Etimologia de les paraules a partir de l’alfabet grec

L’Abril Ramos i jo, Belén Cansino, hem fet aquest apunt per completar la tasca de l’alfabet grec.
Hem agafat algunes de les paraules del nostre llibre de grec (Grec 1 ed. Teide) i hem buscat la seva etimologia per saber d’on provenen. Per descomptat si sabeu altres etimologies podeu modificar aquest Drive:

Publicat dins de Alfabet, Del grec al català, Ètims grecs, General | Etiquetat com a , , , , , | 16 comentaris

Fem nostra la llengua grega

Un altre any a classe de grec de primer de batxillerat ens hem iniciat amb l’aprenentatge de la llengua grega tot fent-la ben transparent. Més d’un 30% del lèxic català és d’arrel grega. Hem après a reconèixer les lletres de l’alfabet grec, a pronunciar mots en grec clàssic, a ampliar el lèxic grec i català amb un joc publicat a Ediciones Eureka, Etymos. Què us ha semblat?

figures 01

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

Després de jugar-hi a l’aula, heu d’escollir un mot grec d’aquestes il·lustracions o bé del nostre EUREKA, dir-ne el nom de les lletres que el formen (a classe els hem deletrejat!), escriure’l en majúscules, també en minúscules i posar diferents mots derivats en diferents llengües.Recordeu que vàrem dir que els mots grecs serveixen per formar mots tècnics, científics i humanístics de les llengües modernes.

figures 02

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

Publicat dins de Del grec al català, Ètims grecs, General | Etiquetat com a , | 46 comentaris

Comencem un nou curs! Carta de bons consells a joves cosmopolites com vosaltres

Benvinguts i benvingudes a un nou curs escolar! Si encara no coneixeu el nostre blog d’etimologia, vet aquí L’univers clàssic dels nostres mots. Espero amb candeletes que el considereu vostre, l’amplieu amb noves i interessants entrades, comenteu i aprengueu de les antigues i esbrineu el mot i els ètims del mot al qual fa referència Arturo Pérez Reverte al final d’aquesta Carta a María publicada ara fa catorze anys en El País Semanal i que em plau recuperar per tal de dedicar-us-la a vosaltres, alumnes i seguidors de L’univers clàssic dels nostres mots.  Tots som cosmopolites. Tots hauríem de tenir per fer front a les adversitats de la vida almenys com a pàtria la cultura i els llibres (“La meva pàtria són els llibres” diu l’emperador Adrià a Memòries d’Adrià de Marguerite Yourcenar).

Comencem, doncs, estimats alumnes, ciutadans del món, enfilant la cultura amb el perquè de les paraules i el seu origen.

Carta a María, per Arturo Pérez Reverte

Tienes catorce años y preguntas cosas para las que no tengo respuesta. Entre otras razones, porque nunca hay respuestas para todo. Y además, he pasado la vida echando la pota mientras oía a demasiados apóstoles de vía estrecha, visionarios y sinvergüenzas que decían tener la verdad sentada en el hombro. Yo sólo puedo escribirte que no hay varitas mágicas, ni ábrete sésamos. Esos son cuentos chinos. De lo que sí estoy seguro es de que no hay mejor vacuna que el conocimiento. Me refiero a la cultura, en el sentido amplio y generoso del término: no soluciona casi nada, pero ayuda a comprender, a asumir, sin caer en el embrutecimiento, o en la resignación. Con ello quiero sugerirte que leas, que viajes, y que mires.

Fíjate bien. Eres el último eslabón de una cadena maravillosa que tiene diez mil años de historia; de una cultura originalmente mediterránea que arranca de la Biblia, Egipto y la Grecia clásica, que luego se hace romana y fertiliza al occidente que hoy llamamos Europa. Una cultura que se mezcla con otras a medida que se extiende, que se impregna de Islam hasta florecer en la latinidad cristiana medieval y el Renacimiento, y luego viaja a América en naves españolas para retornar enriquecida por ese nuevo y vigoroso mestizaje, antes de volverse Ilustración, o fiesta de las ideas, y ochocentismo de revoluciones y esperanzas. O sea, que no naciste ayer.

Para conocerte, para comprender, lee al menos lo básico. Estudia la Mitología, y también a Homero, y a Virgilio, y las historias del mundo antiguo que sentó las bases políticas e intelectuales de éste. Conoce al menos el alfabeto griego y un vocabulario básico. Estudia latín si puedes, aunque sólo sea un año o dos, para tener la base, la madre, del universo en que te mueves. Da igual que te gusten las ciencias: ten presente —como siempre recuerda Pepe Perona, mi amigo el maestro de Gramática—, que Newton escribió en latín sus Principia Mathematica, y que hasta Descartes toda la ciencia europea se escribió en esa lengua. Debes hablar inglés y francés por lo menos, chapurrear un poco de italiano, y que el estudio del gallego, del euskera, del catalán, que tal vez sean tus hermosas y necesarias lenguas maternas, no te impida nunca dominar a la perfección ese eficaz y bellísimo instrumento al que aquí llamamos castellano y en todo el mundo, América incluida, conocen como español. Para ello, lee como mínimo a Quevedo y a Cervantes, échale un vistazo al teatro y la poesía del siglo de Oro, conoce a Moratín, que era madrileño, a Galdós, que era canario, a Valle—Inclán, que era gallego, a Pío Baroja, que era vasco. Rastrea sus textos y encontrarás etimologías, aportaciones de todas las lenguas españolas además de las clásicas y semíticas. Con algunos de ellos también aprenderás fácilmente Historia, y eso te llevará a Polibio, Herodoto, Suetonio, Tácito, Muntaner, Moncada, Bernal Díaz del Castillo, Gibbon, Menéndez Pidal, ElIiot, Fernández Álvarez, Kamen y a tantos otros. Ponlos a todos en buena compañía con Dante, Shakespeare, Voltaire, Dickens, Stendhal, Dostoievski, Tolstoi, Melville, Mann. No olvides el Nuevo Testamento, y recuerda que en el principio fue la Biblia, y que toda la historia de la Filosofía no es, en cierto modo, sino notas a pie de página a las obras de Platón y Aristóteles. Viaja, y hazlo con esos libros en la intención, en la memoria y en la mochila. Verás qué pocos fanatismos e ignorancias de pueblo y cabra de campanario sobreviven a una visita paciente a El Escorial, a una mañana en el museo del Prado, a un paseo por los barrios viejos de Sevilla, a una cerveza bajo el acueducto de Segovia. Llégate a la Costa de la Muerte y mira morir el sol como lo veían los antiguos celtas del Finis Terrae. Tapea en el casco viejo de San Sebastián mientras consideras la posibilidad de que parte del castellano pudo nacer del intento vasco por hablar latín.

Observa desde las ruinas romanas de Tarragona el mar por el que vinieron las legiones y los dioses, intuye en Extremadura por qué sus hombres se fueron a conquistar América, sigue al Cid desde la catedral de Burgos a las murallas de Valencia, a los moriscos y sefardíes en su triste y dilatado exilio. En Granada, Córdoba, Melilla, convéncete de que el moro de la patera nunca será extranjero para ti. Y sitúa todo eso en un marco general, que también es tuyo, visitando el Coliseo de Roma, la catedral de Estrasburgo, Lisboa, el Vaticano, el monte San Michel. Tómate un café en Viena y en París, mira los museos de Londres, descubre una etimología almogávar en el bazar de Estambul o una palabra hispana en un restaurante de Nueva York, lee a Borges en la Recoleta de Buenos Aires, sube a las pirámides de Egipto y a las mejicanas de Teotihuacán. Si haces todo eso —o al menos sueñas con hacerlo—, conocerás la única patria que de verdad vale la pena.

Publicat dins de Ètims grecs, General | Etiquetat com a , | 18 comentaris

La boca dels estomes

Realitzant el projecte de recerca de 4t de l’ESO de l’IPM sobre la necessitat d’aigua de les plantes del claustre del nostre institut, vam descobrir l’origen de molts mots i la seva relació amb el significat clàssic.

El nostre treball es basava en la relació dels estomes d’una planta (petites obertures situades a la part inferior d’una fulla, per on la planta perd aigua) amb la seva necessitat d’aigua. Per això vam formular una hipòtesi: Com més aigua necessita una planta, més estomes conté, i com menys aigua necessita, menys estomes conté.

A continuació us deixem l’etimologia d’alguns mots utilitzats en el treball:
– Planta, del llatí planta, -ae.
– Fulla, del llatí fŏlĭum, fŏlĭi.
– Flor, del llatí flos, floris.
– L’epidermis, que és una capa de cèl·lules que recobreix el cos de la planta, prové del grec ἐπιδερμίς (epidermís), format per ἐπι (epi, sobre),  δέρμα (dérma, pell) i ίς (-is).
– El nom de la menta piperita (mentha piperita), que és una varietat de menta (menta comú), que hem utilitzat en els nostres experiments, prové del llatí piper, que vol dir “pebre”, i fa referència al sabor picant que té. Es creu que el nom “menta” té relació amb la nimfa grega Mintha.

mentha piperita

mentha piperita

– Gerani, del llatí pelargonium.
– Olivera (Olea Europea), prové del llatí oleum, que significa “oli” i Europaeus o Europaios (Europa).
– Potos, (Epipremnum aureum), també nom d’una divinitat grega, Poto, en grec Πόθος Póthos. Era el déu de la nostàlgia i l’enyorança.
– El perer, arbre de la pera, del llatí pyrus, i la pera, del llatí pyrum.
– Els estomes, com ja hem definit abans, són obertures a l’epidermis de la fulla que comuniquen el medi exterior amb l’interior de la planta. El mot estoma prové del llatí modern stoma, provinent de la paraula grega  στόμα (stoma, stomata), significa “boca” (mot derivat del llatí bucca, com bucodental…).
A través dels estomes, les plantes poden dur a terme la respiració cel·lular, però també perdre aigua, el que és perjudicial. Per aquest motiu els estomes estan envoltats d’unes petites cèl·lules oclusives que tenen la capacitat d’inflar-se fins a tapar l’obertura de l’estoma.

En el nostre treball, vàrem observar en el laboratori amb el microscopi els estomes de les diferents plantes del claustre i vàrem arribar a la conclusió que la menta necessita més aigua perquè té més estomes.

menta 40x

Estomes de la menta al microscopi fotografia feta al laboratori de l’IPM

menta 100x

Estomes de la menta a través del microscopi Fotografia feta al laboratori de l’IPM

Linné va fer la taxonomia botànica en llatí; els científics abans realment sabien llatí i tenien una bona formació de les llengües clàssiques, formació imprescindible encara avui per estudiar botànica, perquè com ens hem adonat no van posar el nom estoma per casualitat i saber-ne el perquè ajuda moltíssim a entendre què és un estoma. Quantes més boques tenen les plantes, més capacitat de nodrir-se, per tant necessiten més aigua!

Paula López i Sandra Moya

4t ESO Llatí opt.3

Publicat dins de Botànica, Ètims grecs, Ètims llatins, Experimentals, General | 5 comentaris

Tecnologia cinematogràfica

Per explicar l’etimologia dels mots relacionats amb el cinema, és a dir, l’origen de les paraules del món cinematogràfic, hem creat la Paula Contreras, la Judith Caballero i la Sara Martín en el nostre projecte de recerca de 4t Els orígens clàssics del cinema un thinklink. Aquí el podeu veure:

Publicat dins de General, Tecnologia | Etiquetat com a , | 11 comentaris