Els vius i els morts de Jordi Vilà

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=u53Wtor73LI[/youtube]

Guerra a la guerra, i guerra a la mort es diuen els personatges de Croades, teatre antibèl·lic. Jordi Vilà professor de l’institut del teatre i director lligat a la ciutat de Terrassa signa Croades de Michel Azama al Maldà. Michel Azama nascut a prop de Perpinyà és un dels autors més utilitzats a les escoles d’art dramàtic en els seus exercicis actorals. La seva formació va tenir a veure amb l’escola de Jacques Lacoq de París. El seu teatre de text té una forta càrrega física.

Croades és una obra fronterera on els personatges passen de la vida a la mort travessant una delicada línia. Les festes de Moros i Cristians tenen el seu costat dramàtic en aquest poema sobre l’horror de la guerra i el poc valor de la vida. L’obra està interpretada per sis joves actors: Pere Aguiló, Laura Piñeiro, José Luis Oliver, Marta Nicon, Marc Tarrida i Gerard Vidal.

El títol de la tragèdia ens condueix a aquells moments en què el cristianisme va intentar conquerir la Terra Santa. Encara que sembla que la guerra és quelcom llunyà que no ens toca, la Història ens ensenya que qualsevol lloc bonic ple de civilització i cultura pot caure sota l’ombra de la barbàrie, el fanatisme polític, la violència i les bombes.

Gemecs, música i explosions formen part d’aquesta geografia de sang que és la guerra. El text és el punt fort d’aquest drama absurd on les bombes cauen com bosses de paper que rebenten. Es tracta de la bella poètica del dolor en la qual cal l’amistat i l’amor. Un al·legat contra la guerra d’ahir, d’avui i de demà. La guerra és una indústria que acompanya l’ésser humà capaç del millor i del pitjor.

Jordi Vilà ha tret els actors de la sala per situar-los a les galeries Maldà a la primera escena on dos nens juguen salvatgement amb una nina. L’obra té un punt d’absurd, Azama li dóna a l’horror tons d’ironia, un humor negre cruel que envolta assassinats, conflictes que acaben en trets, tot se solucina matant. Aquí no hi ha diàleg, ni ganes de posar-se en la pell de l’altre, aquí tot se soluciona matant l’altre. La intolerància regna en aquest món. La negra llavor de l’odi està a tot arreu, en tots els ulls dels personatges: dones, homes, vells, joves, nenes, … Escrita l’obra l’any 1988 el seu missatge té sentit avui dia perquè la tragèdia de la realitat ens porta a l’enfrontament en crims i violència sense sentit. Un nen innocent es converteix en un assassí despietat. Tots els conflictes al llarg de la Història s’originen per ideologia, per religió, per territori. En aquesta obra els morts parlen i planegen emboscades, traïcions, salten mines antipersona…

Sis actors i un director que treballen el ritme narratiu, el coflicte, els objetius dels personatges i la fluïdesa de l’acció física. Croades és una reflexió sagaç i demolidora sobre la estupidesa humana.

1. A. Aguado

Tot el que no ens vam dir

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=im9j9wyUeD0[/youtube]

 

Acabat el festival Grec el mes d’agost Barcelona és un desert teatral. En aquest desert trobem un oasi al Cercle Maldà amb un musical que ha col·locat el cartell de no hi ha entrades en moltes nits des que es va estrenar. Després de Pegados, Invisible i Per si no ens tornem a ver, Alícia Serra i Miquel Tejada signen Tot el que no ens vam dir aquest musical que ha omplert el Maldà amb una història ambientada a finals dels anys 90 i que gira sobre l’amor, l’amistat, la mort i els secrets que guarden les parelles. L’anècdota de la trama parteix d’uns amics que es reuneixen una nit per fer un treball de filosofia en el qual s’han de preguntar qüestions sobre l’ètica: Què és ser bo? o què és ser dolent? Tots saben coses dels altres, que no diuen. Entre el grup d’amics hi ha un triangle sentimental que tensiona el conflicte entre els personatges: s´estimen?, és amor?, l’amistat?, la traïció?, l’engany?, què s’atreveixen a dir-se l’un a l’altre en aquest trio? Tot està barrejat en aquest musical d’amor i de vertigen. Tot el que no ens van dir és un musical minimalista que fa molts equilibris emocionals que l’espectador segueix amb interès, hi ha molta informació en els silencis dels personatges, en el que no es diuen, més que en el que verbalitzen.

Darrere d’aquest musical hi ha la producció de Daniel Anglès que porta molt temps reivindicant les estrenes musicals d’autoria catalana amb la mateixa intensitat que les obres de text. L’espectacle busca també enganxar el teatre musical als joves, un sector en què la indústria del teatre ha de oferir obres atractives als seus interessos como ho fa la tv amb programes com OT.

L’obra musicalment té un to pop amb uns actors que són al mateix temps actors i cantants. Les veus en directe sense microfonia i acompanyats d’un piano. Aquest grup de talentosos actors està format per Carles Alarcón, Víctor Arbelo, Sònia Catot, Clara Solé i Estel Tort. Hem d’assenyalar el treball del terrassenc Carles Alarcón que va estudiar el batxillerat d’arts escèniques a l’INS Torre del Palau i ara emociona els espectadors que omplen la sala amb la seva actuació i la seva veu. Aquesta experiència de treballar en una sala petita és un desafiament per a l’actor que s’enfronta de tu a tu a l’espectador, sense les trampes i els recursos tècnics de les grans sales. La història està explicada a partir de records dels protagonistes que van encaixant com un trencaclosques que aconsegueix emocionar des de les primeres notes del piano de Miquel Tejada tant en les cançons corals com quan la cançó és per a un solista. Un piano i sis veus al servei de l’emoció i el sentiment.

Tot el que no ens van dir és un d’aquests musicals que un tornaria a veure per la seva direcció intel·ligent, amb un triangle sentimental impecable, una interpretació sòlida i uns joves actors que demanen pas en un món el dels actors molt tancat on és molt difícil entrar i aconseguir formar part dels repartiments de les grans produccions teatrals.

1. A. Aguado

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=WXheO2kjs7Y[/youtube]

Cabaret Shakespeare al Maldà

 

 

La celebració del 400 aniversari de la mort del dramaturg més universal William Shakespeare ha donat molt de si. Una d’aquestes produccions meravelloses ha estat “Shaking Shakespeare” un musical concebut per Josep Fadó, Sheila Garcia i Moisès Maicas sota la direcció de Sheila Garcia i que hem vist al teatre Maldà.

William Shakespeare és el dramaturg per excel·lència, no és fàcil explicar la devoció que diferents generacions d’actors senten per l’autor. Per interpretar el seu teatre és necessari elevar les vísceres i fer connectar el cor i la ment com fan aquests intèrprets: Bernat Cot, Josep Fadó, Paul Perera, Joan Bertrand, Jordi Forcadell, Gener Salicrú, Adrià Sevilla, Núria Cuyàs, Laura Pau, Laura Pau i Lluna Pindado. Es tracta d’un musical ple de poesia i continus canvis de vestuari. Es tracta d’un muntatge sorprenentment preciós, complex i simple alhora. El projecte va néixer d’una iniciativa del tenor Josep Fadó, que durant l’espectacle canta àries del repertori de l’òpera.

Les obres del mestre Shakespeare resulten alliçonadores per parlar-nos de l’ambició personal, la lluita pel poder que porta a la corrupció i a la guerra final, dels fracassos, de la sang, de la venjança, de l’amor, de les il·lusions i del convenciment de saber que hi ha coses de les quals l’ésser humà no arriba a comprendre els seus misteris entre el cel i la terra. No és d’estranyar que molts compositors s’hagin insperat en el gran Willy per compondre cançons, “Shaking” repassa les composicions inspirades en les obres i textos del mestre des de l’època isabelina fins als nostres dies amb el format d’un cabaret en què ajudats amb un piano els actors cantants passen del madrigal del Renaixement al musical contemporani de Broadway.

Totes les cançons tenen el fil conductor de Bernat Cot que fa de William Shakespeare i el trobem en entrar assegut al nostre costat llegint i després es transforma en un gran mestre de cerimònies juntament amb el pianista Paul Perera.

El teatre era ple i porten des de Nadal, dues vegades per setmana. El talent i l’humor del grup és percebut per l’espectador que observa els actors bulliciosos i elèctrics de tal manera que l’espectacle passa en un sospir.

William Shakespeare des de fa 400 és el més contemporani dels autors, un creador al qual encara intentem comprendre. Gelosia, disputes, desdenys, confiances, desconfiances, ràbia, desig, sospites, malentesos, malenconies, alegries tot cap en aquestes veus prodigioses amb un repertori que va des de la versió moderna de “Romeu i Julieta” “West Side Stroy” fins a la versió moderna de Hamlet al rei Lleó, res s’escapa al sentit de l’humor d’aquest grup de bufons, aquest grup de cantants i coristes d’aquest cabaret de confeti que ens alegra la nit.

 

1. A. Aguado