Del llatí “mare”… “marea”

Després de l’eclipsi solar, la gran marea del segle al Mont-Saint-Michel a la Baixa Normandia a França ens ha fet plantejar si el mot marea venia del mot llatí mare “mar” i he trobat que sí, però a través del francès “marée”. Què n’opineu? La gran marea és un fenomen increïble, veritat? Quins altres mots catalans provinents de mare coneixeu?

Judith
1r de Batxillerat Humanístic

Aquest article s'ha publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, Experimentals i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Del llatí “mare”… “marea”

  1. Així m’agrada ben atents a l’actualitat! Si teniu algun dia l’oportunitat no us perdeu la visita al Mont-Saint-Michel és impressionant i alhora únic tant envoltat d’aigua com trepitjant les sorres movedisses de color gris a causa dels sediments!

  2. Avete omnes!
    Efectivament, el Mont-Saint-Michel és una meravella arquitectònica i paisatgística que val la pena visitar, i ho dic per experiència pròpia.
    Pel que fa al prefix “mare-“, he trobat bastantes paraules que hi encaixen, com mareal, maregassa, marejada, marejar, marejol, maremàgnum, marenda, maresma, mareògraf , mareperla o mareta.
    Bona feina!

  3. Robert Cepeda diu:

    Un gran apunt sobre fets contemporanis com l’eclipse que va succeir fa poc , el Mont-Saint-Michel és un paradis arquitectonic i una petita meravella. Del prefix ”mare” podem trobar moltes paraules com maresme i moltes mes.

  4. Laia Costa diu:

    Salve!
    Molt bon apunt! M’ha agradat molt el paisatge de la fotografia! Personalment, m’agraden molt les notícies d’actualitat i aquesta és increïble!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *