Festival Grec 2018
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=MqTc4EV4cFA[/youtube]
El festival estiuenc de teatre de Barceloa, Grec 2018, s’obre amb un espectacle de gran format. Aquest any els jardins del Grec van tenir passejant sota els estels a tot l’aforament de l’espai Grec, entrades exhaurides, per veure El poema de Guilgamesh rei d’Uruk, una peça teatral sota la direcció d’Oriol Broggi. Una gran epopeia sumèria plena d’imatges que el públic descobreix o imagina a través de la paraula, el moviment i la música en directe. L’èpica babilònica es desplega per les orelles de l’espectador que omple l’amfiteatre com si el temps hagués obrat un miracle i ens transporase a Mesopotàmia. Sobre la sorra s’escriu la més antiga llegenda escrita sobre tauletes d’argila, perduda durant mil·lennis. Un text escrit cap al 2.600 a.C., abans que l’Odissea i la Bíblia. La bellesa dels versos sumeris són recitats per cinc actors principals envoltats d’un cor.
El director de la versió que vam tenir la sort de veure és Oriol Broggi – una garantia de bona gestió tant projectes de petit format com en superproducció. La direcció d’Oriol Brogi, un lector minuciós dels textos i un gran bibliòfil, que centra la seva feina en la direcció d’actors. La posada en escena també és un segell d’Oriol Broggi ha agafat la terra del la Biblioteca de Catalunya i l’ha portat a l’escenari del Grec. L’equilibri entre el missatge poètic de les paraules, que emocionen l’espectador, i la posada en escena dóna peu a associacions i reflexions sobre la condició humana, amb la força de la paraula dels actors. Es tracta d’un teatre amb aires d’antiguitat grega perquè hi ha sobre l’escenari més narració que acció. L’espectador no veu el que s’explica, s’ho imagina.
El repartiment d’actors està lligat a La perla 29 des Màrcia Cistero a Ramon Vila passant per una cor i el cavall que apareix en Bodas de sangre. Al costat d’ells Marta Marco, Clara Segura, Toni Gomila, David Vert, Sergi Torrecilla, Ernest Villegas i Lluís Soler. Tots ells ens expliquen les peripècies del monarca Guilgamesh i del seu germà i Enkidu a la recerca del venerable Uta-Napixtim enmig d’aquest viatge hi ha reflexions sobre l’amor, la amistat i la mort.
Aquestes paraules de somni són un bon auguri per a un mes de juliol ple de teatre, de dansa, circ i música que ens mostra que hi ha vida més enllà de les platges, el futbol televisat i la vida grisa i monòtona de la rutina diària. El Festival Grec aporta a la cultura catalana un aire fresc com una tempesta cultural que alimenta les nostres ànimes turmentades per la política i els conflictes socials. La força de la vida cultural de la Xina, Corea, Iran, Japó, Vietnam, Filipines, Nord de Sumatra, papua, Índia, el Pakistan i el Nepal, entre d’altres ompliran tots els espais teatrals de Barcelona, que no és poca cosa a les nits d’ estiu.
- A. Aguado
EL Grec 2017 tanca el teló
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bGk9znBG0iA[/youtube]
El Grec Festival 2017 tanca el teló amb alguns espectacles amb les entrades esgotades com ara Troianes d’Eurípides en la visió de Carme Portaceli, una història explicada pels vençuts, les dones que per la directora són les grans explotades, dones com a botí de guerra que es reparteixen els guanyadors. Després de l’èxit al Festival de Mèrida ha passat per Barcelona aquesta revisitada obra del clàssic d’Eurípides. Un altre dels espectacle que any rere any col·loca el cartell de no hi ha entrades és Nit de musicals, cada vegada són més els aficionats al teatre musical i no cal agafar l’avió per veure un bon musical a Londres o Nova York, afortunadament des de fa uns anys hi ha una sèrie d’escoles teatrals a Barcelona que mimen el gènere del teatre musical.
James Thierriée va ser un altre dels artistes que va voler veure tothom i molts es van quedar a les portes per veure el seu La grenouille avait raison, un espectacle que segueix en la línia dels seus anteriors i que vam tenir oportunitat de veure al TNT a Terrassa.
La companyia Dei Furbi va presentar el seu últim espectacle musical Oklahoma, res a veure amb la pel·lícula o el musical del mateix títol, aquí no hi cowboys, el que trobem és el talent de Gemma Beltran que ha sabut unir coses tan diverses i disperses com Kafka, Lewis Carrol i Luigi Pirandello en una reflexió sobre l’ofici teatral, tres personatges buscant la seva diana, buscant el seu procés.
Una altra de les perles d’aquest collaret que és el Grec Festival 2017 és sigui meravellosa coproducció entre Canada i Catalunya que és Les veritables aventures de Don Quijotte de la Manxa de Philippe Soldevila amb una Víctor Álvaro en un dels seus millors treballs des que està al capdavant del Almeria teatre. Titelles, personatges de carn i ossos, vídeo projeccions i moltes dosis d’imaginació per a un espectacle que encara té alguns dies de recorregut a la sala en aquest mes d’agost.
En aquest recorregut de tancament del Festival Grec cal destacar el treball de Maria Molins i Bàrbara Granados amb el seu teatre musical Cabareta a la sala Muntaner. Un espectacle que reivindica el cabaret de tota la vida, l’alegria de viure i la ironia sobre els dies grisos. Les copes de Cabaretas, la melancolia, el desig, el plaer d’estimar i el talent de quatre músics. Es tracta d’un rigorós i exigent obstinació a buscar l’atenció de l’espectador perquè l’espectacle passi volant entre humor i críticia. Els quatre artistes s’entesten a narrar l’altra versió de la realitat oficial, retornant als espectadors la dignitat dels vençuts, però també l’alegria de viure i la lucidesa, mitjançant una narració brillant de maria Molins que ens atrapa i les virtuts musicals de Bàrbara Granados, les dues construeixen una espectacle compromès amb el nostre temps, un compromís amb el teatre. L’espectacle fa memòria del passat cabareter de Barcelona, la direcció i l’escenografia Joan Maria Segura ens situa al costat poètic i el treball de Dick The i Miquel Malirach completen un espectacle ple de talent. El colofó el va posar Jordi Savall al Teatre Grec.
- A. Aguado
Festival Grec 2017
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hsFonBWLDlc[/youtube]
Terrassa està de Festa Major. Els teatres públics de la ciutat: el Principal i l’Alegria tancats per vacances. No hi ha programació als teatres al mes de juliol. Barcelona al contrari que Terrassa no tanca els teatres, obre tots els seus espais teatrals al públic, organitzant, any rere any, un gran festival d´estiu: El Grec.
Dues polítiques culturals molt diferents, que hauria d’obrir un debat que respongui a preguntes com: Per què no té un espai el teatre i la dansa a la programació de la Festa Major de la ciutat? És possible trobar models de creixement econòmic basats en models culturals com els festivals de Avinyó a França o el Grec a Barcelona? Més enllà del repte promocional d’una ciutat, el festival Grec del Barcelona és una escola d’aprenentatge de la qual aprenem cada estiu.
El dia de la inauguració del Grec 2017 tots hi eren encapçalats per Ada Colau, Jaume Colboni, Enric Millo i els habituals del món de les arts escèniques. Es va estrenar el nou director del festival, Cesc Casadesús. A l’escenari la Dresden Frankfurt Dance Company dirigida per Jacopo Godani, coreògraf i director, que va oferir un espectacle perfecte en la seva execució amb unes peces de música clàssica magistralment interpretades, que entusiasmà a tots els espectadors que omplien de gom a gom tot el teatre. L’endemà una de les millors obres del territori de la dansa ens esperava al Mercat de les Flors The great tamer (El gran domador) del grec Dimitris Papaioannou un espectacle brutal. Negre, irònic, humorístic, sarcàstic i sobretot fresc i poètic. Aquests han estat els dos punts de partida d’un Grec 2017 que s’intueix emocionant en el territori de la dansa.
Teatralment el Grec 2017 té en cartell una obra homenatge als 25 anys de trajectòria de les T de Teatre (E.V.A.) sota la direcció de Julio Manrique al teatre Romea. Els anys no passen en va i paguen el seu peatge de les cinc amigues que es van llicenciar a l’Institut de Teatre amb energia i il·lusió, quatre d’elles continuen treballant juntes, la Miriam Iscla es va desvincular del grup fa gairebé una dècada. E.V.A. és precisament un exercici de record, tots quan hem arribat als cinquanta ens hem trobat amb algun company de l’institut i hem posat en marxa la màquina de la malenconia. No podia ser d’altra manera, l’obra ens fa riure i també té un punt de tristesa.
La segona aposta del Grec 2017 és Bodas de sangre de Federico García Lorca dirigida per Oriol Broggi i que té a Clara Segura com a noia per a tot, tant pot fer de mare com de núvia. Un espectacle que com tots els de Broggi sorprèn pel seu talent a l’hora de dirigir actors i a l’hora de transformar un espai tan hostil per a l’escenografia com la Biblioteca de Catalunya que com un mag del barret de copa Oriol Broggi transforma en un espai sorprenent i adequat a l’obra que es representa, ens va agradar especialment la part musical de Bodas de Sangre.
Hi ha espectacles, com sempre, que anticipen la temporada que ve com Nit de Reis de la jove companyia del Teatre Lliure i d’altres que ja porten temps en cartell com El preu al teatre Goya amb Pere Arquillué i Ramon Madaula. Molta oferta per unes nits d’estiu que són un somni.
- A. Aguado