 |
| FLEMING – CHURCHILL |
TV3 ha llençat una campanya per la Marató d’aquest any sobre “sempre reps més del que dónes” on en un curtmetratge s’explica que el pare d’Alexander Fleming va salvar de morir ofegat a Winston Churchil quan era jove. Com a recompensa, el pare de Churchil va pagar els estudis a Alexander que va esdevenir el descobridor de la penicilina. Anys més tard, Winston Churchil va caure malalt i, curiosament, la penicilina de Fleming va salvar de nou al primer ministre britànic. Però aquesta història podria ser falsa, ja que a cap de les biografies tant de Fleming com de Churchil surt aquesta anècdota.
Es veu que des de 1999, circula per Internet aquesta història on s’explica que el pare de Fleming, un pobre granger, va salvar un dia d’ofegar-se el fill d’un noble i que aquest, en agraïment, li va pagar al seu fill Alexander els seus estudis de Medicina. Anys després, el fill del noble, Winston Churchill, sent ja Primer Ministre del Regne Unit, va emmalaltir greument de pulmonia i va ser salvat per Fleming, que li va administrar la Penicil·lina que havia descobert.
Altres versions diuen que va ser el propi Alexander que va salvar al jove Winston d’ofegar-se i, anys després, de la pulmonia, o bé, que Alexander va ajudar al pare de Churchill a treure el seu carruatge embussat al llot i això va motivar el seu desig de recompensar-lo amb una bona educació.
Sembla ser que aquesta història va aparèixer per primera vegada al 1950 en una publicació religiosa dels Estats Units, “Programes de Devoció per a Joves”, al capítol titulat “El Poder de la Bondat”, amb la versió del nen granger Fleming salvant al nen ric Churchill. Les autores, Alice Bays i Elizabeth Jones, simplement van inventar l’anècdota.
El biògraf oficial de Churchill, Sir Martin Gilbert, explica que Alexander Fleming era 7 anys menor que Churchill, per la qual cosa seria improbable que un nen de 10 anys, per posar un exemple, salvés un jove de 17. No hi ha cap notícia que Winston Churchill hagi estat a punt d’ofegar-se a Escòcia a cap edat.
Finalment, Churchill sí que va estar malalt de pulmonia el 1943, però va ser tractat pels seus metges, Lord Moran i el Doctor Bedford, amb Sulfonamida, no amb Penicil·lina. Fleming no va ser present ni va ser consultat. Ell i Churchill no es van conèixer fins a alguns anys després.Com a dada addicional, l’educació mèdica d’Alexander Fleming va ser finançada amb una herència de 250 lliures esterlines que li va deixar un oncle recentment mort i no per un agraït Randolph Churchill.
El vídeo en qüestió és aquest. Està molt ben fet, tot sigui dit, però no deixa de tenir el dubte de la seva veracitat. Vosaltres mateixos, podeu seguir buscant i mirar si us creieu aquesta història o no.
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/odSIChDRoNE” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
TV3 ha llençat una campanya per la Marató d’aquest any sobre “sempre reps més del que dónes” on en un curtmetratge s’explica que el pare d’Alexander Fleming va salvar de morir ofegat a Winston Churchil quan era jove. Com a recompensa, el pare de Churchil va pagar els estudis a Alexander que va esdevenir el descobridor de la penicilina. Anys més tard, Winston Churchil va caure malalt i, curiosament, la penicilina de Fleming va salvar de nou al primer ministre britànic. Però aquesta història podria ser falsa, ja que a cap de les biografies tant de Fleming com de Churchil surt aquesta anècdota.
Una de les quatre xemeneies del Titànic era de mentida. El transatlàntic tenia un motor de vapor mogut per grans calderes que desprenien els gasos per tres xemeneies. La quarta es va construir per fer el vaixell més impressionant.
Els de tercer de la ESO de l’assignatura Alternativa a la Religió estan fent blocs sobre tecnologia. La idea és agafar un tema que els hi agradi sobre tecnologia i fer-ne el seguiment amb articles, comentaris, etc. De moment estan començant a fer els primers articles, però algun d’ells ja han publicat uns quants articles força interessants. Un adreço els més actius de tots:
Els premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que es donen en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d’octubre. Estan organitzats per la revista d’humor científica Annals of Improbable Research (AIR). La gal·la de lliurament es realitza a la Universitat de Harvard. Les investigacions premiades són reals malgrat no ho semblin degut a l’absurd que poden arribar a ser.
Vodafone ha llençat una campanya publicitària on es veu a Alexandre Graham Bell en blanc i negre observant atònit els avenços en telefonia. En cap moment expliquen que ell sigui l’inventor del telèfon, però creiem que és de justícia mencionar que l’autèntic inventor d’aquest aparell va ser l’italià Antonio Meucci.
