Porgy and Bess
L’ésser humà busca un final feliç per a les seves petites històries domèstiques i l’òpera com a reflex de la realitat en la qual s’inspira per explicar un fragment de vida també planteja històries d’amors desgraciats; encara que semblin amors impossibles d’aquells que Déu no admet perquè té gelosia com va dir el poeta, en aquest cas els amors d’un home invàlid i una dona drogoaddicta.
El Gran Teatre del Liceu programa aquest mes aquesta òpera que ens submergeix de forma hipnòtica en el món de la marginalitat dels negres a través de la música de George Gershwin.
L’espectacle operístic compta amb l’orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu, el cor de la Cape Town Opera, la direcció musical de Tim Murray, la direcció d’escena de Christine Crouse, l’escenografia i el vestuari de Michael Mitchell, la il·luminació de Kobus Rossouw, la coreografia de Sibonakaliso Ndaba i en el paper de l’invàlid Porgy Xolela Sixaba i en el de Bess Nonhlanhia Yende. Si alguna cosa destaca d’aquesta òpera comparada amb la resta de les que s’han programat aquest any al Gran Teatre del Liceu és el treball coreogràfic de Sibonakaliso Ndaba en l’estil i en la seva habilitat per construir una polifonia de moviments, l’òpera tan donada a estatisme, es transforma en una sala de ball, els personatges despleguen de forma magistral a l’escenari moviments, on l’espectador percep l’esperit de la música de George Gershwin, el compositor nord-americà fusiona l’òpera clàssica, el teatre musical, el jazz i el gospel.
En escena uns personatges commovedors: una mare que canta una cançó de bressol al seu nadó-summertime-, un grup d’homes que surten a pescar en altar mar i no tornen, jugadors de carrer, xulos, macarres, petits venedors, la policia repressora, .. . tots ells intenten fer front a la vida, ja sigui com a éssers tràgics que accepten el seu destí o lluitant per obrir-se camí en una comunitat pobra, però solidària, sempre disposada a contribuir per pagar un enterrament, éssers amb una filosofia de l’existència, perquè la felicitat no la dóna els diners, sinó com un posa els seus peus a terra, diu Porgy que no té res entre les mans i ho té tot, d’aquesta paradoxa de l’existència que resumeix també la cançó: “i Got Plenty O ‘Nuttin “.
L’amor i l’esperança són els motors d’aquesta òpera que teixeix la trama d’una comèdia himana en què de vegades tenim el cor en un puny i altres ens deixem anar pel moviment dels peus dels ballarins, com la vida mateixa.
En aquests temps en què ens ha tocat viure, d’ajuts a la pobresa infantil, l’atur en taxes que no permeten viure, els sous per terra, etc. Obres com Porgy & Bess tenen un efecte quirúrgic que oscil·la entre el dramàtic de l’existència i la ferocitat dels sentiments humans i l’amor; un cau en el compte que ningú et pot obligar a renunciar als teus somnis i a la felicitat.
J. A. Aguado