L’any 1992 els científics es van reunir a Rio de Janeiro, al Brasil, per parlar sobre l’escalfament global del planeta. Es va determinar que la culpa d’aquest escalfament era l’home i les seves emissions de CO2, i que s’haurien de prendre mesures per reduir-les. Però un grup de científics i intel·lectuals es van preocupar per una posició molt radical de determinats grups ecologistes que volien prendre mesures dràstiques per salvar el planeta d’una mort anunciada. Es negaven a tot: nuclears, tèrmiques, fàbriques, i altres coses que estan en mans de l’home, sense cap fonament científic i frenant clarament el progrés.

Aquests científics van decidir llavors fer una manifest anomenat Manifest de Heidelberg, una declaració d’intencions per mostrar la seva preocupació d’aquestes mesures radicals i posar una mica de seny en tot aquest afer. Aquell primer manifest el van signar 425 persones, entre científics i intel·lectuals. Avui dia hi ha més de 4.000 signataris de 106 països que inclouen 72 Premis Nobel.

El manifest està dividit amb diversos punts, i ve a dir que no es pot frenar el progrés científic, i que ha de ser precisament la ciència la que té que resoldre els problemes de la humanitat i del planeta, amb solucions reals i demostrades científicament, i que no ens hem de deixar portar per catastrofismes apocalíptics sense estar demostrats. Malgrat aquest gran suport, ha rebut molt poc ressò dels diaris i televisions.  Els punts del manifest són aquests:

El manifest de Heidelberg

• Nosaltres volem fer la nostra contribució total per a la preservació de la nostra herència comuna, La Terra.
• Estem preocupats en les albors del segle 21, per l’aparició d’una ideologia irracional que s’oposa al progrés científic i industrial, i que impedeix el progrés econòmic i social.
• Sostenim que un Estat Natural, algunes vegades idealitzat per moviments amb tendència a mirar cap al passat, no existeix i probablement mai no hagi existit des de la primera aparició de l’home en la biosfera, ja que la Humanitat ha progressat sempre dominant i transformant progressiva esmenti a la Naturalesa a les seves necessitats, i no al revés.
• Subscrivim totalment els objectius d’una ecologia científica per a un univers els recursos del qual han de ser nventariats, han de monitorar-se i ser preservat.
• Però també exigim que aquest inventari, monitoratge i preservació estiguin basats en criteris científics i no en preconceptes irracionals.
• Fem èmfasi en el qual moltes activitats humanes essencials es realitzen manipulant substancies perilloses o en les seves proximitats, i que el progrés i el desenvolupament han involucrat sempre un control incrementat sobre forces hostils, per a benefici de la Humanitat.
• Considerem, per tant, que l’ecologia Científica no és més que una extensió d’aquest progrés continuat en direcció d’una vida millorada de futures generacions.
• Intentem fer valer la responsabilitat i deures de la Ciència cap a la Societat com un tot. Prevenim, tanmateix, les autoritats a càrrec de les destinacions|destins del nostre planeta en contra de decisions basades en arguments  seudocientífics, o informació falsa o sense rellevància.
• Cridem l’atenció de tots cap a l’absoluta necessitat d’ajudar a què els països pobres assoleixin un nivell de  desenvolupament sostingut que sigui igual que la resta del planeta, protegint-los dels problemes i perills provinents de les nacions desenvolupades, i evitar el seu embolic en embolics d’obligacions irreals que comprometrien la seva independència i dignitat.
• Els majors mals que sotgen a la nostra Terra són la ignorància i l’opressió, i no la Ciència, la Tecnologia i la Indústria, els instruments del qual, quan adequadament manejats, són eines indispensables d’un futur format per la Humanitat, per ella i per a ella mateixa, salvant els principals problemes com la Superpoblació, la Gana i les Malalties del Món.