Benvinguts i benvingudes a un nou curs escolar! Si encara no coneixeu el nostre blog d’etimologia, vet aquí L’univers clàssic dels nostres mots. Espero amb candeletes que el considereu vostre, l’amplieu amb noves i interessants entrades, comenteu i aprengueu de les antigues i esbrineu el mot i els ètims del mot al qual fa referència Arturo Pérez Reverte al final d’aquesta Carta a María publicada ara fa catorze anys en El País Semanal i que em plau recuperar per tal de dedicar-us-la a vosaltres, alumnes i seguidors de L’univers clàssic dels nostres mots. Tots som cosmopolites. Tots hauríem de tenir per fer front a les adversitats de la vida almenys com a pàtria la cultura i els llibres (“La meva pàtria són els llibres” diu l’emperador Adrià a Memòries d’Adrià de Marguerite Yourcenar).
Comencem, doncs, estimats alumnes, ciutadans del món, enfilant la cultura amb el perquè de les paraules i el seu origen.
Carta a María, per Arturo Pérez Reverte
Tienes catorce años y preguntas cosas para las que no tengo respuesta. Entre otras razones, porque nunca hay respuestas para todo. Y además, he pasado la vida echando la pota mientras oía a demasiados apóstoles de vía estrecha, visionarios y sinvergüenzas que decían tener la verdad sentada en el hombro. Yo sólo puedo escribirte que no hay varitas mágicas, ni ábrete sésamos. Esos son cuentos chinos. De lo que sí estoy seguro es de que no hay mejor vacuna que el conocimiento. Me refiero a la cultura, en el sentido amplio y generoso del término: no soluciona casi nada, pero ayuda a comprender, a asumir, sin caer en el embrutecimiento, o en la resignación. Con ello quiero sugerirte que leas, que viajes, y que mires.
Fíjate bien. Eres el último eslabón de una cadena maravillosa que tiene diez mil años de historia; de una cultura originalmente mediterránea que arranca de la Biblia, Egipto y la Grecia clásica, que luego se hace romana y fertiliza al occidente que hoy llamamos Europa. Una cultura que se mezcla con otras a medida que se extiende, que se impregna de Islam hasta florecer en la latinidad cristiana medieval y el Renacimiento, y luego viaja a América en naves españolas para retornar enriquecida por ese nuevo y vigoroso mestizaje, antes de volverse Ilustración, o fiesta de las ideas, y ochocentismo de revoluciones y esperanzas. O sea, que no naciste ayer.
Para conocerte, para comprender, lee al menos lo básico. Estudia la Mitología, y también a Homero, y a Virgilio, y las historias del mundo antiguo que sentó las bases políticas e intelectuales de éste. Conoce al menos el alfabeto griego y un vocabulario básico. Estudia latín si puedes, aunque sólo sea un año o dos, para tener la base, la madre, del universo en que te mueves. Da igual que te gusten las ciencias: ten presente —como siempre recuerda Pepe Perona, mi amigo el maestro de Gramática—, que Newton escribió en latín sus Principia Mathematica, y que hasta Descartes toda la ciencia europea se escribió en esa lengua. Debes hablar inglés y francés por lo menos, chapurrear un poco de italiano, y que el estudio del gallego, del euskera, del catalán, que tal vez sean tus hermosas y necesarias lenguas maternas, no te impida nunca dominar a la perfección ese eficaz y bellísimo instrumento al que aquí llamamos castellano y en todo el mundo, América incluida, conocen como español. Para ello, lee como mínimo a Quevedo y a Cervantes, échale un vistazo al teatro y la poesía del siglo de Oro, conoce a Moratín, que era madrileño, a Galdós, que era canario, a Valle—Inclán, que era gallego, a Pío Baroja, que era vasco. Rastrea sus textos y encontrarás etimologías, aportaciones de todas las lenguas españolas además de las clásicas y semíticas. Con algunos de ellos también aprenderás fácilmente Historia, y eso te llevará a Polibio, Herodoto, Suetonio, Tácito, Muntaner, Moncada, Bernal Díaz del Castillo, Gibbon, Menéndez Pidal, ElIiot, Fernández Álvarez, Kamen y a tantos otros. Ponlos a todos en buena compañía con Dante, Shakespeare, Voltaire, Dickens, Stendhal, Dostoievski, Tolstoi, Melville, Mann. No olvides el Nuevo Testamento, y recuerda que en el principio fue la Biblia, y que toda la historia de la Filosofía no es, en cierto modo, sino notas a pie de página a las obras de Platón y Aristóteles. Viaja, y hazlo con esos libros en la intención, en la memoria y en la mochila. Verás qué pocos fanatismos e ignorancias de pueblo y cabra de campanario sobreviven a una visita paciente a El Escorial, a una mañana en el museo del Prado, a un paseo por los barrios viejos de Sevilla, a una cerveza bajo el acueducto de Segovia. Llégate a la Costa de la Muerte y mira morir el sol como lo veían los antiguos celtas del Finis Terrae. Tapea en el casco viejo de San Sebastián mientras consideras la posibilidad de que parte del castellano pudo nacer del intento vasco por hablar latín.
Observa desde las ruinas romanas de Tarragona el mar por el que vinieron las legiones y los dioses, intuye en Extremadura por qué sus hombres se fueron a conquistar América, sigue al Cid desde la catedral de Burgos a las murallas de Valencia, a los moriscos y sefardíes en su triste y dilatado exilio. En Granada, Córdoba, Melilla, convéncete de que el moro de la patera nunca será extranjero para ti. Y sitúa todo eso en un marco general, que también es tuyo, visitando el Coliseo de Roma, la catedral de Estrasburgo, Lisboa, el Vaticano, el monte San Michel. Tómate un café en Viena y en París, mira los museos de Londres, descubre una etimología almogávar en el bazar de Estambul o una palabra hispana en un restaurante de Nueva York, lee a Borges en la Recoleta de Buenos Aires, sube a las pirámides de Egipto y a las mejicanas de Teotihuacán. Si haces todo eso —o al menos sueñas con hacerlo—, conocerás la única patria que de verdad vale la pena.
Retroenllaç: L’EMPREMTA D’ORFEU » En el Mediterrani des del Mediterrani
La veritat es que no puc estar d’acord amb el senyor Pérez ja que el mon esta en una etapa de retrocés mental en que la gent creu que nomes hem d’aprendre de números i de ciències i de gent que s’oblida del nostre passat i que volen a la llarga nomes viure en el present. Pérez dona en el clau i crec que he entès el que ens vol transmetre en aquestes línies i el que vol dir es que ens culturitzem i que llegim i aprenem una mica de tot i que aprenguem historia i així comprendrem perquè estem on estem i que quan mirem algun paisatge apreciem el que va passar allà fa molt de temps, també en suggereix viatjar i te raó perquè no hi ha millor forma de conèixer altres cultures i costums que viatjar i per últim diré que esta a la nostre ma no deixar perdre el nostre patrimoni cultural.
Jo, al contrari que el meu company Robert, penso que l’autor té molta raó quan escriu aquest article i explica que necessitem estudiar i saber uns mínims de cultura general per poder estar ben informats, poder opinar sobre els aspectes que ens envolten i saber de què parlem en tot moment.
Viatjar és una altra manera d’aprendre, com diu Pérez, noves cultures i llengües i fa que ens culturitzem, no només de la nostra cultura, sinó que també dels que ens envolten.
Jo penso el mateix que l’Abril, viatjar t’aporta molta cultura relacionada amb conèixer com és la cultura i la llengüa del país. Tenir una cultura bàsica és molt important ja que hem de saber perquè passen les coses i conèixer els moments que ens han fet evolucionar.
Estic d’acord amb les meves companyes. És veritat que tothom hauría de tenir un mínim de cultura general, també es cert que hem d’estudiar per poder s’haver-ne més del que es envolta, del que ens a precedit, el que hi ha agut abans que nosaltres. Llegir e interesarte per altres cultures que no sigui la teva no es dolent ja que això et farà ser una mica més savi pel futur. Viatjar és una manera efectiva per apendre de cultures llunyanes o properes d’una manera més divertida i entetinguda ja que pots fer turisme i apendre al mateix temps.
Trobo que aquest text té molta raó, ja que cada vegada mes, els joves no volen estudiar per saber noves coses i tenir cultura, crec que tothom es mereix un mínim de cultura per poder fer front en algunes ocasions. Saber de la nostra cultura i de moltes altres és una molt bona sort, ja que viatjant, llegint, escoltant aprèns moltissimes.
Penso que el text de Arturo Pérez Reverte, te tota la raó, penso com ell que tothom tindria que tenir una mica de cultura general, el minim. Sobretot també penso que viatjar es una molt bona forma de descobrir i de tenir més cultura, ami també m’agrada molt.
Quin pes ha de tenir l’etimologia?
jo estic d’acord perque nosaltres els joves ja no volem teni cultura i sabe com va arriba tot, com que parelm aixi? d’on arribar tot aixo ? No ens fem preguntes que es nomes cultura per saber com arribem a tot aixó. Només escoltan i mirant videos es pot aprendre molt i ara que hi ha internet molt més.
Jo estic totalment d’acord amb aquet article,ja que es necessari saber de tot en aquesta vida ,es necessari ,tenir el màxims coneixements possibles ,per tal de poder-nos desenvolupar encara més en aquet món ,que cada vegada evoluciona més,nosaltres també hem d’evolucionar com a persones,hem de tenir una cultura general de totes aquelles coses que ens envolten.
I també penso que la millor formar d’aprendre coses noves és viatjant ,ja que el món es tot un descobriment,i nosaltres hem d’explorar-lo.Hem de viatja per tal de Conèixer difernts cultures,que ens fan crèixer ,com a persones.
Tenir un mínim de cultura ès necessari en el mon actual per a poder ser algú, però no està de més adquirir tots els coneixements que es posin a la disposició d’un. Si estudiem el passat, entendrem el present i podrem construir el futur evitant problemes que ja s’han donat al llarg de la història.
Tant el senyor Pèrez Reverte com jo compartim la mateixa opiniò: l’home sense cultura es aquell que no ha après dels errors del passat, que cau dos vegades amb la mateixa pedra i li dona la culpa a aquesta. Es vital obtenir tanta cultura com sigui possible per a tal de comprendre el món on vivim i sapiguer perquè és com és.
Trobo que aquest tex ha encertat molt, ja que actalment els joves cada vegada més tenen menys cultura general o uns coneixements mínims o més ben dit bàsics.
Es veritat que hi ha coses que no ens agrada estudiar, però cal aprendre com a mínim coses bàsiques. També es veritat que jo trobo que s’ha de començar a estudiar a una determinada edat, ara mateix, els nens començen a estudiar i a anar a l’escola als 3 anys i trobo que la infantesa es per a jugar i riure, no per a passar-te com unes 4 o 5 hores estudiant. Crec que s’hauria de començar a partir dels 6 o 5 anys, que es quan els nens ja no són tant petits.
Xaipe!!
sincerament crec que aquest text té la meitat de raó ja que si que estic d’acord amb que tothom ha de tenir un mínim de cultura general tot i així crec tampoc fa falta saber tot tot tot absolutament tot , aunque és impossible.
Jo penso que viatjar fa que coneguis com són les altres cultures, pots entendre el per què són així. Coneixes llocs que potser mai sabies que exisistien i fins i tot coneixes a gent meravellosa!!
T’aporta cultura general i jo crec que si tothom pugués viatjar que no desaprofitin l’oportunitat de fer-ho.
Cada vegada mes, els joves no volen estudiar per saber noves coses i tenir cultura, mes que res ho troben inecesari i l’ho unic que els agrada es no fer res Crec que tothom ha de tenir un mínim de cultura per poder fer front en algunes ocasions. Saber de la nostra cultura i de moltes altres és una molt bona sort, ja que viatjant, llegint, escoltant aprèns moltissimes.
Tenir un mínim de cultura ès necessari en el mon actual per a poder ser algú, però no està de més adquirir tots els coneixements que es posin a la disposició d’un. Si estudiem el passat, entendrem el present i podrem construir el futur evitant problemes que ja s’han donat al llarg de la història.
Estic totalment d’acord amb l’article ja què la cultura ens aporta una forma de pensar i de enraonar, conèixer el nostre pasat ens ajuda a comprendre el nostre present i a encaminar el nostre futur. No seràn coneixements molt pràctics perque realment no solucionen ningún problema i sincerament, la nostre societat capitalista li resta importància ja què als empresaris només els preocupa gent amb un bon rendiment i amb una important capacitat d’obeïr sense qüestionar res pero la cultura és la nostra humanitat i sense ella renunciem a qui hem sigut, qui sóm realment i qui serem en un futur.
Χαιρετε,
Estic d’acord amb en Marc, però els meus pocs anys m’han proporcionat diverses opinions sobre la cultura, per una banda és veritat que com més cult ets, més senzila se’t pot fer la vida, encara que això no es pot extrapolar a tots els casos. Per altre banda crec que la gent critica massa el desconeixement i la ignorància, cadascú és com és, amb pros i contres.
Raül, discrepo sobre el teu comentari.
Personalment no crec que la cultura et proporcioni una vida més fàcil, si més no et donarà més qüestions en les quals pensar i més problemes per respondre, per altra banda ningú neix ignorant, l’ignorància no és hereditària i per tant atribueixo aquesta a una formació intel.lectual pobre i a una mala influencia atribuïble a la nostre societat actual. Crec que és necessàri impulsar i difondre la cultura ja què gràcies a ella sóm realment lliures.