Un dia una senyora em va agafar i com ella tenia un gos no em volia. Va pensar en abandonar-me però final ent em va dona a la seva veina però la veina tenia un gos més gran. Quan vaig entrar a casa seva va començar a perseguir-me i jo ben espantat em vaig poder amagar sota el llit , i com que aquest era molt baix el gos gros no va poder fer-me mal.
Aleshores ella em va donar a una veina molt velleta que es deia
Saraii la velleta . La velleta estsava molt contenta amb mi i cada dia em treia a passejar.

ELISABETH M.E. 2on