Si aguantes una cadena per les dues puntes veuràs que forma una corba. Si aquesta corba en lloc de mirar cap avall mirés cap amunt, seria un arc catenari. Aquest arc té una característica molt especial que el fa diferent dels arcs que es van usar per fer catedrals: pot aguantar molt més pes que la resta. Un dels arquitectes que va usar-los més va ser Antoni Gaudí, i la forma de calcular com havien de ser els seus edificis amb aquest tipus d’arc era molt curiosa.
 |
| Arc catenari de la Ciutat de Saint Louis |
Antoni Gaudi va néixer o a Reus o a Riudoms, depèn d’aquí li preguntis, el 25 de juny de 1852. Una de les característiques dels seus edificis eren els arcs catenaris, sobretot a la Sagrada Família. Els arcs d’una catedral tenen un problema: el pes que tenen que aguantar produeixen unes forces als costats que fan que s’obri, o sigui, els poden fer “reventar” pels costats. Per evitar-ho, es posen unes parets molt gruixudes al costat dels arcs per evitat precisament això. Les catedrals Romàniques usaven l’arc de mitja punta, un arc que s’havia de reforçar pels costats perquè rebien moltes pressions als laterals. Les catedrals no havien de ser gaire altes precisament per aquest problema.
Més tard es van usar els arcs apuntats a l’estil Gòtic, que van permetre fer catedrals més altes al disminuir aquesta pressió lateral dels arc de mitja punta: Milà, Colònia, Barcelona, són catedrals Gòtiques on es poden veure bé aquestes estructures.
 |
| Fils penjats amb contrapesos |
A principis del segle XX es va iniciar el moviment anomenat modernista. Gaudí va ser un dels seus membres més destacats amb estructures molt revolucionàries, com els pilars acabats com si fossin branques d’un arbre. Una de les estructures que més va usar Gaudí va ser l’arc Catenari que permet suportar molt de pes a sobre. Gaudí va projectar moltes obres amb aquest arc, la més coneguda de les qual és La Sagrada Família. Per veure com quedaria, penjava fils del sostre i posava sacs amb sorra com a contrapesos que simulaven el pes de la catedral. Els fils s’arquejaven formant corbes en forma de catenària. Amb un mirall a sota s’invertia la imatge i apareixien com havien de ser els arcs catenaris per suportar el pes que ell havia suposat amb els sacs de sorra.
Aquí teniu més exemples d’aquests tipus d’arc.
 |
| El Sindicat, Santa Coloma de Queralt |
 |
| Masia Freixa (Terrassa) |
 |
| Casa Milà, Barcelona (Antoni Gaudí) |
20 de juliol de 2009: es celebren 40 anys de l’arribada de l’home a la lluna. Al menys això és el que es va poder veure per la televisió i el que ens han estat contant fins ara. Una productora francesa va fer un documental on s’explica d’una forma molt consistent que aquelles imatges eren falses, que estaven rodades a un plató aquí a la Terra. El curiós del cas és que aquest documental és fals… 
L’any 1971 es va inaugurar la presa s’Asuan a Egipte. Es una obra monumental construïda sobre el riu Nil, i es va fer per controlar les riuades que desolaven la part final del riu, sobretot a la desembocadura. Es van trobar molts problemes, però sobretot un: Abu Simbel. 
El dia 9 d’agost de 1945 un avió bombarder B-29 nord-americà es dirigia a la ciutat japonesa de Kokura per llençar una bomba nuclear. Tres dies abans en va caure una sobre Hiroshima, i Kokura era la segona cuitat que havia de ser bombardejada. Però aquell dia estava núvol sobre Kokura, i el pilot va donar voltes al seu voltant a veure si millorava el temps. Al veure que els núvols no marxaven, es va dirigir a la ciutat que tenien com alternativa: Nagasaki. Aquell dia els seus habitants van veure dos sols: el de l’astre que els il·luminava i el provocat per la bomba que els hi va caure a sobre. 