Amb coret: Cor, cordis

L’ètim d’origen grec cardio que vol dir “cor” -recordeu la cançó de Miguel Bosé– té una enorme petjada en la llengua…

Quines paraules tenen, però, l’ètim llatí corresponent? Ho sabíeu? En coneixeu més?…

Amb coret,

Xisco

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, Experimentals, General, Psicologia | Etiquetat com a , | 5 comentaris

Ser la seva musa

Les muses són les divinitats que inspiren les arts de l’escriptura i la música. Són les filles de Zeus i Mnemòsine. Es diu que la musa és aquella persona que serveix d’inspiració a un artista.

Els primers artistes invocaven les muses, ja que creien en la seva existència. Després es va convertir en una figura retòrica i cada obra va començar amb una invocació o cant per demanar el seu favor, similar a la captatio benevolentiae medieval. Al voltant del seu culte es duien a terme les majors proeses artístiques, per això van acabar donant lloc al terme museu, com a indret on es dipositen les obres d’art i també trobem el seu nom a mosaic, música…. Igualment, va passar a ser anomenat musa tot allò que incitava a la creació, com la bellesa d’una noia, per exemple.

Aquestes són les nou muses, tot i que a la pel·lícula Hèrcules de Walt Disney sols n’hi ha cinc:

Cal·líope (a l’esquerra): Representa l’èpica i l’eloquència i per això estava considerada com la més important de totes. Portava una corona daurada per simbolitzar aquesta supremacia. A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.

Clio (a la dreta): Sovint se la representa duent a les mans una trompeta i un llibre de Tucídides. Al cap, duu una corona de llorer, símbol de la glòria dels herois dels quals narra els aventures. A vegades es l’acompanya d’un globus terraqüi i algun símbol del temps.

 Èrato (a l’esquerra): Inspirava la poesia lírica, i era representada amb una corona de roses i una lira.

Euterpe (a la dreta): En grec Ευτέρπη. És la musa de la música, especialment protectora de l’art de tocar la flauta. En general se la representa coronada de flors i portant entre les seves mans el doble-aulos. En altres ocasions se la troba amb altres instruments de música.

Melpòmene (sense imatge): En grec Μελπομένη, “La melodiosa”. És una de les dues Muses del teatre. Inspira la tragèdia, la representa ricament vestida, generalment duu en la mà una màscara tràgica com al seu principal atribut, en altres ocasions empunya un ceptre o unes corones, o bé un punyal ensangonat.

Polímnia (a l’esquerra): Πολυμνία, ‘la dels molts himnes’.Va ser una de les muses. Inspirava especialment els himnes i els ditirambes, i era representada amb una corona de perles i un rotlle de papir.

Talia (a la dreta): Θάλεια, ‘la que floreix, la festívola’. Musa de la comèdia. Atributs: una màscara còmica. Gaudeix de molta pervivència arreu.


Terpsícore: Τερψιχόρη, ‘delit de la dansa’. Va ser una de les Muses. Tenia al seu càrrec la dansa i la cançó coral, i era representada amb la liramarcant el compàs.

Urània (a la dreta): Ουρανία, ‘celestial’. És la petita de les nou muses gregues. Inspira l’astrologia i les poesies basades en el cel: per això sempre vesteix de blau.

Ara que ja sabeu quines són les nou muses, em podríeu dir d’on prové i què significa l’expressió “Ser la seva musa”? Per cert, la musa de qui coneixeu? Quina relació tenen les muses amb la música, els museus i els mosaic?

Abril Ramos
1r Batx. Grec

Publicat dins de Astronomia, Del grec al català, Ètims grecs, Expressions, General, Mitologia | Etiquetat com a , , , , | 3 comentaris

Modus Vivendi

modusvivendiModus Vivendi és una locució llatina molt emprada en català i en bona part de les llengües modernes. És un dels llatinismes prescriptius de les PAU de Llatí Catalunya d’aquest any i alhora el títol de l’exposició que Sophie Calle exposa a la Virreina a Barcelona fins el proper 7 de juny.

Creieu que és un nom adient per a aquesta mostra que repassa una àmplia retrospectiva de l’obra de l’artista francesa? Per què usar llatinismes sempre és tot un encert i un bon reclam? Feu recerca sobre la pervivència arreu de Modus vivendi?

Mercè Otero Vidal (professora jubilada de llatí). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Publicat dins de Art, Del llatí al català, Ètims llatins, Expressions, Llatinismes | Etiquetat com a , , | 3 comentaris

Ara és hora de fer Διαίτα, -ης!

Amb el bon temps, hi ha gent que es planteja de fer dieta; però què vol dir fer dieta a l’antiga Grècia, què n’hem heretat i quin origen etimològic té el nostre mot? Coneixeu més mots derivats de Διαίτα, -ης?

Clàudia Cazaux Cuberas
2n batx C

Publicat dins de Del grec al català, Ètims grecs, General | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

La pervivència de la filosofia en el nostre llenguatge

En aquest ThingLink fet ad hoc hi podeu veure algunes de les paraules i expressions relacionades amb els filòsofs clàssics que han perdurat en el nostre llenguatge, tant en el camp de la filosofia com en el de les matemàtiques, o simplement en el llenguatge quotidià:

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Publicat dins de Ètims grecs, Filosofia, General | Etiquetat com a | 8 comentaris