Una lliçó de Lluís Pasqual
Sens dubte és una sort per als espectadors que el teatre Lliure tingui com a director a Lluís Pasqual i que cada temprada munti un espectacle a qual més sorprendete, superant el fet fins ara, aquest és el cas de “El rei Lear”. L’última versió que vam veure del clàssic del mestre William Shakespeare va ser al TNC, una brillant producció del Centre Dramàtic Nacional dirigida per Gerardo Vera en versió de Juan Mayorga. Ara amb un repartiment de luxe: Jordi Bosch, Laura Conejero, Núria Espert, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Julio Manrique i David Selvas entre d’altres … ha tingut l’aforament del Lliure de Montjuïc ple cada dia, l’èxit ha estat tal que tornen amb el mateix repartiment la temporada que ve.
L’obra com totes les tragèdies de William Shakespeare és un reflex de l’essència de l’ésser humà, amb les passions més altes i les més baixes; l’amor pur a l’egoisme més ranci, de la traïció més cruel a la fidelitat del bufó, el repartiment del regne, la tempesta, el judici dicticio de les filles ingrates, el salt al buit de Gloucester, el retrobament del Lear i Cordèlia, etc … Important en una obra com aquesta l’adaptació, perquè segons que traduccions un pot sortir corriento i perdre, no és el cas afortunadament, la traducció de l’anglès a estat a càrrec d’un mestre en això de la traducció: Joan Sellent. Gran part dels textos literaris traduïts al català se’ls devem a la seva ploma, pel que ha rebut numeros premis. És important quan sentim l’alè dels clàssics una traducció que ens els faci pròxims, sense perdre l’essència.
Una de les claus de l’èxit és aquest repartiment de luxe en aquest muntatge amb una Núria Espert fent d’un rei Lear per a la història del Tatro. No anem a descobrir aquí que a Catalunya comptem amb unes actrius de primer nivell i que hem pogut veure durant molts anys exercint el seu magisteri. Volem ara que parlem de grans actrius i papers brillants recordar Rosa Novell que ens ha deixat aquest cap de setmana, treballant en el seu ofici d’actriu fins als últims moments.
Núria Espert manté en escena el més difícil, la progressió de la bogeria de Lear, el deteriorament mental portat gradualment fins al col·lapse definitiu amb la seva filla menor morta entre els braços, una cosa tan senzilla i humà que arriba al públic de forma directa.
Juntament amb aquest grup d’actors de luxe, la direcció i la traducció, cal sumar-li la posada en escena de caràcter cinematogràfic amb moments d’acció trepidant reforçada pels efectes especials i les característiques tècniques d’una sala com la Fabià Puigserver del teatre Lliure, amb efecte visuals i de so d’efecte aclaparador, millorant en molts moments al cinema.
Si no l’han vist haguessin abonar-se a la temporada que ve al Lliure perquè em temo que les entrades s’esgotaran quant surtin a la venda. No es perdin aquesta lliçó de Tatro de Lluís Pasqual.
- A. Aguado