Per santa Cecília, gaudiu de la música de l’antiga Grècia i de les etimologies sonores. Quina pervivència trobem en el nostre lèxic musical? D’on prové el mot música? Les notes musicals? Els instruments? El llatí de les partitures?…
Ariadna Zarkos
1r Batx Grec
Una manera ben bonica, Ariadna, de celebrar el dia de la patrona de la música!
Salve!
Quina altra manera de celebrar Santa Cecília que dedicant-li un apunt? El mot música té el seu origen en el grec i està compost per dos arrels, respectivament: μουσική + τέχνη, que juntes vénen a dir ” l’art de les musses “.
Centrant-nos en les notes musicals, provenen, concretament, d’un himne, ( Ut queant laxis ), escrit per Paulus Diaconus.
I com no? Qué seria de la música sense instruments? Un exemple pot ser l’anomenada ” cítara “, que pertany a la família dels intruments de corda.
M’ha agradat molt el thinglink.
Vale!
Χαíρετε,
Ariadna, em sorprén molt tota la feina tant genial que fas sempre. Felicitats pel Thinglink, està ben estructurat i es pot entendre genial.
Χαíρετε!
Un gran treball Ariadna!
El mot música està format per dos mots grecs: μουσική + τέχνη que volen dir “L’art de les musses”.
En el cas de la nota Re prové de la frase <em<Resonare fibris.
L’instrument que he trobat d’origen grec és la Lira, λύρα.
Un mot musical d’origen grec és: Arsis: És el moviment realitzat amb la batuta per un director d’orquestra per indicar als músics amb quin tempo s’ha d’executar l’obra.
Molt bon thinglink Ariadna!!
La música ( μουσική ) és l’art que s’expressa mitjançant l’ordenació dels sons en el temps.
En canvi, l’origen de les notes musicals és llatina: El músic Guido Arezzo va introduir el pentagrama i va donar nom a les notes utilitzant la primera síl·laba de cada vers d’un himne dedicat a Sant Joan Baptista (escrit en llatí).
Salve!
Quin thinglink més complet! Podem contemplar que els instruments i la musica han canviat, però tampoc tant!
La seva funció segueix sent la mateixa.
μουσική + τέχνη significa: “l’art de les musses” una paraula molt bonica i molt acertada per referirse a música.
Χαíρετε,
Ariadna, em sorprén molt tota la feina tant genial que fas sempre. Felicitats pel Thinglink, està ben estructurat i es pot entendre genial.
Salve!
– D’on prové el mot música?
El mot música està format per dos mots grecs: μουσική + τέχνη que volen dir “L’art de les musses”.
La música és un art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme. Es manifesta en l’organització dels sons i els silencis en el temps.
– Les notes musicals?
L’origen de les notes musicals data de les primeres dècades del segle XI, quan el monjo benedictí Guido D’Arezzo va usar un himne que se solia cantar a les vigílies de la celebració de Sant Joan Baptista i va prendre les primeres lletres de cada paràgraf per crear aquestes notes.
Aquest himne tenia la particularitat que a cada estrofa anava pujant l’entonació que s’havia de realitzar, de manera que era perfecte per a les intencions del monjo.
L’himne és el següent:
Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli torum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Iohannes
– Els instruments?
La data i l’origen del primer artefacte considerat un instrument musical no està clara. L’objecte més antic que alguns especialistes consideren com un instrument musical és una simple flauta feta amb un os, es remunta a uns 67.000 anys. Hi ha més consens en la datació d’unes flautes de fa uns 37.000 anys. No obstant això, la majoria dels historiadors creuen que la determinació d’un moment específic en que apareixen els primers instruments musicals és impossible a causa de la subjectivitat de la definició i la relativa inestabilitat dels materials utilitzats en la seva fabricació. Molts instruments musicals primerencs estaven fets de pell d’animal, os, fusta i altres materials poc duradors.
Els instruments musicals es desenvoluparen de manera independent en les diverses regions poblades del món. Tot i així, el contacte entre les civilitzacions va permetre una ràpida propagació i adaptació de la majoria dels instruments en llocs allunyats d’on s’originaren. A l’edat mitjana, els instruments propis de Mesopotàmia també eren presents al sud-est d’Àsia; en canvi, a Europa es tocaven instruments similars als existents al nord d’Àfrica. El desenvolupament dels instruments a Amèrica es va produir a un ritme més lent, i les cultures del nord, centre i sud d’Amèrica compartiren els mateixos. Cap al 1400, el desenvolupament dels instruments musicals fou especialment potenciat en el si de la cultura occidental.
– El llatí de les partitures?
Per temes religiosos.
Salve!
Enhorabona per aquest ThingLink tan complet és realment impressionant. Bona recerca!
El mot música prové directament del terme llatí musica que el pren del grec μουσική/mousiké (de les muses), adjectiu que dóna com a implícit el substantiu τέχνη/techne (art o tècnica), de manera que el conjunt seria l’art o la tècnica de les muses, figura de la mitologia grega i romana. Originàriament, doncs, el mot no indicava cap art en particular sinó en general a totes les arts de les muses, i es referia a quelcom de perfecte i bell. Les notes musicals provenen del segle XI, el monjo Benedictí Guido d’Arezzo, va donar nom a les notes de l’escala medieval (Hexacordo) prenent com a referència l’Himne de Sant Joan Baptista, començant amb la primera síl·laba de cada un dels seus versos.
Ut Queant Laxis
Resonare Fibris
Mira Gestorum
Famili Tuoram
Solve Polluti
Labii Reatum
Sancte Ioannes
Posteriorment, la nota sí va ser presa de l’últim vers, i al segle XVII va ser substituït l’UT pel Do que coneixem en l’actualitat, alguns atribueixen aquest canvi a ser més senzilla la seva pronunciació, i altres a la paraula: Dominus que en llatí significa Déu.
Guido d’Arezzo, a més de la seva contribució al sistema d’escriptura musical que utilitzem en l’actualitat amb la implementació del Tetragrama i el nom de les notes musicals, entre d’altres coses com: La Solmisación (sistema de solfeig), va ser compositor i docent.
És difícil precisar amb exactitud l’origen de la música i emmarcar-lo en una època precisa de la història. No obstant això, es coneix que des de la Prehistòria els homes van usar diferents objectes per emetre sons.
La paraula «partitura» prové del terme italià partitura, que vol dir literalment insieme di parti, que és «conjunt de peces o parts». Un gran nombre de llengües mantenen aquest mateix origen etimològic, com ara les accepcions Partitur en alemany, partition en francès o partitura en portuguès, català i euskera.
Salve!!
D’on prové el mot, música? El mot música prové directament del terme llatí musica que el pren del grec μουσική/mousiké (de les muses).
D’on provenen les notes musicals? Les notes musicals provenen del segle XI, Benedictí Guido d’Arezzo, va donar nom a les notes agafant com a referència l’Himne de Sant Joan Baptista, començant amb la primera síl·laba de cada un dels seus versos.
Trobem moltes semblançes envers la música actual. Desconeixia totalment que el mot música volia dir musa i que venia del grec i després del llatí. També desconeixia que la paraula partitura prové de l’ Italià, insieme di parti que vol dir un conjunt de parts.
Salvete!
Enhorabona pel artícle amb el Thinglink on es mostra clarament molta bona información.
La paraula música (μουσική) prové del mot llatí musa.
Les notes musicals provenen de l’himne Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem. De Guido Arezzo, on s’agafava la primera síl·laba de cada un dels versos.
Ut queant laxis –> Agafem l’Ut que ara és la nota Do
Resonare fibris –> agafem la primera síl·laba Re
Mira gestorum –> Agafem la primera síl·laba i queda Mi
Famuli tuorum, –> Agafem la primera síl·laba i queda la nota Fa
Solve polluti –> Agafem la primera síl·laba i queda Sol
Labii reatum, –> La següent és la síl·laba La
Sancte Ioannes.–> I per últim agafem la primera lletra de cada paraula i queda SI
I així ens queden les vuit notes que seguim utilitzant avui en dia. Els instruments com ara el de l’exemple del Thinglink la Zampoña una flauta de pa. Provenen de diferents cultures, però com seria el món sense instruments i sense música? Seria molt estrany, seria hi hauria com una sensaciío de buit.
Salve!
Molt bon treball!
El mot música ve del grec i està compost per dues paraules: μουσική + τέχνη, que volen dir l’art de les musses. Les notes musicals provenen d’un himne en llatí que traduit diu:
Per tal que (Ut) els teus servents (Fa) puguin fer ressonar (Re) a tota veu les meravelles (Mi) dels teus miracles, neteja (Sol) el pecat dels nostres llavis (La) impurs, Sant Ioannes (Si).
Després van canviar l’Ut per do, segurament per fer la pilota al dominus.
El primer intrument es va fer fa 67.000 (una flauta feta amb un os), però segurament abans ja s’havien creat instruments, sobre tot de percussió.
La paraula «partitura» prové de l’italià partitura, que vol dir conjunt de peces o parts.
Xaipe!!
Un treball molt ben repartit i clar de visualitzar. Només havia vist els dos últims instruments i crec que són molt bonics i sonen molt bé. Qui no voldria poder saber tocar-los???
Seria tot un privilegi.