Quan vaig entrar a l’aula ho vaig fer amb cinc minuts de retard. Els alumnes estaven dintre tots asseguts esperant-me. Portaven pressa per fer l’examen i estaven enfadats amb mi per haver fet tard. Desprès de disculpar-me, vaig repartir l’examen i es van posar a escriure molt aviat, massa vaig pensar. Devien ser molt ràpids llegint els enunciats, perquè tant aviat els hi vaig repartir ja escrivien.

Vint minuts desprès, algú em va cridar dient que ja havia acabat. Li vaig dir que repassés per si s’havia equivocat. Un minut més tard em va dir que ja havia acabat de repassar i que si li podia agafar l’examen. Li vaig dir que no, que esperés, i la seva resposta va ser “és que no el vull tenir davant meu”. Aquests diàlegs es van repetir amb cadascun dels alumnes que anaven acabant, tots a la mateixa hora, o sigui, vint minuts desprès d’haver començat. Els hi sobrava mitja hora, ja havien acabat i repassat. Vaig seguir pensant amb el ràpid que devien de llegir, amb un minut eren capaços de repassar un examen de deu preguntes, amb problemes inclosos.

Els exàmens els hi cremen un cop han acabat, i també volen que els hi corregeixis en aquell mateix instant, volen saber la nota ja. En qüestió de mitja hora passen de desitjar l’examen a odiar-lo, el tenen com una queixal que s’ha d’arrencar, i quan més aviat millor.

I un cop entregues els exàmens ja corregits, comença un altre ritual, el de la calculadora. El primer que fan és sumar, amb calculadora, si t’has equivocat o no al fer-ho tu. Si no ho has fet, s’exclamen pensant que podrien haver tingut més nota, no se’ls hi acut repassar l’examen a veure si m’he equivocat al puntuar la pregunta. El que fan és comparar amb el veí les coincidències de les respostes, a veure si a ell li has puntuat menys. Els que aspiraven a aprovar i ho han fet justet, justet, ja estan conformes i no miren res més. Els que tenen un quatre i pico sumen, amb calculadora, dos o tres vegades a veure si alguna d’elles suma cinc. No hi ha sort, han suspès, i llavors et pregunten si faràs un altre examen per poder aprovar el trimestre. Si els hi dius que si, te l’entreguen, si és que no, tornen a buscar per l’examen a veure si pesquen alguna dècima i fan el que haurien d’haver fet des d’un començament: comprovar on s’han equivocat i discutir amb mi les seves respostes.

Aquest tren magnètic l’ha fabricat l’Àlex com a estudi d’un treball de recerca. No us deixeu enganyar per l’aparent simplicitat de l’aparell, es van desenstimar altres dissenys que no acabaven de funcionar. Posar els imans junts no va ser gens fàcil.