Esteve Soler a la contra
Esteve Soler (L’hospitalet, 1976) és un d’aquests dramaturgs que es planegen llançar un missatge en les seves obres i al mateix temps divertir via l’insòlit com Pere Calders, Juliol Cortázar o David Mamet. El seu és furgar en la realitat els costats més inversemblants per nedar com el salmó contra corrent. Els seus textos reflecteixen un humor amarg, retrats inversemblants de la vida contemporània, pretextos per anar en contra de tot o gairebé tot amb un somriure als llavis: contra el progrés, contra l’amor, contra la democràcia.
Dins el marc del Grec 2011 la sala Beckett de Barcelona programa “Contra la democràcia” una reflexió al fil del moviment 15-M, el dramaturg reflexiona sobre la corrupció d’una classe política instigadora de guerres, corrupció, impunitat dels banquers i saqueig a la classe mitjana, el vell fantasma del desencant cavalca per mitja Europa i el teatre es mostra com una arma de denúncia. Els actors – Dani Arrebola, Pep Jové, Josep Julien i Laia Martí – donen vida a polítics, empresaris i altres personatges actuals recognoscibles, alguns d’ells històrics, com el rei Leopold II, es present en el muntatge per qüestionar si les atrocitats que es van fer al colonialisme no segueixen presents també avui en dia d’una forma o una altra.
L’obra parteix de la idea de la democràcia com a farsa, que produeix en tot el món horrors. Una democràcia que, en mans de financers avariciosos i polítics estancats ens ha convertit en monstres sense capacitat de control de nosaltres mateixos i del nostre futur. Sabut és de tothom que la democràcia és el sistema polític menys dolent de tots els que existeixen, n’hauríem d’ inventar un de nou per donar cabuda a totes aquestes reflexions sobre la realitat política i social en què vivim a causa d’aquesta crisi econòmica que no sembla que tingui llum al final del túnel.
“Contra el progrés” va ser seleccionada l’any 2008 entre 646 textos d’autors de tot Europa per participar en el Theatertreffen, el principal festival de teatre alemany, celebrat a Berlín, i des de llavors no ha parat de representar-se, pel mateix camí va ” Contra la democràcia “. Una sèrie d’històries independents on es barregen els mateixos ingredients humor i horror, mort i comèdia, moments tan estranys com pròxims. “Contra la democràcia” és com un mirall de fira que deforma la realitat a la manera de Ramón María del Valle-Inclán, hi ha molt d’esperpent. Esteve Soler mira els seus personatges des de dalt com un demiürg que mou els seus titelles. Amb aquesta peça tanca una trilogia en què es repeteixen les manera de dir i l’objectiu: ensenyar i delectar al mateix temps.
J. A. Aguado