Drones i intel·ligència artificial al servei de la dansa
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=pu05dDGGdrk[/youtube]
Tot allò que és contemporani, futurista, modern, creatiu, ho podem associar a les tecnologies i tot allò que és sorprenent davant del que és passat, vell i previsible, com una pantalla ja passada, habitual o ja vist és una cosa que no ens atrau, per contra quan el producte artístic planteja la ruptura, el resultat sol ser com a mínim interessant. Un dels artistes que està revolucionant la posada en escena de la dansa contemporània és el japonès Daito Manabe, l’home que fa ballar els robots, qui es va encarregar de la cerimònia de lliurament de bandera al Japó als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro el 2016 i forma part de la direcció del grup d’electropop Perfum. A més forma part del grup Elevanplay dirigit per Mikiko, directora general d’escena i coreògrafa dels Jocs Olímpics de Rio i un dels 8 membres de l’equip de Planifiació de les cerimònies dels Jocs de Tòquio 2020. Daito Manabe és capaç de convertir les sabatilles d’esport en mescladors d’àudio, traduir a música els senyals elèctrics del cos humà i crear espectacles visuals que proposen noves tendències artístiques.
El creador Daito Manabe va pel món amb el seu espectacle universal amb actuacions a Mont-real Canada, Sant Francisco, Tòquio, teatres del Canal Madrid i l’Auditori de Cornellà, on vam tenir l’oportunitat de veure’l en directe.
L’espectacle va estar organitzat per l’ambaixada del Japó amb motiu del 150 aniversari de l’establiment de relacions diplomàtiques entre els dos països, tenim relacions amb els japonesos des de 1868. Per clausurar l’aniversari es va programar aquest espectacle contemporani a càrrec de Rhizomatks Research x ELEVENPLAY. Tècnicament demolidors el programador Daito Manabe Rhizomatiks, Motoi Ishibashi (enginyer i artista), la coreògrafa Mikiko’s Elevanplay (disenyadora d’escenari i coreògrafa), en col·laboració amb Kyle McDonald (artista i programador), un equip de deu creadors i cinc ballarines. Tot aquest grup al servei d’una espectacle de dansa joiosament inhumana. A mig camí entre les preguntes de la ciència i la subtilesa dels artistes.
La presència física de cinc ballarines que interaccionen amb figures virtuals en temps real que fan que les figures generades per ordinador estiguin sincronitzades amb els moviments de les ballarines en tot moment. A més es generen ballarines virtuals que apareixen en una pantalla.
Podríem definir la vida com a moviment. Discrete figures és un espectacle ple de vida, la combinació de tecnologia i dansa dóna un resultat sorprenent que atrapa l’espectador des del primer moment. Un espectacle intens, ple d’imatges visuals oníriques que desafien la raó humana i ens endinsa en el món futur, en les arts escèniques que vindran.
Els protagonistes són els grans projectors, panells envoltats de leds, càmeres de vídeo, focus, projectors de llum, una càmera en directe i tot el saber de la realitat virtual. No es tracta de demostrar que tenim grans equips tècnics, sinó de posar-los al servei de la creativitat i les noves tendències, noves realitats.
- A. Aguado