Modus Vivendi és una locució llatina molt emprada en català i en bona part de les llengües modernes. És un dels llatinismes prescriptius de les PAU de Llatí Catalunya d’aquest any i alhora el títol de l’exposició que Sophie Calle exposa a la Virreina a Barcelona fins el proper 7 de juny.
Creieu que és un nom adient per a aquesta mostra que repassa una àmplia retrospectiva de l’obra de l’artista francesa? Per què usar llatinismes sempre és tot un encert i un bon reclam? Feu recerca sobre la pervivència arreu de Modus vivendi?
Mercè Otero Vidal (professora jubilada de llatí). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.
Gràcies, Mercè, per a aquesta recomanació -sens dubte, una exposició molt interessant que no ens hauríem de perdre!- i per fer-nos veure que trobem el llatí arreu!
És evident que amb el video us podeu fer una molt bona idea de què va l’exposició, però continuo recomanant que hi aneu. També he pensat que “modus vivendi” avui es fa servir més aviat de manera “economicista”, expressant la manera que té/busca la gent de guanyar-se la vida i que, en canvi, a l’exposició té el sentit de “manera de viure”, que segurament era més l’originari en llatí. Ah, i a més a més de ser adient i un bon reclam , el títol en llatí serveix perquè no s’hagi de canviar o traduir si es passa d’un país a un altre…
Ben cert, Mercè!