SalaFlyhard de Jordi Casanovas
La SalaFlyHard és molt petita, es tracta del local d’assaig del dramaturg Jordi Casanovas convertida en teatre, una sala alternativa on el dramaturg català i la seva companyia posa en escena les seves produccions. De dijous a dilluns a les nou del vespre. En total quaranta espectadors per funció. Un espai on combina el verd i el vermell, l’esperança i la sang. El preu de l’entrada és a gust del consumidor, cinc o deu euros, segons la butxaca de cadascú. El servei està empaperat amb les crítiques que ha anat rebent durant aquests anys de creació el dramaturg. La sala amb uns mitjans tècnics rudimentaris serveix perfectament per amb treball i tenacitat presentar els nous projectes que ens sorprenen agradablement amb una dramatúrgia moderna del nostre temps i una ferocitat intel·lectual i un humor assassins.
El teatre és un art comunicatiu. Quan un entra al teatre, ha d’estar amb l’ànim disposat a descobrir d’una vegada què és el que passa en aquest món. Aquesta obra ens mostra una batalla desesperada per la pròpia identitat i les lleis del mercat, tot i que tots tenim un preu, el dramaturg sembla dir-nos que encara queden valors en peus com la dignitat en “Nits de ràdio dos punts zero”. Una comèdia divertida sobre certa premsa que es dedica a mostrar les seves misèries morals en públic sense cap vergonya. Quadre conductors d’un programa de ràdio – “Ho busca però no ho Trobo” – Candela, Llorenç, Pedrio i Anna davant l’oient i enfront d’ells mateixos. Clara Cols és Candela la directora del programa, Pablo Lammers és Llorenç, Sergio Matamala és Pere i Alícia Portes és la becària. El programa té uns oients molt especials, les veus posen: Jordi Armengou, Sergi Belbel, Sergi Bittan, Roser Blanch, Mònica Bofill, Jordi Casanovas, Marina Fita, Oriol Genís, Carles Lammers, Wanda Lammers, Gim Segarra, Graciela Soñez i Annabel Totusaus.
La finalitat que persegueix aquesta obra és delectar-nos i al mateix temps reflexionar sobre el que està passant en cadenes com Telecinco amb programes com “Sálvame”, on les misèries dels periodistes es converteixen en els temes que apassionen els espectadors. D’altra banda la comèdia ret un homenatge a programes de Rac1 com “Tot és possible” un programa de servei on cap pregunta es queda sense resposta. Però més enllà de les qüestions pràctiques el programa de ràdio de la comèdia s’endinsa en qüestions espirituals com els llibres d’autoajuda de Jorge Bucay. El resultat és una obra càustica en què mostra com moltes vegades els propis sentiments dels professionals del periodisme són tractats amb irrisió, i mostrat com un mitjà per aconseguir certs fins. El poder Jordi Casanovas consisteix a reunir tots aquests variants i plantejar a l’espectador el problema amb moltes dosis d’humor.
J. A. Aguado