Category Archives: Institut

Sí, però què subratllem?

Un dia a la classe vaig explicar com anava un motor de vapor. Amb l’ajut d’un bonic video projectat a una pantalla, em va semblar que ho havien entès. Acte seguit vam tornar al llibre de text i vam llegir com anava aquell motor que havien vist i jo els havia explicat. Un cop llegit, els hi vaig preguntar si ho havien entès. La resposat va ser unànime per part de tota la classe: sí, però què subratllem?

Això passa cada dia i a tot hora: és igual si entenen una cosa o no, l’important és senyalar què és el que s’han d’estudiar un dia abans de l’examen. Es tracta de cumplir l’expedient, no d’entendre les coses, sino d’aprovar un examen que tan sols s’aprova si t’estudies el que el professor et marca, no si entens o deixes d’entendre com funciona un motor de fa 150 anys. A qui l’importa? I un cop fet l’examen, a oblidar-ho per deixar lloc a una altra cosa d’una altra assignatura on les classes s’aprofiten tan sols per usar el marcador fosforescent.

El resultat seria el mateix si jo fes campana a les classes i aparegués el dia abans de l’examen i els hi fes subratllar les paraules que entraran sense explicar res de res. Un cop fet l’examen desapareixo fins el dia abans del proper examen. No, estic fent alguna cosa malament, estem fent alguna cosa malament. Subratllar s’ha convertit en un recurs fàcil per fer classe: es llegeix, es subratlla, es torna a llegir, es torna a subratllar, i així fins que toca el timbre. No ho faré més, l’any vinent començaré de nou i deixaré de subratllar com fan a la majoria de les classes: els faré fer resums, que siguin ells qui marquin el que creguin important, els faré exàmens per a que pensin, no textuals, els faré presentacions amb Powerpoint per a que les exposin a classe, prepararé debats a classe amb opinions contrastades, els faré mirar videos i que em facin resums del que han vist, faré que s’informin a les notícies sobre el que fem a les classes… sí, serà perfecte, començaran a pensar i no a actuar com a simples autòmates que es dediquen a apredre’s un text sense saber què hi posa.

Les classes s’aprofitaran de debò, fins que un dia, desprès d’un debat, d’una presentació amb Powerpoint o d’un resum em preguntin: sí, però què subratllem?

Sí, però què subratllem?

Un dia a la classe vaig explicar com anava un motor de vapor. Amb l’ajut d’un bonic video projectat a una pantalla, em va semblar que ho havien entès. Acte seguit vam tornar al llibre de text i vam llegir com anava aquell motor que havien vist i jo els havia explicat. Un cop llegit, els hi vaig preguntar si ho havien entès. La resposat va ser unànime per part de tota la classe: sí, però què subratllem? Continue reading

Un dia de pesca al Port de Tarragona

A les deu del matí arribàvem al barri del Serrallo de Tarragona. Desprès d’esmorzar, ens van conduir al vaixell que ens faria la visita pel port: Tarragona Blau. Uns cop acomodats als seients, ens van passar un vídeo explicatiu de les activitats pesqueres al port i dels diferents tipus de peixos que es poden pescar, classificant-los amb grassos, semigrassos i magres.

Al acabar el vídeo, el vaixell es va posar en marxa cap a punt on tenien una xarxa calada dels dia anterior per recollir-la i veire què havien pescat. Al sortir del port passes pel pont del Serrallo, un pont llevadís per on circulen vehicles i que s’aixeca quan passen grans vaixells. El temps estava núvol i van començar a caure quatre gotes. Afortunadament va deixar de ploure quan van arribar a la xarxa. Aquesta estava marcada amb dos boies que indicaven on estava situada. Un dels pescadors va arribar a una de les boies i va començar a pujar la xarxa. Van començar a aparèixer petits peixos, no gaire cosa. L’aparició de tres sípies seguides va aixecar molta expectació, sobretot al veure com es bellugaven dintre el vaixell i com una d’elles va deixar anar un filet de tinta. Un cop pujada tota la xarxa, la van desenredar i la van tornar a tirar per a l’endemà.

La tornada al port va ser tranqui-la, no plovia i la mar estava molt calmada, ningú de nosaltres es va marejar. Al arribar de nou a port, els alumnes van sortir de la barca per anar a dinar, i els professors es van quedar a dinar al mateix vaixell amb els pescadors.

A la tarda ens van portar ala llotja del Serrallo, un gran espai on es realitza al subhasta del peix. Una cinta transportadora fa avançar caixes amb diferents tipus de peixos: llenguados, pops, peix de roca, sípies, molls, lluços i molts altres. A mesura que passen, a una pantalla surt un preu que va baixant fins que algú prem un botó i se’ls queda amb el preu marcat quan ha premut. A les quatre de la tarda ens vam acomiadar de Lluís, el patró del vaixell i vam sortir de Tarragona sota una intensa pluja. L’arribada a l’institut va ser a les cinc de la tarda.

Un dia de pesca al Port de Tarragona

A les deu del matí arribàvem al barri del Serrallo de Tarragona. Desprès d’esmorzar, ens van conduir al vaixell que ens faria la visita pel port: Tarragona Blau. Uns cop acomodats als seients, ens van passar un vídeo explicatiu de les activitats pesqueres al port i dels diferents tipus de peixos que es poden pescar, classificant-los amb grassos, semigrassos i magres. Continue reading

Un examen a la ESO

Quan vaig entrar a l’aula ho vaig fer amb cinc minuts de retard. Els alumnes estaven dintre tots asseguts esperant-me. Portaven pressa per fer l’examen i estaven enfadats amb mi per haver fet tard. Desprès de disculpar-me, vaig repartir l’examen i es van posar a escriure molt aviat, massa vaig pensar. Devien ser molt ràpids llegint els enunciats, perquè tant aviat els hi vaig repartir ja escrivien.

Vint minuts desprès, algú em va cridar dient que ja havia acabat. Li vaig dir que repassés per si s’havia equivocat. Un minut més tard em va dir que ja havia acabat de repassar i que si li podia agafar l’examen. Li vaig dir que no, que esperés, i la seva resposta va ser “és que no el vull tenir davant meu”. Aquests diàlegs es van repetir amb cadascun dels alumnes que anaven acabant, tots a la mateixa hora, o sigui, vint minuts desprès d’haver començat. Els hi sobrava mitja hora, ja havien acabat i repassat. Vaig seguir pensant amb el ràpid que devien de llegir, amb un minut eren capaços de repassar un examen de deu preguntes, amb problemes inclosos.

Els exàmens els hi cremen un cop han acabat, i també volen que els hi corregeixis en aquell mateix instant, volen saber la nota ja. En qüestió de mitja hora passen de desitjar l’examen a odiar-lo, el tenen com una queixal que s’ha d’arrencar, i quan més aviat millor.

I un cop entregues els exàmens ja corregits, comença un altre ritual, el de la calculadora. El primer que fan és sumar, amb calculadora, si t’has equivocat o no al fer-ho tu. Si no ho has fet, s’exclamen pensant que podrien haver tingut més nota, no se’ls hi acut repassar l’examen a veure si m’he equivocat al puntuar la pregunta. El que fan és comparar amb el veí les coincidències de les respostes, a veure si a ell li has puntuat menys. Els que aspiraven a aprovar i ho han fet justet, justet, ja estan conformes i no miren res més. Els que tenen un quatre i pico sumen, amb calculadora, dos o tres vegades a veure si alguna d’elles suma cinc. No hi ha sort, han suspès, i llavors et pregunten si faràs un altre examen per poder aprovar el trimestre. Si els hi dius que si, te l’entreguen, si és que no, tornen a buscar per l’examen a veure si pesquen alguna dècima i fan el que haurien d’haver fet des d’un començament: comprovar on s’han equivocat i discutir amb mi les seves respostes.

Un examen a la ESO

Quan vaig entrar a l’aula ho vaig fer amb cinc minuts de retard. Els alumnes estaven dintre tots asseguts esperant-me. Portaven pressa per fer l’examen i estaven enfadats amb mi per haver fet tard. Desprès de disculpar-me, vaig repartir l’examen i es van posar a escriure molt aviat, massa vaig pensar. Devien ser molt ràpids llegint els enunciats, perquè tant aviat els hi vaig repartir ja escrivien. Continue reading

El tren magnètic de l’Àlex

Aquest tren magnètic l’ha fabricat l’Àlex com a estudi d’un treball de recerca. No us deixeu enganyar per l’aparent simplicitat de l’aparell, es van desenstimar altres dissenys que no acabaven de funcionar. Posar els imans junts no va ser gens fàcil.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/egrUzB7pWu4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La classe dels blocs

Són dos quarts de quatre a l’aula d’informàtica de l’institut. Avui Miquel no ha vingut, m’han dit que està malalt i, a més a més, s’ha trencat un braç. La resta de la classe està davant els seus ordinadors actualitzant els seus blocs. La majoria parla, sobretot Pau i Xavi. Ara encara riuen més perquè estan veien el que estic escrivint a la pantalla dels projector. Resulta curiós, però els hi ha captat l’atenció veure què fa el professor mentre ells treballen. Continue reading

La pregunta de cada dia

Perquè cada dia em pregunten el mateix, perquè cada dia els hi responc amb la mateixa resposta, perquè cada dia decideixen que definitivament allò no els servirà per a res, perquè els hi contestes que no ho saben, que potser més tard els hi farà falta….

Perquè la pregunta de cada dia és “I això per a què em què em servirà?”, perquè els hi dius que tots necessiten una base per poder ampliar més tard els seus coneixements amb les matèries que triaran al batxillerat i que, de moment, a la ESO ho han de fer tant si els hi agrada com si no.

Perquè la resposta podria ser tant fàcil com dir:”per aprovar la ESO, i punt”, i com que no et satisfà expliques la versió més llarga, la de la base i tot aquell rotllo que els alumnes contesten amb un siiii, vaaaale, “bueeeeeno”. I llavors se’n cansen d’escoltar-te i decideixen obrir el llibre i seguir fent allò que no els agrada i que no els servirà per a res, però que, sense que ells encara ho sàpiguen, un dia, el menys pensat, potser els hi farà falta. I si no, qui no s’ha preguntat mai d’on surten els objectes que tenim, com és possible que puguem volar amb aquells aparells tant pesants, o perquè ja no s’usa el codi MORSE, o com és possible que pugui veure a un senyor a través d’una pantalla anomenada televisió, o perquè som capaços de poder parlar a través d’un aparell sense fils amb una persona que està a milers de quilòmetres?

Bob Dylan, cantant nord-americà, va dir en una cançó que la resposta estava en el vent. En aquest cas, la resposta a totes aquestes preguntes està amb la Tecnologia.