Monthly Archives: febrer 2008

L’autèntic inventor de la bombeta

sawn.jpgA la classe de Tecnologia estaven parlant d’electricitat. Al llibre posava que un tal Edison va inventar la bombeta incandescent.

– Això no és del tot cert – va dir el professor-. Fa poc van descobrir que havia estat una altra persona, però ara no recordo el nom. Us ho buscaré i el proper dia us ho explico.
– Ja! – va dir l’Alba-. El mateix ens vas dir quan havies de buscar quin tipus de fusta usaven per fer el salmó fumat i no ho vas fer.

La classe va seguir més o menys bé fins que va sonar el timbre. L’Albert va obsequiar al professor amb uns dels seus ja famosos acudits dolents. El primer que va fer el mestre va ser anar corrents a la sala de professors en busca d’un ordinador. Desprès de navegar per Internet i de contrastar diverses dades, finalment ho va descobrir. Efectivament, no va ser Edison qui va inventar la bombeta incandescent, va ser…

… el químic britànic Joseph Wilson Swan, malgrat que tots els llibres li atribueixen a Thomas Alva Edison. La bombeta de Swan tenia el problema que no acabava de funcionar perquè entrava aire dintre i el filament es cremava. Edison va agafar l’invent de Swan, que no estava patentat, i va tenir la paciència de fer moltes proves fins que se’n va sortir. Llavors la va patentar, atribuint-se l’invent.

Edison va provar durant 800 dies seguits 6.000 filaments diferents de tot tipus: vegetals, animals, minerals, fins i tot va usar un pel de la barba d’un dels seus ajudants. Però tots els filaments acabaven cremant-se. Finalment el va trobar: va posar un filament de carbó dintre una ampolla on no hi havia aire i va aconseguir que fes llum sense que es cremés. El 21 d’octubre de 1879 va realitzar la primera demostració pública de la bombeta incandescent davant 3.000 persones. La primera làmpada va durar 48 hores. L’any 1882 Edison va inaugurar a la ciutat de Nova York la primera il·luminació pública. Va ser a Wall Street, a Manhattan.

La bombeta incandescent actual està feta d’un filament d’un material anomenat tungstè i està dintre un recipient de vidre amb gas argó, que evita que el filament es cremi i fa que duri més temps sense que es trenqui.

Actualment, la historia d’Edison està pendent de revisió. Se’l considera un dels inventors més grans de segle XX, amb milers d’invents, però se l’acusa d’apropiar-se’n molts de manera indeguda. Es diu que els copiava d’inventors europeus a través d’espies que ell enviava, o amb amenaces als legítims inventors.

L’autèntic inventor de la bombeta

sawn.jpgA la classe de Tecnologia estaven parlant d’electricitat. Al llibre posava que un tal Edison va inventar la bombeta incandescent.

– Això no és del tot cert – va dir el professor-. Fa poc van descobrir que havia estat una altra persona, però ara no recordo el nom. Us ho buscaré i el proper dia us ho explico.
– Ja! – va dir l’Alba-. El mateix ens vas dir quan havies de buscar quin tipus de fusta usaven per fer el salmó fumat i no ho vas fer.

La classe va seguir més o menys bé fins que va sonar el timbre. L’Albert va obsequiar al professor amb uns dels seus ja famosos acudits dolents. El primer que va fer el mestre va ser anar corrents a la sala de professors en busca d’un ordinador. Desprès de navegar per Internet i de contrastar diverses dades, finalment ho va descobrir. Efectivament, no va ser Edison qui va inventar la bombeta incandescent, va ser… Continue reading

Polietilentereftarat

pet.jpgUn home entra a una farmàcia i li diu al dependent:

–         Posi’m una capsa d’àcid acetilsalicílic.
–         Voldrà dir una capsa d’aspirines.
–         Això, d’aspirines. És que no me’n recordo mai del nom…

Els noms científics de les medecines soles ser molt llargs, pel que és habitual que se’ls hi posi noms més fàcils de recordar o es busquen abreviatures. Amb els plàstics passa exactament el mateix.

Els plàstics venen a ser com un collar de perles: estan fets unint moltes molècules iguals en forma de cadena, com si fora un collar. Depenent del tipus de molècula que s’ajunta, tenim un tipus de plàstic. Així, per exemple, si unim moltes molècules d’un compost que es diu etilè, s’obté polietilè, abreviat és PE, que és el plàstic que s’usa per fer bosses. O si s’ajunten molts estirens, s’obté poliestirè, abreviat és PS, que és l’envàs que s’usa per als iogurts. És per això que la majoria de plàstic comencem per la paraula poli, que ve a ser molts, o sigui moltes molècules juntes d’un compost químic.

Un dels plàstics on més s’agraeix l’abreviatura és el que s’utilitza per fer les ampolles d’aigua: el polietilentereftarat, el PET. Aquest plàstic en va substituir a un altre, al PVC (policlorur de vinil) per fer aquestes ampolles. El motiu va ser per què al cremar el PVC s’emeten un substàncies tòxiques anomenades dioxines. El PET és molt més net i serveixen bé com a recipient d’aigua.

A simple vista és impossible distingir que quin tipus de plàstic està fet un material, pel que normalment solen portar una identificació per saber de què està fet. Es posa un número o l’abreviatura dintre d’un triangle, que significa que es pot reciclar. Depenent del tipus de plàstic, hi haurà un 1 o PET, un 2 o HDPE, un 3 o PVC, i així fins a set, que són els més habituals. La següent taula té aquesta relació.

simbilsplastics.jpg

 

El següent video mostra com es fabriquen les ampolles de plàstic.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/51VRiGblY9U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Polietilentereftarat

pet.jpgUn home entra a una farmàcia i li diu al dependent:

–         Posi’m una capsa d’àcid acetilsalicílic.
–         Voldrà dir una capsa d’aspirines.
–         Això, d’aspirines. És que no me’n recordo mai del nom…

Els noms científics de les medecines soles ser molt llargs, pel que és habitual que se’ls hi posi noms més fàcils de recordar o es busquen abreviatures. Amb els plàstics passa exactament el mateix. Continue reading

Els canaris del grisú

canario.pngLa mina estava molt fosca, i Bart es va quedar atrapat dintre un pou. Quan es van assaventar, tot el poble es va posar a cavar un altre pou al costat per poder treure’l sa i estalvi. De sobte, el canari que havien baixat es va morir. Tots van pujar corrents esporuguits a la superfície.

– El canari ha mort de vell.- va dir el doctor.
– Tot-hom al pou!!- va dir WIlly.-a seguir cavant!! 

Aquesta història va passar a un capítol de la sèrie els Simpsons: volent fer una broma, Bart es queda atrapat dintre un pou i no pot sortir. Però, què feia un canari dintre un pou?

El carbó mineral és un fòssil format per restes de plantes vegetals que van quedar enterrades dintre el que era un llac. Això va passar al període anomenat Carbonífer, d’aquí el nom de carbó. Altes pressions i temperatures i l’absència d’oxigen van crear el mineral. Depenent de l’altura a la que es troben, reben diferents noms: torba, lignit, hulla, antracita. Però també es va formar un gas format per metà i altres gasos que va quedar atrapat formant bosses entre les vetes de carbó. Aquest gas s’anomena grisú, i és el gran mal de cap dels miners. És altament inflamable, i quan queda alliberat, pot explotar amb una petita flama.

Els miners usaven làmpades de gas per poder il·luminar-se, pel que amb contacte amb el grisú explotava, produint morts i despreniments. El problema era que no podien saber quan sortia el gas mentre estaven picant, ja que el gas no fa cap tipus d’olor. Tenien un problema, i gros.

Les morts per grisú cada cop eren més comuns, i se’ls va ocórrer utilitzar canaris com a detectors de grisú. Els canaris són molt més sensibles que l’esser humà al gas, i amb una petita quantitat morien. Així que baixaven un canari amb ells i el posaven prop la zona on extreien carbó. Si el canari es moria, senyal que havien perforat una bossa de grisú i havien d’apagar les làmpades. Però a pesar dels canaris la gent seguia morint. El gas sortia de vegades amb tanta força que no eren a temps d’apartar-se per no a que no explotés.

La solució els va venir d’un inventor anglès l’any 1814. Un dia, els miners d’un poble escocès van demanar a George Stephenson que inventés una làmpada de seguretat. Stephenson va acceptar i s’hi va posar. Quan l’invent el va tenir llest, l’havien de provar. El que va fer va ser cobrir amb una tela metàl·lica soldada al cos de la làmpada. El metall és bon conductor, i l’escalfor de la làmpada es dissipava. Com que estava menys calenta, el gas ja no esclatava. Els miners, contents d’haver resolt el seu gran problema, li van donar mil lliures esterlines (uns dos mil euros), molts diners per aquella època.

George Stephenson també va tenir temps de guanyar un concurs per fer una locomotora de vapor per la primera via fèrria del món… però això ja és una altra història… 

Els canaris del grisú

canario.pngLa mina estava molt fosca, i Bart es va quedar atrapat dintre un pou. Quan es van assaventar, tot el poble es va posar a cavar un altre pou al costat per poder treure’l sa i estalvi. De sobte, el canari que havien baixat es va morir. Tots van pujar corrents esporuguits a la superfície.

– El canari ha mort de vell.- va dir el doctor.
– Tot-hom al pou!!- va dir WIlly.-a seguir cavant!! 

Aquesta història va passar a un capítol de la sèrie els Simpsons: volent fer una broma, Bart es queda atrapat dintre un pou i no pot sortir. Però, què feia un canari dintre un pou? Continue reading

El museu tèxtil de Terrassa

terrassa0816.jpgEl passat dia 19 de febrer, els alumnes de segon de la ESO de l’IES Julio Antonio van anar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa amb una excursió organitzada pel Departament de Tecnologia. Es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en museu on s’ensenyen les màquines, la forma de treballar els teixits, i la vida dels obrers durant la Revolució Industrial de finals del segle XIX a Catalunya.

L’arribada a Terrassa va ser a les 12 hores, i ens van dividir en tres grups de 20 alumnes per fer la visita. L’edifici és d’estil modernista dissenyat per l’arquitecte Moncunill, que el va fer molt pràctic per aprofitar, entre d’altres coses, l’aigua de la pluja que baixava pels pilars buits de l’edifici. Una de les grans característiques de l’edifici és el sostre, fet amb la Volta Catalana, un tipus d’arc molt característic del Modernisme.

terrassa0808.jpg

La maquinària de la fàbrica conserva les característiques originals, tot i que funcionen amb electricitat i no amb vapor com llavors. Una de les joies del Museu és precisament la gran màquina de vapor que feia moure tota la fàbrica, l’anomenada popularment com a “burra”. La sala on està ubicada és la més luxosa de la fàbrica, i estava fet expressament per a que servís d’aparador a la gent del carrer quan hi passava per davant.

 terrassa0805.jpg

A part de la visita a la fàbrica, ens van fer un itinerari a través de les energies. Varem veure les primeres fonts energètiques que van existir, la de la sang, i varem acabar amb l’electricitat. Aquí ens varen ensenyar unes experiències de descàrregues elèctriques de 150.000 Volts molt espectaculars. Com a mesura de seguretat, aquests experiments estaven dintre una caixa metàl·lica anomenada caixa de Faraday, que evita que les descàrregues puguin sortir de dintre.

terrassa0820.jpg

La visita es va acabar a les tres, i a la tarda els alumnes van poder anar a voltar durant una hora per la rambla de Terrassa, on varen aprofitar per fer més d’una compra… però això és una altra història…

Per cert, si voleu veure com funcionava la màquina de vapor, podeu veure aquest vídeo.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/96-yNq96zMQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El museu tèxtil de Terrassa

terrassa0816.jpgEl passat dia 19 de febrer, els alumnes de segon de la ESO de l’IES Julio Antonio van anar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa amb una excursió organitzada pel Departament de Tecnologia. Es tracta d’una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en museu on s’ensenyen les màquines, la forma de treballar els teixits, i la vida dels obrers durant la Revolució Industrial de finals del segle XIX a Catalunya.

Continue reading

La navalla d’Occam: “Keep it simple, stupid”

occam2.jpgLa classe de tecnologia era molt avorrida. El professor estava parlant sobre la fusió nuclear amb molta passió. Paco, Xavi i Àlex estaven fent especulacions sobre un tema una mica més atractiu i distret

-Aquest mestre ha degut estudiar a Barcelona- deia Xavi
-Què dius? – va replicar Paco.- Com a mínim ho ha hagut de fer a Londres, on va estudiar Newton.
-A mi em sembla que és físic nuclear i ha treballat a la NASA- deia Àlex.- I segur que va participar en l’arribada de l’home a la lluna…

Albert, que estava amb la conversa, i sense cap tipus de problema, li va preguntar al professor on havia estudiat, explicant-li que dubtaven entre tres llocs.

– A Barcelona- va contestar.- De vegades, l’explicació mes senzilla és la més lògica…

 Aquest principi s’anomena la navalla d’Occam, i ve a dir que moltes vegades l’explicació més senzilla és la més lògica entre totes les teories que expliquen una mateixa cosa. Occam va ser un monjo franciscà que va viure al voltant del segle XIII. Va estudiar a Òxford i va començar a explicar diferents postulats religiosos aplicant les teories més senzilles, i retallant les que eren massa complexes per explicar el mateix, el que li va valdre el nom de la navalla d’Occam. Aquests principi s’ha usat amb la ciència per explicar teories descartant les més descabellades segon el principi d’Occam. No sempre resulta factible aplicar-ho, però pot ajudar a simplificar els problemes.

Amb l’escalfament global podria passar el mateix. Actualment hi ha dues teories que l’expliquen: el CO2 humà i les taques solars. Aplicant la navalla d’Occam, la teoria més complexa és la de les taques, ja que a més taques solars, més vents solars; a més vents solars, menys rajos còsmics; a menys rajos còsmics, menys núvols; a menys núvols, més calor. Per tant, aplicant aquest principi, només queda la teoria que l’escalfament global sigui a causa del CO2 expulsat per l’home: a més CO2, més temperatura: així de simple. Però… és la correcta? És la que ho explica millor? Es pot aplicar el principi de la navalla d’Occam per descartar les taques solars? I tu, què n’opines?

La navalla d’Occam es pot trobar amb diverses versions: “Si sents renillar, pensa en cavalls i no en zebres”, o “Keep it simple stupid”, que significa “fer-ho simple, estupid

La navalla d’Occam: “Keep it simple, stupid”

occam2.jpgLa classe de tecnologia era molt avorrida. El professor estava parlant sobre la fusió nuclear amb molta passió. Paco, Xavi i Àlex estaven fent especulacions sobre un tema una mica més atractiu i distret

-Aquest mestre ha degut estudiar a Barcelona- deia Xavi
-Què dius? – va replicar Paco.- Com a mínim ho ha hagut de fer a Londres, on va estudiar Newton.
-A mi em sembla que és físic nuclear i ha treballat a la NASA- deia Àlex.- I segur que va participar en l’arribada de l’home a la lluna…

Albert, que estava amb la conversa, i sense cap tipus de problema, li va preguntar al professor on havia estudiat, explicant-li que dubtaven entre tres llocs.

– A Barcelona- va contestar.- De vegades, l’explicació mes senzilla és la més lògica… Continue reading