Realitzant el projecte de recerca de 4t de l’ESO de l’IPM sobre la necessitat d’aigua de les plantes del claustre del nostre institut, vam descobrir l’origen de molts mots i la seva relació amb el significat clàssic.
El nostre treball es basava en la relació dels estomes d’una planta (petites obertures situades a la part inferior d’una fulla, per on la planta perd aigua) amb la seva necessitat d’aigua. Per això vam formular una hipòtesi: Com més aigua necessita una planta, més estomes conté, i com menys aigua necessita, menys estomes conté.
A continuació us deixem l’etimologia d’alguns mots utilitzats en el treball:
– Planta, del llatí planta, -ae.
– Fulla, del llatí fŏlĭum, fŏlĭi.
– Flor, del llatí flos, floris.
– L’epidermis, que és una capa de cèl·lules que recobreix el cos de la planta, prové del grec ἐπιδερμίς (epidermís), format per ἐπι (epi, sobre), δέρμα (dérma, pell) i ίς (-is).
– El nom de la menta piperita (mentha piperita), que és una varietat de menta (menta comú), que hem utilitzat en els nostres experiments, prové del llatí piper, que vol dir “pebre”, i fa referència al sabor picant que té. Es creu que el nom “menta” té relació amb la nimfa grega Mintha.
mentha piperita
– Gerani, del llatí pelargonium.
– Olivera (Olea Europea), prové del llatí oleum, que significa “oli” i Europaeus o Europaios (Europa).
– Potos, (Epipremnum aureum), també nom d’una divinitat grega, Poto, en grec Πόθος Póthos. Era el déu de la nostàlgia i l’enyorança.
– El perer, arbre de la pera, del llatí pyrus, i la pera, del llatí pyrum.
– Els estomes, com ja hem definit abans, són obertures a l’epidermis de la fulla que comuniquen el medi exterior amb l’interior de la planta. El mot estoma prové del llatí modern stoma, provinent de la paraula grega στόμα (stoma, stomata), significa “boca” (mot derivat del llatí bucca, com bucodental…).
A través dels estomes, les plantes poden dur a terme la respiració cel·lular, però també perdre aigua, el que és perjudicial. Per aquest motiu els estomes estan envoltats d’unes petites cèl·lules oclusives que tenen la capacitat d’inflar-se fins a tapar l’obertura de l’estoma.
En el nostre treball, vàrem observar en el laboratori amb el microscopi els estomes de les diferents plantes del claustre i vàrem arribar a la conclusió que la menta necessita més aigua perquè té més estomes.
Estomes de la menta al microscopi fotografia feta al laboratori de l’IPM
Estomes de la menta a través del microscopi Fotografia feta al laboratori de l’IPM
Linné va fer la taxonomia botànica en llatí; els científics abans realment sabien llatí i tenien una bona formació de les llengües clàssiques, formació imprescindible encara avui per estudiar botànica, perquè com ens hem adonat no van posar el nom estoma per casualitat i saber-ne el perquè ajuda moltíssim a entendre què és un estoma. Quantes més boques tenen les plantes, més capacitat de nodrir-se, per tant necessiten més aigua!
Paula López i Sandra Moya
4t ESO Llatí opt.3
Així m’agrada, Paula i Sandra! Veig que heu entès molt bé la importància del perquè de les paraules i el pes de les llengües clàssiques en la ciència, així com saber relacionar les matèries i treure-les dels diferents compartiments per tal d’avançar en l’aprenentatge tot adquirint coneixement. Moltes gràcies i bones vacances!
Un bon colofó (del grec kolophon) al vostre treball de recerca!
Bones vacances a totes.
Moltes gràcies, Pep! Molt bon estiu!
Salve!
Déu ni do! Quin apunt tan original, remunta als inicis de la ciència on el llatí era tan important com les matemàtiques. Sí més no trobo molt interessant que hi hagi un apunt de l’àmbit de la ciència en una assignatura humanística com és Llatí o Grec. És un apunt molt complet. Està clar, doncs, que a la ciència, al llenguatge científic, el llatí és molt present.
Felicitats companyes!
Retroenllaç: Ser finalistes al IX Premi Espiral Edublogs 2015 | El fil del mite grec