Tothom sap que Afrodita és la dea de l’amor, anomenada Venus pels romans, i que va tenir molts amants; però potser poca gent relaciona mots com hermafrodita amb la dea grega. A veure si ens ajudeu a esbrinar la seva relació i a trobar més paraules i expressions que tinguin el nom d’Afrodita.
Joan Barrabino i Júlia Paris
1r Batxillerat Grec
Després de l’eclipsi solar, la gran marea del segle al Mont-Saint-Michel a la Baixa Normandia a França ens ha fet plantejar si el mot marea venia del mot llatí mare “mar” i he trobat que sí, però a través del francès “marée”. Què n’opineu? La gran marea és un fenomen increïble, veritat? Quins altres mots catalans provinents de mare coneixeu?
Judith
1r de Batxillerat Humanístic
El prefix mito- és una arrel grega que prové de μῦθος i vol dir “mite, llegenda”.
A més, de ser font d’inspiració per als publicistes, com en el cas del cotxe electromagnètic Mithos, hi ha diverses paraules en català i en la majoria de llengües romàniques i no amb aquest prefix, com per exemple:
– Mitologia/mitològic: Conjunt de mites d’un poble o d’una zona geogràfica (mitologia grega, indoeuropea, nòrdica…), o també relatius a una religió o a una divinitat (mitologia cristiana…), o a una obra literària o artística (mitologia de Góngora, de Rubens…)
– Mitogonia: Inclinació malaltissa a inventar mites, històries fantàstiques… que acompanya sovint certs estats psicopatològics.
– Mitomania: Estudi de l’origen dels mites.
– Mític: Relatiu de mitologia.
-Mitogràfic: Descripció o explicació de mites. És una activitat literària, des de la fi de l’antiguitat, que, quan es planteja científicament la interpretació, esdevé mitologia.
A continuació, explicarem els diversos tipus de mites que hi ha i la vostra feina serà buscar-ne l’ètim grec corresponent, a més, del ja esmentat mito- i escriure els mots derivats de mito- en altres llengües:
– Mites teogònics: Relaten l’origen dels déus.
– Mites cosmogònics: Intenten explicar la creació del món, són els més coneguts i dels que hi ha més quantitat.
– Mites antropogònics: Narren l’aparició del ser humà, que pot ser creat a partir de qualsevol matèria, viva o inert.
– Mites escatològics: Anuncien el futur, la fi del món, sovint estan vinculats amb l’astrologia.
– Mites etiològics: Expliquen l’origen dels sers, les coses, les tècniques i instruccions.
– Mites teològics: Històries relacionades amb els déus.
Yasmina
El proppassat 20 de març hi va haver un eclisi de sol, tot i que els núvols ens van fer la guitza ens vàrem plantejar quin era l’origen etimològic del mot eclipsi i què sabien els grecs i els romans dels eclipsis de sol.
Ariadna Zarkos
1r Batxillerat Grec
Tots els camins duen (porten/menen/van) a Roma, és a dir, hi ha diverses maneres d’arribar a un mateix fi. També hi ha l’expressió haver-hi molts camins per anar a Roma, “haver-hi moltes solucions”.
És una frase molt coneguda i emprada sovint en la premsa, en la ràdio, en la vida quotidiana. El seu origen es deu al fet que la majoria de vies romanes (uns cent mil quilòmetres) unien un punt qualsevol de l’imperi romà amb la ciutat de Roma. En llatí tenim l’expressió testimoniada en Alà de Lilla (Parab. 5. 433) Mille viae ducunt homines per saecula Romam “Mil camins duen fa segles els homes a Roma”. El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
Tots els camins duen a Roma també és utilitzada em l’àmbit literari, tot canviant-li el sentit.
Arran de la reedició del llibre de Gaziel: Tots els camins duen a Roma. Història d’un destí. 1893-1914, Ramon Solsona ens explica el sentit de l’expressió. La Roma de Gaziel no és Roma, sinó Paris. Gaziel viatja i viu diverses vegades a Paris al llarg de la seva vida. Viu l’inici de la Gran Guerra el 1914. Cadascú té la seva Roma, el lloc on semblen conduir tots els camins de la seva vida: cap a un lloc, una feina, una persona, una afició.
Actualment aquesta frase és utilitzada en moltes llengües, a tall d’exemple en aquest thinglink en teniu algunes, però demanem la vostra col·laboració per ampliar-lo:
A tall de conclusió, podem dir que perdura en el llenguatge actual i en diferents llengües l’expressió que tots els camins duen, porten o van a Roma perquè perduren en l’imaginari col·lectiu i en el traçat de moltes carreteres actuals les quatre centes vies construïdes pels romans, uns camins colossals per tal de què els exèrcits romans es traslladessin amb facilitat de les parts més remotes de l’imperi a la ciutat de Roma i aquest fet va rebre gran enveja per altres territoris enemics. Actualment l’impacte dels romans és molt gran gràcies a la relació que tenen aspectes de la vida quotidiana amb la dels romans, seguint amb la temàtica podem dir que els romans tenien un punt zero que era el lloc on tothom hi devia passar, actualment n’hem agafat aquest punt com a model per a crear el nostre quilòmetre 0 que, en el cas d’Espanya, es troba a Madrid.
Per tant, la cita “Tots els camins duen a Roma” no només és una referència a un refrany sinó que també és un refrany biogràfic, la teva Roma serà allà on et portin els teus camins; on et porten els teus?.
Imad Tmara
2n Batx. Humanístic
Baldufa de plata 2015[/caption]
