Terrassa i l’òpera, Aïda
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=KzKfCmqgADw[/youtube]
Els amics de l’òpera i la sarsuela de Terrassa encapçalats per Manuel García ens presenten després de Carmen i La Traviata a Aïda . En aquesta ocasió com en les anteriors la direcció escènica correspon a la Montse Miralles i la musical a Joan Manau. L’objectiu de tot aquest moviment operístic a Terrassa és que la ciutat compti amb una temporada estable d’òpera i sarsuela, estem encara lluny de l’objectiu, les dificultats de tota mena es troben en el camí ple de pals a les rodes, però amb voluntat i determinació poc a poc es van aconseguint resultats que consoliden un producte que demana la ciutat.
La cultura ha de ser un producte marca de la ciutat i per tant els primers que han de posar l’obstinació en aquest objectiu són les persones que al voltant del món cultural opinen i impulsen els projectes. Per la nostra part compta amb tot el nostre alè i aplaudiment.
Si hi ha una imatge d’Aïda és la marxa triomfal, molt més que una desfilada d’egipcis i elefants al so de Glòria all’Egitto. L’òpera tanca una gran història d’amor. Aïda, és filla del rei d’Etiòpia, però viu com una esclava dels egipcis. Estima i és estimada per Rademés, un guerrer egipci. Amneris, filla del faraó també estima Radamès i Aïda és la seva serventa. El punt de partida com sempre és fort i les passions corren per l’escenari amb moments musicals sorprenents. Terrassa té la sort de tenir a l’escenari del teatre Principal l’òpera més famosa de Verdi, el geni italià de l’òpera. Es tracta d’un espectacle que uneix a la bellesa de la música i el cant, la passió per l’egiptologia. Una òpera de tema egipci. El llibret és una reelaboració d’Antonio Ghislanzoni. Si l’escenògraf es fica en el món naturalista la terra dels faraons s’alça majestuosa a l’escenari. El repartiment compta amb figures de qualitat contrastada com Michel Francis Cook, Assumpta Cumí, Ezequiel Casamada, Ignacio Guzmán, Alberto Caces, Joan Carles Esteve, Josep Pieres, Itziar Espinar, Sebastià Serra. L’Orquestra Simfònica Terrassa 48, Banda de Terrassa, cor AOIST, coral Nova Ègara, Coral de Matadepera, Ballet de Matadepera, Escola de Circ de Terrassa, i com a figurants de la marxa triomfal alumnes del batxillerat d’arts escèniques de l’IES Viladecavalls i de la Torre del Palau. Tot sota la sempre vigilant mirada de Manuel García. L’estrena serà el divendres, 9 a les 21h al Teatre Principal de Terrassa i una segona funció el diumenge, 11 a les 18h. Afortunadament totes les entrades estan venudes, demostrant que la ciutat demanda aquest tipus d’oferta cultural.
Amb aquest treball operístic Terrassa es col·loca com a capital en l’àrea de Cultura, sumant el cinema, el teatre i l’òpera, projectant al món una imatge de ciutat dinàmica en la qual les inicitiaves ciutadanes tenen un pes fonamental. Tots aquest moviment operístic ha vingut des de baix com a exemple de varietat, diversitat i pluralitat cultural d’una ciutat que està molt viva, malgrat els que la volen fossilitzar-la i congelar-la.
- A. Aguado
Un cap de setmana històric
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=4u7WodGnAPQ[/youtube]
Aquest ha estat un cap de setmana històric per al Teatre Principal, per primera vegada en la seva història es programa òpera professional. La Traviata de Verdi gràcies a l’esforç dels amics de l’òpera i la sarsuela de Terrassa. Dimecres un grup de cinquanta estudiants d’arts escèniques de l’INS Torre del Palau acompanyats de professors de música i teatre i un grup d’alumnes de l’INS de Viladecavalls van poder assistir a la prèvia de les dues funcions que van tenir lloc el 6 i el 8 d’octubre . La música que va a càrrec de l’Orquestra Simfònica Terrassa 48 per si sola va fascinar els adolescents. Que l’òpera és un producte car per a la butxaca d’un adolescent de batxillerat d’arts escèniques a platea no hi ha dubte, amb la que està caient sobre l’economia familiar, per això és d’aplaudir la iniciativa de l’Associació d’Amics de l’Òpera i la Sarsuela de Terrassa.
Divendres i diumenge van tenir lloc les representacions amb gran suport de públic. Els espectadors de Terrassa volen òpera. El Teatre Principal es mereix una programació d’òpera.
La soprano Itziar Espinar Ortega en el paper protagonista de la dona caiguda s’ha preparat a fons per al treball que suposa La Traviata. L’òpera tràgica sobre uns personatges situats en un present històric. L’adaptació que es va veure se situa als anys 20 del segle passat. Una idea tan audaç com el fet que Manolo García es llanci amb totes les seves energies a lluitar contra vent i marea per portar l’òpera a Terrassa. Si Itziar Espinar Ortega està brillant en el paper de Violetta -la llei violada- hem de destacar el paper de Germont -la llei restaurada- interpretat per Alberto Cazes i el del Alfredo -la passió i l’amor- encarnat per Facundo Muñoz. Tres cantants que amb el cor i l’orquestra formen l’arquitectura d’una obra que ha aconseguit el miracle de tenir una òpera al Teatre Principal de Terrassa. La iniciativa particular d’un romàntic es converteix en una festa col·lectiva. Un espectacle commovedor i minuciós. Poques vegades va aconseguir Verdi una inspiració melòdica com va aconseguir en aquesta òpera, una de les més fascinants i populars del segle XIX. La protagonista mor de falta d’amor, la mort de Violeta del que està parlant és d’un amor més enllà de les convencions socials.
La increïble força d’aquesta obra ve de la seva forma, base melòdica i la seva trama. El tema de la dona caiguda, de la mort i el sacrifici per amor és una indagació sociològica, estudi de la psicologia femenina, al·legat del valor de les dones intel·ligents, pamflet contra la hipocresia social i en favor dels sentiments veritables. Rerefons la vida del propi Verdi o de la novel·la d’Alexandre Dumas. El poder de l’amor com a forma de trobar el sentit de l’existència.
El repte ha estat assolit i va ser un èxit sota la batuta de Joan Manau, la feina ben feta durant sis anys ha donat els seus fruits, ara s’obre un futur de consolidació d’un dels reptes més importants per a la ciutat: consolidar dins de la programació del Teatre Principal l’òpera.
- A. Aguado
Peter Handke al Teatre Lliure
“L’hora en què res no sabíem Els uns dels Altres” de Peter Handke (Àustria, 1942) la vam poder veure l’any passat a Terrassa per a l’estrena del Teatre Principal, una obra de teatre sense paraules, a la frontera de la dansa contemporània o al teatre de gest. Ara el dramaturg austríac torna als escenaris catalans de la mà de Lluís Pasqual al Teatre Lliure amb “Quitt” una peça estrenada el 1974 que a la llum de la profunda crisi que pateix Europa cobra ple sentit. L’obra interpretada per Jordi Bosch, Jordi Boixaderas, Eduard Fernández i Marta Marco requereix d’un espectador predisposat a la reflexió sobre les forces de mouen al món.
Durant les dues hores llargues de la funció l’espectador viu les peripècies d’un empresari que vol monopolitzar el món i acabar amb la competència, portant a la competència al col · lapse. La gràcia de l’obra és que han passat trenta anys des que es va escriure, i els diaris estan plens d’aquestes lleis del mercat per les quals uns pocs es governen. “Quitt” es converteix en un gran recinte sagrat de dedicat principalment al déu del col · lapse econòmic, d’aquesta manera aquesta obra s’ha convertit en una mena de Oracle de Delfos que ha predit el futur econòmic d’Europa.
El drama no és només social, sinó existencial, el mateix protagonista necessita créixer i créixer davant d’un mirall i quan això no es produeix li arriba el cansament i l’autodestrucció.
En primer lloc, hi ha massa productes, el mercat s’ha tornat incontrolable. Qui produeix massa? ¿Un del grup d’empresaris que dominen el món? El mercat s’ha tornat indominable. En segon lloc: ja no hi ha massa productes, sinó massa unitats de menys productes. Els magatzems frigorífics desborden de mantega. ¿La nostra oferta és massa gran? No, la demanda és massa petita i aquest és la troballa que ens ha de fer viure. En tercer lloc: la demanda és massa petita perquè els preus són massa alts? Sens dubte. “I els preus són massa alts perquè els salaris són excessivament elevats. Per tant, haurem de pagar salaris més baixos “. En aquestes divagacions intel·lectuals es perden els personatges de “Quitt”, l’obra planteja un joc sobre la maldat per treure profit sobre el mateix mal. En aquest cas el diable vesteix la pell del llop de l’empresari sense entranyes.
Amb la tècnica d’un gran poema èpic, l’obra de teatre tira per terra el que un espera d’una peça teatral per esdevenir unes pinzellades sobre la crueltat humana i la condició de l’home capitalista. A força d’especulació econòmica, com si es tractés de la història d’algú amb una set de riquesa sense límits, el dramaturg austríac ens convida a un malson que ocupa cada dia la portada dels diaris europeus.
J. A. Aguado