Saber grec ajuda a identificar els ètims de les paraules i aquests són d’un gran ajut a l’hora de definir-les. Què és una catàfora? És la pregunta més comentada en el primer dia de selectivitat Catalunya 2015. Ha sortit a l’examen de Llengua i Literatura Castellana i molts alumnes no han sabut definir aquesta figura lingüística. Catàfora és això: una anticipació.
Màrius Serra ha explicat què vol dir catàfora a La Tribu de Catalunya Ràdio:
Catàfora ve del grec καταφορά (κατά i φέρω), que porta cap a baix. La catàfora trasllada més abaix, més enllà, la part principal del discurs. És, per tant, aquella paraula o expressió d’una cosa que encara no s’ha dit, però que es dirà tot seguit.
La pots definir ara? En pots posar exemples? Quina relació té amb l’anàfora? Ens ajuda saber el significat de les preposicions gregues κατά i ἀνά? Quina preposició grega trobem a metàfora?…
Retroenllaç: Què és una catàfora? Saber...
Salve!
Aquests dies estic molt pendent de les notícies referents a la Selectivitat, i vés per on aquesta s’ha convertit en l’epicentre.
En el meu cas, no conec el significat d’una paraula, sempre intento cercar-lo a partir del seu origen, per després aplicar-ho
Personalment, m’és molt útil i ho recomano
Vale!
Un bon consell, Zícora!
Moltes de les paraules que utilitzem avui en dia provenen del grec. Això fa, que podem conèixer el significat de moltes paraules coneixent aquesta llengua, per alguns morta, però que no ho és tant.
A l’examen de llengua i literatura castellana de l’any passat van plantejar la pregunta: Què és una catàfora? Pregunta que molts alumnes no han sabut respondre. La paraula catàfora significa una anticipació i ve del grec καταφορά (κατά i φέρω) i té el mateix significat: una paraula o expressió d’una cosa que encara no s’ha dit, però que es dirà. Per exemple: Ja et vaig dir que aprovaries!
Em sembla molt curiós que la gent no doni importància a llengües com el llatí o el grec simplement pel fet de que avui en dia no es parli. En la meva opinió, una llengua no és rica pel simple fet de que es practiqui en la actualitat o no, sinó ho es per la pervivència que te en la nostra societat actual.
Aquest no és més que un exemple de la pervivència que té el grec en la nostre societat actual, i de la petjada que ha deixat en la nostre llengua.
Xaipe!
M’ha agradta molt aquest article, ja que m’ha semblat bastant interessant, però realment és una mica complicat.
La catàfora ( del grec κατά i φέρω “portar a baix , baixar ” ) consisteix en l’anticipació d’una idea que s’expressarà més endavant en el període. És una figura literària que s’utilitza per anticipar part del discurs que encara no s’ha enunciat o esmentat, a la manera de “això és el que passa : que suspendràs ”
Se sol considerar un tipus de dixi -sovint duta a terme pel pronom- , altres autors prefereixen reservar aquesta categoria per al context físic de l’acte comunicatiu.
Exemples :
Es va dur absolutament tot : els seus llibres d’història , els prototips d’avions de col·lecció , les seves màscares decoratives , les seves fotografies , etc.
A això em refereixo : a què t’has portat malament .
Mira que t’ho vaig dir , que hi hauria problemes !.
XAIPE!
La catàfora (del grec κατά i φέρω “portar a baix , baixar ”) és l’anticipació de què és objecte un element lingüístic dins la mateixa oració o dins el discurs. I també element lingüístic que s’interpreta segons un element que apareix posteriorment.
Xaipete!!
Aquest article m’ha agradat molt i amb aquest he après coses noves; ja que després de que hagués sortit a la selectivitat la pregunta de la catàfora, tothom hi parlava; i jo sincerament, no en savia res.
Pel que he après investigant una mica, una catàfora consisteix en l’anticipació d’una idea que s’expressarà posteriorment d’un període. És una figura literària que s’utilitza per anticipar part d’algun discurs que encara no s’ha enunciat. om bé ha dit la Chorouk.
Increïble tot el que podem arribar a aprendre amb llengües clàssiques, oi?
Xaipe..
Exelente articulo..
Una catafora es una anticipación de lo que va a venir en el discurso, realizada por una palabra, generalmente un demostrativo.
Por ejemplo:
“en ‘esto, lo que ahora diré, es prueba de su inocencia’, ‘esto’ actúa como catáfora”.
Xaipete!!
La catàfora és el recurs literari que consisteix a enunciar primer una partícula que el seu referent, per exemple quan apareix primer un pronom o una frase amb subjecte el·líptic i després s’aclareix qui és l’agent de l’acció. És el recurs oposat a l’anàfora i s’utilitza com un mecanisme de cohesió textual, per mantenir el suspens o per no incórrer en repeticions.
Exemple: A això em refereixo; t’has portat malament.
Molt bon article!!
Molt bon article! Cada dia vaig aprenent coses noves gràcies a tots aquests tipus d’articles. Un plaer!
La catàfora ( del grec κατά i φέρω “portar a baix , baixar ” ) consisteix en l’anticipació d’una idea que s’expressarà més endavant en el període. És una figura literària que s’utilitza per anticipar part del discurs que encara no s’ha enunciat o esmentat.
Recordo l’any pasat tothom parlava de lo mateix, són la generació catàfora.
Reconec que no tenia ni idea de que volia dir catàfora, ara sí.
Felicitas a l’autor de l’apunt, bona feina.
Xaipete!
No tenia ni idea del que era una catàfora, ni havia sentit parlar mai… però ara ja ho sé i segur que no se m’oblidarà.
Una catàfora és un element lingüístic que s’interpreta segons un element que apareix posteriorment. És el recurs lingüístic oposat a l’anàfora.
Xaipe!
La veritat no sabia que era una catàfora, l’any passat vam fer aquesta misma pregunta en castellà i ara no recordo el que era; aquest article m’ha semblat molt interessant ja que ens permet conèixer paraules noves que provenen del grec.
Què és una catàfora?
S’anomena catàfora a un tipus d’anticipació d’esdeveniments o elements en una oració. La catàfora és una anticipació intencional d’alguna cosa que s’explicarà més endavant en la mateixa oració. Es tracta d’un element gramatical díctic i és la figura gramatical oposada a la anàfora.
Salve!
He trobat aquest enllaç de la Vanguardia que pot ser útil: http://www.lavanguardia.com/vida/20150609/54432712014/catafora-selectividad-catalunya.html
Jo sabia què era una catàfora ja ho havia escoltat abans però no ho recordava. Al buscar he refrescat i ampliat a informació.
Segons el diccionari és la relació d’identitat que s’estableix entre una paraula que es diu després en el discurs. Un exemple seria: la relació entre “aixó” i que renunciava” amb “el que va dir és aixó”: que renunciava.
Xaipe!
jo havia sentit parla de la catàfora ja que, a la selectivitat de fa dos anys, amics meus varen venir indignats perquè a la prova de castellà els hi havien perguntat que era una catàfora i molt poca gent ho sabia. Així que és l’únic contacte que he tingut amb aquesta paraula.
Per si a la selectivitat 2018 ens ho tornen a preguntar, una catàfora és el recurs literari oposat a l’anàfora que consisteix a enunciar primer una partícula que el seu referent. Per exemple, això ocorre quan apareix primer un pronom o una frase amb subjecte el·líptic i després s’aclareix qui és l’agent de l’acció.
Xaipe!
La veritat és que no sabia el que era un càtafora. Gràcies a aquest article he pogut entendre el que és i amb molta facilitat.
Una catàfora és el recurs literari oposat a l’anàfora. Si una anàfora és un recurs literari que consisteix en repetir una seqüència de paraules al començament de proposicions consecutivament, una catàfora és enunciar primer una partícula que el seu referent.
Exemple: S’ho emportà absolutament tot: els llibres d’història, els prototips d’avions de col·lecció, les màscares decoratives, etc. (Tot és la catàfora).
Xaipe!
Mai havia sentit la paraula catàfora, encara que ara després d’haver buscat una mica d’informació, i havent llegit l’article, sé que una catàfora és una figura literària que s’utilitza per anticipar part del discurs que encara no s’ha dit. Una catàfora és una figura literària que s’utilitza para anticipar part del discurs que encara no s’ha enunciat.
També sé que a la selectivitat de fa dos anys, a l’examen de castellà els hi van preguntar que era una catàfora i quasi ningú sabia que era.