Monthly Archives: octubre 2008

Si l’home hagués prohibit el foc…

Res feia pensar que la humanitat tindria la capacitat de modificar el món. Dominar el foc va ser la primera de les grans fites tecnològiques de la humanitat i, sense pensar-s’ho, van començar a modificar el medi ambient. Les cavernes van deixar de ser fosques, però molts morien a causa del fum acumulat dintre. Per evitar aquestes morts, podien haver deixat de fer foc i el problema estava resolt, però no ho van fer, i les conseqüències van derivar en una canvi molt important a les seves vides.

Van començar a cuinar els aliments, més sans al matar microorganismes nocius. El foc va propiciar que poguessin treballar el bronze i crear noves armes per matar animals que els va proporcionar aliments al llarg de l’any, fins i tot van aprendre a conservar els excedents de cara a l’hivern. L’home tenia temps lliure al no necessitar anar a caçar, el que va despertar la seva curiositat per les coses que tenia al seu voltant.

Han passat molts anys des d’aquells dies i mai hem deixat de sentir curiositat per tot el que ens envolta. Això ens ha portar a la situació actual, amb unes tecnologies que van començar a sortir de les ments dels homes de les cavernes.

És possible que aquestes tecnologies tinguin la seva cara fosca: contaminació, radioactivitat, noves malalties, etc, i que probablement s’haurien de retirar per evitar aquests mals, però posats a retirar tecnologies, podríem retirar la electricitat, les màquines de vapor, les centrals hidroelèctriques, les cases fetes de fusta i, per últim, el foc.

Si aquells homes de les cavernes haguessin decidit prohibir el foc és molt possible que avui en dia encara estaríem dintre de les coves, o ben bé podríem haver desaparegut com a espècie…

Si l’home hagués prohibit el foc…

cavernes.jpgRes feia pensar que la humanitat tindria la capacitat de modificar el món. Dominar el foc va ser la primera de les grans fites tecnològiques de la humanitat i, sense pensar-s’ho, van començar a modificar el medi ambient. Les cavernes van deixar de ser fosques, però molts morien a causa del fum acumulat dintre. Per evitar aquestes morts, podien haver deixat de fer foc i el problema estava resolt, però no ho van fer, i les conseqüències van derivar en una canvi molt important a les seves vides.

Continue reading

Ginkgo biloba: el supervivent d’Hiroshima

La primavera del 1946 un arbre va rebrotar a Hiroshima, un any desprès de la caiguda d’una bomba atòmica que ho va deixar tot arrasat. Es tractava d’un Ginkgo biloba, un tipus d’arbre que ha esdevingut un símbol d’esperança al ser el primer senyal de vida vegetal desprès de la explosió nuclear.

Aquest arbre estava situat a un kilòmetre del centre de la explosió i va aconseguir sobreviure. Aquesta espècie d’arbre és molt antiga, fins i tot d’abans de l’aparició dels dinosaures. És molt resistent, sobretot a la radiació. Desprès del bombardeig de la ciutat el 6 d’agost de 1945 on res feia preveure que cap planta sobreviuria, aquest arbre va rebrotar. Estava situat al costat d’un tempre que va quedar derruït. Aquest temple el van reconstruir al mateix lloc amb la particularitat que les escales d’accés estan partides per la meitat per poder deixar l’arbre al mig.

Se’l considera l’arbre de la esperança per tot aquest fet, i es van repartir brots d’aquests Ginkgo arreu del món per a que els plantessin als jardins públics. La seva fulla és inconfusible, sembla un ventall i se’l sol trobar plantat en algun parc. Si t’hi fixes segur que en trobes un, i quan ho facis, pensa que un parent seu va sobreviure a una explosió nuclear.

 

Ginkgo biloba: el supervivent d’Hiroshima

ginkgohiroshima.jpgLa primavera del 1946 un arbre va rebrotar a Hiroshima, un any desprès de la caiguda d’una bomba atòmica que ho va deixar tot arrasat. Es tractava d’un Ginkgo biloba, un tipus d’arbre que ha esdevingut un símbol d’esperança al ser el primer senyal de vida vegetal desprès de la explosió nuclear.

Continue reading

L’emperador i el rossinyol

La Tecnologia molts cops intenta imitar a la natura i quasi mai ho aconsegueix. Aquesta fàbula de Hans Cristian Andersen és un exemple.

Hi havia una vegada un emperador que cada nit sortia a la terrassa del seu palau a escoltar el cant d’un rossinyol. Era un cant molt melodiós que alegrava a l’emperador. Tothom coneixia aquesta afició pels cants dels ocells de l’emperador, i algú va pensar que el podia complaure.

Un dia, per l’aniversari de l’emperador, li van fer un regal molt especial. Es tractava d’un rossinyol mecànic. Quan el van posar en marxa, va emetre uns sons que imitava a la perfecció al rossinyol de debò. L’emperador n’estava encantat, ara podria escoltar un rossinyol sense haver d’esperar a la nit, ho podria fer quan volgués.

Dia rere dia, hora rere hora, el mecanisme nou de l’emperador no parava mai de sonar. De fet, va deixar d’acudir a la seva cita amb el rossinyol, ja no li feia falta per a res.

Un dia, l’emperador va sentir un criat que xiulava una cançó que li era molt familiar.
–         Què cantes, criat?- li va dir.
–         És la cançó del rossinyol mecànic, sa majestat- va contestar.
–         Com és que te la saps?
–         És que sempre canta la mateixa. Tota la cort se la sap.
–         Sabries cantar-me la cançó del rossinyol que venia cada nit?
–         Oh! Això és impossible. El rossinyol de debò cantava cada dia una melodia diferent.

Aquella nit, l’emperador va sortir a la terrassa, però el rossinyol no hi era. Va decidir marxar al veure que ja no el necessitava per a res al ser substituït per un mecanisme. L’emperador va avorrir l’aparell mecànic i va emmalaltir. El metges van dir que estava deprimit, que trobava a faltar alguna cosa. Van pensar que anant a buscar el rossinyol el curaria, i així ho van fer. Van enviar emissaris per tot l’imperi per trobar al rossinyol. I una nit, quan l’emperador estava més malalt que mai, el rossinyol va tornar i va cantar per al seu senyor. L’alegria de l’emperador va ser tant gran que es va recuperar de seguida.

El mecanisme el van trencar i va decidir tornar a la vella costum d’escoltar al seu rossinyol per les nits. L’alegria era doble, no només per escoltar una melodia diferent, si no per la emoció que sentia en l’espera que representava l’arribada de la nit. Al cap i a la fi, les coses bones es fan esperar… o no?

L’emperador i el rossinyol

rossinyol.jpgLa Tecnologia molts cops intenta imitar a la natura i quasi mai ho aconsegueix. Aquesta fàbula de Hans Cristian Andersen és un exemple.

Hi havia una vegada un emperador que cada nit sortia a la terrassa del seu palau a escoltar el cant d’un rossinyol. Era un cant molt melodiós que alegrava a l’emperador. Tothom coneixia aquesta afició pels cants dels ocells de l’emperador, i algú va pensar que el podia complaure. Continue reading

Un fraud probabilístic

Imagina que un dia reps una carta d’un expert que t’informa que les accions que tens a borsa d’una companyia baixaran i millor que les venguis ara. Decideixes fer-li cas i, efectivament, una setmana desprès de vendre les accions, baixen, estalviant-te 2000 €. Al cap d’una setmana, reps una segona carta del mateix expert informant-te que aquest cop les accions pujaran, i que és bon moment per comprar ara. Li tornes a fer cas i esperes: la torna a encertar, has guanyat 2000 € més. Al cap una setmana reps una tercera carta amb una altra predicció que també l’encerta. Una quarta, una cinquena, sempre encertant què faran les accions d’aquella companyia. I a la sisena carta que reps et diu que si vols una nova predicció, li tens que pagar 500 €. Què faries?

És possible que li paguis esperant la nova predicció, res et pot fer pensar que no l’encerti de nou, de fet ja ho ha fer cinc vegades. Però podries ser víctima d’un tim malgrat no t’ho sembli. La cosa podria funcionar així: l’expert envia 3200 cartes a 3200 persones diferents. A 1600 els hi diu que les accions pugen, i a les altres 1600 que baixen. Si baixen, envia 1600 cartes als que ha encertat el pronòstic, a 800 els hi diu  que tornaran a baixar, i 800 que pujaran. Si pugen, envia 800 cartes als que l’ha tornat a encertat, 400 dient que pujaran, i 400 que baixaran. Així fins la cinquena carta. Tots els que han rebut una carta han tingut una predicció correcta, però no perquè l’expert en sàpiga, si no per probabilitat. Seguint la proporció, queden 100 persones que han rebut cinc prediccions correcte. Si tots li paguen per la sisena, guanyarà 50.000 €, un negoci rodó on per guanyar tan sols ha jugat amb la probabilitat.

Un fraud probabilístic

borsa.jpgImagina que un dia reps una carta d’un expert que t’informa que les accions que tens a borsa d’una companyia baixaran i millor que les venguis ara. Decideixes fer-li cas i, efectivament, una setmana desprès de vendre les accions, baixen, estalviant-te 2000 €. Al cap d’una setmana, reps una segona carta del mateix expert informant-te que aquest cop les accions pujaran, i que és bon moment per comprar ara. Li tornes a fer cas i esperes: la torna a encertar, has guanyat 2000 € més. Al cap una setmana reps una tercera carta amb una altra predicció que també l’encerta. Una quarta, una cinquena, sempre encertant què faran les accions d’aquella companyia. I a la sisena carta que reps et diu que si vols una nova predicció, li tens que pagar 500 €. Què faries? Continue reading

“Profe, que és la Fira!!!”

Aquesta serà l’expressió més usada aquesta setmana pels alumnes del nostre institut: dijous s’inaugura la Fira de Móra la Nova. Posar un examen o deures durant aquests dies és rebut per un amenaçador “Profe, que és la Fira”.

La Fira és un esdeveniment social molt important per a la comarca, sobretot pels adolescents, ja que són dies on surten, gasten, compren, es reuneixen, arriben tard a casa, i altres permisos que no tenen al llarg de l’any. És per això que ho volen aprofitar al màxim, i els deures són un pal a les rodes que els impedeix sortir.

També resulta molt curiosa la cara d’incredulitat quan es troben a algun professor passejant per la Fira, com si els sobtés que també tenen vida fora de les aules.

Que passeu una bona Fira i la gaudiu en la mesura que us deixem tant els pares com els professors.