En el meu blog El legado de Apolo, dedico aquest article a una paraula que, personalment, m’ha sorprès i que fins aleshores desconeixia: esticomància.
Primer, us faré un breu resum referent al significat d’aquesta peculiar paraula. Doncs bé, el mot esticomància està compost per dos arrels gregues, respectivament: στίχος (vers) + μαντεία (endevinació), que juntes vénen a dir “endevinació per mitjà de versos”.
Tanmateix, podem trobar altres termes com bibliomància (utilitzada només amb la Bíblia), o rapsodomància (amb llibres de poesia), que guarden estreta relació des d’un punt de vista sinònim.
Bé, l’anomenada esticomància, antigament, era un art adivinatori que, a diferència dels esmentats anteriorment, tan sols s’executava amb l’Eneida de Virgili, però ara et servirà per qualsevol títol de la teva biblioteca personal.
Si vols fer la prova, t’indico aquí les instruccions:
1- Situat davant la prestatgeria de llibres
2- Tanca els ulls i formula una pregunta en veu alta
3- Després, escull un llibre a l’atzar i obre’l aleatòriament. Deixa que inconscientment la teva mirada es dirigeixi a un paràgraf en concret.
Qui sap? Potser la resposta que busques la trobes allà
Que tingueu molta sort!
2n de Batxillerat Humanístic
Editora de El legado de Apolo
Quina paraula més fascinant, Sara, ens descobreixes en el teu blog El Legado de Apolo! Gràcies per voler-la compartir també aquí i en català.
Per cert, fem recerca de més mots amb-mància?
Salve!
Què bé ha quedat l’article! Responent a la teva pregunta, jo estic disposada a publicar més mots relacionats amb- mància. De fet, ja tinc alguns en ment. Els faré tan aviat com em sigui possible.
Vale!
Els esperem amb candeletes!
Salue!
No en tenia ni idea d’aquest art! He buscat una mica i després de llegir el procediment aquí i he trobat que això no tan sols es pràcticava en libres qualsevol, sinó que anteriorment utilitzaven també els llibres sagrats perquè els hi donessin respostes, amb el mateix procediment aquí establert, la diferència és que aquest art l’han anomenat rapsodomància.
Retroenllaç: Oniromància | L'univers clàssic dels nostres mots
Retroenllaç: Aracnomància: què et diu la teranyina ? | L'univers clàssic dels nostres mots