Category Archives: General

Els blogs del GIM de 4t ESO

ELS BLOGS DEL GIM

Gonzalez Garrido, Ferran
Abella Riba, Arnau http://aabella99.blogspot.com.es/
Aragonés Torné, Roc http://tivissaendirecte.blogspot.com.es/
Blanch Saladié, Marina http://tecnologiagimp.blogspot.com.es/
Celma Carballo, Josep http://callofdutyps4.blogspot.com.es/
Dominguez Fernandez, Nerea http://gimpnereadominguez.blogspot.com.es/
Dominguez Saladié, Marc http://fotosmarcgimp.blogspot.com.es/
El Yamani, Zakaria http://zakalamaquina.blogspot.com.es/
Espinós Ferrer, Xavier gimpxespinos.blogspot.com
Ferré Lobera, Daniel http://agustitkm.blogspot.com.es/
Garcia Roldan, Sergio http://mejoresfestivalesdemusica.blogspot.com.es/
Garreta Ardevol, Pau http://gimpprexdelacava.blogspot.com.es/
Llauradó Burgos, Aïna http://practicgimp.blogspot.com.es/
Llop Andreu, David treballtecnonota.blogspot.com
Loscos Alvarez, Marina http://fotosgimp2.blogspot.com.es/
Lupu, Iosif Cristinel http://cristinel-lupu.blogspot.com.es/
Miró Mora, Jordi http://jordi7blogspot.blogspot.com.es/
Ortiz Renedo, Rafael http://galeriagimp4rtesoror.blogspot.com.es/
Padilla Polo, Ruben http://rubenpadilapolo.blogspot.com.es/
Pallisé Perelló, Blai http://agustifansclub.blogspot.com.es/
Rojas Plou, Mario
Rubio Roca, Andreu http://hamzalokobadi.blogspot.com.es/
Santapau Rojals, Joel http://manigadafuklolxd.blogspot.com.es/
Teira Bellorini, Santiago http://treballtecno123.blogspot.com.es/
Topchu, Mehmed www.ramamia-lalala.blogspot.com
Torà Cedó, Roger http://rogertoracedo.blogspot.com.es/
Viñuelas Gurrera, Esther http://gimpesthervg.blogspot.com.es/

Llibres de text

No, no n’usem. Els llibres de text de les editorials han quedat apartats del nostre departament. Aquest curs que s’acaba ha estat el primer on hem usat material creat pels professors de tecnologia i disponibles a la plataforma digital de l’institut, el moodle. Què farem el curs vinent? Continuar el que hem començat. El camí no és fàcil, hi ha molta feina de preparar activitats i buscar material audiovisual per fer les classes més interessant i didàctiques, però ho hem de fer, i per diverses raons.
La primera i principal és l’econòmica. Els llibres són cars i els nostres són totalment gratuits. La segona raó és que són del tot actualitzables, qualsevol canvi de llei que obliga a canviar de llibres perquè han canviat el temari (no ens enganyem, els canvis són quatre coses), nosaltres no ho hem de fer, tan sols hem de fer quatre retocs als apunts i llestos, ja temin llibres nous. I la tercera és que aquests materials s’han elaborat pensant amb la tipolologia dels nostres alumne, ques disposen de materials adaptats a diferents ritmes d’aprenentatge, sense cap cost addicional per supost.
Aquest any hem aprés moltes coses i hem de corregir algun que altre contratemps, però seguirem per millorar i tirar endavant el nostre projecte educatiu sense llibres de text.

El robot de 4t d’ESO

Aquest any els alumnes de l’optativa de 4t d’ESO de tecnologia han fet un robot salvaobstacles. El resultat ha estat divers, el del següent vídeo és el realitzat per Albert Masedo i Manel Asens. El circuit ha estat dissenyat pel propi Manel, Òscar Nogales, Xavi Carmona i Ferran Jardí.

+0,001 ºC

Aquest gràfic mostra l’evolució de la temperatura dels últims 30 anys. Aquest juny la temperatura ha pujat 0,001 ºC respecte la mitja. Són temperatures preses des d’un satèl.lit sobre els 3000 primers metres de l’atmosfera, o sigui, la Troposfera.

Es pot veure que no hi ha cap tendència a l’alça amb les temperatures, pel que sembla que els increments de CO2 no influeixin gaire amb l’evolució de la temperatura i sí tingi més a veure la poca activitat solar que hi ha ara mateix. La gran pujada del 1998 va coincidir amb el fenòmen de “El niño”, una anomalia climàtica que afecta molt a les temetarures a nivell mundial.

Fonts:

http://antonuriarte.blogspot.com/2009/07/0001-c-en-junio-2009.html

http://valdeperrillos.com/materiaoscura/junio-anomalia-global-temperatura-cero

Les sabates Massai

Un enginyer suís ha dissenyat unes sabates inspirades en la forma de caminar del poble Massai. la sola és corba, i t’obliga a caminar totalment recte, amb els beneficis que això comporta per l’esquena.

Els Massai són un poble molt esvelt, i no tenen problemes d’esquena perquè caminen molt rectes. Es veu que la clau d’això és la seva forma de caminar. Al fer-ho sobre superfícies molt toves, han de mantenir l’equilibri constantment i mantenen la verticalitat en tot moment, deixant l’esquena totalment recta.

Les sabates MBT (Masai Barefoot Technology), conegudes com sabates Massai, imiten aquest caminar sobre superfícies toves i millora considerablement els problemes d’esquena. a més a més, potencia la musculació del glutis i els bessons, a part de reduir els impactes sobre el terra que es fa quan es camina.

Aquest vídeo explica molt bé com funcionen i els seus beneficis. El preu és una mica elevat, uns 200 euros, però per a gent amb problemes d’esquena podria ser un bon remei.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-k3Jd5nqZOE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Al meu país fa molt de fred

Em dic Èrik i tinc 10 anys. Al meu país fa molt de fred. Durant nou mesos la neu cobreix els carrers i els camps del meu poble. Els tres mesos restants de l’any la neu es fon i fa una mica més de calor, però hem d’anar amb màniga llarga ja que el vent és gelat. La vida al nostre país és dura, sobretot per la gent gran que ha de caminar amb moltes dificultats pels carrers nevats.

Però l’altre dia vaig sentir una notícia que em va esperançar: es veu que el canvi climàtic provocat per l’home farà que el meu país sigui més calent. Què bé, això del canvi climàtic podria ser la solució als nostres problemes.

Diuen que les temperatures pujaran dos graus en 10 anys. La neu es fondrà abans i els rius podran fluir més temps, i ens permetrà cultivar vinya, i cereals, els camps deixaran d’estar erms i generaran la riquesa que el poble necessita.

Diuen que els oceans pujaran mig metre en 10 anys perquè es desfaran els pols. Tenim una llacuna a la vora de la platja que fa molts anys que està seca. Si el mar puja, s’omplirà d’aigua salada i els ocells migratoris podran venir a passar els estius al nostre poble. Els ornitòlegs vindran a veure’ls i això farà que s’obrin hotels, restaurants, bars. La llacuna és molt gran i podria convertir-se en un Parc Natural, i podríem sortir a totes les guies turístiques del món i tenir molts visitants.

Si les temperatures pugen, morirà menys gent de pulmonia, que aquí s’agafen molt fortes. I la grip estarà més controlada, i la gent gran podrà viure més anys.

Però he sentit que això ho volen frenar, que hi ha països que ho passaran molt malament si puja la temperatura i el nivell del mar perquè s’inundaran o tindran sequeres. Es veu que això del canvi climàtic és dolent i molts països s’han posat d’acord per no emetre CO2, que és el gas que provoca això.

Però, perquè pensen en aquests països i no amb els nostres on passem molt de fred? Perquè volen que les coses no canvien? No han estat canviant al llarg dels anys? No va ser Groenlàndia una terra verda i fèrtil? No va ser la vall del Nil un lloc amb una vegetació exuberant? Perquè no ens pot tocar ara a nosaltres tenir bon temps? És que algú hi pensava amb nosaltres quan aquests llocs ara amenaçats tenien riquesa pel bon temps que els hi feia?

Espero que no siguin capaços de frenar-ho, i que el clima sigui cada cop més calent per a que el nostre poble pugui sortir endavant. I la resta de països, doncs mala sort. Ja ho diuen, mai plou a gust de tothom o, com diem aquí, mai neva a gust de tothom.

Un món sense llum

Aquell dia Marc tornava de l’escola desolat. El dia havia estat nefast: els professors es limitaven a explicar la lliçó sense cap vídeo que les acompanyés; les classes d’informàtica s’havien suspès; educació física l’havien fet al pati a pesar del fred, ja que dintre al gimnàs no s’hi veia; l’excursió a Port Aventura s’havia anul·lat ja que les instal·lacions estaven tancades definitivament perquè no podia funcionar amb tant poca llum. El món ja no era el mateix, ja no hi havia electricitat: acabaven de tancar la última central nuclear del país. Però encara hi havia un anhel d’esperança: aquell dia feia vent…

Marc va arribar a casa amb la moral per terra. Estava a fosques, però potser aquella nit tindria sort, aquella nit feia vent. Les centrals eòliques podien funcionar i generar electricitat per un parell d’hores. Eren les úniques que funcionaven. Les nuclears les van tancar totes pel risc de la radioactivitat. Les tèrmiques també les van tancar perquè deien que escalfava el planeta al emetre CO2. Les hidràuliques ja no generaven electricitat, ja que la sequera feia que la poca aigua que hi havia als pantans la reservessin per a l’estiu.

Aquella nit feia vent, tindrien electricitat. Sopant, la mare va obrir el televisor. Ja no feien res, els programes d’entreteniment s’havien acabat tots al no disposar de prou llum per als focus, per a les càmeres, per a res. Només funcionava un canal de televisió, la resta havien plegat, i només feien notícies en un plató fosc, amb un sol presentador que anava molt ràpid per donar el major nombre de notícies amb el menor temps possible per aprofitar la poca llum que tenien les càmeres de televisió. La primera noticia va ser que els investigadors de la fusió nuclear, la gran esperança per obtenir electricitat, ho havien deixat al no tenir prou energia per fer les seves investigacions.

De sobte, el televisor es va tancar de cop. El pare va explicar que necessitaven aquella poca electricitat per als hospitals per ocupar-se del gran nombre de malalts per grip deguda a que les cases ja no tenien calefacció i la gent passava fred. Marc es va desil·lusionar. Una altra nit a fer els deures amb la llum de l’espelma. El treball de Tecnologia no el podria consultar a Internet i, el més greu, ja no podria actualitzar el seu fotolog. De fet, Internet estava sota mínims, els servidors havien reduït la seva capacitat per estalviar electricitat, pel que ara només es podia posat text, res d’imatges, ni sons, tan sols lletres i més lletres. Tampoc podria jugar amb la seva consola.

Pensar amb l’endemà encara era pitjor. Era dissabte, i normalment solien anar a la ciutat de compres. Demà no hi anirien. Els cotxes tampoc els deixaven circular, cremaven combustible que generava CO2, i això no es podia permetre, i el tren, com que anava amb electricitat, res de res. Es quedaria a casa, a fer què? Podria quedar amb els amics, però hauria d’anar a buscar-los casa per casa ja que el telèfon tampoc funcionava, no hi havia llum.

Marc va pensar que el millor seria anar a dormir. El llit estava fred. Es va posar a pensar amb aquell nefast dia quan els governs van decidir tancar totes les centrals nuclears del món perquè els hi van dir que eren perilloses per la radioactivitat, i també les central tèrmiques, perquè una colla d’experts els van aconsellar de fer-ho per que s’escalfava el planeta més del compte i era perillós. Aquests experts van aconsellar als que manen d’invertir en energies renovables, malgrat ser molt limitades i d’un rendiment molt baix. Ara no hi havia prou electricitat per fer moure el món, que tornava al segle XVII, quan l’home despertava d’un llarg període de foscor i tornava a preguntar-se el perquè de les coses….

Va sonar el despertador i Marc es va aixecar sobresaltat. Havia dormit molt i es trobava massa cansat pel temps que portava dormint. Els llums digitals del despertador marcaven les 8 del matí, i pel carres s’escoltava els soroll dels cotxes al passar. Al mirar per la finestra va veure els fanals del carrers encara encesos. Va baixar corrents a la cuina i va trobar als seus pares mirant un concurs a la televisió mentre esmorzaven llet escalfada amb el microones. Hi havia electricitat, tot havia estat un mal son. Les centrals nuclears i tèrmiques encara funcionaven, i els investigadors seguien treballant per buscar les millors alternatives per obtenir electricitat. Marc va respirar tranquil al veure que res havia canviat, que el seu món tornava a ser el que era, que era una sort viure al segle XXI… o no?

Aquell món on vivia era molt perillós: nuclears, pluja àcida, contaminació a les ciutats. L’home havia estat canviat el món per satisfer les seves necessitats des de que va començar a ser home, i res feia preveure que aquests canvis s’aturarien algun dia. Però canviar no tenia perquè significar empitjorar, la humanitat havia aconseguit dominar la electricitat de moltes maneres, però aquest domini tenia un preu: contaminació, radiacions nuclears… un preu massa elevat?

Marc va estar pensant amb aquests riscos i per res del món voldria tornar a passar pel malson del que havia despertat. Estava convençut que la humanitat se’n sortiria com sempre ho havia fet, i que trobaria les millors solucions sense haver de tornar enrere.

Era dissabte, i sí, aniríen a la ciutat…

La tendència de les temperatures

El gràfic correspon al Hadley Center for Climate Prediction, i es pot veure la evolució de les temperatures globals dels darrers 20 anys.

La tendència sembla a l’alça, però dista molt de la marcada per l’IPCC on les temperatures havien de ser molt més elevades. A més a més, aquest mes de gener han caigut en picat, concretament 0.6ºC respecte el pic del 2006, i no se sap si el febrer seguirà igual o no. Predir el clima és molt complicat, sobretot a tant llarg plaç, i més tenint en compte que molts cops previsions a curt plaç fallen, com les que van passar recentment amb la nevada de Madrid que va fer tancar l’aeroport. Aquell dia, els meteoròlegs van pronosticat nevades moderades, i en va caure una de grossa.

Si amb un dia d’antelació passen aquestes coses, què no podrà passar en cent anys?

L’Antàrtida s’escalfa… o no?

Un article publicat a la revista Nature diu que la temperatura a l’Antàrtida ha augmentat 0.5 graus en 50 anys. Aquesta dada posa al lloc el que semblava contradictori fins ara, que l’Antàrtida s’estava refredant al contrari que la resta del món, cosa que preocupava a l’IPCC. Aquest estudi fa que tot quadri, i que la Terra s’escalfa globalment, i no localment com fins ara. Però, fins a quin punt és certa aquesta informació? Hi ha gent que discrepa.

Es veu que les dades que han recollit són de la perifèria, ja que al centre del continent no en tenien fins ara. Per tant, per veure la temperatura al centre han usat satèl·lits i han fet extrapolacions. A més a més, la zona on s’escalfa més la han pogut mesurar amb sensors, però és d’activitat volcànica, i es veu que aquests volcans estan més actius, el que podria haver provocat aquest augment.

Sigui o no certa aquesta notícia, el que sí és cert és que la majoria de diaris s’han afanyat a publicar-la, cosa que no han fet amb els articles que diuen que l’Antàrtida s’està refredant. Creiem que s’hauria d’informar de tot, i no del que interessa que se sàpiga, malgrat hi hagi noticies contradictòries, ja ens ocuparem nosaltres de decidir què volem creure o no.

Més informació:

Escalfament antàrtida

Article de “desde el exilio”

Trinity: la primera de totes

El 16 de juliol de 1945, al desert anomenat “La Jornada del mort” situat a Nou Mèxic als Estats Units, es va produir la primera explosió d’un artefacte nuclear. Va ser una prova feta pels que més tard llençarien dues bombes sobre el Japó a l’agost del mateix any. El nom d’aquest primer artefacte es va anomenar “Trinity”.

Els Nord-americans van crear el Projecte Manhattan per fabricar una bomba nuclear a la Segona Guerra Mundial. Quan van tenir-les gairebé enllestides, van decidir fer una prova al desert amb una feta de plutoni, un dels materials usats per fer-les (l’altre era Urani-235). La bomba tenia forma esfèrica, i estava plena de cables per fora per fer-la esclatar cap endins, implotar-la, per comprimir el plutoni i assolir la massa crítica necessària per a produir la reacció en cadena. El nom de Trinity el va posar  molt probablement el director del projecte, Robert Oppenheimer, fent referència a una poesia del poeta John Doone:
Trinity
O blessed glorious Trinity,
Bones to philosophy, but milk to faith,
Which, as wise serpents, diversely
Most slipperiness, yet most entanglings hath,
As you distinguish’d, undistinct,
By power, love, knowledge be,
Give me a such self different instinct,
Of these let all me elemented be,
Of power, to love, to know you unnumbered three.

A les 5:30 del dia 16 de juliol, van deixar caure la bomba de la plataforma de 30 metres on la van posar. El cràter de l’explosió va ser de 3 metres de fons i 330 metres d’ample. El fong de la bomba va arribar als 12 Km d’altura. Oppenheimer es veu que va recordar una frase d’una escriptura índia que deia: “Ara m’he convertit en La Mort, destructora de Móns”.

Alguns científics temien que l’atmosfera s’incendiés per una possible fissió de les molècules d’hidrogen de l’atmosfera. La gran calor despresa per la bomba podria provocar la unió d’hidrògens per formar heli, alliberant molta calor. És el que passa al Sol, i els responsables de l’experiment van calcular i recalcular les possibilitats que això passés i la Terra es convertís en un petit Sol. Finalment va veure que això era bastant improbable, i se la van tirar endavant la prova.

El següent vídeo mostra aquesta primera explosió nuclear de la història.

Articles relacionats:
El projecte Manhattan
El gran error de Heisenberg