Els canaris del grisú

canario.pngLa mina estava molt fosca, i Bart es va quedar atrapat dintre un pou. Quan es van assaventar, tot el poble es va posar a cavar un altre pou al costat per poder treure’l sa i estalvi. De sobte, el canari que havien baixat es va morir. Tots van pujar corrents esporuguits a la superfície.

– El canari ha mort de vell.- va dir el doctor.
– Tot-hom al pou!!- va dir WIlly.-a seguir cavant!! 

Aquesta història va passar a un capítol de la sèrie els Simpsons: volent fer una broma, Bart es queda atrapat dintre un pou i no pot sortir. Però, què feia un canari dintre un pou?

El carbó mineral és un fòssil format per restes de plantes vegetals que van quedar enterrades dintre el que era un llac. Això va passar al període anomenat Carbonífer, d’aquí el nom de carbó. Altes pressions i temperatures i l’absència d’oxigen van crear el mineral. Depenent de l’altura a la que es troben, reben diferents noms: torba, lignit, hulla, antracita. Però també es va formar un gas format per metà i altres gasos que va quedar atrapat formant bosses entre les vetes de carbó. Aquest gas s’anomena grisú, i és el gran mal de cap dels miners. És altament inflamable, i quan queda alliberat, pot explotar amb una petita flama.

Els miners usaven làmpades de gas per poder il·luminar-se, pel que amb contacte amb el grisú explotava, produint morts i despreniments. El problema era que no podien saber quan sortia el gas mentre estaven picant, ja que el gas no fa cap tipus d’olor. Tenien un problema, i gros.

Les morts per grisú cada cop eren més comuns, i se’ls va ocórrer utilitzar canaris com a detectors de grisú. Els canaris són molt més sensibles que l’esser humà al gas, i amb una petita quantitat morien. Així que baixaven un canari amb ells i el posaven prop la zona on extreien carbó. Si el canari es moria, senyal que havien perforat una bossa de grisú i havien d’apagar les làmpades. Però a pesar dels canaris la gent seguia morint. El gas sortia de vegades amb tanta força que no eren a temps d’apartar-se per no a que no explotés.

La solució els va venir d’un inventor anglès l’any 1814. Un dia, els miners d’un poble escocès van demanar a George Stephenson que inventés una làmpada de seguretat. Stephenson va acceptar i s’hi va posar. Quan l’invent el va tenir llest, l’havien de provar. El que va fer va ser cobrir amb una tela metàl·lica soldada al cos de la làmpada. El metall és bon conductor, i l’escalfor de la làmpada es dissipava. Com que estava menys calenta, el gas ja no esclatava. Els miners, contents d’haver resolt el seu gran problema, li van donar mil lliures esterlines (uns dos mil euros), molts diners per aquella època.

George Stephenson també va tenir temps de guanyar un concurs per fer una locomotora de vapor per la primera via fèrria del món… però això ja és una altra història… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *