hem preparat poc l’exposició i no ha sortit bé. Ens hem preparat l’exposició i ha sortit prou bé. Estem satisfets. Ens hem preparat molt bé l’exposició, tothom ho ha entès i ens han felicitat. Estem molt satisfets.

 

MORFOLOGIA

Nivell novell

Nivell aprenent

Nivell expert

Observacions

Identificar les característiques generals del grup de les aus, i en particular de les àligues. Presenta dubtes per seleccionar les fotografies de les aus respecte la resta de grups d’animals.

 Selecciona correctament més de la meitat de fotografies que pertanyen al grup de les aus. Selecciona correctament totes aquelles fotografies que pertanyen al grup de les aus.
Conèixer com són les parts externes (plomes, bec, potes i urpes, ales, ulls…) d’una àliga. Identifica correctament només una de les tres parts externes del cos (cap,cos extremitats). Identifica correctament dues de les tres grans parts externes del cos (cap,cos extremitats). Identifica correctament com són les tres grans parts externes del cos (cap,cos extremitats). Identificar el dibuix correcte de cada part del cos(Ex: seleccionar el bec correcte d’un conjunt divers).
Conèixer les parts internes del cos de l’àliga (esquelet i òrgans). No sap identificar l’esquelet d’una àliga respecte un conjunt d’esquelets presentat Selecciona l’esquelet correcte d’un grup divers.
Identificar l’àliga dins d’un dels grups de les aus (rapinyaires). Mostra dubtes per identificar les aus rapinyaires d’un conjunt de fotografies D’un conjunt de fotografies és capaç d’identificar les aus rapinyaires D’un conjunt de fotografies és capaç d’identificar les aus rapinyaires i explicar el per què ho són
Reproduir sobre el paper una àliga amb tots els coneixements que tenen Dibuixa un ocell que no s’assembla a una àliga Dibuixa una àliga amb alguns detalls Dibuixa una àliga amb molts detalls
ALIMENTACIÓ Nivell novell (1) Nivell aprenent (2) Nivell expert (3)
Coneix l’alimentació principal de les àligues. Anomena 2 aliments. Anomena 3/4 aliments. Anomena 5 aliments o més.
Coneix els medis d’on obtenen l’aliment (terra, aigua, aire) Coneix un medi Coneix dos medis Coneix els tres medis
Diferencia l’alimentació de les àligues en captiveri i les que viuen en llibertat. Saben que les àligues s’alimenten d’altres animals És conscient que les àligues en captiveri s’alimenten d’animals morts i les àligues en llibertat cacen animals vius És conscient de la diferència entre els seus costums/hàbits alimentaris mitjançant la conversa: lliures cacen/ en captiveri depenen de l’home

Observacions

Nivell novell

Nivell avançat

Nivell expert

HÀBITAT
Sap que viu en alguna zona de Catalunya i en llocs diferents. Sap que viu en llocs diferents i esmenta alguna característica de la zona: seca, muntanya o bosc,// Situa en el mapa de Catalunya la zona dels Pirineus com a habitat de les àligues. Situa en el mapa de Catalunya la zona dels Pirineus com a habitat de les àligues.

Sap que viu en llocs diferents, secs, a la muntanya i als boscos.

 Conèixer l’hàbitat de les aus
Anomena un animal del mateix habitat que les àligues. Anomena dos animals del mateix habitat que les àligues. Anomena tres animals del mateix habitat que les àligues. Saber amb quins animals comparteixen l’hàbitat
Coneix que les àligues viuen en parella. Coneix que les àligues viuen en parella.

Sap que viuen sempre dins d’un gran territori o que tenen 3 o 4 nius i que els fan servir més d’una vegada.

 Coneix que les àligues viuen en parella.

Sap que viuen sempre dins d’un gran territori.

Sap que tenen 3 o 4 nius i que els fan servir més d’una vegada.

 Conèixer com s’agrupen entre ells (sols, en família, en grup…)
Anomena una de les cinc zones d’on viuen les àligues: Noruega, Escòcia, Itàlia, La Península Ibèrica i els Andes. Anomena dues de les cinc zones d’on viuen les àligues: Noruega, Escòcia, Itàlia, La Península Ibèrica i els Andes. Anomena tres de les cinc zones d’on viuen les àligues: Noruega, Escòcia, Itàlia, La Península Ibèrica i els Andes.

I localitza en un mapa d’Europa la península Ibèrica o un dels altres països.

 Conèixer les diferents maneres d’on poden viure les àligues
Sap una de les tres característiques dels nius:

– els nius d’àligues medeixen uns 2 metres.

– tenen diversos nius.

– fan servir plantes per construir-los.

 Sap dues de les tres característiques dels nius:

– els nius d’àligues medeixen uns 2 metres.

– tenen diversos nius.

– fan servir plantes per construir-lo

 Sap que els nius d’àligues medeixen uns 2 metres.

Sap que tenen diversos nius.

Sap que fan servir plantes.

 Saber com elaboren els nius
Sap que migren i què vol dir. Sap que migren un cop a l’any i què vol dir.

Sap que l’àguila migra a la tardor i tornen a la primavera i què vol dir.

 Saber si són nòmades (migració) o sedentàries

Rúbriques

Nivell novell

Nivell avançat

Nivell expert

REPRODUCCIÓ

Nomena només els dos tipus de reproducció o exposa com es produeix i diu un exemple. Nomena els dos tipus de reproducció i exposa de quina manera es produeix o diu un exemple. Nomena els dos tipus de reproducció, exposa de quina manera es produeix i diu un exemple d’animal de cada tipus.
Encerta més del 50% de les imatges. Encerta més del 70% d’imatges. De la llista de fotos d’animals entregada, els encerta tots.
Classifica els diferents animals segons la seva manera de reproduir-se. Nomena només animals d’una categoria. Nomena només animals de dues de les categories. De les quatre categories d’animals (peixos, insectes, amfibis i rèptils) nomena exemples de tres.

IMPLEMENTACIÓ (Escola Montserrat)

Publicat el per
Respon

En aquest projecte hi hem participat tres mestres: especialista d’anglès, mestra de castellà i tutora.

Un cop decidit el tema fem una posada en comú sobre el que sabem de les àligues i cadascú en farà un dibuix inicial.

En una altra sessió parlem sobre que vol saber cada un/a sobre les àligues.

Agrupem les diferents demandes en temes: morfologia interna i externa, alimentació, hàbitat i reproducció.

A partir de les seves preguntes fem una nota per a la família informant-los que volem aprendre moltes coses sobre aquests animals i els demanem si ens poden ajudar aportant bibliografia, contes, videos…

A més la tutora prepara un questionari de preguntes per arrodonir el tema, que nomès exposa si no surgeixen d’ells mateixos durant l’elaboració.

PREGUNTA CLAU

Com és que les àligues no tenen dents i poden menjar carn?

  1. Què són les àligues?

  2. Com són? 

    1. Per dins

    2. Per fora

  3. Què mengen?

  4. Quin tipus de bec tenen? Per que els serveix?

  5. Totes les plomes del seu cos són iguals? Explica quines classes de plomes tenen i per que els serveix cada una d’elles.

  6. Quins tipus de vol fan els rapinyaires? Explica cada tipus de vol i perquè el fan servir.

  7. On viuen habitualment?

  8. Les àligues son rapinyaires nocturnes o diürnes? Tots els rapinyaires són diürns?

  9. N’hi ha de nocturns? Anomena alguns rapinyaires diürns i alguns de nocturns.

  10. Quants ous acostumen a pondre cada vegada? Per què?

  11. Quan es considera que els pollets ja comencen a ser independents dels seus pares?

 

Decidim que representarem el que anem aprenent en murals.

S’organitzen en grups d’experts segons el seu interès.

Triem els responsables de cada grup d’experts. Cada grup ha de tenir un vocal, un secretari que anotarà les informacions que trobin i un encarregat de material.

Anem a la biblioteca de l’escola i busquem bibliografia per trobar la informació que volem.

Entre tots van aportant llibres, contes, fotografies, informacions d’Internet.

Veiem un video sobre el Cim d’àligues.

Comencem la recerca de dades concretes per a poder fer els murals.

En la sessió d’anglès i castellà es treballa el vocabulari nou que anem introduint.

Volen dibuixos per a documentar el mural. Els busquem a l’ordinador, els imprimim i entre tots els pinten.

En una altra sessió s’adonen que necessiten un títol per a cada mural. Entre tota la classe els triem, decidim que han de ser curts i molt clars per què s’entenguin.

Imprimim les lletres dels títols i els pinten.

Construeixen dos treballs plàstics en volum, una àliga individual i una col·lectiva.

En les sessions posteriors anem posant en comú les diferents aportacions agrupant-les per temes. La mestra completa les mancances amb visionats de videos i amb alguna fitxa específica.

Quan ja ha recopilat tota la informació que han trobat, comença el muntatge dels murals.

En les següents sessions cada grup fa l’exposició oral del seu treball, tots han d’explicar algun aspecte. A més del contingut curricular també parlen del funcionament i organització del grup, què els ha costat més, què els ha agradat més, si tots s’hi han implicat amb el mateix sentit de la resposabilitat…

Després de l’exposició la resta del grup valora cada aspecte i finalment el propi grup s’autoavalua.

Durant el procés fan 4 fitxes, cada una en una sessió diferent i sempre després de veure un video.

Finalment a mode d’avaluació de continguts fan una fitxa.

En la darrera sessió s’acaba el projecte amb un dibuix final, que es compara amb l’inicial per a veure’n l’evolució.

RECURSOS D’INTERNET

 

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/aus/index.html