Monthly Archives: febrer 2008

El terrorista mediambiental més gran del món

cfc.jpgUn dels personatges més desafortunats que ha donat la humanitat ha estat Thomas Middley. Aquests enginyer va descobrir dues aplicacions que han estat nefastes per la humanitat: el plom de les gasolines i els CFC. És cert també que la ignorància de les conseqüències d’aquests dos productes eren desconegudes per complert en aquella època.

Middley se’n va adonar que si es posava plom a les gasolines dels automòbils, els motors retronaven menys. Aquest fenomen es produeix degut a la violència del moviment del pistó dintre el cilindre dels motors, pel que es produeixen unes vibracions que feien retronar les parets del cilindre. El plom ho reduïa considerablement, pel que les gasolines amb plom van començar a ser les més usades. El problema era que aquest plom sortia pels tubs d’escapament dels cotxes en forma de gas que era inhalat per les persones sense saber-ho. El plom és un metall pesant molt contaminant que s’acumula al cos degut a que no som capaços d’extreure’l. Molta gent va començar a tenir problemes respiratoris, fins i tot van morir per unes causes que ningú sabia. Es van fer investigacions i es van relacionar les intoxicacions amb el plom, pel que van haver de ser retirats definitivament al ser extremadament perillós.

Middley va seguir investigant, però en un àmbit molt diferent: la refrigeració. Va inventar un gas refrigerant que va passar a ser un autèntic mal de cap per als científics: els clorofluorocarbonis, els CFC. Es van introduir els anys 30, i les neveres i frigorífics van començar a usar aquest gas per refrigerar els aliments, així com els aires condicionats i els aerosols. El que ningú sabia era que aquests gasos, al ser alliberats a l’atmosfera, destrueixen la capa d’ozó de la estratosfera. Aquesta cap ens protegeix de les radiacions ultraviolades. Es va detectar un forat a la capa i es va veure que era culpa dels CFC. De seguida es va retirar del mercat a finals dels anys 70.

La mort de Middley també va ser una desgràcia. Va quedar paralític per la polio i va inventar un aparell amb politges motoritzades que el permetien moure’s pel llit. L’any 1944 es va quedar enredat entre els cordons del seu invent quan es va posar en marxa i va morir estrangulat. Ja ho diu la frase: n’hi ha que neixen estrellats…

El terrorista mediambiental més gran del món

cfc.jpgUn dels personatges més desafortunats que ha donat la humanitat ha estat Thomas Middley. Aquests enginyer va descobrir dues aplicacions que han estat nefastes per la humanitat: el plom de les gasolines i els CFC. És cert també que la ignorància de les conseqüències d’aquests dos productes eren desconegudes per complert en aquella època. Continue reading

El plom de Beethoven

beethoven.jpgEl compositor alemany Ludwig van Beethoven va morir per una intoxicació per plom segon ha determinat un estudi recent. Es veu que un metge va tractar al músic d’una pulmonia amb unes sals amb plom molt habituals a l’època i que donaven bons resultats. Però degut a uns efectes secundaris, li van haver de fer unes puncions al ventre amb sabó de plom, que a més de rentar impedien la entrada de bactèries. L’ús del plom a una època on no hi havia antibiòtics era considerada bona idea, però resulta que Beethoven tenia un cirrosi hepàtica i l’acció del plom amb aquesta malaltia el va fer empitjorar de manera irreversible.

El plom és un metall pesant molt tòxic per al cos humà. Aquest metall era usat antigament a les canonades d’aigua, amb les més que probables intoxicacions de l’aigua que hi passava per dintre. Ha estat substituït per altres materials que no són perillosos per a la salut, com el plàstic o els coure.

Però al plom encara se li pot treure’n profit, i molt, i en dos camps molt especialitzats. El primer com a recipient de productes tant perillosos com els àcids. Les bateries estan fetes de plom per poder contenir àcid sulfúric, i les indústries petroquímiques l’utilitzen per als productes tòxics que obtenen.

Però el gran favor que ens fa el plom és com a absorbidor de les radiacions, com els raig gamma o els raig X. Les parets de les sales de les radiografies dels hospital tenen plom per absorbir radiacions, i les centrals nuclears també en tenen absorbir la radioactivitat.

El plom s’extreu d’un mineral anomenat galena (sulfur de plom, PbS). Una de les mines més importants a Catalunya es trobava a Bellmunt del Priorat, a la província de Tarragona. Aquestes mines es poden visitar, on s’ensenya com s’extreia el plom i la forma de vida que tenien els miners que es passaven moltes hores a la foscor de les profunditats dels pous.

El plom de Beethoven

beethoven.jpgEl compositor alemany Ludwig van Beethoven va morir per una intoxicació per plom segon ha determinat un estudi recent. Es veu que un metge va tractar al músic d’una pulmonia amb unes sals amb plom molt habituals a l’època i que donaven bons resultats. Però degut a uns efectes secundaris, li van haver de fer unes puncions al ventre amb sabó de plom, que a més de rentar impedien la entrada de bactèries. L’ús del plom a una època on no hi havia antibiòtics era considerada bona idea, però resulta que Beethoven tenia un cirrosi hepàtica i l’acció del plom amb aquesta malaltia el va fer empitjorar de manera irreversible. Continue reading

La pilota més esfèrica del món

teamgeist.jpgEl partit de futbol s’estava acabant i anaven perdent. Necessitaven empatar per passar a la següent fase i en un desesperat atac, Roger va caure dintre l’àrea al ser entrat per un defensa. L’àrbitre va xiular penal. L’encarregat de tirar aquestes faltes normalment era Paco, però estava lesionat i cap al punt de penal es van dirigir Xavi i Jaume. Xavi va agafar la pilota i es va fixar amb com estava cosida.

– Has vist quina forma més estranya tenen les peces de cuir que estan cosides?

– Sí, tens raó -va dir Jaume.- No tenen forma d’hexàgons i pentàgons com les de sempre.

– Fins i tot sembla molt més esfèrica – va dir Xavi.

– Bé, qui el tira el penal, tu o jo? – va preguntar Jaume

-L’últim el vas tirar tu, ara em toca a mi – va dir Xavi

– No és just, tu n’has tirat més que jo –va replicar Jaume

– Et proposo una cosa. – va dir Xavi

La proposta que va fer Xavi a Jaume li va agradar, pel que es van disposar a dur-ho a terme.

La pilota que tenen entre mans s’anomena Teamgeist. Està feta amb 14 peces i arriba a ser el 99% d’una superfície esfèrica. A més, no hi ha costures ja que la unió d’aquestes peces han estat termosellades. Aqueta pilota es va utilitzar per primer cop al mundial de futbol a Alemanya al 2006. Des de que es va inventar el futbol, s’ha estat perseguint la esferificació de la pilota de futbol jugant amb la geometria de les peces de cuir que van cosides.

telstar.jpgPerò la figura geomètrica més usada per fer pilotes de futbol  és la formada per 12 pentàgons i 20 hexàgons. Aquesta figura s’anomena icosàedre truncat i, tal com es pot veure a la foto, els hexàgons estan al voltant dels pentàgons formant una figura regular. Quan està inflat, aquest cos arriba al  94% del que hauria de ser una esfera perfecta, que és molt. La gran majoria, per no dir totes, de les pilotes que es poden trobar a qualsevol botiga són icosaedres truncats.

 

rombicosidodecaedro.gifPerò aquestes dos no són la única forma d’aconseguir la perfecció de la esfera en pilotes de futbol. Hi ha una figura geomètrica que també ho pot aconseguir: el rombicosidodecaedre. És tracta d’una figura formada per 45 peces, que són: 12 pentàgons, 30 quadrats i 20 triangles distribuits tal com es pot veure al dibuix del costat i que, sense estar inflat, s’apropa al 94% d’una esfera. Aquest cos quan s’infla és gairebé 100 % una esfera. De moment ningú s’ha atrevit encara a fer-ne cap, però és qüestió de temps. Així que ja ho saps, si a una retransmissió d’un partit de futbol sents que “l’esfèrica ha creuat la línia de gol”, no és del tot correcte, seria la “quasi-esfèrica”.

Per cert, si mires el següent vídeo podràs veure a quin tipus de pacte van arribar Xavi i Jaume.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pk82RttNss8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La pilota més esfèrica del món

teamgeist.jpgEl partit de futbol s’estava acabant i anaven perdent. Necessitaven empatar per passar a la següent fase i en un desesperat atac, Roger va caure dintre l’àrea al ser entrat per un defensa. L’àrbitre va xiular penal. L’encarregat de tirar aquestes faltes normalment era Paco, però estava lesionat i cap al punt de penal es van dirigir Xavi i Jaume. Xavi va agafar la pilota i es va fixar amb com estava cosida.

– Has vist quina forma més estranya tenen les peces de cuir que estan cosides?

– Sí, tens raó -va dir Jaume.- No tenen forma d’hexàgons i pentàgons com les de sempre.

– Fins i tot sembla molt més esfèrica – va dir Xavi.

– Bé, qui el tira el penal, tu o jo? – va preguntar Jaume

-L’últim el vas tirar tu, ara em toca a mi – va dir Xavi

– No és just, tu n’has tirat més que jo –va replicar Jaume

– Et proposo una cosa. – va dir Xavi

La proposta que va fer Xavi a Jaume li va agradar, pel que es van disposar a dur-ho a terme. Continue reading

La desgràcia d’un sastre austríac

reichelt.jpgQuatre de febrer de 1912: París. Al peu de la torre Eiffel el sastre austríac Franz Reichelt va equipat amb un vestit dissenyat per volar. La seva intenció és pujar al primer pis de la torre situat a 57 metres d’altura per llançar-se i planejar amb el seu vestit. Ha avisat les autoritats i una càmera de vídeo ho gravarà per a la posteritat. El sastre es disposa a saltar i, quan ho fa….

…. cau aplomat a terra obrint un forat de 25 cm de fons. Franz mort d’una aturada cardíaca abans de tocar a terra mentre està caient al buit.

L’intent de l’home per volar ha existit sempre des de molt antic. Leonardo da Vinci ja va dissenyar una aparells que era impossible que volessin. Al finals del segle XIX els intents per construir una aparell volador cada cop eren més intensos, fins que l’any 1890 el francès Clement Ader fa volar “l’Eole”, un avió propulsat per un motor de vapor. L’aparell va volar 50 metres a una alçada de 20 cm del terra. L’any 1903, dos germans ho van aconseguir als Estat Units: eren els germans Wright. El “Flyer I” està considerat el primer vol de la història de l’aviació.

A partir d’aquell moment, l’evolució d’aquest nou mitjà de transport és imparable fins arribar al que tenim avui dia, amb avions que fan trajectes molt llargs amb poc temps o amb naus que van i venen de la Lluna com aquell qui va al poble del costat amb cotxe. Segurament encara no s’ha tocat sostre, i que encara queden moltes novetats dintre aquest món.

Personatges com Franz Reichelt ens recorden que, malgrat ens sembli absurd el que va fer, ho veiem des d’una perspectiva molt diferent, des d’un coneixement científic que ell no disposava, i que darrera la seva desgraciada aventura hi havia una gran intenció. Aquí teniu el vídeo que es va gravar aquell fatídic dia. 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/BepyTSzueno" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La desgràcia d’un sastre austríac

reichelt.jpgQuatre de febrer de 1912: París. Al peu de la torre Eiffel el sastre austríac Franz Reichelt va equipat amb un vestit dissenyat per volar. La seva intenció és pujar al primer pis de la torre situat a 57 metres d’altura per llançar-se i planejar amb el seu vestit. Ha avisat les autoritats i una càmera de vídeo ho gravarà per a la posteritat. El sastre es disposa a saltar i, quan ho fa…. Continue reading

El principi de precaució

cautionsign.gifAl laboratori de química de l’institut, Simó, Albert, Jaume i David estaven preparant un experiment. Jaume estava encaparrat en barrejar les dues solucions que havien preparat.

– No ho facis, no sabem que pot passar si ho barreges- va dir David.

– Això ha de canviar de color, si surt bé tindrem un excel·lent- defensava Jaume.

–  I si no surt explotarà el laboratori – va dir Simó.

– Va, deixem-ho córrer – va dir l’Albert-. prefereixo tenir el notable a sortir pels aires.

El que l’Albert vol aplicar és el principi de precaució, que diu que si no saps les conseqüències de fer alguna cosa, millor que no ho facis. Aquest principi, que sembla lògic i amb bon criteri, es pot convertir en un problema quan s’aplica a determinats programes de desenvolupament que queden frenats per la precaució al desconèixer l’abast de les seves conseqüències sense tenir en compte els possibles beneficis d’aquests programes.

Un d’aquest programes és la manipulació genètica de les plantes i animals. Aquests podrien ser una solució a les collites de països africans al obtenir plantes manipulades genèticament resistents a les sequeres, a les plagues i malalties, molt més productives i amb molt més valor nutritiu. També podrien criar bestiar que doni més carn  i més llet. Molts països han vist esperances amb aquests aliments, però el principi de precaució els impedeix el seu ús al ser aconsellats per determinades organitzacions que els diuen que les conseqüències poden ser desastroses, sense saber quines són exactament ni sense que hagin estat demostrades.

Una altre cas és el del canvi climàtic i les centrals tèrmiques de carbó. Resulta que l’Àfrica és ric amb aquest mineral, i fer centrals tèrmiques amb carbó per generar electricitat resulta econòmic per a ells. Però l’escalfament global del planeta degut al CO2 segons ha dictaminat l’ONU, fa que s’aconselli a aquests països a usar fonts d’energia que no emetin gasos, com les fotovoltaiques o eòliques. Aquestes fonts són molt més cares i la majoria de països africans no s’ho poden permetre. El principi de precaució no té en compte en aquest cas el beneficis que els africans tindrien si poguessin electrificar moltes poblacions amb els avantatges que això suposa: poder conservar aliments amb neveres, o no haver d’escalfar-se cremant llenya amb el perjudicial fum que es respira dintre les cases com es fa a molts poblats. En aquest cas, i tenint en compte els dictàmens de l’ONU, és preferible que aquests països no puguin créixer econòmicament a expenses de salvar el planeta d’un escalfament que no està demostrat que sigui per culpa del CO2.

Les plantes i animals modificats genèticament, i poder usar carbó per fer electricitat és coneix com el Somni Africà. Però tenen molts entrebancs per dur-los a terme, i entre ells, el principi de precaució.

El principi de precaució

cautionsign.gifAl laboratori de química de l’institut, Simó, Albert, Jaume i David estaven preparant un experiment. Jaume estava encaparrat en barrejar les dues solucions que havien preparat.

– No ho facis, no sabem que pot passar si ho barreges- va dir David.

– Això ha de canviar de color, si surt bé tindrem un excel·lent- defensava Jaume.

–  I si no surt explotarà el laboratori – va dir Simó.

– Va, deixem-ho córrer – va dir l’Albert-. prefereixo tenir el notable a sortir pels aires.

Continue reading