La vampira del Raval
Enriqueta Martí i Ripollés (1868-1913) va ser una assassina en sèrie, segrestadora i proxeneta de nens. Coneguda popularment com la vampira del carrer de Ponent o la vampira del Raval. Enriqueta es va casar amb un pintor però la vida de parella va fracassar i va buscar treball com a mainadera, després va freqüentar el món de la prostitució barcelonina. Durant el dia pidolava portant amb ella nens que després prostituïa o assassinava. Portava una doble vida: indigent de dia i de nit gràcies als grans ingressos de les seves activitats il·legals podia viure una vida de luxe i excessos, va tenir contactes amb personalitats molt influents en la vida política de la ciutat que van utilitzar els seus serveis com proxeneta i així es guardava les esquenes davant de la justícia. Al mateix temps exercia de remeiera amb productes fets amb restes humanes. Persones amb molts recursos pagaven fortes quantitats per aquests “remeis”. En els diferents registres dels pisos on va viure es van trobar restes humanes. Però el 1912 hi va haver indignació popular pel cas d’una nena amb els cabells rapats i les investigacions van donar amb ella a la presó on va ser linxada per les seves companyes .
Cent anys després de la terrible història de la dona del sac que se’n portava els nens i en el mateix barri on van succeir els fets, es representa l’obra de teatre “La vampira del Raval”, amb un llibret de Josep Arias Velasco i música de Guinovart, compositor d’obres com “Mar i Cel” o “Flor de nit”.
Un musical negre, amb una execució brillant en què trobem el regust a Brecht . Tot té un aire de boirina londinenca on podria aparèixer Jack l’Esbudellador en qualsevol moment, en el seu lloc trobem a tres joves músics: Andreu Gallén (piano i direcció); Víctor Pérez (violí), Víctor Mirallas (clarinet), Francisco Maestre (contrabaix ). Un elenc d’actors de primera fila: Mingo Ràfols es desdobla, un Roger Pera que ens sorprèn cantant, un Jordi Coromina que interroga obrint la llauna del crim, Mercè Martínez és captaire de dia, senyora de bordell i assassina de nens, la sang ven als rics, a la nit. Villanueva resol la truculència d’aquestes morts utilitzant unes titelles de mirada desoladora i gran efecte, esplèndidament construïdes per Anita Maravillas i manipulades per la també cantant i actriu Valentina Raposo.
Al costat d’aquest treball de novel·la gòtica batega també l’esperit del cabaret amb un Mingo Ràfols espectacular, no l’havia vist tan brillant des Macbeth al Romea. En aquesta ocasió es desdobla en marquesito pederasta i, sobretot, de la cabaretera Claudia amb “La xafardera” i “La fi del mon”, un actor que sacseja estómac, cor i ment per igual.