Salvete omnes aràcnides!
Heu sentit a parlar alguna vegada sobre l’elurofília? Si no és així, us faré una breu introducció referent al seu significat.
El mot elurofília es compon de dues arrels gregues: αἲλουρος “gat”, i φιλία “afició, amor”, entès com una “passió desmesurada” envers als fèlids.
Una conducta que se’n deriva, és la que de ben segur, en algun moment, n’haureu vist o sentit parlar. Perquè us en formeu una petita idea, adjunto aquesta imatge:
Tot i que no sóc gens fan dels Simpson, em servirà per explicar-vos-ho millor. Com podreu contemplar, iconogràficament se’ns mostra una anciana, impregnada, aparentment de gats per tot el cos. Tanmateix, des del punt de vista iconològic, representa la “interminable” acumulació que hom fa d’aquests animals
Això, companys, com he esmentat abans, esdevindria conducta elurofílica. Una altra mostra, si més no menys lleu, és quan algú, jove o gran, resta al banc del parc donant de menjar a tots els gats que es passegen per allà
Tot i reconèixer que m’encanten els gats, cap dels dos és el meu cas, (per sort), i, sincerament, espero no arribar-hi 😯
I per acabar, us presento a la meva fierecilla: En Magnus, un siamès tradicional de 5 mesos:
I vosaltres? Us agraden els gats? O patieu més aviat d’aelurofòbia o ailurofòbia?
Sara Bernad
