Monthly Archives: setembre 2008

Els vuit afortunats

nagasaki.jpgAmb aquest nom es coneix a les vuit persones que van sobreviure a les dues bombes atòmiques llençades pels nord-americans a la Segona Guerra Mundial sobre el  Japó l’any 1945. Tots vuit es trobaven a les dues ciutats on van caure les bombes, Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost d’aquell any.

La primera de les bombes va caure el dia 6 sobre Hiroshima. Els pocs supervivents van ser evacuats a ciutats properes, entre les que hi havia Nagasaki. Tres dies desprès, una segona bomba va caure sobre aquesta ciutat on casualment es trobaven molts supervivents d’Hiroshima. Tan sols vuit d’ells van tornar a sobreviure. El destí de cadascú va ser diferents, uns van morir al cap de 10 anys per les radiacions i d’altres van arribar a vells.

La bomba d’Hiroshima es coneixia amb el nom de “Little Boy”, i el material explosiu era Urani 235, un isòtop inestable que quan absorbeix un neutró al seu nucli es divideix alliberant calor i més neutrons que són absorbits per altres molècules d’urani que també es divideixen produint una reacció en cadena explosiva.

La bomba de Nagasaki s’anomenava “Fat Man” i estava feta de Plutoni 239, un element molt radioactiu fabricat per l’home. La van obtenir per casualitat quan van comprovar que l’urani 238, un altre isòtop molt estable, es transformava amb un altre element molt radioactiu quan absorbia dos protons. Aquest urani es convertia amb Plutoni, un element que reaccionava igual que l’Urani 235: es dividia produint calor i neutrons per produir una reacció en cadena explosiva.

Pots trobar més informació a Internet sobre els vuit afortunat si busques posant el nom de dos d’ells: Enemon Kawaguki i Tsutomu Yamaguchi.

Què és l’LCH?

Imagina que circules amb un cotxe per una pista circular de 27 Km. Imagina que ho fas prop de la velocitat de la llum. Imagina que et trobes un cotxe de cara que va a la mateixa velocitat que tu. Ara imagina que en lloc de cotxes són protons. Això és l’accelerador de partícules més gran del mon.

El gran colisionador d’hadrons (LHC) és una instal·lació construïda a Suïssa per fer un dels experiments més cars de la història: recrear el Big Bang. És un tub cilíndric de 27 Km de circumferència a 100 metres sota terra per on faran circular protons a gran velocitat per fer-los colisionar. El que busquen és intentar fer miques els protons per veure de què estan fets. Es veu que hi ha una teoria que diu que tota la matèria de l’Univers està formada pe runa partícula anomenada Bosó de Higgs. Aquesta partícula va existir als pocs segons del Big Bang, l’explosió que va crear l’Univers. De seguida els bossons de Higgs es van unir per formar els hadrons (neutrons, protons i electrons). Mai s’han descobert, i creuen que amb aquest experiment ho aconseguiran.

Però la polèmica ha sortit de la boca d’uns quants científics que diuen que aquests impactes poden provocar petits forats negres que s’engoliria la Terra. Els científics del CERN, els que l’han construït, diuen que la probabilitat que això passi és molt remota i que no entranya cap risc per ningú. Des d’un punt de vista tecnològic, l’interessant de l’experiment és que per fer circular els protons per dintre el tub a una velocitat propera a la de la llum, aquest té que estar el més fred possible. Han aconseguit arribar al 271 graus sota zero, prop del zero absolut que és de 273 sota zero (no pot haver res més fred sota aquesta temperatura). Per accelerar-los s’usen uns potents electroimants que van desplaçant les partícules en tots dos sentits esperant que vagin colisionant.

Hi ha un curiòs “rap” que explica què és i com funciona:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/LZInlOGmCtU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Espanya 7 – França 59

Aquest és el nombre de centrals nuclears en funcionament a cada país. La diferència és tant gran perquè els francesos han apostat per les nuclears mentre que els espanyols ho volen fer per les energies alternatives. Dues de les propostes de l’actual govern espanyol són el tancament de les centrals nuclears i l’increment considerable de cotxes elèctrics. Malgrat ser dues mesures molt raonables, no deixen de ser contradictòries.

Els cotxes elèctric funcionen amb unes bateries que per carregar-les s’han d’endollar als endolls elèctrics. L’electricitat surt de les centrals elèctriques, la meitat de la qual surt de les nuclears. La resta s’obté de les tèrmiques, hidràuliques, eòliques, i d’altres de minoritàries. Les tèrmiques produeixen CO2 i altres gasos, pel que també són un problema. Les hidràuliques estan en hores baixes degut a la sequera del país, i les i les eòliques tenen un rendiment molt baix.
Actualment, la demanda a l’estiu d’electricitat supera la generació de les centrals elèctriques, pel que n’han d’anar a comprar a França que, irònicament, surt de les seves centrals nuclears. Les previsions del govern d’augmentar els cotxes elèctrics en un futur suposaria una demanda elèctrica tang gran, que s’haurien de fabricar dues centrals nuclears noves per poder abastir-les. Com que segurament això no passarà, s’haurà de comprar a França una quantitat d’electricitat que sortirà molt cara.

Espanya 7 – França 59

plantanuclear.jpgAquest és el nombre de centrals nuclears en funcionament a cada país. La diferència és tant gran perquè els francesos han apostat per les nuclears mentre que els espanyols ho volen fer per les energies alternatives. Dues de les propostes de l’actual govern espanyol són el tancament de les centrals nuclears i l’increment considerable de cotxes elèctrics. Malgrat ser dues mesures molt raonables, no deixen de ser contradictòries.

Continue reading

La moneda de Von Newman

Una moneda té dues cares amb la mateixa sort que surti una de les dues quan es llença a l’aire. Tenen el que es diu un 50% de probabilitat, el que significa que si la tires 10 vegades, poden sortir cinc cares i cinc creus, però que no té perquè ser així, ningú ho sap, però aquesta possibilitat existeix a parts iguals. Però, que passa si la modena està trucada i la probabilitat que surti cara és del 80%? Un matemàtic anomenat John Von Newman va trobar la solució: llençar-la dues vegades.

Von Newman va participar en el Projecte Manhattan, el que va crear les primeres bombes atòmiques. Hi va pensar amb el problema de les monedes trucades per evitar que algú tingués avantatge en el llençament d”una moneda. Imagina que treure cara té un 80% de probabilitat i creu un 20%. Doncs bé, es llença dues vegades la moneda. Les possibilitats són quatre, i la probabilitat de cadascuna són:

  • cara-cara: 64% (80% cara x 80% cara)
  • creu-creu: 4% (20% creu x 20% creu)
  • cara-creu: 16% (80% cara x 20% creu)
  • creu-cara: 16% (20% creu x 80% cara)

Per jugar, un dels contrincants agafa la seqüència cara-creu i l’altre la creu-cara ja que ténen la mateixa probabilitat de sortir. Si surten dues cares o dues creus, es torna a llençar.

La moneda de Von Newman

moneda.jpgUna moneda té dues cares amb la mateixa sort que surti una de les dues quan es llença a l’aire. Tenen el que es diu un 50% de probabilitat, el que significa que si la tires 10 vegades, poden sortir cinc cares i cinc creus, però que no té perquè ser així, ningú ho sap, però aquesta possibilitat existeix a parts iguals. Però, que passa si la modena està trucada i la probabilitat que surti cara és del 80%? Un matemàtic anomenat John Von Newman va trobar la solució: llençar-la dues vegades. Continue reading