Felipe Cabezas
Ens vam conèixer a la Sala Fènix, un espai transversal d’art, teatre i música al cor del barri del Raval de Barcelona. Vaig saber que havia nascut a Xile l’any 1979 i que viu a Barcelona des del 2002. És un actor especialitzat en Comèdia de l’Art. La seva obstinació és doble: d’una banda treure endavant la programació d’una sala les senyes d’identitat de la qual són el treball amb màscares i per una altra reafirmar la seva trajectòria personal en la investigació del monòleg teatral i la màscara. El seu últim treball porta per títol “Houdini o l’art de la fugida”.
Ha utilitzat la màscara i la paraula per construir un món propi al qual porta dedicant tota la vida professional. Es tracta d’ oferir a l´espectador la seva manera d’entendre la realitat, des de la ficció. Aquí hi ha el treball dels creadors de la indústria cultural, es tracta de mostrar una visió, la seva, de la realitat a través del seu treball escènic.
De Felipe Cabezas he vist “L’última nit del Capitano”, l´anàlisi d´una de les figures de la commedia dell’arte més conegudes obsesionat amb la fama, la glòria, la covardia i la fugacitat de totes les coses. L´espectacle ens parlava del sentit de l’existència a través d’un fantasma que torna cada vegada que l’actor li dóna vida. Una obra en blanc i negre amb una visió existencialista de la peripècia humana d’un personatge que ha arribat al final de la seva vida Francesco Andreini, lligat a la comèdia de l’art en el segle XVII. Després va venir “Inferno” una peça en què reconstrueix la vida de Tristano Martinelli, creador del personatge de l’Arlequí al segle XVI.
Aquesta temporada ha deixat a un costat el bressol de la Commedia dell’Arte segles XVI i XVII per centrar-se en la figura de Harry Houdini (1874-1926), un cèlebre escapista que apostava pel més difícil encara. Cadenats, camises de força, urnes hermètiques, submergir-se en aigua, … no hi havia límts per a ell de manera que va aconseguir fama mundial. Felipe Cabezas ensenya no la cara del personatge, sinó la creu, els fantasmes interiors que el van acompanyar sempre.
Felipe Cabezas en aquests tres espectacles que hem vist es transforma en altres personatges reals de la història de les arts escèniques i tots ells tenen en comú el fil de la mort. Vida i mort sota la màscara del teatre en forma de comèdia de l’art o mim amb records a Chaplin. Un gran treball de documentació i elaboració d’espectacles que busquen un recorregut al llarg d’una vida, són petites biografies artístiques posades al descobert a través del monòleg, de l’acte solitari de l’actor que durant una hora s’enfronta a un salt temporal, passant d’ una època a una altra. Felipe Cabezas crea el seu propi mètode d’investigació, dotant-se dels instruments adequats per aconseguir canviar la perspectiva, trencar amb la visió dels personatges objecte de la seva dramatúrgia. L’espectador arriba a conèixer a aquests personatges gràcies a espectacles iconoclastes que sedueixen l’espectador apropant a personatges que conformen el nostre imaginari cultural. Mai hem estat tan a prop d’aquests personatges com en aquestes indagacions.
- A. Aguado