Monthly Archives: juny 2013

El perill del mercuri

Un estudi recent diu que la contaminació de mercuri a la població espanyola és sis vegades superior a la mitjana. La principal causa és pel consum de peix blau, sobretot tonyina blava i peix emperador, dues espècies amb un alt contingut de mercuri.
El mercuri és un metall pesant que es va acumulant al llarg de la cadena tròfica i que en proporcions elevades és perjudicial. El ministeri de sanitat va prohibir l’any 2011 el consum de peix blau a les embarassades i als menors de 3 any per les possibles malformacions que poden arribar a produir.

Font: el mercuri a la població espanyola

50 anys de la primera astronauta

Valentina Tehreshkova
El 16 de juny de 1963, Valentina Tereshkova es convertia en la primera dona en sortir a l’espai. Dos anys abans ho va fer el primer home en sortir a l’espai, Yuri Gagarin. Tots dos eren soviètics, i la cursa en la conquesta de l’espai l’estaven guanyant als Nordamericans, que encara no havien assolit cap fita destacada. Però no tardarien en posar-se endavant amb l’arribada a la Lluna per part de Neil Armstrong l’any 1969.

Font: 50 anys de la primera dona a l’espai

Llibres de text

No, no n’usem. Els llibres de text de les editorials han quedat apartats del nostre departament. Aquest curs que s’acaba ha estat el primer on hem usat material creat pels professors de tecnologia i disponibles a la plataforma digital de l’institut, el moodle. Què farem el curs vinent? Continuar el que hem començat. El camí no és fàcil, hi ha molta feina de preparar activitats i buscar material audiovisual per fer les classes més interessant i didàctiques, però ho hem de fer, i per diverses raons.
La primera i principal és l’econòmica. Els llibres són cars i els nostres són totalment gratuits. La segona raó és que són del tot actualitzables, qualsevol canvi de llei que obliga a canviar de llibres perquè han canviat el temari (no ens enganyem, els canvis són quatre coses), nosaltres no ho hem de fer, tan sols hem de fer quatre retocs als apunts i llestos, ja temin llibres nous. I la tercera és que aquests materials s’han elaborat pensant amb la tipolologia dels nostres alumne, ques disposen de materials adaptats a diferents ritmes d’aprenentatge, sense cap cost addicional per supost.
Aquest any hem aprés moltes coses i hem de corregir algun que altre contratemps, però seguirem per millorar i tirar endavant el nostre projecte educatiu sense llibres de text.

El robot de 4t d’ESO

Aquest any els alumnes de l’optativa de 4t d’ESO de tecnologia han fet un robot salvaobstacles. El resultat ha estat divers, el del següent vídeo és el realitzat per Albert Masedo i Manel Asens. El circuit ha estat dissenyat pel propi Manel, Òscar Nogales, Xavi Carmona i Ferran Jardí.

El grafè, el material del futur

Imagina’t una làmina de plàstic molt fina formada per una xarxa hexagonal de molècules de carboni. Aquesta estructura s’anomena grafè, i està destinada a revolucionar el món de la tecnologia en un futur molt proper: gran poder fotovoltaic, gran conductor de l’electricitat, gran flexibilitat, i d’altres grans propietats el fan molt atractiu per millorar molts aparells. De moment, el que es podria fer amb ells és:

  • Plaques fotovoltaiques amb un gran rendiment
  • Bateries d’aparells mòbils que es carreguen amb la llum solar
  • Flaixos de càmares amb la potència suficient per fer fotos d’espais totalment foscos.

I això només és el començament, cada dia que passa li troben noves propietats i aplicacions. El següent vídeo explica què es podria fer amb aquest material.

L’arc Catenari de Gaudí

Si aguantes una cadena per les dues puntes veuràs que forma una corba. Si aquesta corba en lloc de mirar cap avall mirés cap amunt, seria un arc catenari. Aquest arc té una característica molt especial que el fa diferent dels arcs que es van usar per fer catedrals: pot aguantar molt més pes que la resta. Un dels arquitectes que va usar-los més va ser Antoni Gaudí, i la forma de calcular com havien de ser els seus edificis amb aquest tipus d’arc era molt curiosa.

Arc catenari de la Ciutat de Saint Louis
Antoni Gaudi va néixer o a Reus o a Riudoms, depèn d’aquí li preguntis, el 25 de juny de 1852. Una de les característiques dels seus edificis eren els arcs catenaris, sobretot a la Sagrada Família.  Els arcs d’una catedral tenen un problema: el pes que tenen que aguantar produeixen unes forces als costats que fan que s’obri, o sigui, els poden fer “reventar” pels costats. Per evitar-ho, es posen unes parets molt gruixudes al costat dels arcs per evitat precisament això. Les catedrals Romàniques usaven l’arc de mitja punta, un arc que s’havia de reforçar pels costats perquè rebien moltes pressions als laterals. Les catedrals no havien de ser gaire altes precisament per aquest problema.
Més tard es van usar els arcs apuntats a l’estil Gòtic, que van permetre fer catedrals més altes al disminuir aquesta pressió lateral dels arc de mitja punta: Milà, Colònia, Barcelona, són catedrals Gòtiques on es poden veure bé aquestes estructures.
Fils penjats amb contrapesos
A principis del segle XX es va iniciar el moviment anomenat modernista. Gaudí va ser un dels seus membres més destacats amb estructures molt revolucionàries, com els pilars acabats com si fossin branques d’un arbre. Una de les estructures que més va usar Gaudí va ser l’arc Catenari que permet suportar molt de pes a sobre. Gaudí va projectar moltes obres amb aquest arc, la més coneguda de les qual és La Sagrada Família. Per veure com quedaria, penjava fils del sostre i posava sacs amb sorra com a contrapesos que simulaven el pes de la catedral. Els fils s’arquejaven formant corbes en forma de catenària. Amb un mirall a sota s’invertia la imatge i apareixien com havien de ser els arcs catenaris per suportar el pes que ell havia suposat amb els sacs de sorra.
Aquí teniu més exemples d’aquests tipus d’arc.
El Sindicat, Santa Coloma de Queralt
Masia Freixa (Terrassa)
Casa Milà, Barcelona (Antoni Gaudí)

La tonteria de la Mars Climate Orbiter

marsclimate.jpgL’any 1999 la Sonda espacial Mars Climate Orbiter de la NASA es va estavellar sobre la superfície de Mart degut a un problema absurd: l’aparell d’aproximació a Mart calculava la distància amb milles, mentre que els frens tenien les dades en metres.

Països com Anglaterra i els Estats Units utilitzen un sistema de mesures basat amb les milles per mesurar distàncies i lliures per als pesos. La resta de països europeus utilitzen el Sistema Internacional basat amb els metres per distàncies i Newtons per al pes. Una milla són 1,61 kilòmetres, pel que el valor unitari de les milles és més petit que el mateix per representar els metres. I aquest va ser precisament l’error.

La Mars Climate Orbiter havia d’estar orbitant al voltant de Mart per estudiar el clima d’aquest planeta i la seva superfície. La velocitat a la que s’apropava a Mart era molt alta, pel que havia d’accionar uns frens quan estès situada a 150 kilòmetres de la superfície, que són 93 milles. L’ordinador que calculava aquesta distancia ho feia amb milles, mentre el que havia de frenar ho feia en metres. Fins que no va detectar els 150 Km, o sigui 93 milles, no li va passar aquesta dada als frens. Els frens ho van interpretar com a 93 Km, pel que es van accionar massa tard, estavellant-se contra la superfície de Mart.

Això va passar perquè dues empreses per separat van dissenyar i fabricar els aparells de la nau, i cadascuna d’elles utilitzava un sistema d’unitats diferent. La NASA va acabar d’admetre aquest lamentable error i actualment totes les empreses que treballen per la NASA ho tenen que fer amb un sol sistema d’unitats